Obligacions envers animals i creure sense justificació

Exercici 3 · PAU 2024, extraordinària, sèrie 3 · 2 punts

La valoració raonada d’una tesiÈtica aplicadaConeixement i realitatUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3Dues tesis per discutir: els animals i les creences sense justificació

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Torna al tema9 de 15

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Com que els animals (no humans) no són éssers racionals, no tenim realment cap obligació moral envers ells. En particular, els podem criar simplement amb la finalitat de poder menjar-ne després la carn, i no ens hem de preocupar de si l’objectiu que nosaltres tenim de poder menjar-ne la carn és (o no) un objectiu que ells (si ho poguessin entendre) compartirien amb nosaltres.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Opció B

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’argumentació següent: «No és possible tenir una justificació per a totes i cadascuna de les nostres creences (una creença es pot justificar a partir d’altres creences; i aquestes, al seu torn, a partir d’unes altres; però aquesta cadena de justificacions no pot continuar indefinidament). Per tant, ja està bé que, en alguns casos, creguem algunes coses sense tenir cap justificació per a fer-ho.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

Obligacions envers els animals2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Com que els animals (no humans) no són éssers racionals, no tenim realment cap obligació moral envers ells. En particular, els podem criar simplement amb la finalitat de poder menjar-ne després la carn, i no ens hem de preocupar de si l’objectiu que nosaltres tenim de poder menjar-ne la carn és (o no) un objectiu que ells (si ho poguessin entendre) compartirien amb nosaltres.» Responeu d’una manera raonada.

Plantejament Cal prendre posició sobre si la manca de raó dels animals ens eximeix de qualsevol obligació moral envers ells, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

1

La tesi parteix d’una premissa, que els animals no són racionals, i en treu dues conclusions: que no tenim cap obligació moral envers ells i que, per tant, els podem criar només per menjar-nos-els sense preguntar-nos si compartirien aquest objectiu. Aplica als animals un criteri semblant al de Kant: només els éssers racionals, que poden fer seu el fi d’una acció, són fins en si mateixos, i els éssers sense raó tenen només el valor relatiu d’un mitjà. Crec que la tesi és falsa, perquè la racionalitat no és l’única cosa que fa que un ésser compti moralment.

2

La primera raó és que el que fa dolenta una acció és, sobretot, el mal que causa. Fer patir un gos per diversió és dolent perquè el gos pateix, no perquè sigui capaç de raonar, i molts animals senten dolor i por. John Stuart Mill ho va veure: el criteri de la moral és la felicitat, i l’utilitarisme la vol assegurar no només a tota la humanitat, sinó, tant com ho permeti la naturalesa de les coses, a tota la creació sensible. Si el patiment compta, el dels animals també compta.

La segona raó és de coherència. Un nadó no pot entendre els nostres objectius ni raonar com un adult, i ningú no en conclou que no tinguem cap obligació envers ell. Es pot objectar que només té drets qui també pot tenir deures, i que els animals no en tenen. Però el cas del nadó mostra que no és així: hi ha éssers que mereixen protecció encara que no puguin correspondre-hi.

Per tant, tenim almenys l’obligació de no fer patir els animals sense necessitat. Això no resol si és lícit menjar carn, però sí que exclou criar-los «simplement» com a coses, sense preocupar-nos de com viuen ni de com moren. La tesi, tal com està formulada, és falsa.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

Qui defensa la tesi pot dir que la moral és cosa d’éssers racionals. Les obligacions neixen entre qui pot entendre una norma, donar raons i exigir-ne: per això Kant només considera fins en si mateixos els éssers racionals, i diu que els éssers sense raó tenen un valor relatiu, com a mitjans, i que per això se’ls anomena coses. Un animal no pot fer cap promesa ni respectar els drets de ningú, i no té sentit dir que en té.

A més, si el criteri fos el patiment, les obligacions no tindrien límit: la natura està plena de depredadors, i ningú no pensa que hàgim d’impedir que el llop cacï. Que maltractar un animal és lleig es pot explicar sense obligacions envers l’animal: perquè empitjora qui ho fa i l’acostuma a la crueltat, que després pot girar contra les persones.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Opció B

Creure sense justificació2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’argumentació següent: «No és possible tenir una justificació per a totes i cadascuna de les nostres creences (una creença es pot justificar a partir d’altres creences; i aquestes, al seu torn, a partir d’unes altres; però aquesta cadena de justificacions no pot continuar indefinidament). Per tant, ja està bé que, en alguns casos, creguem algunes coses sense tenir cap justificació per a fer-ho.» Responeu d’una manera raonada.

Plantejament Cal valorar si, del fet que la cadena de justificacions no pot ser infinita, se segueix que és acceptable creure algunes coses sense cap justificació.

La resposta, corregida al marge

1

L’argument té una premissa molt sòlida: si cada creença s’hagués de justificar amb una altra, i aquesta amb una altra, la cadena no s’acabaria mai, de manera que no podem justificar totes les creences d’aquesta manera. D’aquí conclou que és acceptable creure algunes coses sense cap justificació. Accepto la premissa, però no la conclusió: no es pot passar de «no justificada per altres creences» a «sense cap justificació».

2

Una creença es pot justificar sense recolzar-se en altres creences. Que ara tinc fred, que veig una taula davant meu o que dos i dos fan quatre no ho dedueixo d’altres creences: ho justifica l’experiència directa o l’evidència. Descartes va construir el seu sistema sobre aquesta idea: buscava una primera veritat que no calgués deduir de cap altra perquè fos impossible dubtar-ne, i la va trobar en «jo penso, jo existeixo». La cadena s’atura, doncs, en uns fonaments, no en creences arbitràries.

L’objecció més forta ve de Hume. Ell va mostrar que no tenim cap argument per creure que el futur serà com el passat, i que ho creiem per costum. Sembla que això dona la raó a la tesi. Però el que Hume descriu és una creença que la natura ens imposa, com un instint, i que no podem deixar de tenir, no una que acceptem perquè «ja està bé». I, a partir d’aquí, el mateix Hume demana que el savi proporcioni la seva creença a l’evidència. Això és molt diferent d’acceptar qualsevol creença sense raons.

Per tant, l’argument demostra que la justificació ha de començar en algun lloc, no que pugui començar en qualsevol lloc. Si n’acceptéssim la conclusió tal com està, sense dir en quins casos ni per què, res no distingiria una creença bàsica d’una superstició. Per això hi estic en desacord.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

Qui defensa l’argument pot respondre que els suposats fonaments també necessiten justificació. Per què hem de confiar en el que veiem? Si responem amb altres percepcions, tornem a la cadena; si no responem, la nostra confiança en els sentits és una creença sense justificació. El mateix Descartes, per fiar-se de les idees clares i distintes, va haver de demostrar que Déu existeix i no ens enganya.

I Hume va mostrar que hi ha creences que no podem deixar de tenir i que no podem justificar, com que el futur s’assemblarà al passat. Sense elles no podríem ni menjar ni caminar. Ja està bé, doncs, que en alguns casos creguem sense justificació, perquè sense aquestes creences bàsiques no hi hauria ni coneixement ni acció possibles.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La valoració raonada d’una tesi· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Descartes5 de 6 exàmens
  3. Kant4 de 6 exàmens
  4. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  5. Plató3 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.