Llengua catalana, PAU 2026 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

L’examen de juny (sèrie 1) de Llengua catalana i literatura de la PAU de Catalunya del 2026, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la resposta model d’EducaIA de cada pregunta i, al marge, les idees de la pauta oficial que cobreix. A l’exercici 2 es triaven dues de les quatre preguntes de la 2.2.1 a la 2.2.4: les tens resoltes totes. A l’exercici 3 es triaven quatre de les sis preguntes de la 3.2.1 a la 3.2.6: les tens resoltes totes.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema que pregunta. El que es triava dins dels exercicis 2 i 3 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE parts obligatòries: 1. Comprensió lectora (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. 2. Estudi del fet literari (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a DUES de les qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les dues primeres. 3. Reflexió lingüística (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a QUATRE de les sis qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les quatre primeres. 4. Expressió escrita (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran 0,1 punts per errors de normativa (gramaticals, lèxics o ortogràfics) fins a un màxim de 2 punts.

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Comprensió lectora: els microplàstics i la salut

2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTemes: Comprensió lectora
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Els microplàstics són cada cop més presents en el medi ambient i ja es comença a detectar quin impacte poden tenir en la nostra salut. Els microplàstics són trossos de plàstic diminuts, de menys de 5 mil·límetres i de formes irregulars. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l’entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits, que es coneixen com a nanoplàstics i que són encara més preocupants per a la salut.

El plàstic és un producte molt versàtil i químicament estable i per això es fa servir de manera àmplia en molts processos de producció. També, a causa de la seva rendibilitat, és un material gairebé insubstituïble en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. El problema és que és un contaminant, ja que no es degrada i és tòxic. A més, pot contenir restes de metalls, hidrocarburs, plaguicides o productes farmacèutics, en funció dels contaminants que hagi pogut absorbir.

La producció de plàstic supera àmpliament els 300 milions de tones a tot el món cada any. L’única manera de revertir-ho és aconseguir materials no contaminants que el puguin substituir o impulsar-ne la reutilització. En aquests moments, però, les taxes de reciclatge són tan baixes que els plàstics suposen el 54 % de la massa global de residus.

S’han detectat microplàstics —en una àmplia gamma de concentracions— en aigües marines, aigües residuals, aigua dolça, aliments, aire i aigua potable, tant embotellada com de l’aixeta. Per tant, poden entrar en el nostre cos per inhalació o per ingestió, sigui de manera directa o a través del menjar. Per exemple, s’han detectat partícules de plàstics en animals que formen part de la nostra dieta, com ara moltes espècies marines, i també en aliments processats.

Tots els experts assenyalen que els plàstics són més perillosos per a la nostra salut com més petits són. Un dels estudis més recents en aquest àmbit, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, conclou que els nanoplàstics afecten la composició, la diversitat i la funcionalitat del microbioma intestinal. Quan es modifica el microbioma intestinal sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.

El 90 % dels plàstics que ingerim acabaran excretats, però una part es fragmentarà en nanoplàstics. Són tan petits que són capaços de penetrar en les cèl·lules i causar-hi efectes nocius. L’estudi constata que s’han descrit alteracions en l’absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries.

També s’ha constatat que, en humans, les partícules de plàstic es poden allotjar en els pulmons i l’aparell digestiu. I poden arribar als conductes limfàtics i als ganglis i, finalment, a diversos òrgans del cos, com la medul·la òssia, els ronyons, la melsa o el fetge. Els metges es troben amb la dificultat afegida que les lesions que poden produir són semblants a les d’altres tòxics i, per tant, és complicat relacionar-les amb els plàstics utilitzant la tecnologia actual.

Adaptació feta a partir del text d’Atlàntida Assegurances. «Microplàstics: com afecten la salut» [en línia]

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Nanoplàstic és sinònim de microplàstic.

b) El plàstic es degrada amb facilitat.

c) Els plàstics suposen menys del 50 % de la massa global de residus.

d) L’aigua embotellada no té tants microplàstics com l’aigua de l’aixeta.

e) Els plàstics modifiquen el microbioma intestinal.

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Es trenquen, es fraccionen:

b) Irreemplaçable:

c) Expulsats, expel·lits:

d) Perjudicials:

e) Trastorns, canvis:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Són tan petits que són capaços de penetrar en les cèl·lules i causar-hi efectes nocius»:

b) «Els metges es troben amb la dificultat afegida que les lesions que poden produir són semblants a les d’altres tòxics i, per tant, és complicat relacionar-les amb els plàstics utilitzant la tecnologia actual»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, quin és l’impacte que pot tenir la ingestió de plàstics en la salut.

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.10,5 punts

Plantejament Cal decidir si cada afirmació és vertadera o falsa segons el que diu el text, sense afegir-hi res que no hi sigui.

La resposta, corregida al marge

1

a) Fals. Els nanoplàstics no són el mateix que els microplàstics: el text diu que són els trossets encara més petits en què es fragmenten els microplàstics, i que són encara més preocupants per a la salut.

2

b) Fals. El text afirma just el contrari: el plàstic és un contaminant perquè no es degrada.

3

c) Fals. Segons el text, els plàstics suposen el 54 % de la massa global de residus, és a dir, més de la meitat.

4

d) Fals. El text diu que s’han detectat microplàstics en l’aigua potable, «tant embotellada com de l’aixeta», però no diu que l’embotellada en tingui menys.

5

e) Vertader. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals conclou que els nanoplàstics afecten la composició, la diversitat i la funcionalitat del microbioma intestinal.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

1.20,5 punts

Plantejament Cal trobar al text la paraula que pot substituir cadascun dels mots donats sense canviar-ne el sentit.

La resposta, corregida al marge

1

a) Es fragmenten: els microplàstics «sovint es fragmenten en trossets encara més petits», és a dir, es trenquen en parts.

2

b) Insubstituïble: el plàstic és «un material gairebé insubstituïble», que no es pot reemplaçar per cap altre.

3

c) Excretats: «El 90 % dels plàstics que ingerim acabaran excretats», és a dir, el cos els expulsa.

4

d) Nocius: els nanoplàstics poden causar a les cèl·lules «efectes nocius», perjudicials.

5

e) Alteracions: quan es modifica el microbioma «sorgeixen alteracions» en diversos sistemes del cos, és a dir, trastorns o canvis.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.30,5 punts

Plantejament Cal escriure el sintagma sencer que substitueix cada pronom feble.

La resposta, corregida al marge

1

a) En les cèl·lules (també a les cèl·lules). El pronom hi substitueix el complement de lloc: els nanoplàstics penetren en les cèl·lules i causen efectes nocius en les cèl·lules.

2

b) Les lesions. El pronom les, femení plural, és el complement directe de relacionar: és complicat relacionar les lesions amb els plàstics.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.40,5 punts

Plantejament Cal resumir, en cinquanta mots com a màxim, els efectes dels plàstics ingerits sobre el cos que descriu el text.

La resposta, corregida al marge

1234

La ingestió de plàstics pot alterar l’absorció de nutrients, inflamar el revestiment intestinal i afectar el metabolisme i les respostes immunitàries. Les partícules es poden allotjar en els pulmons i l’aparell digestiu i arribar a òrgans com la medul·la òssia, els ronyons, la melsa o el fetge.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2Estudi del fet literari: «L’arbre domèstic», de Pere Calders

2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTemes: Comentari d’un text literari, Teoria i història de la literatura
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Bloc 1

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.

Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir:

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.

L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:

—No pot ésser.

—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?

—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans.

—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci.

Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:

—Que és d’interès nacional, això?

—I tant!

—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

Pere Calders. «L’arbre domèstic».
A: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1979. MOLC, p. 141-142

2.1.1 En quin gènere literari destaca l’obra narrativa de Pere Calders?

[0,25 punts]

2.1.2 Quines característiques té aquesta narració en relació amb la realitat?

[0,25 punts]

2.1.3 Qui és el protagonista de la narració? Quins altres personatges hi apareixen?

[0,25 punts]

2.1.4 Quina és la reacció del policia en assabentar-se del problema del narrador? Per què?

[0,25 punts]

2.2.1 Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina figura retòrica apareix en aquests versos d’El comte Arnau. Digueu-ne també l’autor.

Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s’inflama,
seràs astre rutilant,

[…]

[0,5 punts]

2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Una ressenya és un text de caràcter didàctic i persuasiu que segueix el format i l’estructura d’una carta.

b) El tòpic memento mori ens invita a la sensació d’alegria i goig.

c) Santiago Rusiñol, autor de L’auca del senyor Esteve, és el màxim representant del Noucentisme, que s’inicia a partir de l’any 1906.

d) Pere Quart és el pseudònim de Joan Oliver com a poeta.

e) El mim és una representació muda.

2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre la rima consonant i la rima assonant, i entre la rima masculina i la rima femenina.

[0,5 punts]

2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Un mite és una història protagonitzada per éssers sobrenaturals o màgics, com ara déus, herois o personatges fantàstics.

b) Un soliloqui és una obra de teatre interpretada per més d’un personatge.

c) L’amor post mortem és un tòpic literari que significa ‘amor més enllà de la mort’.

d) Els termes hipèrbole i hipèrbaton són sinònims.

e) L’onomatopeia és una figura retòrica sintàctica.

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2.1.10,25 punts

Plantejament Cal dir en quin gènere narratiu destaca Pere Calders.

La resposta, corregida al marge

1

L’obra narrativa de Pere Calders destaca sobretot en el conte, la narració curta, com aquest de Cròniques de la veritat oculta.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

2.1.20,25 punts

Plantejament Cal explicar com tracta la narració la realitat: què hi passa i amb quin to s’explica.

La resposta, corregida al marge

123

En una situació quotidiana, un matí qualsevol a casa, irromp un fet extraordinari: un arbre de debò neix al menjador. El narrador i el capità el tracten amb una lògica que porta la situació a l’absurd, fins que el secret acaba sent un afer d’Estat. Tot plegat és ple d’ironia i d’humor.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

2.1.30,25 punts

Plantejament Cal identificar el protagonista del conte i la resta de personatges.

La resposta, corregida al marge

12

El protagonista és el mateix narrador, que explica en primera persona el secret de l’arbre. Els altres personatges són el capità de la policia, l’arbre que ha nascut al menjador i el rei, que li envia una carta d’agraïment.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

2.1.40,25 punts

Plantejament Cal descriure com reacciona el capità i explicar per què ho fa.

La resposta, corregida al marge

1

El capità no reacciona amb la sorpresa que caldria esperar, sinó amb preocupació i irritació: nega el fet («No pot ésser») i ofereix diners al narrador perquè guardi el secret.

2

Ho fa perquè l’arbre amenaça l’estabilitat del món conegut: si fos possible, «seria possible qualsevol cosa», s’hauria de revisar el que han dit els savis, els revolucionaris tornarien a discutir la divinitat del rei i fins i tot podria esclatar una guerra.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

2.2.10,5 punts

Plantejament Cal identificar i definir la figura retòrica dels versos i dir-ne l’autor, en cinquanta mots com a màxim.

La resposta, corregida al marge

12

Hi apareix una anàfora, la figura retòrica que consisteix a repetir una o diverses paraules a l’inici de versos o frases successius: aquí, la forma verbal «seràs» encapçala cada vers i es repeteix dins del primer. Aquests versos d’El comte Arnau són de Joan Maragall.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen). Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.20,5 punts

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre gèneres, tòpics i autors és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Fals. Una ressenya és un text breu que presenta i valora una obra (un llibre, una pel·lícula, un espectacle); no segueix el format d’una carta.

2

b) Fals. Memento mori (‘recorda que has de morir’) recorda la brevetat de la vida i la presència de la mort; la invitació a gaudir del present és la del carpe diem.

3

c) Fals. Santiago Rusiñol, autor de L’auca del senyor Esteve, és una figura cabdal del Modernisme, no del Noucentisme, que té com a referents Eugeni d’Ors i Josep Carner.

4

d) Vertader. Joan Oliver va signar la seva obra poètica amb el pseudònim de Pere Quart.

5

e) Vertader. El mim és una representació teatral sense paraules, feta només amb gestos i moviments.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.30,5 punts

Plantejament Cal definir els dos parells de tipus de rima en cinquanta mots com a màxim.

La resposta, corregida al marge

12

En la rima consonant, a partir de l’última vocal tònica coincideixen tots els sons, vocàlics i consonàntics (amor / dolor); en l’assonant, només els vocàlics (casa / tarda).

34

La rima és masculina si els versos acaben en paraula aguda, i femenina si acaben en paraula plana o esdrúixola.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen). Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.40,5 punts

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre conceptes literaris és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertader. El mite és un relat tradicional protagonitzat per éssers sobrenaturals o extraordinaris, com déus i herois.

2

b) Fals. En el soliloqui un personatge parla sol i expressa en veu alta els seus pensaments; no és una obra interpretada per diversos personatges.

3

c) Vertader. L’amor post mortem és el tòpic de l’amor que perdura més enllà de la mort.

4

d) Fals. La hipèrbole és una exageració, i l’hipèrbaton, una alteració de l’ordre habitual de les paraules a la frase: són figures diferents.

5

e) Fals. L’onomatopeia imita sons reals amb les paraules (tic-tac): és una figura fònica, no sintàctica.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pautaTemes: Anàlisi sintàctica, Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació, Correcció d’errors, Varietats dialectals
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

3.1 Bloc 1

Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Quan es modifica el microbioma intestinal sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.
complement o objecte directe
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement del nom

3.1.2. L’estudi constata que s’han descrit alteracions en l’absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries.
oració subordinada substantiva de subjecte
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració coordinada adversativa
oració subordinada adverbial consecutiva

3.1.3. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l’entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits.
complement predicatiu
complement de règim (o preposicional)
complement circumstancial (o adjunt)
complement de l’adjectiu

3.1.4. S’han detectat partícules de plàstics en animals que formen part de la nostra dieta, com ara moltes espècies marines, i també en aliments processats.
oració subordinada substantiva de complement o objecte directe
oració subordinada adverbial de complement o objecte directe
oració subordinada substantiva de complement de règim (o preposicional)
oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

3.1.5. La producció de plàstic supera àmpliament els 300 milions de tones a tot el món cada any. L’única manera de revertir-ho és aconseguir materials no contaminants que el puguin substituir o impulsar-ne la reutilització.
complement o objecte directe
subjecte
atribut
complement del nom

3.2.1 Bloc 2

Responeu només a QUATRE de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les quatre primeres.)

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) —Hi ha ______ de sal? M’agradaria posar-n’hi una mica perquè aquest plat no té gust de ______. (res / gens)

b) —______ bon punt acabi la pel·lícula, avisa’m. —Està a punt d’acabar. Mai no havia plorat ______! (tant / tan)

c) Li vaig preguntar ______ estava amoïnada i no em va saber dir el ______. (perquè / per què)

d) Les novel·les ______ més m’agraden són les que retraten l’època en ______ vivim. (que / què)

e) No diu ______ ximpleries. ______ fos el germà del director, fa temps que l’haurien fet fora. (si no / sinó)

[0,5 punts]

3.2.2 Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) Estic convençut que més endavant els presos ______ (concebre) un pla per a escapar-se de la presó.

b) —Ara mateix en Joan ______ (interrompre) qualsevol conversa sense respectar el torn de paraula de ningú.

c) La Maria dubtava que vosaltres ______ (cabre) en aquest vehicle.

d) Et van dir quan ______ (néixer) la teva germana?

e) Si jo ho hagués ______ (saber), t’ho hauria explicat.

[0,5 punts]

3.2.3 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Segons la presumpció d’innocència, tota persona acusada de qualsevol delicte és innocent fins que es demostri la seva culpabilitat.»

[0,5 punts]

3.2.4 Completeu les oracions següents amb els substantius o els verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Com que no hi estava d’acord, tot el públic va ______ l’àrbitre. (cridar)

b) Tenia el jardí ben abandonat. Mai no havia vist tanta descurança ni tanta ______ en un lloc com aquest. (deixar)

c) La ______ que patia arran de l’accident no el deixava anar de pressa. (coix)

d) Estava tan enrabiat que va començar a ______ la finestra del seu veí. (pedra)

e) Aquelles amenaces recurrents van aconseguir ______ en Joan. (covard)

[0,5 punts]

3.2.5 Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.)

«Ves-t’en ara mateix per tal de que puguis agafar el primer tren. Quant surtis, tanca bé la porta. Ja saps que els lladres no tenen escrupols alhora d’entrar a robar.»

[0,5 punts]

3.2.6 Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d’aquesta varietat. (Si se’n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Donc, un dia d’abril, de l’altra primavera, ambe canyes, cistell, cucs, tut lu bataclam, en un racú de la ribera, tut sul, me’n vinc a gitar l’ham. M’assenti ben content: l’endret fa bona cara i, cum l’aiga és pas gaire clara, segurt que el pei picarà bé.»

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.11 punt

Plantejament Cal triar, per a cada element subratllat, la funció sintàctica o el tipus d’oració que li correspon.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Complement circumstancial (o adjunt). El sintagma indica on sorgeixen les alteracions: és un complement de lloc del verb sorgeixen, que no és transitiu ni exigeix cap preposició determinada. No és complement del nom, perquè es pot separar d’alteracions i posar al principi: En els sistemes immunitari, endocrí i nerviós sorgeixen alteracions.

2

3.1.2. Oració subordinada substantiva de complement directe. És el que constata l’estudi: la introdueix la conjunció que i es pot substituir per ho (L’estudi ho constata).

3

3.1.3. Complement de règim (o preposicional). El verb procedir exigeix la preposició de (es procedeix d’alguna cosa), i el complement es pot substituir per en: en procedeixen.

4

3.1.4. Oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom. El relatiu que reprèn el nom animals, el seu antecedent, i l’oració l’especifica: quins animals? Els que formen part de la nostra dieta.

5

3.1.5. Complement o objecte directe. Revertir és un verb transitiu (es reverteix una cosa), i el pronom neutre ho substitueix el que diu la frase anterior: que la producció de plàstic supera els 300 milions de tones l’any.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.2.10,5 punts

Plantejament Cal omplir cada buit amb la forma adequada de les dues que es donen, en l’ordre en què apareixen els buits.

La resposta, corregida al marge

1

a) «Hi ha gens de sal?» i «no té gust de res». Gens expressa una quantitat en frases interrogatives o negatives i acompanya noms no comptables, com sal (Hi ha gens de sal?: ‘n’hi ha una mica?’); res vol dir ‘cap cosa’.

2

b) «Tan bon punt acabi la pel·lícula» i «Mai no havia plorat tant!». Tan va davant d’un adjectiu o d’un adverbi (aquí, davant de bon, dins la locució tan bon punt, ‘tan aviat com’); tant modifica un verb, com plorar.

3

c) «Li vaig preguntar per què estava amoïnada» i «no em va saber dir el perquè». Per què (preposició i pronom interrogatiu) pregunta la causa, també en una interrogativa indirecta; el perquè és un nom que vol dir ‘la causa’.

4

d) «Les novel·les que més m’agraden» i «l’època en què vivim». El relatiu és que, àton, quan no porta cap preposició al davant, i què, tònic, quan va darrere d’una preposició (en què).

5

e) «No diu sinó ximpleries» i «Si no fos el germà del director». Sinó és la conjunció que, després d’una negació, vol dir ‘només, solament’; si no és la conjunció condicional si seguida de l’adverbi no.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.20,5 punts

Plantejament Cal escriure la forma simple del verb que demana cada oració, en el temps, el mode i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «els presos concebran un pla»: futur d’indicatiu de concebre, en tercera persona del plural, perquè l’acció és posterior («més endavant»).

2

b) «Ara mateix en Joan interromp qualsevol conversa»: present d’indicatiu d’interrompre; la tercera persona del singular acaba en -mp, sense vocal final.

3

c) «La Maria dubtava que vosaltres cabéssiu»: imperfet de subjuntiu de cabre, perquè el verb dubtar, en passat, demana el subjuntiu.

4

d) «Et van dir quan naixeria la teva germana?»: condicional de néixer, que expressa un fet futur respecte del passat van dir; també és correcte el futur naixerà.

5

e) «Si jo ho hagués sabut»: participi de saber, que forma amb hagués el plusquamperfet de subjuntiu.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.30,5 punts

Plantejament Cal trobar les cinc lletres que es pronuncien [z], com la s de casa, i subratllar només aquestes.

La resposta, corregida al marge

12345

«Segons la presumpció d’innocència, tota persona acusada de qualsevol delicte és innocent fins que es demostri la seva culpabilitat.»

12345

Les s de presumpció i acusada van entre vocals. Les de segons, és i es són finals de mot i sonen [z] perquè el mot següent comença per vocal (és innocent) o per consonant sonora (la, demostri). En canvi, sonen [s] la s inicial de seva, la s darrere de consonant de persona i qualsevol, la c d’innocència i les s davant de consonant sorda de fins que i demostri.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.40,5 punts

Plantejament Cal formar, a partir de cada mot entre parèntesis, el nom o el verb derivat que encaixa en l’oració.

La resposta, corregida al marge

1

a) «tot el públic va escridassar l’àrbitre»: verb derivat de cridar que vol dir ‘cridar contra algú per mostrar-li desaprovació’.

2

b) «tanta descurança ni tanta deixadesa»: nom derivat de deixat (‘descurat’), el participi de deixar, amb el sufix -esa.

3

c) «La coixesa que patia»: nom derivat de l’adjectiu coix amb el sufix -esa, que indica una qualitat o un estat.

4

d) «va començar a apedregar la finestra»: verb que vol dir ‘llançar pedres contra alguna cosa’, format a partir de pedra amb el prefix a- i el sufix -egar.

5

e) «van aconseguir acovardir en Joan»: verb que vol dir ‘fer tornar covard’, format a partir de covard amb el prefix a- i el sufix -ir.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.50,5 punts

Plantejament Cal localitzar els cinc errors del fragment i escriure’n la forma correcta.

La resposta, corregida al marge

12345

«Ves-te’n ara mateix per tal que puguis agafar el primer tren. Quan surtis, tanca bé la porta. Ja saps que els lladres no tenen escrúpols a l’hora d’entrar a robar.»

1

Ves-te’n: quan te i en van darrere del verb, s’escriuen -te’n (com -se’n o -me’n), no -t’en.

2

Per tal que: la locució conjuntiva final és per tal que (o per tal de seguit d’infinitiu); per tal de que és incorrecte.

3

Quan: la conjunció de temps és quan; quant expressa quantitat (quant val?).

4

Escrúpols: és un mot esdrúixol i, per tant, porta accent.

5

A l’hora d’entrar: a l’hora de vol dir ‘en el moment de’; alhora és un adverbi que vol dir ‘al mateix temps’.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

3.2.60,5 punts

Plantejament Cal dir a quina varietat pertany el fragment i subratllar-hi tres trets diferents que ho demostrin; els trets només compten si la varietat és la correcta.

La resposta, corregida al marge

1

És un text en rossellonès, el català de la Catalunya del Nord.

4118

Tres trets diferents que es poden subratllar: «tut lu bataclam», amb la o tònica pronunciada [u]; «l’aiga és pas gaire clara», amb la negació feta només amb pas; i «M’assenti ben content», amb la primera persona del present d’indicatiu acabada en -i.

235679101213

També es podrien subratllar Donc (‘doncs’), ambe (‘amb’), l’article lu, gitar (‘llançar’), aiga (‘aigua’), segurt (‘segur’) o pei (‘peix’); sul i cum tenen la mateixa o tònica en [u] que tut i, per tant, no compten com un tret diferent del de tut. Només se’n subratllen tres, i de trets diferents.

El que puntua la pauta

0,2 punts: la idea 1; 0,3 punts: tres de les idees 2 a 13.

  1. §1
  2. §3
  3. §3
  4. §2
  5. §3
  6. §3
  7. §3
  8. §2
  9. §3
  10. §3
  11. §2
  12. §3
  13. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4Expressió escrita: altres tipus de contaminació

3 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Expressió escrita
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

4.1 Reescriviu el text següent canviant els temps verbals en present per formes d’imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el text original. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Els microplàstics són cada cop més presents en el medi ambient i ja es comença a detectar quin impacte poden tenir en la nostra salut. Els microplàstics són trossos de plàstic diminuts, de menys de 5 mil·límetres i de formes irregulars. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l’entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits, que es coneixen com a nanoplàstics i que són encara més preocupants per a la salut.

El plàstic és un producte molt versàtil i químicament estable i per això es fa servir de manera àmplia en molts processos de producció.»

[1 punt]

4.2 En el text inicial es parla dels problemes que causa la contaminació per microplàstics. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què descrigueu els perjudicis ocasionats per altres tipus de contaminació, com ara l’acústica o la lumínica.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

4.11 punt

Plantejament Cal passar a l’imperfet d’indicatiu tots els verbs en present, sense canviar res més del text, i subratllar les formes originals i les noves.

La resposta, corregida al marge

12345678

«Els microplàstics eren cada cop més presents en el medi ambient i ja es començava a detectar quin impacte podien tenir en la nostra salut. Els microplàstics eren trossos de plàstic diminuts, de menys de 5 mil·límetres i de formes irregulars. Procedien de la descomposició de productes de plàstic llençats a l’entorn i sovint es fragmentaven en trossets encara més petits, que es coneixien com a nanoplàstics i que eren encara més preocupants per a la salut.

910

El plàstic era un producte molt versàtil i químicament estable i per això es feia servir de manera àmplia en molts processos de producció.»

12345678910

Al text original s’hi subratllen les deu formes de present: són, comença, poden, són, Procedeixen, fragmenten, coneixen, són, és i fa. Els infinitius de les perífrasis no canvien (començava a detectar, podien tenir, feia servir).

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1
  6. §1
  7. §1
  8. §1
  9. §2
  10. §2

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

4.22 punts

Plantejament Cal escriure un text formal, de 125 a 150 paraules, que descrigui els perjudicis d’altres formes de contaminació, amb introducció, desenvolupament i conclusió. La manca de coherència o de cohesió, els errors i una mala presentació poden restar fins a 0,25 punts.

La resposta, corregida al marge

12

Quan parlem de contaminació, sovint pensem en els residus o en el fum, però n’hi ha d’altres tipus que també ens perjudiquen, encara que no sempre els veiem.

13

En primer lloc, la contaminació acústica, causada sobretot pel trànsit, l’oci nocturn i les obres, afecta la salut de moltes persones. L’exposició continuada al soroll provoca estrès, dificulta el descans i la concentració i, a la llarga, pot causar pèrdues d’audició i problemes cardiovasculars.

13

En segon lloc, la contaminació lumínica, provocada per l’excés d’il·luminació artificial a la nit, altera el ritme del son de les persones i desorienta molts animals, com les aus migratòries o els insectes. A més, ens impedeix veure el cel estrellat i malbarata energia.

23

En definitiva, aquestes formes de contaminació també reclamen mesures, com ara regular els horaris i els nivells de soroll i il·luminar només allò que és necessari.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Llengua catalana, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Llengua catalana de 2022 a 2026.

Expressió escritaComprensió lectoraAnàlisi sintàcticaComentari d’un text literariTeoria i història de la literaturaNormativa i parellsFormes verbalsSons i grafiesLèxic i derivacióCorrecció d’errorsVarietats dialectalsTots els temes de Llengua catalana

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Llengua catalana del 2026?

L’examen consta de QUATRE parts obligatòries: 1. Comprensió lectora (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. 2. Estudi del fet literari (2 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a DUES de les qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les dues primeres. 3. Reflexió lingüística (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions del bloc 1 i només a QUATRE de les sis qüestions plantejades en el bloc 2. Si en responeu més, només es tindran en compte les quatre primeres. 4. Expressió escrita (3 punts): heu de respondre a TOTES les qüestions que s’hi plantegen. Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es descomptaran 0,1 punts per errors de normativa (gramaticals, lèxics o ortogràfics) fins a un màxim de 2 punts. Per temes, els punts eren: expressió escrita (3 punts), comprensió lectora (2 punts), anàlisi sintàctica (1 punt), comentari d’un text literari (0,75 punts) i teoria i història de la literatura (0,25 punts). Exercici 2, dues preguntes a triar de quatre: 2.2.1, 2.2.2, 2.2.3 i 2.2.4, teoria i història de la literatura. Exercici 3, quatre preguntes a triar de sis: 3.2.1, normativa i parells; 3.2.2, formes verbals; 3.2.3, sons i grafies; 3.2.4, lèxic i derivació; 3.2.5, correcció d’errors; 3.2.6, varietats dialectals.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part. Les respostes model les escriu EducaIA i, al marge de cada paràgraf, diuen quines parts de la pauta cobreixen.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les respostes model a part.

Tens la PAU de Llengua catalana aquest curs?

Puja els teus apunts de Llengua catalana i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Llengua catalana a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.