Llengua catalana, PAU 2022 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 5) resolt

L’examen de juny (sèrie 5) de Llengua catalana i literatura de la PAU de Catalunya del 2022, sencer: els tres exercicis que es proposaven, tal com van sortir, cadascun amb la resposta model d’EducaIA de cada pregunta i, al marge, les idees de la pauta oficial que cobreix. Als exercicis 1 i 2 es triaven dues de les tres preguntes de la 1.5.1 a la 1.5.3: les tens resoltes totes.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

Què s’hi proposava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema que pregunta. En aquest examen es triaven els exercicis (ho diuen les instruccions de sota), així que la barra suma tots els que es proposaven: 17 punts. El que es triava dins dels exercicis 1 i 2 va a part, ratllat.

Instruccions de l’examen La prova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita i 3) reflexió lingüística. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3, que és comuna a totes dues opcions.

Els exercicis de l’examen

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1Opció A: *Nadal a Porto*, de Teresa Pàmies

7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escrita
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Tornà el plugim en forma de roina fastigosa. Quedava molt per visitar, a l’aire lliure i a cobert. No ens posàvem d’acord a l’hora de preparar un programa factible i, a contracor, el meu home accedí a acompanyar-me a visitar el pont de Maria Pia, obra d’enginyeria que, fa més d’un segle, construí Gustave Eiffel utilitzant el sistema «mecano» de la majestuosa torre que s’alçaria uns quants anys després al cor de París.

Cridàrem un taxi. El taxista intentà dissuadir-nos quan vaig demanar-li que ens dugués al pont de Donya Maria. Posteriorment entendríem els seus motius, però no els va exposar clarament (el client sempre té raó) i insistírem tant, que l’home, sense badar boca, ens desembarcà sota les 640 tones d’acer que esmerçaren en la construcció del pont, a 60 metres del riu i els seus 350 metres de llargària. Li donaren el nom de Donya Maria Pia, muller de Don Luis I, el qual també tindria el seu pont de ferro més gran, més ample, més alt i de dos pisos, però no el construiria Eiffel, sinó el seu deixeble Teofilo Seyring.

El taxista ja ens havia avisat, i qui avisa no és traïdor. Aquella excursió no tenia sentit. Per entrar al pont calia pujar alguns trams d’escales metàl·liques que duen a les vies construïdes en el seu dia per al tràfec ferroviari al nord de Portugal. Sense sortir del vehicle, les mans al volant i l’expressió enutjada, el taxista ens va mirar com si ens donés una oportunitat de rectificar. En lloc de demanar-li que ens tornés a la vila, li pagàrem la cursa i ens acomiadàrem amb un cop de porta que no agradà gens al taxista i que no es mereixia.

A més de ploure bufava un vent que no ens deixava estendre el paraigua. Vaig cobrir-me el cap amb la bufanda que duia cargolada al coll. Amb prou feines mantenia l’equilibri, sacsejada per la ventada. Calgué renunciar al paraigua. No estava gens contenta de mi mateixa i agafant-me fort al braç del meu home li vaig dir que ho sentia molt, que m’avergonyia d’haver insistit en un pla tan descabellat, que em feia càrrec del seu mal humor, procuraria evitar-li sortides tan inútils i arriscades, etc., etc. El meu home, que sordeja una mica, no podia sentir-me en aquell marc agredit pel vent i la pluja. El panorama era desolador: ferro, boira, pluja i aquell vent giravoltant que ens sacsejava com ninots de palla.

Buscàrem aixopluc en una parada d’autobús, el 88 exactament. No tenia sostre, només la barra de ferro amb l’indicador de la línia, una làmina de metall que grinyolava com un penell fuetejat per la rufaga.

No passava un taxi ni per miracle entre els molts automòbils que ens esquitxaven en la seva cursa, sense aturar-se, ni per pietat, davant els dos ancians desemparats i espantats. Volia fer autostop, però el meu home no hauria acceptat la idea. Calia esperar i fer el cor fort.

Teresa Pàmies. Nadal a Porto. Barcelona: Empúries, 1996, p. 84-86

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) El pont de Don Luis I va ser construït per Gustave Eiffel.

b) El pont de Donya Maria Pia tenia 60 metres de llargària.

c) Els passatgers es van acomiadar del taxista amb un cop de porta.

d) Teofilo Seyring va ser alumne de Gustave Eiffel.

e) El matrimoni es va poder arrecerar en una parada d’autobús.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) A desgrat:

b) Empraren, utilitzaren, dedicaren:

c) Moguda bruscament:

d) Recer, protecció:

e) Feia sorolls estridents, xerricava:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Li donaren el nom de Donya Maria Pia, muller de Don Luis I, el qual també tindria el seu pont de ferro més gran, més ample, més alt i de dos pisos, però no el construiria Eiffel, sinó el seu deixeble Teofilo Seyring»:

b) «No estava gens contenta de mi mateixa i agafant-me fort al braç del meu home li vaig dir que ho sentia molt, que m’avergonyia d’haver insistit en un pla tan descabellat, que em feia càrrec del seu mal humor, procuraria evitar-li sortides tan inútils i arriscades»:

[0,5 punts]

1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què la narradora demana perdó al seu marit.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quin paper té l’embut en l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) La mare de la Natàlia mor durant la guerra.

b) En Quimet, amb el seu comportament, anul·la la personalitat de la Natàlia.

c) En morir en Quimet, la Natàlia torna a demanar feina als senyors de la casa on havia treballat abans.

d) Quan es casa amb l’Antoni, la Natàlia té una dona de fer feines.

e) Els fills de la Natàlia no s’avenen amb l’Antoni.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) L’obra planteja una contraposició entre un individu progressista i científic i una societat immobilista.

b) La segona escena de l’obra té lloc a la casa de la vila.

c) En Romanill primer està d’acord amb les idees del Foraster però després canvia d’opinió.

d) Al final mossèn Gregori sent compassió per la Cecília.

e) El batlle creu que mossèn Gregori no hauria de tocar el tedèum per aturar el poble.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat simple per formes de passat perifràstic. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Tornà el plugim en forma de roina fastigosa. Quedava molt per visitar, a l’aire lliure i a cobert. No ens posàvem d’acord a l’hora de preparar un programa factible i, a contracor, el meu home accedí a acompanyar-me a visitar el pont de Maria Pia, obra d’enginyeria que, fa més d’un segle, construí Gustave Eiffel utilitzant el sistema “mecano” de la majestuosa torre que s’alçaria uns quants anys després al cor de París.

Cridàrem un taxi. El taxista intentà dissuadir-nos quan vaig demanar-li que ens dugués al pont de Donya Maria. Posteriorment entendríem els seus motius, però no els exposà clarament (el client sempre té raó) i insistírem tant, que l’home, sense badar boca, ens desembarcà sota les 640 tones d’acer que esmerçaren en la construcció del pont, a 60 metres del riu i els seus 350 metres de llargària. Li donaren el nom de Donya Maria Pia, muller de Don Luis I, el qual també tindria el seu pont de ferro més gran, més ample, més alt i de dos pisos, però no el construiria Eiffel, sinó el seu deixeble Teofilo Seyring.»

[1 punt]

2.2 L’excursió que s’explica en el text va ser un fracàs. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu un viatge o una excursió que, per raó del temps o de les circumstàncies, no va anar tan bé com hauríeu volgut.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.10,5 punts

Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Falsa: el pont de Don Luis I no el va construir Eiffel, «sinó el seu deixeble Teofilo Seyring».

2

b) Falsa: el pont fa 350 metres de llargària; els 60 metres són la distància que el separa del riu.

3

c) Vertadera: pagaren la cursa i s’acomiadaren «amb un cop de porta que no agradà gens al taxista».

4

d) Vertadera: el text diu que Teofilo Seyring era deixeble d’Eiffel.

5

e) Falsa: buscaren aixopluc en una parada d’autobús, però «no tenia sostre, només la barra de ferro amb l’indicador de la línia».

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

1.20,5 punts

Plantejament Cal trobar en el text el mot o l’expressió que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que té en el text.

La resposta, corregida al marge

1

a) A desgrat: a contracor («a contracor, el meu home accedí a acompanyar-me»).

2

b) Empraren, utilitzaren, dedicaren: esmerçaren («les 640 tones d’acer que esmerçaren en la construcció del pont»).

3

c) Moguda bruscament: sacsejada («sacsejada per la ventada»).

4

d) Recer, protecció: aixopluc («Buscàrem aixopluc en una parada d’autobús»).

5

e) Feia sorolls estridents, xerricava: grinyolava («una làmina de metall que grinyolava com un penell»).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.30,5 punts

Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.

La resposta, corregida al marge

1

a) el substitueix el seu pont de ferro més gran, més ample, més alt i de dos pisos, és a dir, el pont de Don Luis I: aquest pont no el construiria Eiffel.

2

b) li substitueix al meu home, és a dir, al marit de la narradora: procuraria evitar al seu marit sortides tan inútils i arriscades.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.40,5 punts

Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, de què se sent culpable la narradora.

La resposta, corregida al marge

1234

Demana perdó perquè s’havia entestat a visitar, un dia de pluja, el pont de Maria Pia, construït per Eiffel. L’excursió no tenia sentit: el pont era de difícil accés i no tenia interès, el vent i la pluja ho empitjoraven, i es van quedar sense transport ni aixopluc.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

1.5.11 punt

Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, què representa l’embut a la novel·la i per a què el vol fer servir la Natàlia.

La resposta, corregida al marge

123

L’embut entra a la vida de la Natàlia alhora que els coloms. La seva forma, que s’estreny cap avall, simbolitza la seva existència, cada vegada més controlada, angoixada i difícil. A més, és l’instrument amb què, desesperada, vol matar els fills: hi abocaria el salfumant.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen). Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.21 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Falsa: quan comença la novel·la, la mare de la Natàlia ja és morta.

2

b) Vertadera: en Quimet s’imposa en la vida de la Natàlia, fins al punt que li canvia el nom i l’anomena Colometa.

3

c) Vertadera: mort en Quimet, la Natàlia torna a demanar feina a la casa de senyors on havia treballat.

4

d) Vertadera: casada amb l’adroguer, la Natàlia viu amb estabilitat econòmica i té una dona que li fa les feines de casa.

5

e) Falsa: l’Antoni estima els fills de la Natàlia i s’hi entén.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.31 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: el Foraster, home de ciència i de progrés, s’enfronta a un poble immobilista i aferrat a les tradicions.

2

b) Falsa: la segona escena de l’obra no té lloc a la casa de la vila.

3

c) Falsa: en Romanill defensa el Foraster i no canvia d’opinió.

4

d) Vertadera: al final de l’obra, mossèn Gregori sent compassió per la Cecília.

5

e) Falsa: el batlle no s’oposa que mossèn Gregori toqui el tedèum per aturar el poble.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.11 punt

Plantejament Cal passar al passat perifràstic les deu formes de passat simple del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.

La resposta, corregida al marge

123

«Va tornar el plugim en forma de roina fastigosa. Quedava molt per visitar, a l’aire lliure i a cobert. No ens posàvem d’acord a l’hora de preparar un programa factible i, a contracor, el meu home va accedir a acompanyar-me a visitar el pont de Maria Pia, obra d’enginyeria que, fa més d’un segle, va construir Gustave Eiffel utilitzant el sistema “mecano” de la majestuosa torre que s’alçaria uns quants anys després al cor de París.

45678910

Vam cridar un taxi. El taxista va intentar dissuadir-nos quan vaig demanar-li que ens dugués al pont de Donya Maria. Posteriorment entendríem els seus motius, però no els va exposar clarament (el client sempre té raó) i vam insistir tant, que l’home, sense badar boca, ens va desembarcar sota les 640 tones d’acer que van esmerçar en la construcció del pont, a 60 metres del riu i els seus 350 metres de llargària. Li van donar el nom de Donya Maria Pia, muller de Don Luis I, el qual també tindria el seu pont de ferro més gran, més ample, més alt i de dos pisos, però no el construiria Eiffel, sinó el seu deixeble Teofilo Seyring.»

12345678910

Al fragment original s’han de subratllar les formes Tornà, accedí, construí, Cridàrem, intentà, exposà, insistírem, desembarcà, esmerçaren i donaren. Les altres formes (quedava, posàvem, vaig demanar, entendríem…) no són de passat simple i no canvien.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §2
  5. §2
  6. §2
  7. §2
  8. §2
  9. §2
  10. §2

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

2.22 punts

Plantejament Cal explicar, en un text formal de 125 a 150 paraules, un viatge o una excursió que no va sortir com s’esperava per culpa del temps o de les circumstàncies.

La resposta, corregida al marge

12

L’estiu passat, la meva família i jo vam decidir pujar a un cim del Pirineu per celebrar el final del curs. Feia setmanes que ho preparàvem: havíem estudiat la ruta, havíem consultat la previsió del temps i dúiem motxilles amb aigua, menjar i roba d’abric.

23

Tanmateix, les coses no van sortir com esperàvem. Quan érem a mig camí, el cel es va enfosquir de sobte i va esclatar una tempesta de pedra. Com que en alta muntanya els llamps són un perill seriós, vam haver de renunciar al cim i baixar tan de pressa com vam poder fins al refugi, amarats i amb les cames tremoloses.

23

A la tarda, ja secs i més tranquils, vam entendre que havíem pres la decisió correcta. Aquell fracàs em va ensenyar que la muntanya mana i que, de vegades, saber tornar enrere és la millor manera d’arribar lluny.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2Opció B: salvar el menjar de les escombraries

7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escrita
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

«Començo a fer pa a les cinc del matí. No hauria pensat mai que hi ha usuaris desperts a aquesta hora», explica la Lola, una fornera de l’Eixample. Qui comparteix amb ella la matinada és una dels milers de persones que ja han pres com a hàbit una pràctica fins fa poc inusual: comprar a través d’una aplicació de mòbil les sobres que una botiga o restaurant acumularà al final de la jornada. Així s’evita llençar el menjar a les escombraries i, a sobre, se’n treu una recompensa econòmica. Cada dia l’establiment de la Lola reparteix com a mínim dues bosses plenes de croissants, empanades i barres de pa. Cada paquet val tres euros i els seus clients poden reservar-lo a través del mòbil des de la nit anterior. O també es pot fer a les cinc del matí, com ho fa un client de la Lola cada dia.

En els últims anys la tecnologia ha sortit al rescat d’un problema tant social com econòmic: el malbaratament alimentari. Pot ser rendible donar una última sortida als aliments que, si no, acabarien a l’abocador? Això és el que intenten des de fa uns mesos a Barcelona plataformes tecnològiques com Too Good To Go i We Save Eat, un dels primers èxits de l’economia circular en la batalla per convèncer els negocis que cuidar el planeta també és rendible. Aquestes aplicacions permeten comprar aliments frescos de tota mena, sushi inclòs, abans que els locals se**’n** desfacin, i cada cop més gent —especialment joves— ho veuen com una opció perfectament vàlida per comprar el sopar o altres adquisicions regulars.

Encara que el sud d’Europa és la part del continent més aferrada al culte a la gastronomia, per entendre el sorgiment d’aquest fenomen cal mirar al nord. Allà és on va néixer la danesa Too Good To Go, que va aterrar a Espanya el setembre passat. La idea va néixer de quatre joves europeus que van quedar horroritzats després de veure la quantitat de menjar que acabava a les escombraries en el bufet lliure on sopaven.

En pocs mesos, Too Good To Go ha superat els 200.000 usuaris a l’Estat i ja té més de 700 establiments inscrits, dels quals prop de 200 són a Catalunya. Les dades de tot Europa no deixen indiferent: 8 milions d’usuaris repartits en deu països, més de 17.000 locals i 12 milions de packs rescatats de les escombraries.

La realitat és que aquest concepte ha quallat tant en alguns països que hi ha ciutats en què conviuen fins a quatre aplicacions per «rescatar» aliments. Per ara a Barcelona només existeix una altra opció a part de Too Good To Go: la catalana Eva Jorge és la impulsora de We Save Eat, un projecte que reprodueix el model danès. L’aplicació ja acumula 50.000 descàrregues a Espanya —està disponible a Madrid i Barcelona— i espera triplicar el nombre de comerços fins a un miler aquest any.

Al darrere d’aquest moviment hi ha un tabú compartit per la majoria de grans empreses de producció i distribució alimentària basat en un principi moral: llençar menjar quan hi ha gent que passa gana està mal vist i els negocis són els primers interessats que aquesta informació no surti a la llum.

Adaptació feta a partir del text de Paula Solanas. «Salvar el menjar de les escombraries, el primer gran èxit de l’economia circular». Ara [en línia] (7 abril 2019)

1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Hi ha diverses aplicacions informàtiques que contribueixen a evitar el malbaratament d’aliments.

b) Els joves són els menys disposats a comprar aliments frescos que, en cas contrari, es llençarien a les escombraries.

c) Les iniciatives per a donar una nova oportunitat als aliments han sorgit al sud d’Europa.

d) To Good To Go té més usuaris que We Save Eat.

e) A les empreses de producció i distribució alimentària no els importa que la gent sàpiga que es llencen molts aliments que no es venen.

[0,5 punts]

1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

a) Compensació, gratificació:

b) Desaprofitament, l’efecte de deixar perdre:

c) Compres:

d) Aterrits, esfereïts:

e) Insensible, impassible:

[0,5 punts]

1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Cada paquet val tres euros i els seus clients poden reservar-lo a través del mòbil des de la nit anterior»:

b) «Aquestes aplicacions permeten comprar aliments frescos de tota mena, sushi inclòs, abans que els locals se**’n** desfacin»:

[0,5 punts]

1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, on i per què va sorgir la primera iniciativa de rescatar aliments que a la fi del dia sobren en botigues o restaurants.

[0,5 punts]

1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines diferències hi ha entre la Cecília i la seva mare a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

a) En Quimet pensa que amb els coloms que té a casa seva es farà ric.

b) El pare de la Natàlia va morir abans que la seva mare.

c) Un cop casada amb en Quimet, la Natàlia es rebel·la contra la voluntat del seu marit i contra els convencionalismes de l’època.

d) L’Antoni, al final de la novel·la, es fa càrrec de l’adrogueria del seu padrastre.

e) La Rita es casa amb en Vicenç, que treballa de botiguer en un forn de pa.

[1 punt]

1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

a) El Foraster no és present en el segon acte de l’obra.

b) El discurs del Foraster representa una amenaça per als interessos de mossèn Gregori.

c) Mossèn Gregori, al final de l’obra, defensa les idees del Foraster.

d) La gent del poble està en contra del Foraster.

e) L’obra es clou amb una conversa entre la Cecília i en Vergés.

[1 punt]

2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«“Començo a fer pa a les cinc del matí”, explica la Lola, una fornera de l’Eixample. Qui comparteix amb ella la matinada és una dels milers de persones que ja han pres com a hàbit una pràctica fins fa poc inusual: comprar a través d’una aplicació de mòbil les sobres que una botiga o restaurant acumularà al final de la jornada. Així s’evita llençar el menjar a les escombraries i, a sobre, se’n treu una recompensa econòmica. Cada dia l’establiment de la Lola reparteix com a mínim dues bosses plenes de croissants, empanades i barres de pa. Cada paquet val tres euros.»

[1 punt]

2.2 En el text es descriu una iniciativa que s’emmarca en l’anomenada «economia circular». Aquest model de producció i consum es basa en l’allargament de la vida útil dels articles a través de procediments com ara compartir-los, reutilitzar-los, reparar-los o reciclar-los per evitar que es llencin. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu procediments que permetin allargar la vida dels productes.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.10,5 punts

Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: el text esmenta Too Good To Go i We Save Eat, i diu que en algunes ciutats en conviuen fins a quatre.

2

b) Falsa: és al revés, perquè cada cop més gent, «especialment joves», ho veu com una opció perfectament vàlida.

3

c) Falsa: per entendre el sorgiment del fenomen «cal mirar al nord», i Too Good To Go és danesa.

4

d) Vertadera: Too Good To Go ha superat els 200.000 usuaris a l’Estat, mentre que We Save Eat acumula 50.000 descàrregues.

5

e) Falsa: el text diu que els negocis són «els primers interessats que aquesta informació no surti a la llum».

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

1.20,5 punts

Plantejament Cal trobar en el text el mot o l’expressió que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que té en el text.

La resposta, corregida al marge

1

a) Compensació, gratificació: recompensa («se’n treu una recompensa econòmica»).

2

b) Desaprofitament, l’efecte de deixar perdre: malbaratament («el malbaratament alimentari»).

3

c) Compres: adquisicions («comprar el sopar o altres adquisicions regulars»).

4

d) Aterrits, esfereïts: horroritzats («van quedar horroritzats després de veure la quantitat de menjar»).

5

e) Insensible, impassible: indiferent («Les dades de tot Europa no deixen indiferent»).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.30,5 punts

Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.

La resposta, corregida al marge

1

a) lo substitueix el paquet (cada paquet de sobres): els clients poden reservar el paquet a través del mòbil.

2

b) ’n substitueix dels aliments frescos (de tota mena): abans que els locals es desfacin dels aliments frescos.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.40,5 punts

Plantejament Cal dir, en cinquanta mots com a màxim, on va néixer la primera aplicació per rescatar menjar i què la va motivar.

La resposta, corregida al marge

1234

Va sorgir al nord d’Europa: Too Good To Go és danesa. La idea va néixer de quatre joves europeus que es van horroritzar en veure quant menjar es llençava al bufet lliure on sopaven, i van crear l’aplicació per rescatar-lo: els establiments adherits venen les sobres més barates.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

1.5.11 punt

Plantejament Cal contraposar, en cinquanta mots com a màxim, la manera de ser i de pensar de la Cecília i la de la seva mare.

La resposta, corregida al marge

1234

La Cecília estudia, és idealista i vol canviar el món tradicional del poble: s’enfronta als pares i retreu a la mare que accepti el paper d’esposa submisa. La mare, en canvi, comparteix les idees del marit, és molt religiosa i creu que no ha educat bé la filla.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen). Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.21 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertadera: en Quimet vol fer-se ric amb la cria de coloms.

2

b) Falsa: és la mare qui mor primer; quan comença la novel·la ja és morta, i el pare encara viu.

3

c) Falsa: casada amb en Quimet, la Natàlia se sotmet a la voluntat del marit, que s’imposa en la seva vida.

4

d) Vertadera: al final de la novel·la, l’Antoni, el fill de la Natàlia, es fa càrrec de l’adrogueria del seu padrastre.

5

e) Falsa: la Rita es casa amb en Vicenç, però en Vicenç no és botiguer de cap forn de pa.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

1.5.31 punt

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Falsa: el Foraster sí que és present en el segon acte de l’obra.

2

b) Vertadera: les idees científiques del Foraster posen en perill les creences i l’autoritat que defensa mossèn Gregori.

3

c) Falsa: mossèn Gregori representa la religió tradicional i no fa seves les idees del Foraster.

4

d) Vertadera: el poble es gira contra el Foraster, sobretot quan cau una pluja sobtada.

5

e) Vertadera: l’obra es tanca amb una conversa entre la Cecília i en Vergés.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.11 punt

Plantejament Cal passar al passat les formes verbals en present del fragment (i el perfet han pres), sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.

La resposta, corregida al marge

12345678910

«“Començava a fer pa a les cinc del matí”, explicava la Lola, una fornera de l’Eixample. Qui compartia amb ella la matinada era una dels milers de persones que ja havien pres com a hàbit una pràctica fins feia poc inusual: comprar a través d’una aplicació de mòbil les sobres que una botiga o restaurant acumularà al final de la jornada. Així s’evitava llençar el menjar a les escombraries i, a sobre, se’n treia una recompensa econòmica. Cada dia l’establiment de la Lola repartia com a mínim dues bosses plenes de croissants, empanades i barres de pa. Cada paquet valia tres euros.»

12345678910

Al fragment original s’han de subratllar les formes Començo, explica, comparteix, és, han pres, fa, evita, treu, reparteix i val. Han pres és un perfet: en un relat en passat li correspon el plusquamperfet, havien pres. Acumularà és un futur, no un present, i es pot deixar com està.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1
  6. §1
  7. §1
  8. §1
  9. §1
  10. §1

Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

2.22 punts

Plantejament Cal proposar, en un text formal de 125 a 150 paraules, procediments per allargar la vida útil dels productes.

La resposta, corregida al marge

12

Vivim en una societat que compra, fa servir i llença amb una rapidesa preocupant. Per frenar aquesta dinàmica, cal allargar la vida dels productes, i hi ha diversos procediments per fer-ho.

23

En primer lloc, la reparació. Molts aparells s’espatllen per una peça petita i, tot i així, els llencem sencers. Caldria fomentar els tallers de reparació i obligar els fabricants a vendre recanvis a un preu raonable.

23

En segon lloc, la reutilització i l’intercanvi. La roba, els llibres o els mobles que ja no volem poden tenir una segona vida a les botigues de segona mà o als mercats d’intercanvi. A més, compartir eines o vehicles entre veïns redueix el nombre d’objectes que cal fabricar.

23

Finalment, quan un producte ja no té cap ús, cal reciclar-lo bé perquè els seus materials tornin al cicle productiu. En definitiva, consumir menys i millor és responsabilitat de tots.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Reflexió lingüística

3 puntsCobreix totes les idees de la pautaTemes: Anàlisi sintàctica, Normativa i parells, Formes verbals, Sons i grafies, Lèxic i derivació
Enunciat oficial
Enunciat oficialAquest examen només es va publicar en català.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística

3.1 Indiqueu l’anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats.

3.1.1. Calgué renunciar al paraigua.

– complement de règim (o preposicional)

– complement del nom

– complement predicatiu

– complement circumstancial (o adjunt)

3.1.2. Posteriorment entendríem els seus motius, però no els va exposar clarament (el client sempre té raó) i insistírem tant, que l’home, sense badar boca, ens desembarcà sota les 640 tones d’acer.

– complement del nom

– complement o objecte directe

– subjecte

– complement circumstancial (o adjunt)

3.1.3. En lloc de demanar-li que ens tornés a la vila, li pagàrem la cursa.

– oració subordinada substantiva de complement directe

– oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

– oració subordinada substantiva de subjecte

– construcció o clàusula d’infinitiu temporal

3.1.4. Les dades de tot Europa no deixen indiferent.

– complement o objecte directe

– complement predicatiu

– complement circumstancial (o adjunt)

– complement de règim (o preposicional)

3.1.5. El taxista intentà dissuadir-nos quan vaig demanar-li que ens dugués al pont de Donya Maria.

– oració subordinada substantiva temporal

– oració subordinada adjectiva o de relatiu temporal

– oració subordinada adverbial temporal

– construcció o clàusula d’infinitiu temporal

[1 punt]

3.2 Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) —________ no em saben dir quina editorial ha publicat aquest llibre. —Si en diguessis l’autor ________ del títol potser tindries més sort. (en lloc / enlloc)

b) Estava ________ cansat després de ________ de córrer que es va asseure a la cadira i ja no es va poder aixecar. (tan/ tant)

c) No ________ que no hagi arribat! ________ és que ha perdut el tren. (potser/ pot ser)

d) No sé ________ va parlar tant si al final no va explicar el ________ de la seva decisió. (perquè / per què)

e) ________ ha de bullir? ________ vegis que el brou s’espesseeix, apaga el foc. (quan / quant)

[0,5 punts]

3.3 Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) No sé si us convidaré a la festa, perquè sempre ________ (beure) massa.

b) En Joan va dir que ________ (treure) un excel·lent i amb prou feines ha aprovat l’examen.

c) S’ha ________ (difondre) el retrat robot del presumpte assassí.

d) Vaig demanar al metge que em ________ (donar) l’alta, però no ho va voler fer.

e) ________ (poder) fer les coses a temps, sempre les fas a última hora i malament!

[0,5 punts]

3.4 Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z].

A mesura que continuava l’ascensió, el paisatge esdevenia més suau i adquiria unes belles tonalitats ocres, que embadalien.

[0,5 punts]

3.5 Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Malgrat els donatius, els ________ bàsics no arriben a tots els damnificats. (subministrar)

b) Necessitava diners i va haver d’________ les seves joies. (penyora)

c) El text tenia unes taques d’humitat i, per aquest motiu, alguns mots eren ________. (llegir)

d) Les llàgrimes li van ________ la vista. (tèrbol)

e) Els càlculs estadístics van demostrar que la mostra estava ________. (biaix)

[0,5 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

3.11 punt

Plantejament Cal identificar la funció sintàctica o el tipus d’oració de cada element subratllat i triar, de les quatre, l’opció correcta.

La resposta, corregida al marge

1

3.1.1. Complement de règim (o preposicional): renunciar exigeix la preposició a (renunciar a alguna cosa), i el complement es pot substituir per hi: calgué renunciar-hi.

2

3.1.2. Complement circumstancial (o adjunt): sense badar boca expressa la manera com l’home els va desembarcar; el verb no el demana i es podria suprimir.

3

3.1.3. Oració subordinada substantiva de complement directe: és allò que es demana, el complement directe de demanar (demanar-li-ho). Que és una conjunció sense antecedent.

4

3.1.4. Complement predicatiu: indiferent és un adjectiu que, a través del verb deixar, diu com queda el complement directe, aquí sobreentès: les dades no deixen ningú indiferent.

5

3.1.5. Oració subordinada adverbial temporal: quan introdueix una oració que situa en el temps l’acció principal, el moment en què el taxista els va voler dissuadir. No complementa cap nom (no té antecedent) i, per tant, no és adjectiva: fa de complement de temps del verb principal.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.

3.20,5 punts

Plantejament Cal triar, per a cada buit, la forma que correspon al sentit de l’oració.

La resposta, corregida al marge

1

a) «—Enlloc no em saben dir quina editorial ha publicat aquest llibre. —Si en diguessis l’autor en lloc del títol potser tindries més sort.» Enlloc vol dir ‘en cap lloc’; en lloc de, ‘en comptes de’.

2

b) «Estava tan cansat després de tant de córrer…» Tan va davant de l’adjectiu cansat; tant quantifica l’acció de córrer.

3

c) «No pot ser que no hagi arribat! Potser és que ha perdut el tren.» Pot ser és el verb poder seguit de ser (no és possible); potser és un adverbi de dubte (‘tal vegada’).

4

d) «No sé per què va parlar tant si al final no va explicar el perquè de la seva decisió.» Per què introdueix una interrogativa indirecta (‘per quina raó’); el perquè és un nom (‘el motiu’).

5

e) «Quant ha de bullir? Quan vegis que el brou s’espesseeix, apaga el foc.» Quant pregunta per la quantitat, aquí de temps; quan introdueix una oració temporal.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.30,5 punts

Plantejament Cal escriure la forma verbal simple, sense perífrasi, que demana cada oració, en el temps i la persona adequats.

La resposta, corregida al marge

1

a) «…perquè sempre beveu massa»: present d’indicatiu, segona persona del plural, de beure (es parla a vosaltres: us convidaré).

2

b) «En Joan va dir que trauria un excel·lent…»: condicional de treure, que expressa un futur vist des d’un passat (va dir).

3

c) «S’ha difós el retrat robot…»: participi irregular de difondre.

4

d) «Vaig demanar al metge que em donés l’alta…»: imperfet de subjuntiu, perquè depèn d’un verb en passat (vaig demanar).

5

e) «Podent fer les coses a temps, sempre les fas a última hora i malament!»: gerundi de poder, amb valor concessiu (tot i que pots fer-les a temps).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.40,5 punts

Plantejament Cal localitzar les cinc grafies que es pronuncien [z], la essa sonora, i deixar sense subratllar les que sonen [s].

La resposta, corregida al marge

12345

A mesura que continuava l’ascensió, el paisatge esdevenia més suau i adquiria unes belles tonalitats ocres, que embadalien.

12345

Són sonores la s de mesura i la de paisatge (entre vocals), la s d’esdevenia (davant de la consonant sonora d), la s final d’unes (davant de la consonant sonora b) i la s final de tonalitats (davant de la vocal d’ocres). En canvi, són sordes les d’ascensió (davant de c i darrere de n), la de més (davant de la s de suau), la de belles (davant de t) i la d’ocres (davant de pausa).

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §1
  5. §1

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

3.50,5 punts

Plantejament Cal formar la paraula derivada que encaixa en cada buit a partir del mot que hi ha entre parèntesis.

La resposta, corregida al marge

1

a) «…els subministraments bàsics no arriben…»: nom derivat del verb subministrar amb el sufix -ment, en plural.

2

b) «…va haver d’empenyorar les seves joies»: verb derivat de penyora amb el prefix em- i la terminació -ar.

3

c) «…alguns mots eren il·legibles»: adjectiu de la família de llegir, amb el prefix negatiu in- (il- davant de l) i el sufix -ible: que no es poden llegir.

4

d) «Les llàgrimes li van enterbolir la vista»: verb derivat de tèrbol amb el prefix en- i la terminació -ir.

5

e) «…la mostra estava esbiaixada»: participi del verb esbiaixar, derivat de biaix, en femení perquè concorda amb mostra.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Llengua catalana, resolts

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Llengua catalana de 2022 a 2026.

Expressió escritaComprensió lectoraAnàlisi sintàcticaNormativa i parellsFormes verbalsSons i grafiesLèxic i derivacióLectures obligatòriesTots els temes de Llengua catalana

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 5) de Llengua catalana del 2022?

La prova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita i 3) reflexió lingüística. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3, que és comuna a totes dues opcions. Per temes, els punts dels exercicis proposats eren: expressió escrita (6 punts), comprensió lectora (4 punts), anàlisi sintàctica (1 punt), normativa i parells (0,5 punts), formes verbals (0,5 punts), sons i grafies (0,5 punts) i lèxic i derivació (0,5 punts). Exercici 1, dues preguntes a triar de tres: 1.5.1, 1.5.2 i 1.5.3, lectures obligatòries. Exercici 2, dues preguntes a triar de tres: 1.5.1, 1.5.2 i 1.5.3, lectures obligatòries.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part. Les respostes model les escriu EducaIA i, al marge de cada paràgraf, diuen quines parts de la pauta cobreixen. Quan cal, una nota al costat de la resposta ho explica (en aquest examen, 3: per un matís sobre la pauta i per un error de la pauta).

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les respostes model a part.

Tens la PAU de Llengua catalana aquest curs?

Puja els teus apunts de Llengua catalana i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Llengua catalana a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.