2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Dues tesis per discutir: Sòcrates insatisfet i el casc obligatori
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema4 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de la valoració raonada d’una tesi?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Considereu l’afirmació següent: «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.»
Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquesta afirmació. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.
[2 punts]
Opció B
Considereu les afirmacions següents:
«Hi ha motoristes a qui els agradaria poder conduir la moto sense dur casc, per a tenir una visió més àmplia, notar de ple el vent als cabells i fruir de la sensació de llibertat. Les conseqüències de portar o no portar casc recauen, bàsicament, en la persona que el porta (o no el porta). Per tant, la societat no hi hauria d’intervenir, i no hi hauria d’haver lleis que obliguin els motoristes (i ciclistes, i conductors/es de patinets) a portar casc.»
Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Sòcrates insatisfet2 punts


Considereu l’afirmació següent: «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.»
Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquesta afirmació. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.
Plantejament Cal dir si una vida plena però insatisfeta és millor que una vida limitada però satisfeta, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
L’afirmació és de John Stuart Mill, a L’utilitarisme. No diu que la insatisfacció sigui bona, sinó que, entre una vida rica en capacitats però insatisfeta i una vida pobra però satisfeta, la primera és millor. Hi estic d’acord, per tres raons.
La primera és que els plaers no tenen tots el mateix valor. Qui ha conegut tant els plaers del cos com els de l’intel·lecte, els sentiments i la imaginació prefereix aquests últims, i no canviaria la seva condició per la del ximple encara que li asseguressin que viuria més content. Només qui coneix les dues vides les pot comparar, i el ximple només en coneix una.
La segona és que la satisfacció depèn tant del que tenim com del que esperem. Qui té poques aspiracions se satisfà fàcilment; qui entén més coses veu també més mancances. La insatisfacció de Sòcrates és el preu de veure-hi més, i és el que el porta a buscar la veritat i a millorar. La satisfacció del ximple, en canvi, neix de no saber què es perd.
La tercera respon a l’objecció més forta: que el que importa és la felicitat i que el ximple satisfet és més feliç. Aquesta objecció confon la felicitat amb la satisfacció. Una vida bona no es mesura només per l’absència de queixes, sinó per allò que la persona és capaç de sentir, de pensar i de fer. Per això, encara que costi, prefereixo ser Sòcrates insatisfet.
Si defenses el contrari
Es pot respondre que l’afirmació és elitista: decideix des de fora quina vida és millor i menysprea qui troba la felicitat en plaers senzills. Si una persona viu en pau amb el que té i no fa mal a ningú, no és evident que la seva vida valgui menys que la d’un filòsof inquiet. A més, els qui coneixen «les dues vides» no són jutges neutrals: ja n’han triat una i tendeixen a valorar el que coneixen millor.
La insatisfacció, a més, té costos reals: angoixa, frustració, sensació de fracàs. Si el que fa bona una vida depèn sobretot de com la viu qui la viu, costa trobar un punt de vista superior des del qual es pugui dir que una vida satisfeta és pitjor que una d’insatisfeta.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Opció B
El casc obligatori2 punts


Considereu les afirmacions següents:
«Hi ha motoristes a qui els agradaria poder conduir la moto sense dur casc, per a tenir una visió més àmplia, notar de ple el vent als cabells i fruir de la sensació de llibertat. Les conseqüències de portar o no portar casc recauen, bàsicament, en la persona que el porta (o no el porta). Per tant, la societat no hi hauria d’intervenir, i no hi hauria d’haver lleis que obliguin els motoristes (i ciclistes, i conductors/es de patinets) a portar casc.»
Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.
Plantejament Cal dir si, com que no portar casc afecta sobretot qui no el porta, la llei no hauria d’obligar a dur-lo, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
L’argument parteix d’un valor important, la llibertat de cadascú per decidir sobre la pròpia vida, i d’una premissa de fet: que les conseqüències de no portar casc recauen gairebé només en qui no el porta. D’aquí conclou que la llei no hi hauria d’intervenir. No hi estic d’acord, perquè la premissa és falsa i, sense ella, la conclusió no se sosté.
Les conseqüències d’un accident greu sense casc no recauen només en el motorista. Una lesió al cap requereix serveis d’emergència, hospitalització i sovint anys de rehabilitació i d’atenció, que paguem entre tots a través de la sanitat pública. També recauen en la família, que se n’ha de fer càrrec, i en l’altre conductor, que pot haver de viure amb la mort d’algú en un accident que potser no va provocar.
A més, la restricció és mínima comparada amb el que protegeix. Portar casc no impedeix conduir ni anar on es vulgui; només demana una petita incomoditat a canvi d’evitar morts i lesions greus. Quan el sacrifici de llibertat és tan petit i el dany que s’evita és tan gran, la llei està justificada, igual que ho està la del cinturó de seguretat.
L’objecció més forta és que, amb aquest argument, l’estat podria prohibir qualsevol risc que acabem pagant entre tots, com l’alpinisme, el tabac o el menjar poc saludable, i que n’hi hauria prou de fer pagar els costos a qui no porta casc. Però la diferència és de proporció: prohibir l’alpinisme o el tabac suprimiria l’activitat que algú tria, mentre que el casc no impedeix anar en moto; només en treu una part de la sensació de llibertat que reivindica la tesi. I els diners no ho compensen tot: el dolor de la família o de l’altre conductor no es pot pagar. Per això crec que les lleis que obliguen a portar casc són raonables.
Si defenses el contrari
En defensa de la tesi es pot dir que un adult té dret a decidir quins riscos vol córrer amb el seu propi cos, encara que s’equivoqui. Si l’estat ens pot obligar a protegir-nos de nosaltres mateixos en nom dels costos sanitaris, el mateix argument serviria per prohibir el tabac, el menjar poc saludable o els esports perillosos, i la llibertat individual quedaria sempre subordinada al que l’estat consideri bo per a nosaltres.
A més, el que la tesi reivindica té valor: la sensació de llibertat, el vent o una visió més àmplia formen part de per què algú tria la moto. L’estat pot informar, recomanar i fins i tot fer que qui no porta casc assumeixi part dels costos, sense convertir-ho en una obligació per a tothom.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La valoració raonada d’una tesiÈtica aplicadaPolítica i societatConeixement i realitatReligióLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat