2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1Opció A: *La casa de la frontera*, de Rafael Vallbona
7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Teoria i història de la literatura, Expressió escritaEnunciat oficial
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
L’euga arrossega penosament el carro, en part per l’edat, però sobretot per la insòlita calorada que feia aquells primers dies de juny de l’any 1882 a Cerdanya. Les dues dones que hi anaven bambolejaven amb el trontollar del pedregar. La més jove, una nena vestida graciosament amb una brusa de coll alt acabada amb un plec senzill i una faldilla acampanada de color crema que duia recollida entre les cames, s’agafava amb força a la barana. La gran, amb una austera vestimenta negra i una faldilla inflada per darrere, com havia estat de moda deu anys abans, s’aferrava a les regnes que governaven la brida de l’animal, tot i que l’equí anava fent la seva d’un costat a l’altre de la pista.
El camí de Sallagosa havia quedat força malmès per les nevades de l’hivern. A més, les pedres arrossegades per les pluges de la primavera havien anat a parar al mig de la calçada, i feien encara més incòmoda la marxa. Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.
Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.
I, per tal com estaven, els camins tampoc se’n devien sentir gaire.
Amb el balandrejar del carro, els bidons de llauna picaven els uns contra els altres. La noia era l’encarregada de vigilar que mantinguessin l’estabilitat. Entre una cosa i l’altra, la Rita i la seva filla, Emília, trigarien més de dues hores a arribar a casa, al poble de Ger. I estaven mortes de set i calor.
—Podríem aturar-nos a fer un beure a cals Roseraires. Tinc molta set —va proposar la filla, alçant la veu per damunt dels renills de l’euga i dels grinyols de l’eix i la boixa del carro.
Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin, però a partir del trencall de Santa Llogaia el camí feia baixada i, a les envistes de Sant Martí d’Ix, l’animal anava més descansat. És clar que els quedava passar la duana, i hi esmerçarien una bona estona més en els tràmits.
Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia. En temps del general Prim i d’en Salmerón semblava que les coses s’arreglarien, que hi hauria petroli suficient i que els duaners no cobrarien propines, a banda dels drets de pas.
Rafael Vallbona. La casa de la frontera. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 41 i 42
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) En el carro hi viatjaven una mare i la seva filla.
b) La narració s’esdevé a la fi del segle XIX.
c) La filla conduïa el carro.
d) La mare i la filla vivien a Puigcerdà.
e) El carro transportava bidons de benzina.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.
a) Desacostumada, extraordinària:
b) Sòbria, senzilla:
c) S’agafava fort:
d) Malvolença, enemistat:
e) Emprarien, invertirien:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin»:
b) «Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia»:
[0,5 punts]
1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què es diu en la narració que «els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos».
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu, d’una manera general, quins canvis psicològics experimenta la Natàlia a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) La Juliana està d’acord amb les idees de la societat tradicional en la qual viu.
b) Pere Amat s’oposa a la voluntat de mossèn Gregori.
c) La pluja és interpretada com un fet natural, propi de l’estació de l’any.
d) La Cecília admira en Vergés.
e) Al final de l’obra, els pares de la Cecília van a l’església i deixen la seva filla sola.
[1 punt]
1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu què volen dir les expressions ser la poma de la discòrdia i ser una odissea, que provenen de la mitologia grega.
[1 punt]
1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) El conte és un exemple de text expositiu.
b) L’epítet és un adjectiu que aporta una informació significativa essencial.
c) Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista.
d) L’expressió ubi sunt és un tòpic literari.
e) Els textos expositius informen o expliquen fets sense expressar l’opinió personal.
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.
Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.»
[1 punt]
2.2 En el fragment que heu llegit s’explica que una mare amb la seva filla, a final del segle XIX, havien anat a França a comprar mercaderies que no podien aconseguir on vivien. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què continueu la narració explicant què devien trobar a cals Roseraires.
[2 punts]
Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.
1.10,5 punts
Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: hi anaven «la Rita i la seva filla, Emília».
b) Vertadera: la narració passa «aquells primers dies de juny de l’any 1882», és a dir, a final del segle XIX.
c) Falsa: qui conduïa era la gran, la mare, que «s’aferrava a les regnes»; la filla «s’agafava amb força a la barana».
d) Falsa: vivien «al poble de Ger»; Puigcerdà és la vila als afores de la qual hi ha cals Roseraires.
e) Falsa: transportaven «bidons de petroli», no de benzina.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.
1.20,5 punts
Plantejament Cal trobar en el text el mot que pot fer de sinònim de cada mot o expressió donats, amb el mateix sentit que té en el text.
La resposta, corregida al marge
a) Desacostumada, extraordinària: insòlita («la insòlita calorada»).
b) Sòbria, senzilla: austera («una austera vestimenta negra»).
c) S’agafava fort: s’aferrava («s’aferrava a les regnes»).
d) Malvolença, enemistat: animadversió («l’animadversió general de la població»).
e) Emprarien, invertirien: esmerçarien («hi esmerçarien una bona estona més»).
1.30,5 punts
Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.
La resposta, corregida al marge
a) hi substitueix el complement de lloc a cals Roseraires: encara tenien una estona abans no arribessin a cals Roseraires.
b) els és el complement indirecte que substitueix a la mare i la filla (a elles): els gendarmes i els carrabiners no posaven mai les coses fàcils a la mare i la filla.
1.40,5 punts
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, quins motius dona el subprefecte de Prada perquè els cerdans del nord no se sentissin francesos.
La resposta, corregida al marge
Els cerdans del nord no se sentien francesos perquè no hi havia cap barrera natural que els separés del sud, perquè tenien lligams familiars a banda i banda de la frontera i perquè rebutjaven les disposicions del govern, que consideraven contràries als seus interessos, encara vinculats al sud.
1.5.11 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, com canvia la Natàlia des de l’inici de la novel·la, amb en Quimet i amb l’Antoni.
La resposta, corregida al marge
Al començament, la Natàlia és una noia tímida i ingènua. Conèixer en Quimet la transforma radicalment: ell fins i tot li canvia el nom i li diu Colometa. Casada amb ell, perd progressivament la pròpia identitat fins que en Quimet mor. Amb l’Antoni, el segon marit, la recupera.
1.5.21 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: la Juliana, la mare de la Cecília, és molt religiosa i comparteix les idees tradicionals del seu marit.
b) Falsa: en Pere Amat comparteix les idees tradicionals de mossèn Gregori i instiga la revolta del poble contra el Foraster.
c) Falsa: el poble no la veu com un fet natural; la pluja que cau de sobte és, precisament, el que el decanta contra el Foraster.
d) Falsa: la Cecília no coincideix ideològicament amb en Vergés, un mestre conformista que no trenca amb la tradició.
e) Vertadera: al final, els pares van a l’església i deixen la Cecília sola; l’obra es clou amb una conversa entre ella i en Vergés.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.31 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, el sentit de les dues expressions que la llengua ha pres de la mitologia grega.
La resposta, corregida al marge
Ser la poma de la discòrdia és ser la causa de conflictes i malentesos, sigui una cosa o una persona, com la poma d’or del mite. Ser una odissea es diu d’un seguit de peripècies llargues i penoses per arribar a un lloc o aconseguir un objectiu.
1.5.41 punt
Plantejament Cal decidir si cadascuna de les cinc afirmacions sobre tipus de text, figures, obres i tòpics és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: el conte és un text narratiu: explica uns fets que viuen uns personatges en un temps i un espai.
b) Falsa: l’epítet és un adjectiu que expressa una qualitat pròpia del nom, que ja s’hi pressuposa (la blanca neu); no hi afegeix cap informació essencial.
c) Vertadera: Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista.
d) Vertadera: l’ubi sunt (‘on són?’) és el tòpic que es pregunta on han anat a parar les persones, les glòries o les coses del passat.
e) Vertadera: els textos expositius informen o expliquen fets i conceptes de manera objectiva, sense l’opinió de qui escriu.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.11 punt
Plantejament Cal passar al present les deu formes en passat del fragment, que són totes d’imperfet d’indicatiu, sense canviar res més, i subratllar-les en els dos textos.
La resposta, corregida al marge
«Fa anys que la carretera puja fins a Montlluís i mor al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta és un camí de carro.
Sembla que a les autoritats de la Tercera República no els importa gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considera els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeix en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideren perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se senten gens ni mica francesos.»
En el fragment original s’han de subratllar les formes Feia, pujava, moria, era, Semblava, importava, considerava, reconeixia, consideraven i sentien. Perdut i vinculats són participis, no formes personals: es queden igual.
2.22 punts
Plantejament Cal continuar la narració en un text formal de 125 a 150 paraules que expliqui què van trobar la mare i la filla a l’hostal de cals Roseraires.
La resposta, corregida al marge
Quan van arribar a cals Roseraires, mare i filla van lligar l’euga a l’ombra i van entrar a l’hostal per beure aigua fresca i descansar una estona. Tanmateix, a dins no les esperava la tranquil·litat que buscaven. A la sala, uns carrabiners interrogaven l’hostaler, perquè sospitaven que algú hi amagava mercaderies passades de contraban.
La Rita va comprendre de seguida que els bidons de petroli podien despertar sospites i va demanar a l’Emília que no digués res. Mentre els agents escorcollaven el celler, un traginer vell se’ls va acostar i els va oferir un camí per evitar la duana. Després de dubtar-ho, la mare va acceptar el consell.
Així, quan el sol començava a pondre’s, van reprendre la marxa per aquell camí de carro poc transitat, conscients que la decisió podia estalviar-los molts problemes o complicar-los la vida.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat