2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Dues tesis per discutir: l’eutanàsia i la violència contra la injustícia
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema12 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de la valoració raonada d’una tesi?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’argumentació següent: «L’eutanàsia no hauria de ser legal, perquè si ho fos, hi hauria abusos (per exemple, casos en què els familiars que volen obtenir una herència pressionen una persona gran i vulnerable perquè signi els papers per a demanar l’eutanàsia), i l’Estat té, de forma general, l’obligació de protegir les persones vulnerables i d’evitar els abusos.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Opció B
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La violència sols produeix més violència i, per tant, mai no s’hauria de recórrer a la violència quan es vol intentar resoldre una situació d’injustícia social o política.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Eutanàsia i abusos2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’argumentació següent: «L’eutanàsia no hauria de ser legal, perquè si ho fos, hi hauria abusos (per exemple, casos en què els familiars que volen obtenir una herència pressionen una persona gran i vulnerable perquè signi els papers per a demanar l’eutanàsia), i l’Estat té, de forma general, l’obligació de protegir les persones vulnerables i d’evitar els abusos.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal valorar l’argument que l’eutanàsia no hauria de ser legal pel risc d’abusos i prendre-hi posició amb raons.
La resposta, corregida al marge
L’argument no diu que l’eutanàsia sigui dolenta en si, sinó que no hauria de ser legal per les seves conseqüències: si ho fos, hi hauria abusos, com familiars que pressionen una persona gran per cobrar l’herència, i l’Estat té l’obligació de protegir els vulnerables i evitar els abusos. Accepto les dues premisses: si fos legal, probablement hi hauria algun abús, i l’Estat ha de protegir els vulnerables. Però no crec que se’n segueixi la conclusió.
Primer, l’argument demostra massa. Gairebé qualsevol dret es pot fer servir malament: els testaments, les donacions o el dret a rebutjar un tractament mèdic també permeten pressions de familiars interessats, i no els prohibim, sinó que hi posem controls. Si n’hi hagués prou amb el risc d’abús per prohibir, hauríem de prohibir moltes llibertats que considerem bàsiques.
Segon, l’obligació d’evitar abusos es pot complir sense prohibir. Una llei pot exigir que la petició sigui lliure, reiterada i per escrit, que la persona pateixi una malaltia greu i incurable, que hi intervinguin diversos metges i una comissió independent, i que la petició es pugui retirar en qualsevol moment. Aquests controls apunten precisament a les pressions que preocupen l’argument. A més, la prohibició també té víctimes: les persones que, amb plena llibertat, volen posar fi a un patiment insuportable i no poden. Protegir els vulnerables no pot voler dir deixar sense protecció aquests altres.
Reconec que hi ha raons per defensar el contrari: cap control no és perfecte, i una persona gran pot sentir-se una càrrega i demanar l’eutanàsia sense que ningú la pressioni de manera explícita. És una raó seriosa per fer exigents els controls i garantir bones cures pal·liatives, perquè ningú no triï morir per manca d’ajuda. Però mostra que cal regular amb cura, no que calgui prohibir.
Si defenses el contrari
Qui defensa l’argument pot respondre que l’eutanàsia no és com un testament: un error no es pot desfer, perquè la persona ja és morta, i per això el risc acceptable ha de ser molt més baix. A més, les pressions més perilloses no són les evidents, que un control pot detectar, sinó les subtils: la persona gran que se sent una càrrega per a la família i que, en una societat on l’eutanàsia és una opció normal, creu que l’hauria de demanar. Cap comissió no pot comprovar del tot si una petició és lliure.
Finalment, quan una pràctica s’accepta per a casos extrems, costa mantenir-la dins d’aquests límits, i els criteris tendeixen a ampliar-se amb el temps. Si l’Estat ha de protegir els més vulnerables, el camí més segur és no obrir aquesta porta.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Opció B
Violència i injustícia2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La violència sols produeix més violència i, per tant, mai no s’hauria de recórrer a la violència quan es vol intentar resoldre una situació d’injustícia social o política.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal prendre posició sobre si mai no és legítim recórrer a la violència per resoldre una injustícia social o política, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
La tesi té una premissa sobre els fets, que la violència només produeix més violència, i una conclusió moral: que mai no s’hi hauria de recórrer per resoldre una injustícia social o política. La paraula clau és «mai»: no diu que la violència sigui gairebé sempre un error, sinó que ho és sense excepció. Crec que la intuïció de fons és bona, però la tesi, tal com està formulada, és falsa.
Primer, la premissa no és certa en tots els casos. La violència sovint en genera més, però de vegades hi posa fi: quan algú defensa la seva vida d’un agressor, o quan un poble resisteix una dictadura que tortura i assassina, la força que s’hi oposa pot ser l’única manera d’aturar una violència que ja existia. En aquests casos, qui recorre a la força no inicia la violència, sinó que hi respon.
Segon, és el raonament de Locke al Segon tractat sobre el govern civil: si diguéssim que el poble no pot resistir un govern que l’oprimeix perquè això portaria desordres, també hauríem de dir que els homes honrats no es poden defensar dels lladres. El responsable de la violència és qui envaeix els drets dels altres, no qui els defensa. Exigir als oprimits que no es defensin mai no garanteix la pau, sinó la pau del llop amb l’ovella.
Hi ha, però, raons serioses per defensar la posició contrària: la violència causa víctimes innocents, sovint porta al poder els més violents, i els moviments no violents han aconseguit canvis importants sense aquests costos. Per això crec que la no-violència ha de ser la regla, i la força, un últim recurs: només contra una violència greu, quan s’han esgotat les vies pacífiques i amb mitjans proporcionats. Però dir que la violència és gairebé sempre un error no és el mateix que dir que no és mai legítima, i això últim deixa indefensos els qui pateixen la injustícia més greu.
Si defenses el contrari
Qui defensa la tesi pot respondre que el «mai» és justament el que la fa valuosa. Tothom que recorre a la violència creu que la seva causa és justa i que ja s’han esgotat les altres vies; si acceptem excepcions, cadascú decidirà que el seu cas n’és una. Una regla absoluta protegeix contra aquest autoengany.
A més, la violència transforma els qui l’exerceixen: els grups que prenen el poder per la força sovint acaben reproduint la repressió que combatien, i això dona la raó a la premissa. La resistència no violenta, en canvi, deixa l’opressor sense excuses davant de tothom i manté oberta la porta a la reconciliació.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La valoració raonada d’una tesiÈtica aplicadaPolítica i societatConeixement i realitatReligióLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat