2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Dues tesis per discutir: una prova per votar i on són els nombres
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema3 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de la valoració raonada d’una tesi?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.
Opció A
Considereu la reflexió següent:
«És crucial per al bon funcionament d’una societat, i per al benestar de tots els ciutadans, que aquells qui governen i gestionen els afers públics ho facin amb competència, seny i bon criteri.
D’altra banda, a la gent ignorant és fàcil enganyar-la. I és fàcil que puguin creure que governarà bé algú que no ho farà. Per això, no està bé que la decisió de qui ha de governar la prengui el conjunt de tots els ciutadans. N’hi ha que són molt poc espavilats, o que són ignorants i fàcils d’entabanar. A les eleccions hi haurien de votar només aquells que poden acreditar un nivell suficient de formació i de capacitat d’entendre qüestions complexes, així com un coneixement bàsic mínim sobre el sistema polític i les qüestions que s’hi relacionen (per exemple, quin ha estat el sentit del vot de les diferents formacions polítiques en les decisions parlamentàries més importants dels darrers anys). Hauria d’haver-hi alguna mena de prova que calgués superar per a poder estar acreditat com a votant.»
Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquestes consideracions i amb la conclusió final que se n’extreu. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.
[2 punts]
Opció B
Considereu la reflexió següent:
«És ben clar que el nombre 7 existeix, i també el nombre 5 i el nombre 14, etc. I que tenen propietats: per exemple, el 7 té la propietat de ser més gran que el 4, i la propietat de ser imparell, i la propietat que si el sumem al número 60 obtenim 67, etc. D’altra banda, no hi ha cap lloc on hi hagi els nombres. Òbviament, no puc agafar un avió per anar a veure el número 7 allà on és. Si el nombre 7 existeix, però no existeix en cap lloc físic, aleshores el 7, i els altres nombres, han d’existir en algun altre reialme, potser un reialme com ara el món de les idees de Plató.»
Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que es conclou en aquesta reflexió. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Repassa la teoria: Plató
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Una prova per poder votar2 punts


Considereu la reflexió següent:
«És crucial per al bon funcionament d’una societat, i per al benestar de tots els ciutadans, que aquells qui governen i gestionen els afers públics ho facin amb competència, seny i bon criteri.
D’altra banda, a la gent ignorant és fàcil enganyar-la. I és fàcil que puguin creure que governarà bé algú que no ho farà. Per això, no està bé que la decisió de qui ha de governar la prengui el conjunt de tots els ciutadans. N’hi ha que són molt poc espavilats, o que són ignorants i fàcils d’entabanar. A les eleccions hi haurien de votar només aquells que poden acreditar un nivell suficient de formació i de capacitat d’entendre qüestions complexes, així com un coneixement bàsic mínim sobre el sistema polític i les qüestions que s’hi relacionen (per exemple, quin ha estat el sentit del vot de les diferents formacions polítiques en les decisions parlamentàries més importants dels darrers anys). Hauria d’haver-hi alguna mena de prova que calgués superar per a poder estar acreditat com a votant.»
Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquestes consideracions i amb la conclusió final que se n’extreu. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.
Plantejament Cal dir si només haurien de poder votar els qui superin una prova de formació i de coneixements polítics, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
La reflexió parteix de dues premisses difícils de negar, que convé que governi gent competent i que la gent ignorant és fàcil d’enganyar, i en treu una conclusió forta: només haurien de votar els qui superin una prova de formació i de coneixements polítics. És una idea propera a la de Plató a La República, quan compara la ciutat amb un vaixell que no s’hauria de confiar a qui no sap navegar. No hi estic d’acord, perquè la conclusió no se segueix de les premisses.
En primer lloc, votar no és només escollir el més competent, com qui tria un metge. També és dir quins interessos i quins valors s’han de tenir en compte. Una persona sense estudis sap millor que ningú què vol dir un sou baix o un lloguer impossible, i aquest coneixement no el mesura cap prova. Si se la deixa sense vot, les lleis es faran sense comptar amb ella.
En segon lloc, algú hauria de dissenyar i corregir la prova, i qui tingués aquest poder decidiria qui pot votar. Als Estats Units, per exemple, les proves d’alfabetització es van fer servir durant dècades per impedir que votés la població negra. A més, el mateix exemple de la reflexió, saber què han votat els partits, és un coneixement que cadascú interpreta de manera molt diferent.
Es pot objectar que la ignorància dels votants porta a mals governs. Però la resposta no és treure el vot, sinó millorar l’educació i la informació, i mantenir controls com la separació de poders i la llibertat de premsa. El sufragi universal reconeix que tots som iguals en dignitat i que les lleis ens afecten a tots; per això, encara que la democràcia s’equivoqui, ningú no té més dret que els altres a decidir-les.
Si defenses el contrari
A favor de la reflexió es pot dir que el vot no és només un dret individual, sinó un poder sobre els altres: amb el meu vot ajudo a decidir les lleis que obligaran els meus veïns. Si exigim un permís per conduir perquè un conductor que no en sap posa en perill els altres, té sentit exigir uns coneixements mínims a qui decideix qui governarà. Plató ja advertia que el govern de la ciutat, com el timó d’un vaixell, s’ha de confiar a qui en sap, i la facilitat amb què avui s’escampen les notícies falses ho fa encara més urgent.
A més, una prova ben feta no hauria d’excloure ningú per sempre: podria ser senzilla, gratuïta i oberta a tothom qui s’hi preparés, de manera que qualsevol ciutadà podria guanyar el dret de votar amb un petit esforç, i les decisions col·lectives guanyarien en qualitat.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Opció B
On són els nombres?2 punts


Considereu la reflexió següent:
«És ben clar que el nombre 7 existeix, i també el nombre 5 i el nombre 14, etc. I que tenen propietats: per exemple, el 7 té la propietat de ser més gran que el 4, i la propietat de ser imparell, i la propietat que si el sumem al número 60 obtenim 67, etc. D’altra banda, no hi ha cap lloc on hi hagi els nombres. Òbviament, no puc agafar un avió per anar a veure el número 7 allà on és. Si el nombre 7 existeix, però no existeix en cap lloc físic, aleshores el 7, i els altres nombres, han d’existir en algun altre reialme, potser un reialme com ara el món de les idees de Plató.»
Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que es conclou en aquesta reflexió. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.
Plantejament Cal dir si, com que els nombres existeixen però no són en cap lloc físic, han d’existir en un altre reialme, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
La reflexió és un argument breu però fort. Parteix de dues coses que semblen certes: que els nombres existeixen, perquè tenen propietats que podem conèixer amb exactitud, i que no són en cap lloc físic. Si totes dues són veritat, cal concloure que hi ha una altra manera d’existir, no física, com el món de les idees de Plató. Hi estic d’acord: crec que els nombres existeixen independentment de nosaltres i de les coses materials.
La primera raó és que les veritats matemàtiques no depenen de ningú. Que 7 més 60 fan 67 ja era cert abans que existissin els humans i ho continuaria sent si desapareguéssim; ningú no ho va decidir, ho vam descobrir. Una cosa que no podem canviar i que descobrim té tots els trets d’una realitat que existeix independentment de nosaltres.
La segona és que els nombres no són coses materials. Puc comptar set pedres, però el 7 no és cap de les pedres, i si les trenco el 7 no es trenca. Ja Plató deia que els geòmetres, quan dibuixen un quadrat, no raonen sobre el dibuix, sinó sobre el quadrat en si, que només es veu amb el pensament, i que l’aritmètica obliga l’ànima a pensar en els nombres mateixos i no en cossos visibles. Allò que és etern i immutable no pot ser al món sensible, que sempre canvia.
Es pot objectar que els nombres només són una invenció nostra, com les regles d’un joc. Però les regles d’un joc les podem canviar quan vulguem, i en canvi no podem fer que 7 més 60 no faci 67, ni que hi hagi un nombre primer més gran que tots els altres: ho descobrim, no ho decidim. A més, aquestes veritats serveixen per descriure el món físic, cosa que no passa amb les regles dels escacs. Per això, encara que no sapiguem del cert com és aquest «altre reialme», l’argument de la reflexió em sembla sòlid.
Si defenses el contrari
Contra la reflexió es pot dir que «existir» no vol dir el mateix quan parlem de nombres i quan parlem de taules. Dir que el 7 existeix pot voler dir només que hi ha un concepte ben definit i unes regles per fer-lo servir, igual que en els escacs hi ha un alfil amb els seus moviments sense que en cap reialme hi hagi un alfil en si. Els nombres serien una eina que hem creat per comptar i mesurar el món, i la seva objectivitat vindria de la precisió de les regles, no d’un món diferent.
A més, si els nombres fossin en un reialme no físic, fora de l’espai i del temps, no s’entén com hi podríem tenir accés nosaltres, que som éssers físics. Postular un altre món per explicar els nombres multiplica les realitats sense necessitat i crea un misteri més gran que el que resol.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La valoració raonada d’una tesiÈtica aplicadaPolítica i societatConeixement i realitatReligióLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat