2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Dues tesis per discutir: el gos de la foto i les protestes
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema7 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de la valoració raonada d’una tesi?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Suposem que una amiga ens diu el següent: «Fa una mica més de deu anys que a casa tenim un gos, que es diu Tro. Ara acabo de mirar una foto de fa deu anys, on se’m veu jugant amb el Tro, que aleshores era un cadell molt bufó de quatre mesos. Aquell gosset de la foto és el mateix gos que ara tinc al meu costat, el Tro (l’únic gos que hem tingut a casa). Ara bé, el que em permet afirmar que el gosset amb qui estic jugant en aquella foto és el gos que ara té deu anys i que està ajagut aquí al meu costat, no són pas els sentits: el gosset de la foto té una aparença molt diferent de la que té el Tro ara.» Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació final (en lletra cursiva) que fa la nostra amiga en aquest text. Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Opció B
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «El fet que hi hagi persones o col·lectius que, quan creuen que s’actua en contra dels seus drets o dels seus interessos, estiguin disposats a dur a terme accions de protesta que creïn alteracions importants en la vida quotidiana dels altres ciutadans contribueix a fer que els governs intentin actuar sense perjudicar greument ningú i, en aquest sentit, i potser paradoxalment, contribueix al bon funcionament de la societat.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
El gos de la foto2 punts


Suposem que una amiga ens diu el següent: «Fa una mica més de deu anys que a casa tenim un gos, que es diu Tro. Ara acabo de mirar una foto de fa deu anys, on se’m veu jugant amb el Tro, que aleshores era un cadell molt bufó de quatre mesos. Aquell gosset de la foto és el mateix gos que ara tinc al meu costat, el Tro (l’únic gos que hem tingut a casa). Ara bé, el que em permet afirmar que el gosset amb qui estic jugant en aquella foto és el gos que ara té deu anys i que està ajagut aquí al meu costat, no són pas els sentits: el gosset de la foto té una aparença molt diferent de la que té el Tro ara.» Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació final (en lletra cursiva) que fa la nostra amiga en aquest text. Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal prendre posició sobre si el que permet saber que el cadell de la foto i el gos d’ara són el mateix animal són els sentits o una altra cosa, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
La nostra amiga distingeix entre el que veu i el que sap. A la foto veu un cadell petit i ara veu un gos adult, tan diferents que, si només es fiés de l’aparença, no podria dir que són el mateix. Tot i així, n’està segura, i sosté que aquesta seguretat no li ve dels sentits. Hi estic d’acord, amb un matís: els sentits hi aporten les dades, però la identitat del Tro no és una cosa que es vegi, sinó una cosa que es jutja.
La raó principal és que cap percepció no conté la identitat. Mirant la foto i el gos, els sentits només em donen dues aparences, i són diferents. El que les lliga és un raonament: a casa només hi ha hagut un gos, aquest gos ha viscut amb nosaltres sense interrupció durant deu anys, i els cadells creixen i canvien de mida i de pelatge. D’aquí concloc que el cadell de la foto i el gos d’ara són el mateix animal. És el que Descartes observa amb el tros de cera a les Meditacions: quan s’escalfa, en canvien totes les qualitats sensibles, i tanmateix jutgem que és la mateixa cera, perquè la coneixem amb l’enteniment i no amb la vista.
Es pot objectar que totes aquestes dades provenen, al capdavall, dels sentits: la nostra amiga ha vist el Tro cada dia i recorda que no n’ha tingut cap altre. És veritat, però això no desmenteix la tesi. Els sentits donen moltes percepcions separades en el temps; afirmar que totes són d’un mateix gos és un judici que les connecta i que va més enllà de cadascuna. Fins i tot si el veterinari llegeix el xip del gos, el que veu és un número; la conclusió que és el mateix animal la treu ell.
Per tant, estic d’acord amb la nostra amiga: el que li permet afirmar que el cadell de la foto és el Tro no són els sentits, sinó la capacitat de jutjar a partir del que els sentits li han donat al llarg del temps.
Si defenses el contrari
Qui ho nega pot dir que el que li dona la seguretat és justament el que ha vist. La nostra amiga no ha vist el Tro dues vegades, a la foto i ara, sinó cada dia durant deu anys. Els canvis han estat tan lents que el gos que veia cada dia s’assemblava sempre al del dia anterior, i aquesta continuïtat percebuda, guardada a la memòria, és el que la fa estar segura. Parlar d’un judici de l’enteniment és posar un nom solemne a l’hàbit d’associar percepcions semblants i seguides.
A més, sense els sentits no tindria cap manera de saber-ho. Si algú hagués canviat el gos per un altre de semblant, només una dada sensible ho podria descobrir: una marca, el xip, un comportament que ella observa. El raonament que esmenta no li dona cap coneixement nou; només ordena el que l’experiència ja li havia ensenyat.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Opció B
Les protestes que alteren la vida quotidiana2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «El fet que hi hagi persones o col·lectius que, quan creuen que s’actua en contra dels seus drets o dels seus interessos, estiguin disposats a dur a terme accions de protesta que creïn alteracions importants en la vida quotidiana dels altres ciutadans contribueix a fer que els governs intentin actuar sense perjudicar greument ningú i, en aquest sentit, i potser paradoxalment, contribueix al bon funcionament de la societat.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal prendre posició sobre si les protestes que alteren de debò la vida dels altres ciutadans contribueixen, pels seus efectes, al bon funcionament de la societat, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
La tesi diu que les protestes que alteren de debò la vida dels altres, com les vagues, els talls de carreteres o les grans manifestacions, tenen un efecte positiu indirecte: com que els governs saben que es poden produir, intenten no perjudicar greument ningú. És una tesi «potser paradoxal» perquè defensa una cosa molesta pels seus efectes, i no diu que cada protesta sigui justa. Hi estic d’acord.
La primera raó és que la protesta transmet una informació que les eleccions no donen. A les urnes cada vot compta igual i només s’hi va de tant en tant, de manera que un govern podria aprovar una mesura que perjudica molt una minoria sense pagar-ne cap preu. Quan aquesta minoria pot alterar la vida social, el govern descobreix com de greu és el perjudici i l’ha de tenir en compte. La segona raó és que l’efecte és sobretot preventiu: un govern que sap que els afectats es poden mobilitzar els escolta abans de decidir i busca solucions menys dures. Locke defensa una idea semblant al Segon tractat: saber que el poble pot resistir els governants que abusen del poder és la millor manera d’evitar l’abús.
L’objecció més forta és que el cost recau sobre persones que no hi tenen cap culpa, i que els col·lectius amb més capacitat de bloquejar obtenen més que els que no en tenen. És cert, i per això la protesta ha de tenir límits: ha de ser pacífica i proporcionada, ha de respectar els serveis essencials, i la decisió final correspon a les institucions democràtiques. Però si es prohibís cada protesta que molesta, la protesta perdria tota la força, i només serien escoltats els grups que ja tenen influència per altres vies.
Per tant, malgrat les molèsties, la possibilitat de protestar d’aquesta manera fa que els governs actuïn amb més cura, i això contribueix al bon funcionament de la societat.
Si defenses el contrari
Qui rebutja la tesi pot dir que confon la pressió amb la justícia. Un govern que cedeix davant de qui pot causar més trastorns no protegeix els qui pateixen més, sinó els qui poden bloquejar més: un sector que pot aturar el transport té molta més força que els pensionistes o els infants, que no poden aturar res. Així, la protesta que altera la vida dels altres premia la capacitat de fer mal, no la raó.
A més, els perjudicats són ciutadans que no han pres cap decisió: el malalt que no arriba a l’hospital, el treballador que perd un dia de feina. En una democràcia hi ha vies per defensar els propis interessos sense imposar costos als altres, com el vot, els tribunals, la premsa o la negociació, i la legitimitat de les decisions ve d’aquests procediments, no de qui pot pressionar més.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La valoració raonada d’una tesiÈtica aplicadaPolítica i societatConeixement i realitatReligióLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat