Prostitució i primera causa

Exercici 3 · PAU 2022, ordinària, sèrie 2 · 2 punts

La valoració raonada d’una tesiÈtica aplicadaReligióUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Dues tesis per discutir: la prostitució i la primera causa

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Torna al tema13 de 15

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «De la mateixa manera que no és moralment acceptable que una persona pugui ser esclava d’una altra (ni ho seria encara que l’esclava s’avingués a ser-ho) perquè seria donar a una persona l’estatus de mer objecte, d’una cosa de la qual simplement es fa ús, tampoc és moralment acceptable la prostitució (encara que la persona prostituïda s’hi avingui).» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Opció B

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’argumentació següent: «És ben evident que tot allò que hi ha en el món té una causa. I aquesta causa, al seu torn, també ha de tenir una causa, i així successivament. Però seria absurd que hi hagués una cadena infinita de causes. Cal que hi hagi, doncs, una primera causa no causada, que no pot ser cap objecte del món (perquè tots els objectes del món necessiten una causa); aquesta primera causa no causada és el que anomenem Déu.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

Prostitució i esclavitud2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «De la mateixa manera que no és moralment acceptable que una persona pugui ser esclava d’una altra (ni ho seria encara que l’esclava s’avingués a ser-ho) perquè seria donar a una persona l’estatus de mer objecte, d’una cosa de la qual simplement es fa ús, tampoc és moralment acceptable la prostitució (encara que la persona prostituïda s’hi avingui).» Responeu d’una manera raonada.

Plantejament Cal prendre posició sobre si la prostitució és moralment inacceptable pel mateix motiu que l’esclavitud, encara que hi hagi consentiment, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

12

La tesi argumenta per analogia: l’esclavitud és inacceptable fins i tot si l’esclau hi consent, perquè converteix una persona en un objecte del qual es fa ús, i la prostitució faria el mateix. La pregunta és moral, no legal: no es tracta de si la prostitució hauria d’estar prohibida, sinó de si és correcta quan hi ha un consentiment real. Crec que l’analogia falla en el punt decisiu i que, per tant, la tesi no queda demostrada amb aquesta raó.

3

Per què l’esclavitud consentida continua sent inacceptable? Perquè qui es ven com a esclau ho cedeix tot i per sempre: deixa de ser una persona amb drets i ja no pot retirar el consentiment que ha donat. El seu consentiment destrueix la llibertat de la qual naixia. En la prostitució exercida per una persona adulta i lliure, en canvi, no es ven la persona, sinó un servei limitat en el temps: qui l’ofereix conserva els seus drets, pot posar condicions i pot deixar-ho quan vulgui.

A més, cobrar per un servei que es fa amb el propi cos no converteix ningú, per si sol, en un mer objecte: també ho fan el fisioterapeuta o l’esportista professional, i no els reduïm a coses mentre respectem la seva voluntat i les seves condicions. Tractar algú com un objecte és ignorar la seva voluntat, i el consentiment lliure és justament el contrari.

L’objecció més forta té dues cares. La primera és que aquest consentiment poques vegades és lliure: moltes persones es prostitueixen per pobresa o per deutes, o són víctimes del tràfic de persones. És cert, i en aquests casos la prostitució és clarament inacceptable, però per la coacció, que és una tesi diferent. La segona és que la intimitat sexual no es pot separar de la persona com un servei qualsevol. Pot ser una raó per veure en la prostitució un problema moral propi, però no la fa equivalent a l’esclavitud, que anul·la la persona sencera i per sempre. Per tant, cal condemnar sense reserves la prostitució forçada, però l’analogia amb l’esclavitud no resol si la prostitució lliure és acceptable: això s’ha de discutir amb altres raons.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Si defenses el contrari

Qui defensa la tesi pot respondre que la sexualitat no és un servei com els altres. El fisioterapeuta ven una habilitat; qui es prostitueix posa a disposició d’un altre el propi cos i la pròpia intimitat, que no es poden separar de la persona. És el que defensa Kant a la Fonamentació de la metafísica dels costums: l’ésser humà no és una cosa, i ningú no pot disposar de la humanitat en la seva persona, ni tan sols amb el seu consentiment. La dignitat no és un bé que es pugui vendre, perquè és la condició de tenir drets.

A més, el consentiment individual no ho decideix tot. Si acceptem que el cos es pot comprar, ho acceptem per a tothom, i qui té menys recursos queda més exposat a haver-lo de vendre. Quan una pràctica recau sobretot en qui té menys alternatives, és difícil veure-hi una elecció entre iguals.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Opció B

La primera causa2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’argumentació següent: «És ben evident que tot allò que hi ha en el món té una causa. I aquesta causa, al seu torn, també ha de tenir una causa, i així successivament. Però seria absurd que hi hagués una cadena infinita de causes. Cal que hi hagi, doncs, una primera causa no causada, que no pot ser cap objecte del món (perquè tots els objectes del món necessiten una causa); aquesta primera causa no causada és el que anomenem Déu.» Responeu d’una manera raonada.

Plantejament Cal valorar l’argument de la primera causa i, si no convenç, mostrar quines de les seves premisses fallen.

La resposta, corregida al marge

12

L’argument té força. Parteix d’una observació que sembla indiscutible, que tot el que hi ha al món té una causa, i d’una intuïció molt estesa, que una cadena infinita de causes no explicaria res, perquè cada baula remetria a una altra sense arribar mai a un fonament. Si s’accepten aquestes dues premisses, cal una primera causa no causada. Tanmateix, crec que l’argument no demostra el que pretén, i el problema no és la conclusió, sinó tres dels passos que hi porten.

Primer, l’excepció del final no està justificada. El segon pas diu que cada causa ha de tenir, al seu torn, una causa, i al final s’admet una causa que no en té. L’argument només evita la contradicció limitant la regla als objectes del món, però no diu per què s’hi hauria d’aturar: afirmar que fora del món hi ha alguna cosa que no necessita causa és justament el que caldria demostrar. Segon, no està justificat que una cadena infinita sigui absurda: no la podem imaginar sencera, però això no la fa contradictòria, i les matemàtiques treballen amb sèries infinites sense cap problema.

Tercer, encara que acceptéssim una primera causa, no se seguiria que fos Déu, és a dir, un ésser personal, savi i bo: podria ser un fet físic sense consciència. Hume, a la Investigació sobre l’enteniment humà, ajuda a veure per què: la relació de causa i efecte només la coneixem per l’experiència de fets que es repeteixen junts, i no tenim cap experiència de l’origen del món sencer. Aplicar la causalitat més enllà de tota experiència és fer-la servir on ja no sabem si val.

3

Es pot objectar que Déu no és una baula més de la cadena, sinó un ésser necessari, la raó de ser de tot. Però aquesta resposta canvia l’argument: ja no raona a partir d’una cadena de causes, sinó que afirma que hi ha un ésser que existeix per necessitat, i això s’ha de provar d’una altra manera. Per tant, l’argument, tal com es presenta, no demostra que Déu existeixi, tot i que tampoc no demostra que no existeixi.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §4

Si defenses el contrari

Qui defensa l’argument pot precisar-ne la primera premissa: no diu que absolutament tot tingui una causa, sinó que la té tot el que podria no existir, com cada objecte del món. Una sèrie de coses que podrien no existir, per llarga o infinita que sigui, continua necessitant una explicació que no es pot donar a si mateixa. Només un ésser que existeixi per necessitat, i no gràcies a una altra cosa, respon la pregunta de per què hi ha alguna cosa. Aquest ésser no és una excepció arbitrària, sinó just el tipus de cosa que l’argument mostra que cal.

I encara que l’argument no demostri tots els atributs de Déu, en demostra el més important: que el món no s’explica per si mateix i depèn d’un fonament que el transcendeix.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La valoració raonada d’una tesi· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Descartes5 de 6 exàmens
  3. Kant4 de 6 exàmens
  4. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  5. Plató3 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.