2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1Opció A: *Nadal a Porto*, de Teresa Pàmies
7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTemes: Comprensió lectora, Lectures obligatòries, Expressió escritaEnunciat oficial
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Tornà el plugim en forma de roina fastigosa. Quedava molt per visitar, a l’aire lliure i a cobert. No ens posàvem d’acord a l’hora de preparar un programa factible i, a contracor, el meu home accedí a acompanyar-me a visitar el pont de Maria Pia, obra d’enginyeria que, fa més d’un segle, construí Gustave Eiffel utilitzant el sistema «mecano» de la majestuosa torre que s’alçaria uns quants anys després al cor de París.
Cridàrem un taxi. El taxista intentà dissuadir-nos quan vaig demanar-li que ens dugués al pont de Donya Maria. Posteriorment entendríem els seus motius, però no els va exposar clarament (el client sempre té raó) i insistírem tant, que l’home, sense badar boca, ens desembarcà sota les 640 tones d’acer que esmerçaren en la construcció del pont, a 60 metres del riu i els seus 350 metres de llargària. Li donaren el nom de Donya Maria Pia, muller de Don Luis I, el qual també tindria el seu pont de ferro més gran, més ample, més alt i de dos pisos, però no el construiria Eiffel, sinó el seu deixeble Teofilo Seyring.
El taxista ja ens havia avisat, i qui avisa no és traïdor. Aquella excursió no tenia sentit. Per entrar al pont calia pujar alguns trams d’escales metàl·liques que duen a les vies construïdes en el seu dia per al tràfec ferroviari al nord de Portugal. Sense sortir del vehicle, les mans al volant i l’expressió enutjada, el taxista ens va mirar com si ens donés una oportunitat de rectificar. En lloc de demanar-li que ens tornés a la vila, li pagàrem la cursa i ens acomiadàrem amb un cop de porta que no agradà gens al taxista i que no es mereixia.
A més de ploure bufava un vent que no ens deixava estendre el paraigua. Vaig cobrir-me el cap amb la bufanda que duia cargolada al coll. Amb prou feines mantenia l’equilibri, sacsejada per la ventada. Calgué renunciar al paraigua. No estava gens contenta de mi mateixa i agafant-me fort al braç del meu home li vaig dir que ho sentia molt, que m’avergonyia d’haver insistit en un pla tan descabellat, que em feia càrrec del seu mal humor, procuraria evitar-li sortides tan inútils i arriscades, etc., etc. El meu home, que sordeja una mica, no podia sentir-me en aquell marc agredit pel vent i la pluja. El panorama era desolador: ferro, boira, pluja i aquell vent giravoltant que ens sacsejava com ninots de palla.
Buscàrem aixopluc en una parada d’autobús, el 88 exactament. No tenia sostre, només la barra de ferro amb l’indicador de la línia, una làmina de metall que grinyolava com un penell fuetejat per la rufaga.
No passava un taxi ni per miracle entre els molts automòbils que ens esquitxaven en la seva cursa, sense aturar-se, ni per pietat, davant els dos ancians desemparats i espantats. Volia fer autostop, però el meu home no hauria acceptat la idea. Calia esperar i fer el cor fort.
Teresa Pàmies. Nadal a Porto. Barcelona: Empúries, 1996, p. 84-86
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) El pont de Don Luis I va ser construït per Gustave Eiffel.
b) El pont de Donya Maria Pia tenia 60 metres de llargària.
c) Els passatgers es van acomiadar del taxista amb un cop de porta.
d) Teofilo Seyring va ser alumne de Gustave Eiffel.
e) El matrimoni es va poder arrecerar en una parada d’autobús.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.
a) A desgrat:
b) Empraren, utilitzaren, dedicaren:
c) Moguda bruscament:
d) Recer, protecció:
e) Feia sorolls estridents, xerricava:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «Li donaren el nom de Donya Maria Pia, muller de Don Luis I, el qual també tindria el seu pont de ferro més gran, més ample, més alt i de dos pisos, però no el construiria Eiffel, sinó el seu deixeble Teofilo Seyring»:
b) «No estava gens contenta de mi mateixa i agafant-me fort al braç del meu home li vaig dir que ho sentia molt, que m’avergonyia d’haver insistit en un pla tan descabellat, que em feia càrrec del seu mal humor, procuraria evitar-li sortides tan inútils i arriscades»:
[0,5 punts]
1.4 Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què la narradora demana perdó al seu marit.
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quin paper té l’embut en l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.
a) La mare de la Natàlia mor durant la guerra.
b) En Quimet, amb el seu comportament, anul·la la personalitat de la Natàlia.
c) En morir en Quimet, la Natàlia torna a demanar feina als senyors de la casa on havia treballat abans.
d) Quan es casa amb l’Antoni, la Natàlia té una dona de fer feines.
e) Els fills de la Natàlia no s’avenen amb l’Antoni.
[1 punt]
1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) L’obra planteja una contraposició entre un individu progressista i científic i una societat immobilista.
b) La segona escena de l’obra té lloc a la casa de la vila.
c) En Romanill primer està d’acord amb les idees del Foraster però després canvia d’opinió.
d) Al final mossèn Gregori sent compassió per la Cecília.
e) El batlle creu que mossèn Gregori no hauria de tocar el tedèum per aturar el poble.
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat simple per formes de passat perifràstic. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«Tornà el plugim en forma de roina fastigosa. Quedava molt per visitar, a l’aire lliure i a cobert. No ens posàvem d’acord a l’hora de preparar un programa factible i, a contracor, el meu home accedí a acompanyar-me a visitar el pont de Maria Pia, obra d’enginyeria que, fa més d’un segle, construí Gustave Eiffel utilitzant el sistema “mecano” de la majestuosa torre que s’alçaria uns quants anys després al cor de París.
Cridàrem un taxi. El taxista intentà dissuadir-nos quan vaig demanar-li que ens dugués al pont de Donya Maria. Posteriorment entendríem els seus motius, però no els exposà clarament (el client sempre té raó) i insistírem tant, que l’home, sense badar boca, ens desembarcà sota les 640 tones d’acer que esmerçaren en la construcció del pont, a 60 metres del riu i els seus 350 metres de llargària. Li donaren el nom de Donya Maria Pia, muller de Don Luis I, el qual també tindria el seu pont de ferro més gran, més ample, més alt i de dos pisos, però no el construiria Eiffel, sinó el seu deixeble Teofilo Seyring.»
[1 punt]
2.2 L’excursió que s’explica en el text va ser un fracàs. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu un viatge o una excursió que, per raó del temps o de les circumstàncies, no va anar tan bé com hauríeu volgut.
[2 punts]
Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.
1.10,5 punts
Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: el pont de Don Luis I no el va construir Eiffel, «sinó el seu deixeble Teofilo Seyring».
b) Falsa: el pont fa 350 metres de llargària; els 60 metres són la distància que el separa del riu.
c) Vertadera: pagaren la cursa i s’acomiadaren «amb un cop de porta que no agradà gens al taxista».
d) Vertadera: el text diu que Teofilo Seyring era deixeble d’Eiffel.
e) Falsa: buscaren aixopluc en una parada d’autobús, però «no tenia sostre, només la barra de ferro amb l’indicador de la línia».
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.
1.20,5 punts
Plantejament Cal trobar en el text el mot o l’expressió que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que té en el text.
La resposta, corregida al marge
a) A desgrat: a contracor («a contracor, el meu home accedí a acompanyar-me»).
b) Empraren, utilitzaren, dedicaren: esmerçaren («les 640 tones d’acer que esmerçaren en la construcció del pont»).
c) Moguda bruscament: sacsejada («sacsejada per la ventada»).
d) Recer, protecció: aixopluc («Buscàrem aixopluc en una parada d’autobús»).
e) Feia sorolls estridents, xerricava: grinyolava («una làmina de metall que grinyolava com un penell»).
1.30,5 punts
Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.
La resposta, corregida al marge
a) el substitueix el seu pont de ferro més gran, més ample, més alt i de dos pisos, és a dir, el pont de Don Luis I: aquest pont no el construiria Eiffel.
b) li substitueix al meu home, és a dir, al marit de la narradora: procuraria evitar al seu marit sortides tan inútils i arriscades.
1.40,5 punts
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, de què se sent culpable la narradora.
La resposta, corregida al marge
Demana perdó perquè s’havia entestat a visitar, un dia de pluja, el pont de Maria Pia, construït per Eiffel. L’excursió no tenia sentit: el pont era de difícil accés i no tenia interès, el vent i la pluja ho empitjoraven, i es van quedar sense transport ni aixopluc.
1.5.11 punt
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, què representa l’embut a la novel·la i per a què el vol fer servir la Natàlia.
La resposta, corregida al marge
L’embut entra a la vida de la Natàlia alhora que els coloms. La seva forma, que s’estreny cap avall, simbolitza la seva existència, cada vegada més controlada, angoixada i difícil. A més, és l’instrument amb què, desesperada, vol matar els fills: hi abocaria el salfumant.
1.5.21 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: quan comença la novel·la, la mare de la Natàlia ja és morta.
b) Vertadera: en Quimet s’imposa en la vida de la Natàlia, fins al punt que li canvia el nom i l’anomena Colometa.
c) Vertadera: mort en Quimet, la Natàlia torna a demanar feina a la casa de senyors on havia treballat.
d) Vertadera: casada amb l’adroguer, la Natàlia viu amb estabilitat econòmica i té una dona que li fa les feines de casa.
e) Falsa: l’Antoni estima els fills de la Natàlia i s’hi entén.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.31 punt
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: el Foraster, home de ciència i de progrés, s’enfronta a un poble immobilista i aferrat a les tradicions.
b) Falsa: la segona escena de l’obra no té lloc a la casa de la vila.
c) Falsa: en Romanill defensa el Foraster i no canvia d’opinió.
d) Vertadera: al final de l’obra, mossèn Gregori sent compassió per la Cecília.
e) Falsa: el batlle no s’oposa que mossèn Gregori toqui el tedèum per aturar el poble.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.11 punt
Plantejament Cal passar al passat perifràstic les deu formes de passat simple del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.
La resposta, corregida al marge
«Va tornar el plugim en forma de roina fastigosa. Quedava molt per visitar, a l’aire lliure i a cobert. No ens posàvem d’acord a l’hora de preparar un programa factible i, a contracor, el meu home va accedir a acompanyar-me a visitar el pont de Maria Pia, obra d’enginyeria que, fa més d’un segle, va construir Gustave Eiffel utilitzant el sistema “mecano” de la majestuosa torre que s’alçaria uns quants anys després al cor de París.
Vam cridar un taxi. El taxista va intentar dissuadir-nos quan vaig demanar-li que ens dugués al pont de Donya Maria. Posteriorment entendríem els seus motius, però no els va exposar clarament (el client sempre té raó) i vam insistir tant, que l’home, sense badar boca, ens va desembarcar sota les 640 tones d’acer que van esmerçar en la construcció del pont, a 60 metres del riu i els seus 350 metres de llargària. Li van donar el nom de Donya Maria Pia, muller de Don Luis I, el qual també tindria el seu pont de ferro més gran, més ample, més alt i de dos pisos, però no el construiria Eiffel, sinó el seu deixeble Teofilo Seyring.»
Al fragment original s’han de subratllar les formes Tornà, accedí, construí, Cridàrem, intentà, exposà, insistírem, desembarcà, esmerçaren i donaren. Les altres formes (quedava, posàvem, vaig demanar, entendríem…) no són de passat simple i no canvien.
2.22 punts
Plantejament Cal explicar, en un text formal de 125 a 150 paraules, un viatge o una excursió que no va sortir com s’esperava per culpa del temps o de les circumstàncies.
La resposta, corregida al marge
L’estiu passat, la meva família i jo vam decidir pujar a un cim del Pirineu per celebrar el final del curs. Feia setmanes que ho preparàvem: havíem estudiat la ruta, havíem consultat la previsió del temps i dúiem motxilles amb aigua, menjar i roba d’abric.
Tanmateix, les coses no van sortir com esperàvem. Quan érem a mig camí, el cel es va enfosquir de sobte i va esclatar una tempesta de pedra. Com que en alta muntanya els llamps són un perill seriós, vam haver de renunciar al cim i baixar tan de pressa com vam poder fins al refugi, amarats i amb les cames tremoloses.
A la tarda, ja secs i més tranquils, vam entendre que havíem pres la decisió correcta. Aquell fracàs em va ensenyar que la muntanya mana i que, de vegades, saber tornar enrere és la millor manera d’arribar lluny.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
Examen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat