2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1Opció A: *Suburbi*, de Xavier Benguerel
7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escritaEnunciat oficial
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Només eren les sis. Exactament a les set i cinc minuts, quan tothom comencés a plegar, entraria a la gerència. Es pensava que s’ho sabia de memòria, el que havia de tirar en cara a don Narcís, i ara, tot just si recordava quatre coses sense cap mena d’importància. Per si fos poc, aquells dies no l’havien deixat ni un moment sol amb la Maria. Només, asseguts a taula a les hores dels àpats, es miraven sense dir-se res, amb tristesa. […] Arrabassà d’una estrebada el paper que tenia a la màquina d’escriure i el va rebotre contra la paperera. S’aixecà enfurismat, amb ganes de cridar, de fer-s’hi a cops de puny, a mossegades.
—Què li passa, Joaquim?
Això mateix, què li passava? Que perdia els estreps, que si no sabia contenir-se, obrar amb astúcia, ho perdria tot, definitivament. Si li digués què li passava! Però allò no era cap pregunta. S’hi assemblava. Venia a ser un comentari que no el comprometia. Tombà el cap amb l’esperança de trobar algú que a última hora el compadís, amb ganes d’ajudar-lo. Refia-te’n. Cap mica de cordialitat ni tal sols d’interès en aquella mirada de conill del senyor Rovira: inexpressiva, mansa, sempre igual a si mateixa.
—Haig de parlar amb don Narcís —va dir per dir alguna cosa.
—Doncs, si no s’hi afanya no hi serà pas a temps. Avui té pressa. Ara, que si em vol creure a mi, em penso que val més…
En Quimet sortí disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès.
—Ah, és vostè, Joaquim!
El tenia allà dins, no se li escaparia; l’hauria d’escoltar, si no de grat, per força.
—És que el senyor Rovira m’acaba de dir que potser el trobaria fora, i com que necessitava parlar-li avui mateix…
—No es preocupi, home de Déu, ni faci compliments. Realment porto pressa i em disposava a sortir, però tractant-se de vostè…
El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn. Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia l’espiaven des del lavabo de don Narcís. Tant li fot si hi eren. […]
—Digui què vol.
Xavier Benguerel. Suburbi. Barcelona: Proa, 1985, p. 131-132
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) Don Narcís era el gerent de l’empresa on treballava en Quimet.
b) En Quimet feia molts dies que no veia la Maria.
c) Don Narcís tenia una mirada de conill.
d) El senyor Rovira aconsella a en Quimet que vagi a parlar de seguida amb don Narcís.
e) En Quimet se sentia espiat.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.
a) Llançar amb força:
b) Arrencà amb força:
c) Aïrat, enfadat:
d) Planyés, s’apiadés:
e) Cortesies, afalacs:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «Però allò no era cap pregunta. S’hi assemblava»:
b) «Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia l’espiaven des del lavabo de don Narcís»:
[0,5 punts]
1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què li pregunten a en Quimet què li passa.
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina relació tenia la Natàlia amb els coloms que hi havia a casa seva a la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.
a) La Natàlia va deixar el seu promès i es va prometre amb en Quimet.
b) En Quimet s’escapolia de la feina quan treballava al pis abans de casar-se.
c) En Quimet va morir abans que esclatés la Guerra Civil.
d) La Rita no s’assemblava a en Quimet, el seu pare.
e) L’Antoni és el germà petit de la Rita.
[1 punt]
1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) La Cecília estudia a la ciutat per ser infermera.
b) En Pere Amat és un dels instigadors de la revolta popular contra el Foraster.
c) La mare de la Cecília accepta, sense qüestionar-lo, el paper tradicional de la dona.
d) La Cecília no estima els seus pares.
e) En Vergés és el metge del poble.
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat d’indicatiu per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«En Quimet sortí disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès. […]
El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn.»
[1 punt]
2.2 En el text, en Quimet, el protagonista, mostra, amb la seva actitud, que perd el control i expressa públicament el seu enuig. Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu una situació, real o inventada, que pot fer perdre els estreps o en la qual és difícil saber-se controlar.
[2 punts]
Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.
1.10,5 punts
Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: en Quimet vol entrar «a la gerència» per parlar amb don Narcís, que hi és, tancant els calaixos de la seva taula.
b) Falsa: veia la Maria cada dia a l’hora dels àpats; el que no havia pogut era estar-hi «ni un moment sol».
c) Falsa: la «mirada de conill» és la del senyor Rovira, no la de don Narcís.
d) Falsa: el senyor Rovira només l’avisa que, si no s’afanya, no hi arribarà a temps, i comença a aconsellar-li una altra cosa («em penso que val més…») que en Quimet no s’espera a sentir.
e) Vertadera: va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia «l’espiaven des del lavabo de don Narcís».
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.
1.20,5 punts
Plantejament Cal trobar en el text el mot que pot fer de sinònim de cada mot o expressió, amb el mateix sentit que hi té.
La resposta, corregida al marge
a) Llançar amb força: rebotre («el va rebotre contra la paperera»).
b) Arrencà amb força: arrabassà («Arrabassà d’una estrebada el paper»).
c) Aïrat, enfadat: enfurismat («S’aixecà enfurismat»).
d) Planyés, s’apiadés: compadís («trobar algú que a última hora el compadís»).
e) Cortesies, afalacs: compliments («ni faci compliments»).
1.30,5 punts
Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.
La resposta, corregida al marge
a) hi substitueix a una pregunta: allò no era una pregunta, però s’assemblava a una pregunta.
b) l’ substitueix en Quimet, el protagonista: li semblava que la senyora Rosa i la tia Sílvia espiaven en Quimet.
1.40,5 punts
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, quina actitud d’en Quimet fa que li preguntin què li passa.
La resposta, corregida al marge
Perquè es comporta amb violència: arrenca d’una estrebada el paper de la màquina, el llença contra la paperera i s’aixeca enfurismat, amb ganes de cridar i de donar cops de puny. Ha de parlar amb el gerent i tem no saber contenir-se ni obrar amb astúcia.
1.5.11 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, com canvia la relació de la Natàlia amb els coloms i què representen per a ella.
La resposta, corregida al marge
Al començament, la Natàlia no té mala relació amb els coloms: té cura del primer, que arriba ferit. Però el colomar que en Quimet construeix i omple de coloms, i que ella ha de netejar, simbolitza l’empresonament en què viu, sotmesa al marit i a les seves dèries.
1.5.21 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: quan coneix en Quimet, la Natàlia té promès, però el deixa i es promet amb ell.
b) Vertadera: abans de casar-se, quan treballava al pis on havien de viure, en Quimet s’escapolia de la feina.
c) Falsa: en Quimet mor durant la guerra, al front d’Aragó.
d) Falsa: la Rita sí que s’assemblava a en Quimet, el seu pare.
e) Falsa: l’Antoni és el fill gran; la Rita és la germana petita.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.31 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: la Cecília estudia a la ciutat per ser mestra, no infermera.
b) Vertadera: en Pere Amat, el pare de la Cecília, instiga la revolta popular contra el Foraster.
c) Vertadera: la Juliana, la mare, accepta el paper d’esposa submisa, i la Cecília li ho retreu.
d) Falsa: la Cecília s’enfronta als seus pares, però els estima.
e) Falsa: en Vergés no és el metge, sinó el mestre del poble.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.11 punt
Plantejament Cal passar al present les deu formes de passat d’indicatiu del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.
La resposta, corregida al marge
«En Quimet surt disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No pot perdre ni una hora més, ni un sol minut. No truca a la gerència, com és de rigor, hi entra impetuosament. Don Narcís està tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regira, sorprès. […]
El to és cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delata una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reülla al seu entorn.»
Al fragment original s’han de subratllar les formes sortí, podia, trucà, era, va entrar-hi, estava, regirà, era, delatava i reüllà. Va entrar-hi és un passat perifràstic; en present, el pronom va davant del verb (hi entra). Fos és un imperfet de subjuntiu, no d’indicatiu, i es manté, com el gerundi disposant-se i els infinitius.
2.22 punts
Plantejament Cal escriure un text formal, de 125 a 150 paraules, que expliqui una situació en què costa mantenir el control.
La resposta, corregida al marge
Hi ha situacions en què mantenir la calma resulta especialment difícil, sobretot quan una persona se sent tractada injustament.
Un exemple força habitual és el dels treballs en grup a l’institut. Imaginem que quatre alumnes han de preparar una exposició i que només dos fan la feina, mentre els altres no responen els missatges. El dia de la presentació, però, un dels que no han col·laborat parla com si l’esforç hagués estat seu i rep els elogis del professor.
En aquell moment és fàcil perdre els estreps i protestar davant de tota la classe. Tanmateix, una reacció impulsiva sol empitjorar les coses i fa que qui té raó sembli el culpable.
Per això, la millor opció és respirar, esperar que passi la primera ràbia i explicar després al professor, amb arguments i proves, com s’ha repartit realment la feina.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat