Llenguatge inclusiu i Constitució heretada

Exercici 3 · PAU 2022, ordinària, sèrie 5 · 2 punts

La valoració raonada d’una tesiPolítica i societatUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Dues tesis per discutir: el llenguatge inclusiu i la Constitució heretada

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Torna al tema14 de 15

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La manera en què parlem construeix com és el món i, per això, per a contribuir a fer desaparèixer el masclisme que impregna la nostra societat, és important esforçar-se per usar les anomenades “formes inclusives” del llenguatge i quan, per exemple, parlem de les persones de la classe no dir “Tots estem contents” sinó, posem per cas, “Tots i totes estem contents i contentes”.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Opció B

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «No estic obligat/ada a seguir les lleis fonamentals (Constitució) que ni jo ni els meus pares no hem votat; que les votés una majoria de la gent de la generació dels meus avis no m’obliga a mi o a les persones de la meva generació a seguir-les.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

El llenguatge inclusiu2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La manera en què parlem construeix com és el món i, per això, per a contribuir a fer desaparèixer el masclisme que impregna la nostra societat, és important esforçar-se per usar les anomenades “formes inclusives” del llenguatge i quan, per exemple, parlem de les persones de la classe no dir “Tots estem contents” sinó, posem per cas, “Tots i totes estem contents i contentes”.» Responeu d’una manera raonada.

Plantejament Cal prendre posició sobre si val la pena esforçar-se a fer servir formes inclusives del llenguatge per combatre el masclisme, i justificar-ho.

La resposta, corregida al marge

1

La tesi fa dues afirmacions. La primera és general: la manera com parlem construeix com és el món. La segona és pràctica: per combatre el masclisme, val la pena esforçar-se a fer servir formes inclusives, com «tots i totes», en lloc del masculí genèric. Estic d’acord amb la segona, però no amb la formulació forta de la primera, i crec que la conclusió s’aguanta millor amb una raó més modesta.

2

Les paraules no construeixen el món en sentit literal: dir «totes» no apuja cap sou ni impedeix cap agressió. Però el llenguatge sí que orienta l’atenció, perquè decideix què anomenem i què deixem implícit. I el masculí genèric té un problema concret: és ambigu. Quan algú diu «els alumnes de la classe estan contents», no sabem si parla de tot el grup o només dels nois, perquè la mateixa forma serveix per a les dues coses. Les noies hi queden incloses, en el millor dels casos, per deducció.

Aquesta ambigüitat pesa més quan parlem d’oficis i càrrecs que històricament han ocupat homes, com «els metges», «els jutges» o «els directius»: si sempre en parlem en masculí, la manera de parlar no ajuda a corregir la idea que són cosa d’homes. Fer visibles les dones no resol la desigualtat, però hi contribueix, i ho fa amb un cost petit.

L’objecció més forta és que el masculí genèric és una regla gramatical que tothom entén, i que desdoblar-ho tot fa el discurs feixuc, com en «contents i contentes». Té part de raó: un text ple de desdoblaments es llegeix malament. Però l’esforç que demana la tesi no obliga a desdoblar cada paraula: hi ha formes col·lectives i genèriques, com «l’alumnat» o «les persones de la classe», que inclouen tothom sense carregar el text. Per tant, sí que és important fer aquest esforç, sempre que es faci amb seny.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

Qui hi està en contra pot dir que la tesi confon la gramàtica amb la ideologia. En català, el masculí és la forma no marcada: serveix per al grup mixt precisament perquè no especifica el sexe, i qualsevol parlant ho entén pel context. La igualtat depèn de lleis, salaris, educació i del repartiment de les tasques de cura, no de la terminació de les paraules.

A més, l’esforç té costos: els desdoblaments allarguen el discurs i en dificulten la lectura, i poden convertir una qüestió de justícia en una qüestió d’etiqueta, en què es jutja les persones per com parlen i no pel que fan. L’energia que es dedica a vigilar el llenguatge es podria dedicar a canviar les pràctiques que discriminen de debò.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Opció B

Una Constitució que no vaig votar2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «No estic obligat/ada a seguir les lleis fonamentals (Constitució) que ni jo ni els meus pares no hem votat; que les votés una majoria de la gent de la generació dels meus avis no m’obliga a mi o a les persones de la meva generació a seguir-les.» Responeu d’una manera raonada.

Plantejament Cal prendre posició sobre si una Constitució obliga les generacions que no l’han votada, i justificar-ho.

La resposta, corregida al marge

1

La tesi sosté que una llei fonamental només obliga qui l’ha votada i que, per tant, una Constitució aprovada per la generació dels avis no obliga les generacions posteriors. Parteix d’una intuïció correcta, que l’obligació política ha de venir del consentiment, però en treu una conclusió que no se segueix. Hi estic en desacord.

2

Locke ja accepta la premissa al Segon tractat: cap pacte dels pares no pot obligar els fills, i cadascú queda obligat pel seu propi consentiment. Però distingeix dues maneres de consentir. L’exprés és el de qui declara que entra en una societat; el tàcit, el de qui hi viu i gaudeix de la seva protecció i dels seus béns. Qui viu sota una Constitució democràtica i en fa servir els drets, com votar, anar a judici o tenir propietats, l’accepta de fet, encara que no l’hagi votada.

A més, una Constitució democràtica no és una cadena eterna: preveu com reformar-la, i els drets que reconeix permeten a cada generació proposar-ne el canvi. Les noves generacions no estan sotmeses a la voluntat dels avis, sinó a un marc que poden modificar seguint unes regles comunes. I si cadascú només hagués d’obeir les lleis que ha votat, ningú no estaria obligat per les que ha votat en contra, i la convivència seria impossible.

L’objecció més forta és que el consentiment tàcit no és un consentiment de debò: ningú no tria on neix, i marxar del país no és una opció real per a la majoria. És cert, i per això el que justifica l’obediència no pot ser només el fet de viure-hi, sinó que la Constitució protegeixi els drets de tothom i es pugui reformar. Quan no és així, Locke mateix reconeix el dret de resistència contra un govern que traeix la confiança dels governats. Per tant, la Constitució obliga mentre és legítima, no pel fet que la votessin els avis.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

Qui defensa la tesi pot respondre que el consentiment tàcit és una ficció. No es pot dir que accepto un contracte pel sol fet de viure on he nascut, sobretot si l’alternativa és marxar del país o quedar fora de la llei: un consentiment que no es pot negar no és consentiment. A més, les reformes constitucionals solen exigir majories molt àmplies, de manera que una minoria pot bloquejar el que vol la majoria actual, i els morts continuen governant els vius.

Si, com diu Locke, cap pacte dels pares no obliga els fills, tampoc no els hauria d’obligar una Constitució que no han aprovat. Per això cada generació hauria de poder ratificar o canviar les seves lleis fonamentals amb una votació pròpia.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La valoració raonada d’una tesi· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Descartes5 de 6 exàmens
  3. Kant4 de 6 exàmens
  4. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  5. Plató3 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.