2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3Dues tesis per discutir: la mort de Déu i la regularitat de la natura
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema15 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de la valoració raonada d’una tesi?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Déu ha mort.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Opció B
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació del final del text següent: «Hem pogut observar que la naturalesa es comporta de forma regular: quan hem observat un ornitorrinc i hem comprovat que era un mamífer, aleshores ha resultat que tots els altres ornitorrincs que hem observat també eren mamífers; quan he colpejat una bola de billar d’una determinada manera, s’ha mogut amb una determinada velocitat i fent una certa trajectòria, i si en una altra ocasió l’he tornat a colpejar exactament de la mateixa manera, la bola s’ha mogut, de nou, amb la mateixa velocitat i fent la mateixa trajectòria; el fet que en tot allò que hem observat fins ara hàgim vist que la naturalesa es comporta de forma regular ens justifica a concloure que en el futur també es comportarà de forma regular.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Déu ha mort2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Déu ha mort.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal aclarir què vol dir «Déu ha mort» i prendre posició sobre si és cert, amb raons.
La resposta, corregida al marge
Abans de dir si hi estic d’acord, cal aclarir què vol dir l’afirmació. Presa literalment, és estranya: si Déu existeix, és etern i no pot morir; i si no existeix, mai no ha viscut. Però la frase és de Nietzsche, i ell no la fa servir com una tesi sobre l’existència de Déu, sinó com un diagnòstic de la nostra cultura: la fe en Déu ha deixat de ser el fonament compartit dels valors, de la veritat i del sentit de la vida a Occident. Entesa així, hi estic d’acord.
La primera raó és que allò que abans es justificava per Déu ara es justifica sense ell. Les lleis es fonamenten en la sobirania popular i en els drets humans, no en la voluntat divina; la ciència explica la natura sense recórrer a Déu; i molts creients defensen en públic les seves posicions morals amb arguments que tothom pot acceptar, no amb la revelació. Déu ha passat de ser el centre del món comú a ser una creença privada.
La segona raó és que aquesta pèrdua ha tingut les conseqüències que Nietzsche anunciava. Si Déu era la garantia de la moral, quan desapareix cal preguntar d’on treuen ara els valors la seva autoritat. Per això avui discutim tant si hi ha valors objectius o si tot és opinió: és el buit que Nietzsche anomenava nihilisme i que, segons ell, només es podia superar creant valors nous que afirmin aquesta vida.
L’objecció més forta és que milions de persones continuen creient en Déu i practicant una religió, i que, per tant, Déu no ha mort. Però aquesta objecció confon dues coses: Nietzsche no diu que ningú no cregui en Déu, sinó que la fe ja no organitza la vida col·lectiva. Que creure sigui una opció personal, i no l’horitzó que tothom dona per descomptat, és justament el que vol dir que Déu ha mort.
Si defenses el contrari
Qui hi està en desacord pot dir que l’afirmació és falsa tant si es pren literalment com en sentit cultural. Literalment, voldria dir que Déu no existeix, i això no ho demostra el fet que molta gent hagi deixat de creure-hi: la veritat no depèn del nombre de creients. I com a diagnòstic cultural és exagerada: la religió continua tenint un pes enorme en bona part del món, i fins i tot les societats secularitzades conserven valors d’origen religiós, com la dignitat de tota persona o la compassió pel feble.
Per tant, més que dir que Déu ha mort, seria més exacte dir que la fe ha canviat de lloc: ha deixat de ser obligatòria i s’ha convertit en una elecció, cosa que la pot fer més sincera i no pas menys viva.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Opció B
La regularitat de la natura2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació del final del text següent: «Hem pogut observar que la naturalesa es comporta de forma regular: quan hem observat un ornitorrinc i hem comprovat que era un mamífer, aleshores ha resultat que tots els altres ornitorrincs que hem observat també eren mamífers; quan he colpejat una bola de billar d’una determinada manera, s’ha mogut amb una determinada velocitat i fent una certa trajectòria, i si en una altra ocasió l’he tornat a colpejar exactament de la mateixa manera, la bola s’ha mogut, de nou, amb la mateixa velocitat i fent la mateixa trajectòria; el fet que en tot allò que hem observat fins ara hàgim vist que la naturalesa es comporta de forma regular ens justifica a concloure que en el futur també es comportarà de forma regular.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal valorar si la regularitat observada fins ara justifica concloure que la natura seguirà sent regular, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
El text conclou que, com que fins ara la natura s’ha comportat de manera regular, estem justificats a creure que ho continuarà fent. És el raonament inductiu que fem servir constantment, i té tota l’aparença de ser correcte. Hi estic en desacord en un punt precís: la regularitat passada explica per què esperem la futura, però no la justifica racionalment, perquè l’argument dona per suposat el que vol demostrar.
Hume ho va mostrar a la Investigació sobre l’enteniment humà. Tots els raonaments sobre fets es basen en la relació de causa i efecte, que coneixem per l’experiència, i l’experiència només ens parla dels casos observats. Per passar d’aquests casos als futurs cal una premissa més: que la natura és uniforme. Aquesta premissa no es pot demostrar, perquè el seu contrari no és contradictori: que demà no surti el sol és tan concebible com que surti. I justificar-la per l’experiència passada seria circular, perquè seria suposar que el futur s’assemblarà al passat.
Per tant, el text té raó en la descripció i s’equivoca en la justificació. Que hàgim vist sempre una regularitat explica que esperem que es repeteixi: és el costum, que Hume considera la gran guia de la vida humana. Però el costum és un fet psicològic, no una raó, i no garanteix res sobre els casos que encara no hem vist.
L’objecció més forta és que, si la inducció no està justificada, tota la ciència s’enfonsa, i això sembla absurd. Però negar que el passat demostri el futur no obliga a abandonar la ciència: obliga a entendre que les seves lleis són hipòtesis molt confirmades, no veritats demostrades, i que una observació nova sempre les pot corregir. És raonable continuar confiant en la regularitat, però sabent que és una confiança i no una prova.
Si defenses el contrari
Qui defensa el text pot dir que exigir a la inducció la mateixa justificació que a una demostració és demanar-li el que no pot ni ha de donar. Ser racional en qüestions de fet vol dir precisament ajustar les creences a l’experiència: qui, després de milers d’observacions, no espera que el foc cremi no és més rigorós, sinó irracional. Que la regularitat observada justifica esperar-la és part del que vol dir raonar bé sobre el món.
A més, la regularitat observada no es limita a repetir-se: s’explica. Que els ornitorrincs siguin mamífers o que la bola segueixi la mateixa trajectòria depèn de lleis i de propietats estables de les coses, i la millor explicació de milers de casos sense excepció és que aquestes lleis existeixen. Si és així, és raonable esperar que continuïn valent, i aquesta és tota la justificació que necessitem per actuar i per fer ciència.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La valoració raonada d’una tesiÈtica aplicadaPolítica i societatConeixement i realitatReligióLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat