2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Dues tesis per discutir: la riquesa honesta i les restriccions de l’Estat
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema11 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de la valoració raonada d’una tesi?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «No hi ha res d’il·legítim en el fet que una persona tingui molts béns i una altra molt pocs, si qui té molts béns els ha adquirit d’una manera honesta.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Opció B
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És apropiat que l’Estat restringeixi allò que la gent pot fer i que, per exemple, no els permeti sortir de casa, o els obligui a vacunar-se, si això contribueix al bon funcionament general de la societat.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Riquesa honesta i desigualtat2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «No hi ha res d’il·legítim en el fet que una persona tingui molts béns i una altra molt pocs, si qui té molts béns els ha adquirit d’una manera honesta.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal prendre posició sobre si una gran desigualtat de béns pot ser legítima quan els béns s’han adquirit honestament, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
La tesi no diu que la desigualtat sigui bona, sinó que no és il·legítima: si algú ha obtingut els seus béns de manera honesta, la diferència entre ell i qui en té pocs no viola el dret de ningú. El que cal discutir, doncs, és si la legitimitat d’una propietat depèn de com s’ha adquirit o de quant se’n té. Crec que la tesi és correcta, sempre que «honesta» s’entengui de manera exigent.
La raó principal és que la legitimitat d’una propietat depèn de la seva història, no de la seva quantitat. Si cadascú és propietari del seu treball, com defensava Locke, també ho és del que obté treballant o intercanviant lliurement amb els altres. Si cada pas ha estat honest, sense frau, sense força i sense aprofitar-se de la necessitat d’un altre, el resultat no pot ser il·legítim encara que sigui desigual: és la suma d’accions que, una per una, eren justes. Locke mateix argumentava que el límit de la propietat justa no és la quantitat, sinó el malbaratament, i que el diner permet acumular sense perjudicar ningú.
A més, negar-ho tindria conseqüències difícils d’acceptar. Si tenir molt fos il·legítim en si mateix, també ho seria la riquesa de qui ha treballat més o ha tingut una idea que els altres han volgut comprar lliurement, i hauríem de considerar injust el resultat d’eleccions que tothom ha fet voluntàriament.
L’objecció més forta és que l’honestedat de cada intercanvi no garanteix un punt de partida just: qui neix pobre no té les mateixes oportunitats, i una gran riquesa es pot convertir en poder polític. És cert, però això mostra una altra cosa: que una societat pot tenir el deure d’ajudar els qui tenen menys, per exemple amb impostos, i d’evitar que els diners comprin el poder. Tampoc no és un obstacle la condició de Locke que en quedin prou, i igual de bons, per als altres: Locke pensava que qui treballa la terra no disminueix els béns comuns de la humanitat, sinó que els augmenta, i que, en acceptar l’ús del diner, els homes havien consentit possessions desiguals. Que una desigualtat sigui legítima no impedeix que convingui corregir-la; la tesi només parla de la primera qüestió, i en aquest punt té raó.
Si defenses el contrari
Qui no hi està d’acord pot dir que l’honestedat de cada transacció és un criteri massa feble. Moltes fortunes honestes es basen en herències, en la sort o en un mercat on els qui no tenen res accepten condicions que no triarien si tinguessin alternatives: legal i honest no vol dir just. A més, el mateix Locke posava una condició a l’apropiació, que en quedessin prou i igual de bons per als altres. Quan uns quants tenen tant que els altres no poden accedir a béns bàsics, com un habitatge, aquesta condició ja no es compleix.
I una gran desigualtat no es queda en l’economia: qui té molt pot influir en les lleis, en l’opinió pública i en les oportunitats dels altres, i aleshores la igualtat política queda buida. Per això no n’hi ha prou de mirar com es va adquirir cada bé: també cal mirar el resultat.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Opció B
Confinar i vacunar per obligació2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És apropiat que l’Estat restringeixi allò que la gent pot fer i que, per exemple, no els permeti sortir de casa, o els obligui a vacunar-se, si això contribueix al bon funcionament general de la societat.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal prendre posició sobre si l’Estat pot restringir llibertats, com sortir de casa o decidir si vacunar-se, sempre que això contribueixi al bon funcionament general de la societat.
La resposta, corregida al marge
La tesi defensa que l’Estat pot restringir el que fa la gent, per exemple confinar-la o obligar-la a vacunar-se, sempre que això contribueixi al bon funcionament general de la societat. Durant la pandèmia de la covid-19 aquesta pregunta va deixar de ser teòrica. Crec que la resposta no és un sí o un no: aquestes restriccions poden ser legítimes, però no pel motiu que dona la tesi, que és massa ampli.
Primer, el criteri del «bon funcionament general» justifica massa. També contribuiria al bon funcionament de la societat prohibir les manifestacions que col·lapsen el trànsit o obligar tothom a fer exercici per estalviar despesa sanitària, i no per això seria legítim. Les persones tenen drets que no es poden sacrificar cada vegada que sigui útil per al conjunt; si n’hi hagués prou amb la utilitat general, la llibertat dependria sempre del que convingués a la majoria.
Segon, sí que hi ha un criteri que justifica restriccions com aquestes: evitar un dany greu als altres. Qui té una malaltia contagiosa i greu no posa en risc només la seva salut, sinó la dels altres, i la meva llibertat no inclou el dret de posar en perill la vida dels altres. Per això una restricció és legítima si evita un perill greu per a tercers, si no hi ha cap mesura menys restrictiva igual d’eficaç i si dura només el temps necessari. Un confinament en una epidèmia greu pot complir aquestes condicions; una obligació que només fes la societat més eficient, no.
L’objecció més forta és que en una emergència no hi ha temps per discutir condicions i que l’Estat ha d’actuar de pressa pel bé de tots. Però precisament en les emergències és més fàcil retallar drets de manera desproporcionada, i per això les condicions s’han de mantenir. En resum, l’Estat pot restringir la llibertat per protegir els altres d’un dany greu, però no només perquè la societat funcioni millor.
Si defenses el contrari
Qui defensa la tesi tal com està pot dir que la vida en societat sempre implica restriccions pel bon funcionament general, i que les acceptem sense escàndol: pagar impostos, anar a l’escola obligatòria o respectar les normes de trànsit. A més, la frontera entre el dany als altres i el funcionament de la societat és difusa: qui no es vacuna i acaba a l’hospital ocupa un llit que un altre necessitava. Si l’Estat ha de garantir el bé comú, ha de poder decidir mesures generals sense haver de demostrar cada vegada un dany concret.
Des de l’altre extrem, també es pot defensar que cap d’aquestes mesures no és acceptable: obligar a vacunar-se és decidir sobre el cos d’algú, i un confinament tanca a casa milions de persones sanes per una probabilitat. Un Estat que es concedeix aquests poders en una emergència difícilment hi renuncia després.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La valoració raonada d’una tesiÈtica aplicadaPolítica i societatConeixement i realitatReligióLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat