Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
L’euga arrossega penosament el carro, en part per l’edat, però sobretot per la insòlita calorada que feia aquells primers dies de juny de l’any 1882 a Cerdanya. Les dues dones que hi anaven bambolejaven amb el trontollar del pedregar. La més jove, una nena vestida graciosament amb una brusa de coll alt acabada amb un plec senzill i una faldilla acampanada de color crema que duia recollida entre les cames, s’agafava amb força a la barana. La gran, amb una austera vestimenta negra i una faldilla inflada per darrere, com havia estat de moda deu anys abans, s’aferrava a les regnes que governaven la brida de l’animal, tot i que l’equí anava fent la seva d’un costat a l’altre de la pista.
El camí de Sallagosa havia quedat força malmès per les nevades de l’hivern. A més, les pedres arrossegades per les pluges de la primavera havien anat a parar al mig de la calçada, i feien encara més incòmoda la marxa. Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.
Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.
I, per tal com estaven, els camins tampoc se’n devien sentir gaire.
Amb el balandrejar del carro, els bidons de llauna picaven els uns contra els altres. La noia era l’encarregada de vigilar que mantinguessin l’estabilitat. Entre una cosa i l’altra, la Rita i la seva filla, Emília, trigarien més de dues hores a arribar a casa, al poble de Ger. I estaven mortes de set i calor.
—Podríem aturar-nos a fer un beure a cals Roseraires. Tinc molta set —va proposar la filla, alçant la veu per damunt dels renills de l’euga i dels grinyols de l’eix i la boixa del carro.
Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin, però a partir del trencall de Santa Llogaia el camí feia baixada i, a les envistes de Sant Martí d’Ix, l’animal anava més descansat. És clar que els quedava passar la duana, i hi esmerçarien una bona estona més en els tràmits.
Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia. En temps del general Prim i d’en Salmerón semblava que les coses s’arreglarien, que hi hauria petroli suficient i que els duaners no cobrarien propines, a banda dels drets de pas.
Rafael Vallbona. La casa de la frontera. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 41 i 42
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) En el carro hi viatjaven una mare i la seva filla.
b) La narració s’esdevé a la fi del segle XIX.
c) La filla conduïa el carro.
d) La mare i la filla vivien a Puigcerdà.
e) El carro transportava bidons de benzina.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.
a) Desacostumada, extraordinària:
b) Sòbria, senzilla:
c) S’agafava fort:
d) Malvolença, enemistat:
e) Emprarien, invertirien:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin»:
b) «Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia»:
[0,5 punts]
1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què es diu en la narració que «els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos».
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu, d’una manera general, quins canvis psicològics experimenta la Natàlia a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) La Juliana està d’acord amb les idees de la societat tradicional en la qual viu.
b) Pere Amat s’oposa a la voluntat de mossèn Gregori.
c) La pluja és interpretada com un fet natural, propi de l’estació de l’any.
d) La Cecília admira en Vergés.
e) Al final de l’obra, els pares de la Cecília van a l’església i deixen la seva filla sola.
[1 punt]
1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu què volen dir les expressions ser la poma de la discòrdia i ser una odissea, que provenen de la mitologia grega.
[1 punt]
1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) El conte és un exemple de text expositiu.
b) L’epítet és un adjectiu que aporta una informació significativa essencial.
c) Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista.
d) L’expressió ubi sunt és un tòpic literari.
e) Els textos expositius informen o expliquen fets sense expressar l’opinió personal.
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.
Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.»
[1 punt]
2.2 En el fragment que heu llegit s’explica que una mare amb la seva filla, a final del segle XIX, havien anat a França a comprar mercaderies que no podien aconseguir on vivien. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què continueu la narració explicant què devien trobar a cals Roseraires.
[2 punts]