2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Nussbaum i Descartes
6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTemes: Martha Nussbaum, DescartesEnunciat oficial
Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).
Opció A
I OPCIÓ A
L’educació és un àmbit en què és legítim que es relaxi l’habitual deferència a la llibertat d’elecció: aquí, els governs faran bé d’exigir que els infants tinguin certs funcionaments, i no només capacitats. Per què és aquest cas diferent de molts altres? És diferent només quan estem pensant en infants, els quals tenen les capacitats de lliure elecció encara immadures i són susceptibles de sucumbir a les pressions dels pares perquè treballin en lloc d’estudiar (atès que depenen econòmicament d’ells i tenen molt poques opcions per a poder evitar aquesta situació). L’educació és un factor tan fonamental a l’hora de donar accés a un ampli espectre de les capacitats que pot tenir un adult que fer que sigui obligatòria durant la infància és una mesura justificada per l’espectacular expansió de capacitats que propicia de cara a moments posteriors de la vida. Pel que fa als infants, doncs, el compromís de l’estat amb les capacitats futures dels seus ciutadans, unit al seu profund interès a comptar amb ciutadans informats i capaços, justifica un enfocament governamental agressiu que converteixi l’educació primària i secundària en obligatòria […]. En el cas de l’educació d’adults a qui caldria obtenir més educació de la que van tenir en el seu dia, l’enfocament correcte seria recórrer a la persuasió.
Martha C. Nussbaum, Crear capacitats, capítol 8
Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.)
[2 punts]
II Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):
a) «funcionaments»
b) «persuasió»
[1 punt]
III Considereu la següent afirmació del text: «L’educació és un àmbit on és legítim que es relaxi l’habitual deferència a la llibertat d’elecció: aquí, els governs faran bé d’exigir que els infants tinguin certs funcionaments, i no només capacitats.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de Martha C. Nussbaum; indiqueu quina justificació ofereix Nussbaum per a aquesta afirmació. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nussbaum que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
[3 punts]
Opció B
I OPCIÓ B
Tot i que la sequedat de la gola no sempre ve, com és habitual, del fet que beure és necessari per a la salut del cos, sinó de vegades d’una causa del tot contrària, com és el cas dels hidròpics, és de totes maneres molt millor que ens enganyi en aquesta circumstància que no pas que ens enganyés sempre, quan el cos està ben disposat […].
Aquesta consideració m’és molt útil no només per a reconèixer tots els errors a què la meva naturalesa està sotmesa, sinó també per a evitar-los, o per a corregir-los més fàcilment. Sé que allò que els meus sentits m’indiquen sobre el que és bo o és nociu per al cos és més sovint veritat que no pas fals; puc gairebé sempre examinar una mateixa cosa amb molts sentits; i puc, a més, utilitzar la meva memòria (que connecta el present i el passat) i el meu enteniment (que ara ja ha descobert totes les causes dels meus errors). No haig de témer, doncs, que hi pugui haver falsedat en les coses que els meus sentits em representen habitualment. […] De cap manera no haig de dubtar de la veritat d’aquestes coses, si després d’haver apel·lat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d’aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres. Perquè, del fet que Déu no és enganyador, se’n segueix necessàriament que jo en això tampoc no m’enganyo.
René Descartes. Meditacions metafísiques, vi
Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.)
[2 punts]
II Expliqueu breument el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):
a) «falsedat»
b) «se’n segueix necessàriament»
[1 punt]
III Considereu la següent afirmació del text: «De cap manera no haig de dubtar de la veritat d’aquestes coses, si després d’haver apel·lat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d’aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de René Descartes; indiqueu com aquesta afirmació es justificaria a partir de les propostes de Descartes. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
[3 punts]
Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.
Opció A
INussbaum, Crear capacitats, capítol 82 punts
Plantejament Cal resumir per què, segons el text, l’educació dels infants és una excepció en què l’estat pot exigir funcionaments, i per què l’excepció no s’estén als adults.
La resposta, corregida al marge
Segons Nussbaum, l’educació és una excepció a la regla general de respectar la llibertat d’elecció: en aquest àmbit, l’estat no s’ha de limitar a oferir als infants la possibilitat d’estudiar, que seria una capacitat, sinó que ha d’exigir que estudiïn de fet, que és un funcionament.
L’excepció es justifica per tres raons: els infants encara no tenen madura la capacitat d’escollir; depenen econòmicament dels pares, que els poden pressionar perquè treballin en lloc d’estudiar; i l’educació rebuda en la infància multiplica les capacitats que tindran com a adults, cosa que també interessa a l’estat. En canvi, l’excepció no val per als adults poc formats: amb ells, el camí correcte és la persuasió, no l’obligació.
II1 punt
Plantejament Cal dir què volen dir en el text «funcionaments» i «persuasió», en poques paraules cadascun.
La resposta, corregida al marge
«Funcionaments»: allò que una persona fa o és efectivament, com anar a l’escola, i no només allò que podria fer.
«Persuasió»: intentar que algú faci una cosa donant-li raons que el convencin, sense obligar-lo.
III3 punts
Plantejament Cal explicar per què, per a Nussbaum, en l’educació dels infants l’estat ha d’exigir el funcionament i no només garantir la capacitat, malgrat el pes que la seva teoria dona a la llibertat d’elecció.
La resposta, corregida al marge
A Crear capacitats, Nussbaum proposa una teoria bàsica de la justícia social. En lloc de mesurar la qualitat de vida d’un país pel creixement econòmic o per la satisfacció de les preferències, l’enfocament de les capacitats pregunta què és capaç de fer i de ser cada persona. Una societat és mínimament justa si garanteix a tothom, per respecte a la seva dignitat, un nivell suficient d’unes capacitats centrals, com la salut, el pensament i la imaginació formats per una educació adequada, la raó pràctica o la participació política.
Les capacitats són oportunitats reals d’escollir i d’actuar; els funcionaments són la realització d’aquestes capacitats, el que la persona de fet fa o és. Com que per a Nussbaum la llibertat d’elecció és central, la tasca de l’estat és normalment assegurar capacitats i deixar que cadascú decideixi si les exerceix: qui té garantit l’accés a l’aliment pot decidir fer dejuni. Aplicat a l’escola, garantir la capacitat seria que cap llei no prohibís als infants estudiar i que cap obstacle material, com la pobresa o la falta d’escoles, no els ho impedís a la pràctica. La frase diu que aquí l’estat ha d’anar més enllà i exigir el funcionament: que els infants vagin de fet a l’escola.
Això sembla contradir l’esperit de la teoria. Si el que compta és poder escollir, imposar una activitat a tot un grup de la població, els menors, i restringir-ne de manera tan significativa la llibertat d’elecció sembla justament el tipus d’imposició que l’enfocament de les capacitats vol evitar.
Nussbaum respon que el cas dels infants és especial. La seva capacitat d’escollir encara no és madura, i no se’ls pot tractar com a adults que decideixen per si mateixos. A més, depenen dels pares i tenen poques sortides si aquests els volen posar a treballar: deixar-ho a la seva elecció seria, de fet, deixar-ho a la pressió familiar. I, sobretot, l’educació és un funcionament fèrtil: anar a l’escola de petit genera moltes capacitats internes, com llegir, raonar o informar-se, que obren a l’adult un ventall d’opcions molt més ampli.
Per tant, exigir el funcionament ara és la manera de protegir la llibertat de demà: s’imposa una cosa a l’infant perquè l’adult que serà pugui escollir de debò. L’estat, a més, té interès a comptar amb ciutadans informats i capaços. Però l’excepció no s’estén als adults amb poca formació: la seva capacitat d’elecció ja és madura, i amb ells només és legítima la persuasió.
Opció B
IDescartes, Meditacions metafísiques VI2 punts
Plantejament Cal resumir com Descartes admet que els sentits de vegades enganyen sobre el que convé al cos i per què, malgrat això, podem confiar en el que ens diuen.
La resposta, corregida al marge
Descartes admet que els sentits de vegades ens enganyen sobre el que convé al cos: un malalt d’hidropesia té set encara que beure el perjudiqui. Però són casos excepcionals, i és preferible que ens enganyin quan el cos està malalt que no pas quan està sa; en general, el que ens indiquen sobre el que és bo o nociu per al cos és més sovint vertader que fals.
A més, tenim recursos per descobrir i corregir aquests errors: podem examinar una mateixa cosa amb diversos sentits i contrastar-la amb la memòria i l’enteniment. Quan cap d’aquestes facultats no contradiu les altres, no hem de dubtar del que percebem, perquè, com que Déu no és enganyador, no pot ser que ens equivoquem si les fem servir amb cura.
II1 punt
Plantejament Cal dir què volen dir en el text «falsedat» i «se’n segueix necessàriament», en poques paraules cadascun.
La resposta, corregida al marge
«Falsedat»: el desacord entre com els sentits ens representen les coses i com són realment.
«Se’n segueix necessàriament»: és impossible que la primera afirmació sigui certa i que la conclusió no ho sigui.
III3 punts
Plantejament Cal explicar per què, segons Descartes, podem confiar en el que percebem quan els sentits, la memòria i l’enteniment concorden, i com ho garanteix la bondat de Déu malgrat errors com el de l’hidròpic.
La resposta, corregida al marge
La frase és de la Meditació sisena, on Descartes recupera la confiança en el coneixement del món material que havia posat en dubte al principi de l’obra. Per entendre-la cal recordar el camí de les Meditacions. Descartes vol trobar un fonament segur per al coneixement i, per això, aplica el dubte metòdic: rebutja com a fals tot allò de què es pugui dubtar, des del que ens diuen els sentits fins a les veritats matemàtiques, amb la hipòtesi d’un geni maligne que l’enganya. Enmig d’aquest dubte troba una primera veritat indubtable: dubto, penso, per tant existeixo.
Després intenta demostrar que existeix Déu, un ésser perfecte, omnipotent i bondadós. Un Déu així no pot ser enganyador, perquè enganyar és una imperfecció. Per tant, no permetria que m’equivoqués en tot el que crec si faig servir amb cura les facultats que m’ha donat. Aquesta garantia permet tornar a confiar en l’existència dels cossos i en el que ens diuen els sentits.
Ara bé, aquí sorgeix una dificultat. Els sentits ens han estat donats per indicar-nos què és bo o nociu per al cos, i tanmateix de vegades ens enganyen precisament en això: l’hidròpic té set i el cos l’empeny a beure, encara que beure l’empitjori. Si Déu és bondadós i ens ha fet així, sembla que ell mateix seria responsable d’aquest engany.
Descartes respon que els sentits funcionen de la millor manera possible per a un ésser compost de ment i cos. Com que un mateix moviment dels nervis i del cervell produeix sempre la mateixa sensació, és millor que la set aparegui quan el cos necessita aigua, que és el cas habitual, encara que en un cos malalt condueixi a l’error. L’error, doncs, és excepcional, i no ens deixa indefensos: podem contrastar una mateixa cosa amb diversos sentits, recórrer a la memòria, que lliga el present amb el passat, i jutjar-ho tot amb l’enteniment.
D’aquí ve la frase. Si, després de consultar els sentits, la memòria i l’enteniment, cap d’aquestes facultats no contradiu les altres, no he de dubtar del que percebo. Déu no em garanteix que no m’equivoqui mai, sinó que no quedaré enganyat si faig un ús curós de les facultats que m’ha donat. Així, Déu no és responsable de l’engany: els sentits poden fallar, com en l’hidròpic, però si em quedo enganyat és perquè no els he contrastat amb les altres facultats, i el coneixement del món material torna a ser fiable.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat