Ambició, interès general i moral de la majoria

Exercici 3 · PAU 2025, ordinària, sèrie 4 · 2 punts

La valoració raonada d’una tesiPolítica i societatÈtica aplicadaUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 3Dues tesis per discutir: l’ambició i l’interès general, i la moral de la majoria

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Torna al tema5 de 15

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Considereu l’argumentació següent:

«L’interès general d’una societat es veu afavorit no sols pel fet que hi hagi persones modestes, compassives i generoses, sinó també pel fet que hi hagi persones egoistes i ambicioses: hi ha tasques que és bo que algú faci o assoliments que és bo que algú aconsegueixi i que difícilment ningú no faria o assoliria si no estigués motivat, almenys en part, per l’ambició i el desig d’obtenir reconeixement i beneficis.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquesta argumentació, tot justificant el punt de vista que decidiu defensar aportant raons.

[2 punts]

Opció B

Considereu les afirmacions següents:

«Hi ha hagut persones molt llestes, racionals i que intentaven ser honestes que consideraven acceptables coses que avui en dia ens semblen del tot immorals; per exemple, en l’època de Plató i Aristòtil la majoria de cases benestants d’Atenes tenien com a mínim un esclau; per tant, què està bé i què està malament no queda determinat només per allò que dicta la racionalitat (els humans d’avui en dia i els del temps de Plató compartim la mateixa capacitat de ser racionals), sinó per altres factors. Potser allò que determina què està bé i què està malament és només allò que la majoria de la gent d’una determinada societat creu.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

L’ambició i l’interès general2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Considereu l’argumentació següent:

«L’interès general d’una societat es veu afavorit no sols pel fet que hi hagi persones modestes, compassives i generoses, sinó també pel fet que hi hagi persones egoistes i ambicioses: hi ha tasques que és bo que algú faci o assoliments que és bo que algú aconsegueixi i que difícilment ningú no faria o assoliria si no estigués motivat, almenys en part, per l’ambició i el desig d’obtenir reconeixement i beneficis.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquesta argumentació, tot justificant el punt de vista que decidiu defensar aportant raons.

Plantejament Cal dir si l’interès general d’una societat també es beneficia de les persones egoistes i ambicioses, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

1

L’argument no diu que l’egoisme sigui una virtut ni que la modèstia i la generositat no serveixin. Diu una cosa més limitada: que l’interès general també es beneficia de persones egoistes i ambicioses, perquè hi ha tasques valuoses que difícilment algú faria sense el desig de reconeixement o de benefici. Hi estic d’acord.

2

La primera raó és l’experiència. Molts avenços han tingut al darrere, almenys en part, l’ambició: l’empresària que vol fer fortuna crea una empresa que dona feina i ofereix un producte útil; l’investigador que vol ser el primer a fer un descobriment hi dedica més hores; l’esportista que vol guanyar ens fa gaudir a tots. Esperar que tot això ho fessin només persones modestes i generoses seria demanar massa a la naturalesa humana.

La segona raó és que el valor d’una acció per als altres no depèn del motiu de qui la fa. John Stuart Mill ho deia a L’utilitarisme: el motiu no té res a veure amb la moralitat de l’acció, encara que sí amb el valor de qui la fa; qui salva algú que s’ofega fa el que és correcte, tant si ho fa per deure com si espera que li paguin. Si el que compta és la felicitat general, l’ambició que la promou és bona per a la societat.

Es pot objectar que l’egoisme, quan s’estén, porta corrupció i explotació i destrueix la confiança de què depèn la societat. És cert, però això mostra que cal canalitzar-lo amb lleis i institucions que premiïn qui aporta alguna cosa als altres, no que no aporti res. L’argument diu «també», no «només», i en aquest sentit em sembla correcte.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

En contra es pot dir que l’argument confon els bons efectes d’algunes persones ambicioses amb el valor de l’ambició. Quan l’egoisme s’estén, destrueix la confiança i la cooperació de què depèn qualsevol societat, i moltes grans fortunes i molts grans èxits s’han aconseguit a costa dels altres.

A més, moltes tasques valuoses es fan per vocació, per curiositat o per compromís, no per ambició: molts científics, metges o mestres treballen per allò que fan, no pel reconeixement. Una societat que premia l’ambició ensenya els joves que el que importa és guanyar, i a la llarga té menys persones generoses, que són les que més necessita.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Opció B

La moral, cosa de la majoria?2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Considereu les afirmacions següents:

«Hi ha hagut persones molt llestes, racionals i que intentaven ser honestes que consideraven acceptables coses que avui en dia ens semblen del tot immorals; per exemple, en l’època de Plató i Aristòtil la majoria de cases benestants d’Atenes tenien com a mínim un esclau; per tant, què està bé i què està malament no queda determinat només per allò que dicta la racionalitat (els humans d’avui en dia i els del temps de Plató compartim la mateixa capacitat de ser racionals), sinó per altres factors. Potser allò que determina què està bé i què està malament és només allò que la majoria de la gent d’una determinada societat creu.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

Plantejament Cal dir si, com que persones racionals han acceptat coses immorals, el que està bé o malament ho decideix el que creu la majoria, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

1

L’argument passa d’un fet, que persones intel·ligents i racionals de l’Atenes de Plató acceptaven l’esclavitud, a una conclusió: que el bé i el mal no els determina la racionalitat, sinó potser només el que creu la majoria de cada societat. No hi estic d’acord: el fet és cert, però la conclusió no se’n segueix.

2

Que gent racional s’hagi equivocat no demostra que la raó no pugui decidir. També en ciència persones molt intel·ligents van creure durant segles que el Sol girava al voltant de la Terra, i no en concloem que la veritat astronòmica sigui el que creu la majoria. Els atenesos podien raonar com nosaltres, però la seva raó estava condicionada pels interessos i pel costum: l’esclavitud els beneficiava i hi estaven acostumats.

A més, si el que és correcte fos el que creu la majoria, l’esclavitud hauria estat bona a Atenes, i els qui més tard la van combatre quan eren minoria s’haurien equivocat. No podríem parlar de progrés moral, sinó només de canvi. Però el mateix argument diu que aquelles pràctiques «ens semblen del tot immorals», i no simplement diferents.

Kant ofereix un criteri racional que no depèn de l’opinió: tracta la humanitat, en tu i en els altres, sempre com un fi i mai només com un mitjà. L’esclavitud tracta persones com a simples instruments, i per tant és incorrecta, ho cregui o no la majoria. Es pot objectar que no tothom està d’acord sobre què dicta la raó, però el desacord no demostra que no hi hagi resposta, igual que en ciència.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

A favor de la tesi es pot dir que la història mostra una gran varietat de codis morals, i que cada societat està convençuda que el seu és el racional. Si persones tan capaces com els grecs no van veure la injustícia de l’esclavitud, potser nosaltres tampoc no veiem les nostres, i el que anomenem «raó» és només la manera de pensar de la nostra època.

A més, si no hi ha cap punt de vista neutral per decidir quina moral és la correcta, l’única manera de dir què està bé en una societat és mirar el que hi creu la majoria. Pensar així afavoreix la tolerància, perquè ens impedeix jutjar les altres cultures amb les nostres pròpies normes.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La valoració raonada d’una tesi· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Descartes5 de 6 exàmens
  3. Kant4 de 6 exàmens
  4. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  5. Plató3 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.