Teoria i història de la literatura: exercicis de la PAU de Llengua catalana resolts

Bloc 1

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.

Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir:

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.

L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:

—No pot ésser.

—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?

—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans.

—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci.

Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:

—Que és d’interès nacional, això?

—I tant!

—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

Pere Calders. «L’arbre domèstic».
A: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1979. MOLC, p. 141-142

2.1.1 En quin gènere literari destaca l’obra narrativa de Pere Calders?

[0,25 punts]

2.1.2 Quines característiques té aquesta narració en relació amb la realitat?

[0,25 punts]

2.1.3 Qui és el protagonista de la narració? Quins altres personatges hi apareixen?

[0,25 punts]

2.1.4 Quina és la reacció del policia en assabentar-se del problema del narrador? Per què?

[0,25 punts]

2.2.1 Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina figura retòrica apareix en aquests versos d’El comte Arnau. Digueu-ne també l’autor.

Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s’inflama,
seràs astre rutilant,

[…]

[0,5 punts]

2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Una ressenya és un text de caràcter didàctic i persuasiu que segueix el format i l’estructura d’una carta.

b) El tòpic memento mori ens invita a la sensació d’alegria i goig.

c) Santiago Rusiñol, autor de L’auca del senyor Esteve, és el màxim representant del Noucentisme, que s’inicia a partir de l’any 1906.

d) Pere Quart és el pseudònim de Joan Oliver com a poeta.

e) El mim és una representació muda.

2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre la rima consonant i la rima assonant, i entre la rima masculina i la rima femenina.

[0,5 punts]

2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Un mite és una història protagonitzada per éssers sobrenaturals o màgics, com ara déus, herois o personatges fantàstics.

b) Un soliloqui és una obra de teatre interpretada per més d’un personatge.

c) L’amor post mortem és un tòpic literari que significa ‘amor més enllà de la mort’.

d) Els termes hipèrbole i hipèrbaton són sinònims.

e) L’onomatopeia és una figura retòrica sintàctica.

Bloc 1

Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Vaca suïssa

Quan jo m’esmerço en una causa justa
com mon Tell soc adusta i arrogant:
prou, s’ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca
ni s’amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l’ànima d’esclau.
A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l’he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me’n desencamini
la llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo so la vaca de la mala llet.

2.1.1 En quin poema s’inspira la poesia «Vaca suïssa», de Pere Quart (Joan Oliver)? Digueu també qui en fou l’autor.

[0,25 punts]

2.1.2 Quin és el tema de la poesia «Vaca suïssa»?

[0,25 punts]

2.1.3 Com són els versos i la rima del poema?

[0,25 punts]

2.1.4 Quins animals esmenta el poema? Amb quina intenció?

[0,25 punts]

2.2.1 Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu el tòpic de la donna angelicata emprat en literatura.

[0,5 punts]

2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) La tanka és una composició en prosa d’origen japonès.

b) La poesia de Josep Carner s’emmarca de ple en el Modernisme.

c) El cal·ligrama és un poema que uneix forma i contingut.

d) La descriptio puellae és un tòpic literari que consisteix a lloar la vida del camp enfront de la ciutat.

e) El sonet és una composició formada per dos quartets expositius i dos tercets conclusius.

2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu què són els goigs.

[0,5 punts]

2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Salvador Espriu és l’autor de l’obra de teatre Mar i cel.

b) La plaça del Diamant és una obra romàntica.

c) L’epítet és un adjectiu qualificatiu que remarca una qualitat inherent d’un nom.

d) El Noucentisme és posterior a les avantguardes.

e) La ironia consisteix en l’atribució de qualitats humanes o animals a éssers inanimats.

Bloc 1

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Un pedagog anglès ha manifestat ara de poc la temença que el tipu del gentleman tendeixi a la desaparició dins la societat britànica; i ha arribat a dir que el nom mateix podria ser desconegut, passades unes quantes generacions. Fora una viva llàstima, certament, i els gustadors de la bellesa moral sobre la terra no tindrien llàgrimes per a plorar-ho. El gentleman, com a figura social, és avui el reste més exquisit de la vella distinció cavalleresca. El culte a l’honor, barrejat amb una múltiple i meravellosa actitud enfront de la vida, fan encara d’aquella figura un producte humà superior, que, introduït en qualsevol ambient, no pot menys d’asserenar-lo i com purificar-lo. I penso que el dia en què, consumant-se la desaparició anunciada, arribés a morir l’últim gentleman de l’Anglaterra, el Reialme se n’empobrirà tant com si hagués vingut a faltar-li el carbó.

El melancòlic vaticinador dona la culpa de tal desditxa a la democratització de l’ensenyança anglesa, que tendeix a fer descendir els establiments superiors al nivell de les Escoles del Board*… Si això fos cert, no deixaria d’ésser ben trist. No tan trista —perquè en aquestes els fora més fàcil i menys dolorós esmenar la cosa— resulta l’opinió que atribueix la decadència, més que a les tendències a la igualtat, manifestades en els establiments superiors anglesos, a les tendències a l’utilitarisme, dominades massa sovint en sos programes i en sos mètodes. La igualtat ha volgut lograr-se rebaixant el nivell, en lloc de procurar que tots s’elevessin a l’eminent nivell d’algun dia. I així la cultura literària ha minvat, a mida que anava dominant l’ensinistrament de les aptituds immediatament utilitzables… I els educadors han tingut la imprudència de seguir la corrent, sense treure compte de com el cultiu del caràcter s’hi malmetia… I ha resultat que, a conseqüència de no saber tant grec, els gentlemen d’avui no són ja tan gentlemen.

La cultura de les «humanitats» no pot ésser reemplaçada amb res. I mil veus demanen avui que a ella es torni per a conjurar aquell risc —perquè els exquisits productes de la selecció humana no manquin al món, i hi puguin complir la seva missió cavalleresca de vindicar-hi contínuament els drets de l’espiritualitat i del gust.

* Escoles del Board: ‘escoles per als infants amb pocs recursos’.

Eugeni d’Ors. «El gentleman».
A: Glosari (glosa de l’11 de març de 1909). Barcelona: Edicions 62, 1982. MOLC, p. 85-86

[Text actualitzat ortogràficament i gramaticalment, sense modificar el lèxic original]

2.1.1 Amb quin pseudònim va signar Eugeni d’Ors el seu Glosari?

[0,25 punts]

2.1.2 Quina és la causa, segons el pedagog anglès, de la decadència de la figura del gentleman anglès? Per què? Amb què compara Eugeni d’Ors aquesta pèrdua?

[0,25 punts]

2.1.3 Quines característiques atribueix Eugeni d’Ors al gentleman?

[0,25 punts]

2.1.4 Destaqueu, en la part final de la glosa, una reivindicació formulada per Eugeni d’Ors. Reproduïu-la fent servir les vostres paraules.

[0,25 punts]

2.2.1 Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu les diferències entre les figures retòriques emprades en aquests dos versos de J. V. Foix: «M’exalta el nou i m’enamora el vell» i «És quan dormo que hi veig clar».

[0,5 punts]

2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) En la postguerra, molts autors catalans van escriure des de l’exili, com ara Pere Calders o Mercè Rodoreda.

b) L’onomatopeia consisteix en la repetició d’un o més sons dins un vers o dins una seqüència fònica.

c) Pere Calders és un dels principals narradors realistes de la literatura catalana.

d) El tòpic vita flumens fa referència al fet d’entendre la vida com un riu que desemboca a la mar, que és la mort.

e) L’hipèrbaton és una figura retòrica sintàctica.

2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu la diferència entre els anacoluts i els circumloquis.

[0,5 punts]

2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) El recurs és el document administratiu en què es demana l’anul·lació o la modificació d’una sanció administrativa.

b) Un pamflet és una publicació de poca extensió de contingut científic o literari.

c) Josep Maria de Sagarra és l’autor de Vida privada i L’hostal de la Glòria.

d) El tòpic theatrum mundi explica que la societat, el món o l’existència es configuren com un teatre o un joc.

e) El realisme màgic és propi de Josep Carner.

Bloc 1

Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar* les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s’és mort.

* brostar: ‘brotar’.

2.1.1 Què expressa el poema «Desolació», de Joan Alcover?

[0,25 punts]

2.1.2 Quin tipus de versos componen el poema?

[0,25 punts]

2.1.3 En quina estrofa el poeta fa servir el polisíndeton?

[0,25 punts]

2.1.4 Assenyaleu un exemple d’hipèrbaton en el poema.

[0,25 punts]

2.2.1 Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines diferències hi ha entre una auca i una corranda.

[0,5 punts]

2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Un quintet i una quinteta es refereixen al mateix tipus d’estrofa.

b) El haiku és una composició d’origen turc.

c) El monòleg és un diàleg entre dos personatges en una obra teatral.

d) Un vers hendecasíl·lab té deu síl·labes.

e) El mim és una representació muda.

2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu si els termes Renaixement i Renaixença són sinònims.

[0,5 punts]

2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Àngel Guimerà només va escriure una obra de teatre.

b) El tòpic locus amoenus vol dir ‘lloc amè’.

c) La personificació atribueix qualitats humanes a animals o a éssers inanimats.

d) Els termes hipèrbole i hipèrbaton són sinònims.

e) El panegíric és una composició breu i incisiva, sovint de caràcter satíric o moral.

Bloc 1

Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Excelsior

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dona el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.

2.1.1 Quin és el tema del poema «Excelsior», de Joan Maragall?

[0,25 punts]

2.1.2 Què significa, en el poema, «oblida’t de ton regrés» [línia 18]?

[0,25 punts]

2.1.3 Quina és l’estructura externa del poema?

[0,25 punts]

2.1.4 A què es refereix el poeta quan fa servir l’expressió «aigua mansa de cap port» [línia 4]?

[0,25 punts]

2.2.1 Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu què són la paradoxa i l’antítesi i en què es diferencien, i, a continuació, digueu si el vers «M’exalta el nou i m’enamora el vell» conté una paradoxa o una antítesi.

[0,5 punts]

2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Els termes biografia i autobiografia són sinònims.

b) Aribau és l’autor de L’Atlàntida.

c) El sonet és un poema format per dos quartets i dos apariats.

d) Narcís Oller és un representant rellevant de la novel·la realista.

e) El tòpic literari vita flumens expressa la metàfora de la vida com un riu que flueix fins a la mar.

2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre els versos isosil·làbics i els anisosil·làbics.

[0,5 punts]

2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) La tanka és una composició lírica d’origen japonès.

b) El dodecasíl·lab és un vers de dotze síl·labes amb cesura.

c) Pere Calders destaca com a poeta.

d) Els tòpics literaris carpe diem i memento mori tenen el mateix significat.

e) Solitud és una novel·la de Caterina Albert (Víctor Català).

Bloc 1

Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: —Vine, vine—.
Però: —No passis! —diu un vel
de teranyina.

Serà drecera del gosat,
rossola¹ ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?²
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida.

1. rossola: ‘lloc pelat i lliscós en un terreny que fa pendent’.
2. brosta: ‘fullatge’.

2.1.1 Quin és el tema del poema «Cançoneta incerta», de Josep Carner?

[0,25 punts]

2.1.2 Expliqueu la mètrica del poema.

[0,25 punts]

2.1.3 Amb què s’identifica el «camí incert» que apareix a la darrera estrofa [línia 23]?

[0,25 punts]

2.1.4 Assenyaleu en el poema un exemple de prosopopeia.

[0,25 punts]

2.2.1 Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre un vers blanc i un vers lliure.

[0,5 punts]

2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Biografia és el terme que defineix la història de la vida d’una persona explicada per ella mateixa.

b) Els tòpics literaris carpe diem i memento mori tenen el mateix significat.

c) La pastorel·la és una composició poètica en què dos pastors dialoguen amorosament en un ambient bucòlic.

d) Narcís Oller és un representant rellevant del Noucentisme.

e) La cesura divideix un vers en hemistiquis.

2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, anomeneu una de les figures retòriques que apareixen en aquests versos de Gabriel Ferrater: «Se’ns va morint la llum, que era color / de mel, i ara és color d’olor de poma» i definiu-la.

[0,5 punts]

2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Jacint Verdaguer és l’autor de l’oda «La pàtria».

b) Els versos d’art major són aquells que tenen més de vuit síl·labes.

c) La tragèdia és un gènere dramàtic en què el protagonista és mogut per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.

d) Pere Calders és el principal representant del realisme màgic en la literatura catalana.

e) L’alexandrí és un vers de dotze síl·labes sense cesura.

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Aquell any de la guerra central vaig fer-me ric. Especulant amb coses tan innòcues com el suro i el cartó, fent números i posant-hi els cinc sentits, vaig trobar-me amo de mig milió de la moneda més alta.

Això no tindria interès, ni caldria parlar-ne, si no fos per la relació que té amb la meva casa blanca de la costa. La casa sí que era notable, i ho era, sobretot, per les coses que van passar-m’hi.

Era una casa plantada ran del mar, amb moltes finestres amples i molts vidres: jo mateix vaig acompanyar la mà de l’arquitecte en traçar els plànols i li vaig dir que no hi planyés la rajola de València, ni els jocs d’aigua, ni cap cosa que pogués atreure la llum del sol. Vaig dir-li que la volia ben blanca i ben neta, perquè l’instint em deia que calia viure en una casa on no pogués ocórrer res d’extraordinari.

No em vull precipitar: explicaré les coses ordenadament, i que cadascú s’ho prengui de la manera que vulgui. Em sembla oportú, ara, parlar del meu jardí de la costa: van idear-lo, amb l’ajut meu, tres jardiners d’anomenada i un artista que diu que era dels millors d’aquells temps. El jardí s’estenia darrera la casa i no era pas gaire gran; però estava carregat de poesia. Hi vaig fer plantar totes les plantes que plaguessin alhora al clima i a mi, i herbes bones de països exòtics, que acreditaven la puixança de la meva riquesa. Vaig fer-lo voltar d’una tanca de molta fantasia, destinada a guardar-me de les mirades dels vianants més que no pas de llur rapisseria,¹ i això és el que em va fer mal. Perquè algú, en un determinat moment, hi va poder entrar i deixar-hi quelcom que em va prendre la placidesa. Ja ho contaré quan vindrà més a tomb.

Els tres jardiners s’encarregaren del jardí, i sis criats tenien cura de la casa i cobraven sous alts per no deixar-me tocar de peus a terra. El caràcter se’m va ablanir, i mireu si va bé d’ésser ric, que de mica en mica anava adquirint bons sentiments, sense arribar a l’extrem que la consciència em fes nosa.

Els veïns cultivaven la meva amistat, i em feien visites i m’enviaven presents, als quals jo corresponia, ja que les rendes em permetien d’ésser tan pròdig com em semblés. La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d’escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d’ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que fa la lluna. ¿Puc dir que això la fes responsable del que s’esdevingué després? No. Tant se valdria acusar el metge de la mort del pacient, perquè ha previst la fi lògica d’una malaltia. Però li tinc rancúnia, perquè, en recordar la conversa del vespre en què em va explicar la rara força dels astres, les meves orelles guarden encara el ressò d’una certa reticència.

1. Del verb rapissar: rampinyar.

Pere Calders. «El principi de la saviesa». A: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1979, p. 39 i 40

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El narrador era ric des de la infantesa.

b) El jardí envoltava la casa des del darrere.

c) La casa del narrador era molt lluminosa.

d) Tres criats tenien cura de la casa.

e) El narrador era una persona generosa.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Fent càbales, comerciant:

b) Fama, bona reputació:

c) Transeünts:

d) Suavitzar, estovar:

e) Regals:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «El jardí s’estenia darrera la casa i no era pas gaire gran; però estava carregat de poesia. Hi vaig fer plantar totes les plantes que plaguessin alhora al clima i a mi»:

b) «La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d’escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d’ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que fa la lluna»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, quina relació tenia el narrador amb els seus veïns.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què els coloms acaben abandonant el colomar a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) Al començament, quan en Vergés la va a veure, la Cecília està sola.

b) El pare de la Cecília l’amenaça de no pagar-li l’any que li falta per a acabar els estudis.

c) La Juliana s’assembla molt a la seva filla.

d) La gent del poble considera que la sequera és un càstig diví.

e) A mossèn Gregori li sembla bé que la Cecília hagi estudiat a ciutat.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu en què es diferencien l’estil directe i l’estil indirecte en els textos narratius.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El tòpic literari locus amoenus vol dir ‘lloc amè, agradable’.

b) Un vers de set síl·labes s’anomena hexasíl·lab.

c) La cesura divideix un vers en hemistiquis.

d) La hipèrbole és un tòpic literari.

e) Els mites són relats tradicionals protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals d’imperfet per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Els veïns cultivaven la meva amistat, i em feien visites i m’enviaven presents, als quals jo corresponia, ja que les rendes em permetien d’ésser tan pròdig com em semblés. La qui tenia més ganes de guanyar-se la meva amistat era una senyora que, pobra dona, estava tocada de la mania de llegir i d’escriure: em penso que no podré parlar amb simpatia d’ella, ni en tinc ganes, perquè fou qui em va descobrir les coses que feia la lluna.»

[1 punt]

2.2 En el text que heu llegit, el narrador es refereix a la conversa sobre la rara força dels astres que havia mantingut amb una veïna. Aquesta conversa sembla que va desencadenar una sèrie de successos que no foren del seu grat. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quins van ser els esdeveniments extraordinaris que imagineu que van passar.

[2 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

El britànic Geoffrey Hinton, nascut el 1947, és considerat «el padrí de la intel·ligència artificial» i encara avui n’és un referent. El 1972, com a investigador a la Universitat d’Edimburg, va desenvolupar la idea de xarxa neuronal, un sistema matemàtic que aprèn mitjançant l’anàlisi de dades i que és la llavor a partir de la qual es desenvolupen els sistemes actuals d’intel·ligència artificial (IA) generativa.

El 2012, juntament amb els seus estudiants de la Universitat de Toronto, Hinton va construir una xarxa neuronal que podia analitzar milers de fotografies i aprendre a identificar objectes que hi apareixien. Amb les seves investigacions van guanyar el premi Turing, el més prestigiós del camp de la informàtica, el 2018. Google va comprar l’empresa que va crear amb els seus estudiants per quaranta-quatre milions de dòlars; aquests diners els van invertir en la creació de tecnologies com el popular ChatGPT.

Hinton, informàtic i psicòleg cognitiu, afirma ara que «es penedeix» de la feina de la seva vida i ha deixat el seu lloc de treball a Google, on ha treballat durant més d’una dècada, «per poder parlar lliurement sobre els riscos de la IA». Segons ha explicat a The New York Times en una entrevista, està «preocupat» pels «danys greus» que pot causar la tecnologia que ell mateix ha contribuït a desenvolupar.

Segons Hinton i altres líders del sector tecnològic, les noves intel·ligències artificials han estat «el punt d’inflexió més important en dècades» i «poden ser tan importants com la introducció del navegador web a principis dels anys noranta». I, per això, ara tenen por del que pot suposar deixar en llibertat al món quelcom tan perillós. Hinton alerta que la IA generativa «pot ser una eina de desinformació», que «aviat podria ser un risc per als llocs de treball» i que en algun moment podria esdevenir «un risc per a la humanitat». A aquest expert li preocupa l’ús que poden donar a la tecnologia els «actors dolents».

L’informàtic adverteix que els sistemes que desenvolupen OpenAI o Google «poden eclipsar la intel·ligència humana en alguns aspectes». També mostra preocupació per la manera com s’ha «inundat» Internet de vídeos, fotos i textos falsos fets amb IA. «Qualsevol persona ja no podrà saber què és veritat», afirma Hinton. L’informàtic tem que la tecnologia suposi una amenaça per a la humanitat si es permet que generi i executi el seu propi codi informàtic, ja que podria ser realment autònoma i executar comportaments inesperats o perillosos.

El març passat, més de mil experts investigadors i tecnòlegs van signar una carta oberta per demanar una moratòria de sis mesos en el desenvolupament de nous sistemes d’IA generativa encara més potents que ChatGPT. Els signants alertaven que la IA suposa «riscos profunds per a la societat i la humanitat». Hinton no va signar aquestes cartes mentre treballava a Google, però recentment ha notificat a l’empresa la seva baixa. El cap científic de Google, Jeff Dean, va dir en un comunicat que estan «compromesos amb un enfocament responsable de la IA» i que aprenen «contínuament a entendre els riscos emergents i alhora a innovar amb valentia». Hinton, però, creu que l’única manera de frenar l’avenç de la IA és amb una regulació global, i pensa que n’hauríem d’aturar el desenvolupament fins que no puguem entendre si es pot controlar.

Adaptació feta a partir del text de Jordi Martín. «Un dels pioners de la intel·ligència artificial se’n penedeix i adverteix dels possibles perills». El Nacional [en línia] (1 maig 2023)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Hinton i les seves recerques de fa més de quaranta anys són la base dels sistemes actuals d’IA.

b) ChatGPT no té res a veure amb la intel·ligència artificial (IA).

c) Hinton encara treballa a Google.

d) Hinton va vendre la seva empresa a OpenAI.

e) Molts dels vídeos, fotos i textos fets amb IA són falsos.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Model, símbol:

b) Decenni:

c) Perill, amenaça:

d) Independent, lliure, no controlada:

e) Ajornament:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «El britànic Geoffrey Hinton, nascut el 1947, és considerat “el padrí de la intel·ligència artificial” i encara avui **n’**és un referent»:

b) «El 2012, juntament amb els seus estudiants de la Universitat de Toronto, Hinton va construir una xarxa neuronal que podia analitzar milers de fotografies i aprendre a identificar objectes que hi apareixien»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què Hinton afirma en el text que «qualsevol persona ja no podrà saber què és veritat», en referir-se a la IA.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines dues lluites es plantegen en l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) La Natàlia i en Quimet van tenir dues filles.

b) La Natàlia pregunta a en Quimet qui és la Maria.

c) En Quimet es compra una moto amb el que ha guanyat restaurant mobles.

d) La filla de la Natàlia i en Quimet es diu Natàlia.

e) Quan es proclama la República, en Quimet es passeja pels carrers amb una bandera.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines són les parts principals d’una carta.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Una faula és un relat breu de ficció en què els protagonistes són animals o plantes que parlen.

b) Un text escrit en un registre formal no segueix la normativa.

c) El text teatral es divideix en actes, que poden estar subdividits en escenes.

d) El tòpic literari homo viator vol dir ‘home viatger’.

e) Els textos lírics solen expressar emocions, sentiments i pensaments d’una manera objectiva.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present per formes d’imperfet. Perquè faci sentit, caldrà canviar també els auxiliars. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«L’informàtic adverteix que els sistemes que desenvolupen OpenAI o Google “poden eclipsar la intel·ligència humana en alguns aspectes”. També mostra preocupació per la manera com s’ha “inundat” Internet de vídeos, fotos i textos falsos fets amb IA. […] L’informàtic tem que la tecnologia suposi una amenaça per a la humanitat si es permet que generi i executi el seu propi codi informàtic.»

[1 punt]

2.2 El títol del text que heu llegit és «Un dels pioners de la intel·ligència artificial se’n penedeix i adverteix dels possibles perills». Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què descrigueu quines amenaces o perills creieu que pot tenir l’aplicació de la IA.

[2 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

L’euga arrossega penosament el carro, en part per l’edat, però sobretot per la insòlita calorada que feia aquells primers dies de juny de l’any 1882 a Cerdanya. Les dues dones que hi anaven bambolejaven amb el trontollar del pedregar. La més jove, una nena vestida graciosament amb una brusa de coll alt acabada amb un plec senzill i una faldilla acampanada de color crema que duia recollida entre les cames, s’agafava amb força a la barana. La gran, amb una austera vestimenta negra i una faldilla inflada per darrere, com havia estat de moda deu anys abans, s’aferrava a les regnes que governaven la brida de l’animal, tot i que l’equí anava fent la seva d’un costat a l’altre de la pista.

El camí de Sallagosa havia quedat força malmès per les nevades de l’hivern. A més, les pedres arrossegades per les pluges de la primavera havien anat a parar al mig de la calçada, i feien encara més incòmoda la marxa. Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.

Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.

I, per tal com estaven, els camins tampoc se’n devien sentir gaire.

Amb el balandrejar del carro, els bidons de llauna picaven els uns contra els altres. La noia era l’encarregada de vigilar que mantinguessin l’estabilitat. Entre una cosa i l’altra, la Rita i la seva filla, Emília, trigarien més de dues hores a arribar a casa, al poble de Ger. I estaven mortes de set i calor.

—Podríem aturar-nos a fer un beure a cals Roseraires. Tinc molta set —va proposar la filla, alçant la veu per damunt dels renills de l’euga i dels grinyols de l’eix i la boixa del carro.

Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin, però a partir del trencall de Santa Llogaia el camí feia baixada i, a les envistes de Sant Martí d’Ix, l’animal anava més descansat. És clar que els quedava passar la duana, i hi esmerçarien una bona estona més en els tràmits.

Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia. En temps del general Prim i d’en Salmerón semblava que les coses s’arreglarien, que hi hauria petroli suficient i que els duaners no cobrarien propines, a banda dels drets de pas.

Rafael Vallbona. La casa de la frontera. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 41 i 42

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) En el carro hi viatjaven una mare i la seva filla.

b) La narració s’esdevé a la fi del segle XIX.

c) La filla conduïa el carro.

d) La mare i la filla vivien a Puigcerdà.

e) El carro transportava bidons de benzina.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Desacostumada, extraordinària:

b) Sòbria, senzilla:

c) S’agafava fort:

d) Malvolença, enemistat:

e) Emprarien, invertirien:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin»:

b) «Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què es diu en la narració que «els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos».

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu, d’una manera general, quins canvis psicològics experimenta la Natàlia a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) La Juliana està d’acord amb les idees de la societat tradicional en la qual viu.

b) Pere Amat s’oposa a la voluntat de mossèn Gregori.

c) La pluja és interpretada com un fet natural, propi de l’estació de l’any.

d) La Cecília admira en Vergés.

e) Al final de l’obra, els pares de la Cecília van a l’església i deixen la seva filla sola.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu què volen dir les expressions ser la poma de la discòrdia i ser una odissea, que provenen de la mitologia grega.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El conte és un exemple de text expositiu.

b) L’epítet és un adjectiu que aporta una informació significativa essencial.

c) Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista.

d) L’expressió ubi sunt és un tòpic literari.

e) Els textos expositius informen o expliquen fets sense expressar l’opinió personal.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.

Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.»

[1 punt]

2.2 En el fragment que heu llegit s’explica que una mare amb la seva filla, a final del segle XIX, havien anat a França a comprar mercaderies que no podien aconseguir on vivien. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què continueu la narració explicant què devien trobar a cals Roseraires.

[2 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

La robòtica s’ha obert pas com a principal aportació de les empreses catalanes a l’edició d’enguany del Mobile World Congress (MWC). Mentre que en anys anteriors els nous dispositius, el 5G o la realitat virtual acaparaven totes les mirades, aquest cop els robots han estat els protagonistes dels estands de les companyies nascudes a Catalunya que han exposat al congrés.

«La robòtica és el futur», assegura Irene Gómez, cofundadora de Keybotic, una empresa que es dedica a fer robots autònoms. Entre les novetats més destacades que es poden veure al MWC hi ha robots que fan inspeccions industrials, que acompanyen la gent gran en el dia a dia o que cuinen.

De fet, l’estand de la Generalitat, que acull un centenar d’empreses al pavelló 4, ofereix cada mitja hora durant gairebé tot el dia demostracions de la manera com els robots poden millorar la vida domèstica, i són molts els congressistes que s’hi aturen a fer un cop d’ull i ho graven amb un telèfon mòbil.

La start-up Keybotic, fundada el 2020 a Barcelona per Irene Gómez i Hilario Torné, va guanyar un dels premis de robòtica més importants del món, que atorga l’agència americana Darpa, i enguany és el primer cop que participa en el MWC.

Al congrés, Keybotic hi exposa el seu gos robot autònom, que fa inspeccions industrials. «El que fa és detectar fugues de gas o de vapor, entre altres, i envia una alerta a un centre de control quan és necessari», explica la cofundadora de la start-up, que detalla que l’aparell opera amb una tecnologia avançada basada en la fusió i interpretació de dades a través de sensors i càmeres integrades. Gómez remarca que el gos robot és capaç d’actuar en entorns perillosos i complexos sense necessitat d’interaccionar amb persones. Així doncs, una de les particularitats és que treballa d’una manera autònoma, a diferència de la majoria dels que hi ha al mercat, que són teledirigits. Actualment l’empresa fa proves del robot amb diversos clients i espera poder començar a comercialitzar-lo a l’estiu.

Una altra de les novetats que es pot veure al MWC és el robot NHoA (sigla en anglès de Never Home Alone), del centre tecnològic Eurecat. «Utilitzem la robòtica i els robots assistencials per acompanyar les persones grans que viuen soles a casa», explica el director de Tecnologies de la Salut d’Eurecat, Felip Miralles. En aquesta línia, apunta que l’aparell, a banda de fer companyia als ancians —és capaç d’interaccionar-hi—, també promou hàbits saludables i ajuda en tasques de rehabilitació física i cognitiva, tot proposant jocs de memòria o exercicis físics. El robot està fet a través d’un consorci que reuneix des d’empreses de robòtica, com la catalana PAL Robotics, especialitzada en robots humanoides, fins a la Fundació Sant Joan de Déu o la Universitat Oberta de Catalunya, entre altres.

L’empresa lleidatana d’electrodomèstics Taurus ha presentat el robot de cuina Mycook Next. L’aparell destaca perquè incorpora una pantalla tàctil de deu polzades i wifi, de manera que permet la interacció amb una comunitat d’usuaris, els quals poden pujar receptes i interaccionar entre ells, i també es pot controlar a través de l’assistent de veu Alexa.

Adaptació feta a partir del text «La robòtica s’obre pas com a principal aportació catalana al Mobile World Congress». Espai.Mèdia [en línia] (28 febrer 2023)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Hi ha moltes empreses catalanes que participen en el Mobile World Congress.

b) El gos robot que presenta Keybotic és teledirigit.

c) Els robots encara no poden interaccionar amb els humans.

d) El gos robot es troba en fase de proves.

e) Alguns robots es poden controlar amb l’assistent de veu Alexa.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Atreien, captaven:

b) Expositors, instal·lacions:

c) Revisions, verificacions:

d) Casolana, familiar:

e) Descobrir, trobar:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Actualment l’empresa fa proves del robot amb diversos clients i espera poder començar a comercialitzar-lo a l’estiu»:

b) «En aquesta línia, apunta que l’aparell, a banda de fer companyia als ancians —és capaç d’interaccionar-hi—, també promou hàbits saludables i ajuda en tasques de rehabilitació física i cognitiva, tot proposant jocs de memòria o exercicis físics»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què la cofundadora de Keybotic afirma que «la robòtica és el futur».

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és Pere Amat a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) Quan arregla el pis on anirà a viure amb en Quimet, la Natàlia no rep ajut de ningú.

b) A en Quimet, la cama li fa mal de dia i de nit.

c) El primer colom que arriba a casa de la Natàlia i en Quimet ho fa per casualitat i amb una ala ferida.

d) Quan la Natàlia és a la feina, els coloms volen per dins el pis.

e) En quedar viuda, la Natàlia torna a demanar feina a la casa dels senyors on havia treballat.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, esmenteu un tòpic literari i expliqueu-lo.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) La interrogació retòrica consisteix en una pregunta que no espera cap resposta de ningú.

b) Una ressenya d’un llibre és un text narratiu.

c) Els versos de set síl·labes s’anomenen heptasíl·labs.

d) La crítica literària és un gènere literari en què els autors narren històries fictícies per entretenir el lector.

e) Els textos persuasius tenen com a objectiu principal informar el lector sobre un tema específic.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes d’imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Al congrés, Keybotic hi exposa el seu gos robot autònom, que fa inspeccions industrials. La cofundadora de la start-up detalla que l’aparell opera amb una tecnologia avançada basada en la fusió i interpretació de dades a través de sensors i càmeres integrades. Gómez remarca que el gos robot és capaç d’actuar en entorns perillosos i complexos sense necessitat d’interaccionar amb persones. Així doncs, una de les particularitats és que treballa d’una manera autònoma, a diferència de la majoria dels que hi ha al mercat, que són teledirigits.»

[1 punt]

2.2 En el text que heu llegit es descriuen les activitats que poden desenvolupar tres robots diferents. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu els avantatges de la robòtica i quines altres aplicacions podria tenir.

[2 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. La paraula lletraferit és una de les que fan més angúnia de la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular, delirant. Això no vol pas dir que el poble hagi inventat la paraula. La paraula fou inventada per la força ciclòpia dels qui han entrebancat l’existència, en aquest país, d’una cultura pròpiament civil, absolutament profana. En el dramatisme despectiu d’aquesta paraula el poble, les famílies, hi han col·laborat. I així han anat les coses, i així van.

Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central. Les notes a què he fet referència van a continuació:

«Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s’hi més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana. És una població que no és com Dunkerque, ni tan solament com Boulogne, davant de les quals el viatger sent l’atracció de fer-hi una estada més llarga que la que permet la sortida del primer vaixell —i això malgrat la foscor de les pedres i la morositat d’aquestes dues ciutats del nord de França. A Calais, en canvi, no s’hi atura mai ningú. Potser és degut al fet que l’estació marítima és una mica allunyada de la vila; potser al fet que l’aspecte que té passant amb el tren és fred i vulgar. Sigui com sigui, malgrat els centenars de mils de persones que passen cada any per Calais, és molt rar que se n’hi aturi alguna: tothom passa de llarg.

»El fet que jo conegui aquesta població té una explicació molt clara. Vaig ésser enviat a Londres de molt jove. Massa jove, potser, per a habituar-me a la vida anglesa. Crec que és un error per a nosaltres, llatins, anar a Anglaterra sense posseir una determinada experiència de la vida. Més ben dit encara: a Londres, s’hi ha d’anar, o de criatura, d’adolescent, a estudiar-hi i a apassionar-se en els deports o, passada la primera joventut, quan una visió de la vida comença a dibuixar-se. Hi vaig anar als vint-i-un anys, que és una edat crítica incoherent i d’una dolorosa vaguetat. D’aquesta manera, el primer contacte fou escassament productiu i més aviat em semblà tot inassequible i reaci. Vaig trobar les pensions llòbregues, els aliments insípids, els carrers —llevat dels carrers de l’East End— glacials.»

Josep Pla. «Una aventura al canal». A: Contraban i altres narracions. Barcelona: Edicions 62: La Caixa, 1980, p. 149 i 150

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El narrador publica unes notes d’un amic, que va morir de vell.

b) A Santaniol li agradava escriure; era un amant de conrear les lletres.

c) Quan Santaniol va morir, feia d’ambaixador.

d) El narrador considera que la paraula lletraferit té un valor despectiu.

e) Santaniol diu que a Dunkerque cap viatger no hi fa una estada llarga.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Originària, inicial:

b) Massa aviat:

c) Exagerada:

d) Acostumar-me:

e) Fosques, tenebroses:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats»:

b) «Calais és una població per la qual ha passat una quantitat desorbitada de viatgers sense aturar-s’hi més que el moment precís de realitzar les formalitats de la Duana»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, quina diferència hi ha, segons Santaniol, entre Calais i ciutats com Dunkerque o Boulogne.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quin valor simbòlic tenen els coloms a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) Aigües encantades està escrita en primera persona.

b) La primera escena de l’obra té lloc a l’església del poble.

c) El senyor Vicenç és veterinari.

d) El Foraster és un home amb estudis que mai no s’ha mogut de Catalunya.

e) En el segon acte, l’alcalde, acompanyat de la gent del poble, es dirigeix a casa d’en Romanill.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines característiques té la novel·la psicològica.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Els verbs en futur i en condicional són propis dels textos predictius.

b) Les faules tenen generalment un missatge moralitzador.

c) La cesura no divideix un vers en hemistiquis.

d) Un monòleg és un text amb una finalitat còmica interpretat per un sol actor.

e) Les acotacions, en un text teatral, són les indicacions que fa l’autor i solen aparèixer en cursiva.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat simple per formes de passat perifràstic. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Entre els papers del meu difunt amic Santaniol he trobat aquestes notes, que judico interessants. De la part de la seva família fou donada a Santaniol una educació destinada a entrar en el servei exterior. L’objectiu fou obtingut, però el temperament del meu amic en sofrí moltíssim. Ni la burocràcia no li féu mai il·lusió, ni el despatx. A la Universitat, els seus amics judicàrem que era un lletraferit. […]

Santaniol escriví molts papers. Tot el que se li anà posant davant dels ulls en el curs de la seva curta vida tractà de dibuixar-ho o almenys de fer-ne petits croquis animats. En aquesta feina, hi posà una curiositat i més ardor que en la seva carrera de funcionari. Morí prematurament, essent cònsol en una població de l’Europa Central.»

[1 punt]

2.2 En el text que heu llegit, Santaniol, amic del narrador, fa referència a diverses ciutats, algunes de les quals li agraden més que d’altres. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu referència a alguna ciutat o poble que hàgiu visitat o on hàgiu viscut i que no us hagi agradat. Expliqueu per què.

[2 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Encara que la idea de realitat virtual ha estat present des de la popularització de la informàtica, la tecnologia no era prou avançada per poder concebre un món virtual paral·lel al món físic. Avui dia, innovacions com el 5G o la intel·ligència artificial fan més fàcil imaginar una realitat virtual molt més desenvolupada, que adoptarà la forma d’un metavers.

El concepte de metavers està estretament relacionat amb la idea de realitat virtual. Per comprendre’l, és útil pensar en el cinema o en els videojocs com a mons virtuals en els quals l’espectador o jugador pot «submergir-se» fins a un cert punt. Aquests mitjans, però, tenen limitacions: el cinema no permet interactivitat, mentre que els videojocs necessiten un dispositiu que serveixi com a interfície per controlar el nostre personatge o avatar dins la realitat virtual del videojoc.

El metavers fa un pas més enllà: es concep com un espai similar a Internet, però amb moltes més possibilitats d’interacció i, sobretot, més immersivitat. Mitjançant unes ulleres 3D, dona la possibilitat d’introduir-se en una realitat virtual i interactuar-hi com si fos un entorn físic. Els avenços en el modelatge i la programació d’imatges 3D ja permeten la creació de mons interactius creïbles, que serveixen com a escenari i representació d’aquest metavers: un món en tres dimensions en el qual podrem interactuar al mateix nivell que en la realitat.

El concepte de realitat virtual data dels anys vuitanta: el terme va ser encunyat per l’informàtic Jaron Lanier en referència a les primeres aplicacions de la tecnologia per crear models en contextos com ara la indústria automobilística, les aerolínies o la NASA. La idea de metavers va ser utilitzada per primera vegada en la novel·la de ciència-ficció Snow crash, de Neal Stephenson.

Encara que el terme no es va fer conegut, la visió de Stephenson es va difondre gràcies a ficcions com Matrix o Ready player one. Aquestes pel·lícules donen una idea de la forma que podria adoptar el metavers si es desenvolupés la tecnologia necessària: mons completament versemblants en els quals la interacció té tantes possibilitats com en la vida real, o fins i tot més.

Més enllà de l’oportunitat de crear un espai virtual com a Internet, amb els avantatges de la interacció física, moltes empreses treballen en projectes de creació de mons virtuals i d’hibridació entre la realitat física i la digital. Aquesta última idea, coneguda com a realitat augmentada, ja s’ha posat en pràctica amb èxit en el joc Pokémon GO, de Niantic. La realitat augmentada permet visualitzar figures digitals enmig d’un entorn físic real, mitjançant un dispositiu mòbil. Altres companyies, com Snap o Microsoft, també s’han embarcat en projectes de realitat augmentada; en el cas de la segona, s’espera que el seu software de reunions a distància Teams comenci a emprar aviat avatars digitals que permetin conferències molt més realistes i dotades d’interactivitat entre els interlocutors.

El metavers també tindrà una gran influència en el món del lleure. És molt probable que en els pròxims anys sorgeixin casinos en línia en els quals la interacció amb la ruleta o el pòquer sigui pràcticament idèntica a l’experiència en un casino real. També cal destacar l’auge dels concerts en línia per part d’artistes com Travis Scott o Ariana Grande: fins i tot el videojoc de construcció Minecraft s’ha utilitzat com a escenari virtual per a festivals.

Adaptació feta a partir del text «Què és el metavers i la innovadora idea de Mark Zuckerberg». Mobile World Capital Barcelona [en línia] (8 febrer 2022)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) La realitat augmentada s’aplica en videojocs.

b) No hi ha cap relació entre el metavers i la realitat virtual.

c) El concepte de realitat virtual és molt recent.

d) La idea de metavers va aparèixer per primer cop a la pel·lícula Matrix.

e) El metavers pot tenir una gran aplicació en el món del lleure.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Difusió, divulgació:

b) Participar, interaccionar:

c) Plausibles, creïbles:

d) Fusió, encreuament:

e) Igual, equivalent:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «El concepte de metavers està estretament relacionat amb la idea de realitat virtual. Per comprendre’l, és útil pensar en el cinema o en els videojocs»:

b) «Mitjançant unes ulleres 3D, dona la possibilitat d’introduir-se en una realitat virtual i interactuar-hi com si fos un entorn físic»:

[0,5 punts]

1.4 D’acord amb el que diu el text, expliqueu, amb les vostres paraules i en un màxim de cinquanta mots, què és el metavers.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu SOLAMENT DUES de les quatre qüestions següents, relatives a les lectures d’aquest curs o a coneixements literaris en general.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu com és en Vergés a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) Al començament de la novel·la, la mare de la Natàlia ja era morta.

b) La Rita és la filla gran de la Natàlia i en Quimet.

c) En Quimet va instal·lar un colomar a la casa on vivien.

d) La casa on viuen els senyors per als quals treballa la Natàlia és nova i luxosa.

e) Quan en Quimet va al front, la Natàlia no el torna a veure mai més.

[1 punt]

1.5.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu breument quins tipus de narrador hi ha d’acord amb la posició que pren respecte a la narració.

[1 punt]

1.5.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El mite és una narració protagonitzada per animals.

b) La retrospecció evoca el passat.

c) Una hipèrbole és una exageració.

d) El moviment cultural de la Renaixença es va iniciar en la segona meitat del segle XVIII.

e) Un vers de quatre síl·labes s’anomena tetrasíl·lab.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present per formes d’imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«El concepte de metavers està estretament relacionat amb la idea de realitat virtual. Per comprendre’l, és útil pensar en el cinema o en els videojocs com a mons virtuals en els quals l’espectador o jugador pot «submergir-se» fins a un cert punt. Aquests mitjans, però, tenen limitacions: el cinema no permet interactivitat, mentre que els videojocs necessiten un dispositiu que serveixi com a interfície per controlar el nostre personatge o avatar dins la realitat virtual del videojoc.

El metavers fa un pas més enllà: es concep com un espai similar a Internet, però amb moltes més possibilitats d’interacció i, sobretot, més immersivitat. Mitjançant unes ulleres 3D, dona la possibilitat d’introduir-se en una realitat virtual i interactuar-hi com si fos un entorn físic.»

[1 punt]

2.2 En el text que heu llegit es defineix el concepte de metavers i es descriuen diverses aplicacions de la realitat virtual i de la realitat augmentada. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu els avantatges i els desavantatges que poden tenir, al vostre entendre, aquestes tecnologies.

[2 punts]