2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Dues tesis per discutir: els gàmetes i l’ànima
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema8 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de la valoració raonada d’una tesi?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És bo evitar que hi hagi persones que pateixin; per tant, si hi ha maneres de manipular els gàmetes (òvuls o espermatozoides) per a assegurar que els nadons que s’engendrin no tindran cap malaltia, s’hauria de fer.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Opció B
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb les dues afirmacions següents: «No tenim realment cap bona raó per a pensar que, a més d’un cos, les persones tenen una ànima o esperit, que és diferent del cos. I si no es té una bona raó per a creure que un cert tipus de cosa existeix, no s’hauria de creure que existeix.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Manipular els gàmetes2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És bo evitar que hi hagi persones que pateixin; per tant, si hi ha maneres de manipular els gàmetes (òvuls o espermatozoides) per a assegurar que els nadons que s’engendrin no tindran cap malaltia, s’hauria de fer.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal prendre posició sobre si, del fet que és bo evitar el patiment, se segueix que caldria manipular els gàmetes per evitar malalties als nadons, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
La tesi té una premissa moral, que és bo evitar que hi hagi persones que pateixin, i en treu una conclusió pràctica: si hi ha maneres de manipular els gàmetes que assegurin que els nadons no tindran cap malaltia, s’hauria de fer. Estic d’acord amb la premissa i, en part, amb la conclusió. Però la tesi, tal com està formulada, va massa de pressa: que una cosa sigui bona no vol dir, sense més, que s’hagi de fer, i encara menys que es pugui garantir un nadó sense «cap» malaltia.
La raó a favor és forta: si podem evitar una malaltia greu amb un risc mínim, no fer-ho és deixar que hi hagi un patiment que podíem evitar. Ja acceptem aquest raonament en la medicina: vacunem els infants, cuidem l’embaràs i tractem les malalties com més aviat millor. Intervenir abans de la concepció seguiria el mateix principi, només que abans.
L’objecció més forta és que els canvis en els gàmetes passen als descendents i que no en coneixem els efectes a llarg termini; a més, una tècnica que promet evitar «qualsevol» malaltia empeny a seleccionar cada vegada més, fins a triar trets com l’alçada o el color dels ulls. Aquesta objecció és justa contra la tesi tal com està, però no contra tota intervenció: el que justifica és limitar-la a malalties greus, permetre-la només quan s’hagi demostrat segura i deixar-la a la decisió lliure dels pares, sense imposar-la mai. Les pitjors campanyes d’eugenèsia del segle XX, com les esterilitzacions forçoses, eren imposades pels estats contra la voluntat de les persones. I evitar una malaltia no vol dir valorar menys qui la pateix.
Per tant, estic d’acord amb la idea de fons, però no amb la tesi tal com està: evitar malalties greus manipulant els gàmetes seria bo si la tècnica fos segura i a l’abast de tothom que la necessités, però ningú no pot prometre un infant sense «cap» malaltia, i fer-ho hauria de ser una opció, no una obligació.
Si defenses el contrari
Qui la rebutja pot dir que de «és bo» no se segueix «s’ha de fer». Moltes coses bones no són obligatòries quan comporten riscos o xoquen amb altres valors. Els canvis en els gàmetes passen als descendents, i no sabem quins efectes poden tenir d’aquí a diverses generacions. A més, cap tècnica no pot assegurar que un infant no tindrà «cap» malaltia: la promesa és impossible, i perseguir-la empeny a seleccionar cada vegada més.
També hi ha un problema de justícia. Si aquestes tècniques només estan a l’abast de qui les pot pagar, la salut d’un infant dependria de la riquesa dels pares. I la frontera entre malaltia i tret és difusa: la sordesa o una estatura baixa, són malalties? Seria millor dedicar els esforços a tractar les malalties i a cuidar les persones que les tenen.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Opció B
L’ànima i el cos2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb les dues afirmacions següents: «No tenim realment cap bona raó per a pensar que, a més d’un cos, les persones tenen una ànima o esperit, que és diferent del cos. I si no es té una bona raó per a creure que un cert tipus de cosa existeix, no s’hauria de creure que existeix.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal valorar les dues afirmacions, que no tenim bones raons per creure en una ànima diferent del cos i que no s’ha de creure en allò per a què no hi ha bones raons, i la conclusió que en surt.
La resposta, corregida al marge
L’enunciat fa dues afirmacions que, juntes, formen un argument: no tenim cap bona raó per creure que, a més del cos, tenim una ànima diferent del cos; i no hauríem de creure que existeix una cosa si no tenim una bona raó per creure-ho. La conclusió implícita és que no hauríem de creure que tenim una ànima. Estic d’acord amb totes dues afirmacions.
La segona és un principi de prudència intel·lectual: creure les coses en proporció a les raons que en tenim. Hume diu que l’home savi proporciona la seva creença a l’evidència, i és la manera d’evitar els errors, les supersticions i els enganys. Si poguéssim creure que existeix qualsevol cosa sense raons, no hi hauria manera de distingir el coneixement de la fantasia.
La primera és més discutible, perquè hi ha arguments a favor de l’ànima, sobretot els de Descartes. Ell sosté que puc dubtar de tenir cos però no de pensar, i que puc concebre clarament i distintament la ment sense el cos; per tant, la ment seria una substància diferent. Però de poder pensar una cosa sense l’altra no se segueix que siguin diferents en la realitat: el que puc concebre depèn del que conec. Algú que no sàpiga química pot pensar en l’aigua sense pensar en l’hidrogen, i no per això l’aigua deixa de contenir-ne.
Es pot objectar que el pensament i la consciència són tan diferents de la matèria que costa veure com els podria produir el cervell. Però que encara no sapiguem explicar com ho fa és una manca d’explicació, no una raó a favor d’una ànima separada. I hi ha raons en sentit contrari: una lesió al cervell o una droga poden alterar la memòria, el caràcter o la manera de raonar. Per tant, hi estic d’acord: sense una bona raó, no hauríem de creure que tenim una ànima diferent del cos.
Si defenses el contrari
Qui defensa l’existència de l’ànima pot dir que l’argument de Descartes és més fort que l’exemple de l’aigua. No parla del que puc imaginar per ignorància, sinó del que concebo amb claredat i distinció: en la idea de pensar no hi ha res d’extens, i un pensament no té mida, forma ni lloc. Si dues coses tenen naturaleses del tot diferents, no poden ser la mateixa cosa. I que una lesió al cervell alteri el pensament només mostra que ment i cos estan units, cosa que Descartes no nega.
A més, el principi de la segona afirmació és massa exigent. El mateix Hume va mostrar que no tenim cap bona raó per creure que el futur s’assemblarà al passat, i tots ho continuem creient, i amb raó. Si només haguéssim de creure el que podem justificar plenament, hauríem de deixar de creure moltes coses que necessitem per viure.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La valoració raonada d’una tesiÈtica aplicadaPolítica i societatConeixement i realitatReligióLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat