Lliure albir i Déu; sopar o donatiu

Exercici 3 · PAU 2026, ordinària, sèrie 5 · 2 punts

La valoració raonada d’una tesiReligióÈtica aplicadaUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Dues tesis per discutir: lliure albir i omnisciència, i el sopar o el donatiu

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Torna al tema2 de 15

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A

Considereu la reflexió següent:

«Jo tinc lliure albir. En un moment donat, vaig decidir que avui faria l’examen d’història de la filosofia, però, si hagués volgut, podria haver triat fer l’examen d’història. Ara, si vull, puc decidir rascar-me l’orella dreta amb la mà dreta, o fer-ho amb la mà esquerra, o no rascar-me per res l’orella i seguir llegint sense distreure’m. Jo trio.

Ara bé, si existís un ésser perfecte, Déu, que ho sabés tot i ho pogués tot, aleshores jo realment no podria ser lliure, no tindria lliure albir: Déu, com que ho sap tot, sabria tot el que ha passat i tot el que passarà. Si Ell ja sap, per exemple, que jo d’aquí a tres minuts em rascaré l’orella dreta, aleshores jo, d’aquí a tres minuts, no tindria realment res a decidir; sols podria fer una cosa: allò que Déu en aquest moment ja sap que jo faré. D’aquí a 2 minuts i 55 segons, per més que a mi em semblés que estic decidint què faig, realment no estaria fent cap elecció (rascar-me l’orella o no rascar-me-la); només hi haurà una cosa que puc fer: allò que, ara mateix, Déu ja sap que faré.

Ara bé, si m’observo a mi mateix, i el que jo experimento, en el moment que faig una elecció, m’adono que jo sí que decideixo. És obvi que tinc lliure albir. Això em dona una raó per a creure que no pot existir cap ésser perfecte (un Déu) que ho sap tot (present, passat i futur).»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb la conclusió que s’extreu d’aquesta reflexió. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

[2 punts]

Opció B

Considereu la reflexió següent:

«Si, tot caminant per la vora d’un estany, veig un nen petit que s’està ofegant i jo sé nedar, hauria, és clar, d’entrar immediatament a l’estany per a salvar-lo (encara que això em comporti, per exemple, que se’m faci malbé la roba que porto o arribar tard a la feina i perdre diners).

D’altra banda, sé que en el món hi ha moltíssims nens que moren per malalties propiciades per dèficits greus de vitamina A o per malalties causades per picades de mosquits. Totes aquestes morts es podrien evitar fàcilment si se’ls proporcionessin dosis regulars de vitamina A o si es distribuïssin mosquiteres. Tant una cosa com l’altra és molt barata i molt eficaç. Les donacions a determinades organitzacions que fan tasques humanitàries serveixen per a fer arribar pastilles de vitamina A o mosquiteres als llocs del món i a les comunitats on fan falta.

Aquesta nit tenia previst sortir i gastar-me quaranta euros sopant en un bon restaurant. Si, en lloc de gastar-me els quaranta euros en el sopar, fes un donatiu a alguna de les organitzacions esmentades a dalt, és força probable que salvés la vida d’un o més nens.

Així doncs, de la mateixa manera que en el cas d’un nen que s’estigués ofegant en un estany jo no podria passar de llarg i deixar que s’ofegués (tot i que em suposés un petit sacrifici ajudar-lo), tampoc no puc “passar de llarg” en aquest cas: per tant, no hauria d’anar a sopar al restaurant i, en canvi, hauria de dedicar els quaranta euros que m’hi hauria gastat a fer un donatiu per evitar morts prematures de nens per falta de vitamina A o per malalties causades per les picades de mosquits.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb la conclusió d’aquesta reflexió. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

Lliure albir i un Déu que ho sap tot2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Considereu la reflexió següent:

«Jo tinc lliure albir. En un moment donat, vaig decidir que avui faria l’examen d’història de la filosofia, però, si hagués volgut, podria haver triat fer l’examen d’història. Ara, si vull, puc decidir rascar-me l’orella dreta amb la mà dreta, o fer-ho amb la mà esquerra, o no rascar-me per res l’orella i seguir llegint sense distreure’m. Jo trio.

Ara bé, si existís un ésser perfecte, Déu, que ho sabés tot i ho pogués tot, aleshores jo realment no podria ser lliure, no tindria lliure albir: Déu, com que ho sap tot, sabria tot el que ha passat i tot el que passarà. Si Ell ja sap, per exemple, que jo d’aquí a tres minuts em rascaré l’orella dreta, aleshores jo, d’aquí a tres minuts, no tindria realment res a decidir; sols podria fer una cosa: allò que Déu en aquest moment ja sap que jo faré. D’aquí a 2 minuts i 55 segons, per més que a mi em semblés que estic decidint què faig, realment no estaria fent cap elecció (rascar-me l’orella o no rascar-me-la); només hi haurà una cosa que puc fer: allò que, ara mateix, Déu ja sap que faré.

Ara bé, si m’observo a mi mateix, i el que jo experimento, en el moment que faig una elecció, m’adono que jo sí que decideixo. És obvi que tinc lliure albir. Això em dona una raó per a creure que no pot existir cap ésser perfecte (un Déu) que ho sap tot (present, passat i futur).»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb la conclusió que s’extreu d’aquesta reflexió. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

Plantejament Cal dir si l’experiència de triar lliurement prova que no pot existir un Déu que ho sap tot, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

1

La reflexió vol mostrar que el lliure albir i un Déu omniscient són incompatibles. Si Déu ja sap què faré d’aquí a tres minuts, sembla que no puc fer res més que això, i per tant no soc lliure; però l’experiència em diu que soc lliure; per tant, no pot existir un Déu que ho sàpiga tot. No hi estic d’acord: l’argument confon saber que una cosa passarà amb fer que passi.

2

Que algú sàpiga què faré no és el que fa que ho faci. Si des d’una finestra veig que un amic decideix girar a la dreta, el meu coneixement no l’ha obligat a res: ho sé perquè ell ho decideix. De la mateixa manera, Déu sabria que em rascaré l’orella dreta perquè jo triaré fer-ho, i no al revés. El seu saber depèn de la meva elecció; si jo triés una altra cosa, el que Déu sabria seria una altra cosa.

Es pot objectar que, si Déu ho sap des d’ara, el que faré ja està fixat. Però l’única cosa impossible és que Déu ho sàpiga i jo faci una altra cosa; d’aquí no se segueix que jo estigui obligat a fer-la. Que un coneixement sigui segur és una cosa; que la meva acció sigui necessària, una altra. A més, un Déu etern potser no coneix «abans» en el temps, sinó que ho veu tot com un present.

Descartes, per exemple, sostenia alhora totes dues coses: a la tercera meditació prova l’existència d’un Déu perfecte, que ho sap i ho pot tot, i a la quarta diu que experimenta la llibertat de la seva voluntat tan gran que no en pot concebre cap de més gran. L’experiència de la llibertat pot ser certa, doncs, sense que en surti que Déu no existeix. La reflexió no prova la seva conclusió.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

A favor de la reflexió es pot insistir que, si Déu sap des de sempre i sense possibilitat d’error que em rascaré l’orella dreta, aquest saber ja era cert abans que jo naixés, i jo no puc canviar el passat. Quan arribi el moment, doncs, no tindré cap alternativa real: fer una altra cosa voldria dir que Déu s’havia equivocat, i això és impossible. La sensació de triar seria una il·lusió.

A més, l’experiència interior de decidir és la prova més directa que tenim: és més segura que qualsevol especulació teològica sobre com coneix un ésser etern. Si totes dues coses xoquen, és raonable quedar-se amb la que experimentem i abandonar la que només suposem.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Opció B

El sopar o el donatiu2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Considereu la reflexió següent:

«Si, tot caminant per la vora d’un estany, veig un nen petit que s’està ofegant i jo sé nedar, hauria, és clar, d’entrar immediatament a l’estany per a salvar-lo (encara que això em comporti, per exemple, que se’m faci malbé la roba que porto o arribar tard a la feina i perdre diners).

D’altra banda, sé que en el món hi ha moltíssims nens que moren per malalties propiciades per dèficits greus de vitamina A o per malalties causades per picades de mosquits. Totes aquestes morts es podrien evitar fàcilment si se’ls proporcionessin dosis regulars de vitamina A o si es distribuïssin mosquiteres. Tant una cosa com l’altra és molt barata i molt eficaç. Les donacions a determinades organitzacions que fan tasques humanitàries serveixen per a fer arribar pastilles de vitamina A o mosquiteres als llocs del món i a les comunitats on fan falta.

Aquesta nit tenia previst sortir i gastar-me quaranta euros sopant en un bon restaurant. Si, en lloc de gastar-me els quaranta euros en el sopar, fes un donatiu a alguna de les organitzacions esmentades a dalt, és força probable que salvés la vida d’un o més nens.

Així doncs, de la mateixa manera que en el cas d’un nen que s’estigués ofegant en un estany jo no podria passar de llarg i deixar que s’ofegués (tot i que em suposés un petit sacrifici ajudar-lo), tampoc no puc “passar de llarg” en aquest cas: per tant, no hauria d’anar a sopar al restaurant i, en canvi, hauria de dedicar els quaranta euros que m’hi hauria gastat a fer un donatiu per evitar morts prematures de nens per falta de vitamina A o per malalties causades per les picades de mosquits.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb la conclusió d’aquesta reflexió. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

Plantejament Cal dir si, com en el cas del nen que s’ofega, tinc el deure de donar els quaranta euros del sopar per salvar nens llunyans, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

1

La reflexió és una analogia. Si veig un nen ofegant-se en un estany, tinc el deure de salvar-lo encara que em costi la roba o arribar tard; doncs, si amb els quaranta euros d’un sopar puc salvar un nen que, si no, morirà per falta de vitamina A o per una malaltia transmesa pels mosquits, també tinc el deure de fer-ho. Hi estic d’acord, perquè els dos casos coincideixen en el que és moralment rellevant.

2

En tots dos casos hi ha una vida en joc, jo la puc salvar i el que perdo és poca cosa al costat del que s’hi guanya. Les diferències, que un nen és davant meu i l’altre és lluny, o que hi ha molta més gent que el podria ajudar, no canvien el valor de la vida d’aquell nen. La distància afecta el que sento, però no el que val la seva vida.

L’utilitarisme de Mill ho fonamenta. Per a Mill, el criteri de la moralitat no és la felicitat de qui actua, sinó la felicitat general, i entre la pròpia felicitat i la dels altres cal ser tan imparcial com un espectador desinteressat i benvolent. Un bon sopar em dona un plaer passatger; una vida salvada evita un dolor immens i dona a un nen tota una vida per davant. Comptant-ho imparcialment, el donatiu produeix molta més felicitat.

Es pot objectar que aquest raonament no té fi: si he de renunciar a aquest sopar, també hauria de renunciar a tots els altres, i a gairebé tot. Però la reflexió només demana renunciar a un luxe, no a una vida digna. Encara que hi hagi un límit al que se’ns pot exigir, renunciar a un sopar, si de debò aquests quaranta euros poden salvar un nen, queda clarament per sota d’aquest límit.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

En contra es pot dir que l’analogia falla. A l’estany soc l’únic que pot ajudar i la situació és excepcional; en la pobresa del món hi ha milions de persones que poden contribuir-hi, i el problema és permanent. Si el deure de salvar el nen de l’estany s’estengués a tots els nens que puc ajudar amb diners, no podria gastar mai res en mi mateix, i la moral es convertiria en una exigència impossible que ningú no compleix.

A més, ajudar els altres és important, però és un deure que deixa marge: Kant, per exemple, el considerava un deure meritori, que obliga a fer-se seus els fins dels altres però no diu exactament quan ni quant. Ningú no em pot exigir aquest donatiu concret, i un sopar amb els amics també forma part d’una vida bona.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La valoració raonada d’una tesi· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Descartes5 de 6 exàmens
  3. Kant4 de 6 exàmens
  4. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  5. Plató3 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.