John Stuart Mill: exercicis de la PAU de Filosofia resolts

Les 8 preguntes de John Stuart Mill de la PAU d’Història de la Filosofia de Catalunya de 2024 a 2026: l’enunciat de l’examen i una resposta model d’EducaIA, amb el número de cada idea de la pauta al marge del paràgraf que la cobreix. Marca les idees que tenia la teva; on la pauta reparteix els punts, en veuràs una nota orientativa.

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · juny · sèrie 52025 · juny · sèrie 12024 · juny · sèrie 5

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 3 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2024–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.

En 2 de 3 exàmens (1 de 2 des del 2025)

  1. Els textos són del capítol II de L’utilitarisme, on Mill respon objeccions a la seva teoria. Digues què defensa el fragment: que els plaers es distingeixen també per la qualitat, o que sacrificar-se pels altres és un bé només quan contribueix a la felicitat general.

  2. Mostra com ho argumenta: ningú no acceptaria convertir-se en un animal encara que li prometessin tots els plaers de l’animal, i qui coneix els dos tipus de plaer els pot comparar, mentre que l’animal només en coneix un; o bé, el sacrifici no és un bé per si mateix: ho és quan promou la felicitat general, directament o fent possible alguna cosa que la promogui.

  3. Escriu-lo amb paraules teves, sense parafrasejar el text, i en el marge de paraules que fixa l’enunciat.

En 2 de 3 exàmens (1 de 2 des del 2025)

  1. Dona el sentit que té el terme en aquest text, en una frase de cinc a vint paraules per terme. No cal vocabulari tècnic ni una definició vàlida per a qualsevol context: el sentit el pots treure del mateix text.

  2. Els termes de l’utilitarisme, digues-los com els entén Mill: «felicitat», plaer i absència de dolor; «qualitat», l’aspecte que fa valuosa una cosa; «mitjans», les coses que serveixen per obtenir-ne una altra. Un verb corrent, com «persuadir», també es defineix pel text: aconseguir que algú cregui una cosa que d’entrada no creia.

En 2 de 3 exàmens (1 de 2 des del 2025)

  1. Formula el principi: una acció és correcta en la mesura que tendeix a produir felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, i incorrecta en la mesura que produeix el contrari. La felicitat que compta no és només la de qui actua, sinó la de tots els afectats, i entre la pròpia i la dels altres cal ser imparcial, com un espectador desinteressat i benvolent.

  2. Aplica’l comparant les accions possibles: si tinc menjar de sobres, donar-ne a qui té gana li alleuja un patiment greu i a mi gairebé no em costa res; un sopar dona un plaer passatger, i el mateix diner en un donatiu pot salvar una vida. L’obligació és fer el que produeix més felicitat general.

  3. Explica el sacrifici: si sacrificant-me puc fer créixer la felicitat general, estic obligat a fer-ho, però el sacrifici no és valuós per si mateix; ho és perquè hi contribueix, i l’única cosa bona per si mateixa és la felicitat.

  4. Separa l’acció del motiu: el motiu diu si l’agent mereix elogi, però no si l’acció és correcta, i qui salva algú que s’ofega fa el que és correcte tant si ho fa per deure com si espera que li paguin. I la felicitat que l’utilitarisme vol assegurar arriba, tant com es pugui, a tota la creació sensible: el patiment dels animals també compta.

  5. En una comparació amb Kant, contrasta el fonament: per a Mill, les conseqüències, de manera que normes com dir la veritat o complir les promeses valen perquè són molt útils i admeten excepcions quan trencar-les evita un mal greu; per a Kant, la forma de la màxima, i la falsa promesa és prohibida sense excepció. Tots dos busquen un criteri imparcial.

En 1 de 3 exàmens (1 de 2 des del 2025)

  1. Situa la distinció en l’utilitarisme: cal fer el que maximitza la felicitat general, entesa com a plaer i absència de dolor. Mill hi afegeix que els plaers no es distingeixen només per la quantitat, sinó també per la qualitat: els de l’intel·lecte, la sensibilitat, la imaginació i els sentiments morals són superiors als purament corporals.

  2. Explica d’on ve: als epicuris ja els havien retret que, si l’única cosa desitjable és el plaer, la vida humana no tindria un fi més alt que la d’un porc. Mill respon que els éssers humans tenen facultats més elevades que els apetits animals, i aquesta resposta el porta a distingir plaers de qualitats diferents.

  3. Dona el criteri dels jutges competents: un plaer és superior a un altre si qui coneix bé tots dos el prefereix fins al punt de no canviar-lo per cap quantitat de l’altre. Per això l’opinió del ximple no val tant com la de Sòcrates: el ximple només coneix un costat de la comparació.

  4. Si has de valorar la frase, recorda que no diu que la insatisfacció sigui bona: qui entén més coses també veu més mancances, i la insatisfacció de Sòcrates és el preu de veure-hi més; la satisfacció del ximple neix de no saber què es perd.

Els exercicis, del més recent al més antic

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1Mill i Descartes

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Descartes

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text). Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A

I OPCIÓ A

Seria absurd que, mentre que en la valoració de totes les altres coses es té en compte tant la quantitat com la qualitat, se suposés que en la valoració dels plaers només cal tenir en compte la quantitat.

[…]

Poques criatures humanes consentirien que se les convertís en animals inferiors a canvi de la promesa que obtindrien tots els plaers que pot tenir una bèstia; cap ésser humà intel·ligent no acceptaria ser un ximple, ni una persona instruïda ser un ignorant, ni cap persona sensible i recta ser egoista i infame, per més que els puguin persuadir que un ximple, un babau o un brètol està més satisfet amb el que li ha tocat que no pas ho estan ells amb el que els ha tocat a ells. No renunciarien a allò que posseeixen de més que ell, per saciar de la forma més completa possible els desitjos que tenen en comú amb ell. […] És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.

John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol ii

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre vuitanta i cent vint paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «qualitat»

b) «persuadir»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i quin paper té en la justificació d’allò que John Stuart Mill defensa a L’utilitarisme. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Soc […] una cosa que pensa. I què més? Miraré de buscar més intensament en la imaginació per a esbrinar si no soc alguna cosa més. Certament, no soc aquesta combinació de membres que anomenem cos humà; no soc en absolut un aire suau i penetrant, que s’expandeix arreu del cos; no soc tampoc un vent, un alè o un vapor ni res que pugui fingir o imaginar, perquè ja he suposat que tot això no era res; i sense abandonar aquesta suposició, m’adono que no deixo d’estar segur que jo soc alguna cosa. […] Sé que jo existeixo, i vull saber què és aquest «jo» que sé que existeix. És clar que la concepció de mi mateix a la qual he arribat no depèn de les coses que encara no sé si existeixen i, per consegüent, encara amb més motiu no depèn de cap de les coses que la meva imaginació fingeix i inventa. I els mateixos termes «fingir» i «imaginar» m’adverteixen del meu error: en efecte, estaria inventant si imaginés ser alguna cosa, perquè imaginar és contemplar la figura o la imatge d’una cosa corpòria. Ara bé: sé del cert que jo existeixo i sé també que totes les imatges (i, en general, totes les coses que es refereixen a la naturalesa dels cossos) potser són només somnis o quimeres. […] Sé amb certesa que res del que puc comprendre per mitjà de la imaginació no pertany al coneixement que tinc de mi mateix.

René Descartes. Meditacions metafísiques, ii

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre vuitanta i cent vint paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «imatge»

b) «cossos»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «Sé amb certesa que res del que puc comprendre per mitjà de la imaginació no pertany al coneixement que tinc de mi mateix.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació que René Descartes fa a la meditació ii, com encaixa aquesta afirmació amb el conjunt de l’argumentació de Descartes a les Meditacions i quina justificació tindria aquesta afirmació segons Descartes. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

IMill, L’utilitarisme II2 punts

Plantejament Cal resumir com Mill defensa que els plaers es distingeixen per la qualitat i per què el judici de qui coneix tots dos tipus és el que compta.

La resposta, corregida al marge

12

Mill sosté que els plaers no es distingeixen només per la quantitat, sinó també per la qualitat. Ho mostra amb una comparació: gairebé ningú no acceptaria convertir-se en un animal, ni una persona intel·ligent en un ximple, encara que li prometessin tots els plaers de l’animal o del ximple i més satisfacció de la que té.

34

Per tant, és preferible una vida humana cultivada, encara que no estigui del tot satisfeta, a una vida plena de plaers animals. I si el porc o el ximple pensen el contrari, la seva opinió no compta igual: només coneixen els seus plaers, mentre que la persona cultivada coneix tots dos tipus i els pot comparar.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir què volen dir «qualitat» i «persuadir» en aquest text, en poques paraules cadascun.

La resposta, corregida al marge

1

«Qualitat»: allò que fa valuosa una cosa; en els plaers, el que en fa uns de superiors, al marge de la quantitat.

2

«Persuadir»: aconseguir, amb raons, que algú cregui una cosa que d’entrada no creia.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què, segons Mill, només el judici de qui ha conegut els dos tipus de plaers decideix quin és superior, i com això sosté el seu utilitarisme.

La resposta, corregida al marge

1

Mill és utilitarista: considera que una acció és correcta en la mesura que tendeix a promoure la felicitat, i incorrecta en la mesura que tendeix a produir el contrari. La felicitat s’entén com a plaer i absència de dolor, i el que cal maximitzar és la felicitat general, la de tots els afectats, no només la de qui actua. El que s’avalua són les accions pels seus efectes, no les intencions de qui les fa.

4

Aquesta doctrina va rebre una crítica antiga, la que ja s’havia fet als epicuris: si l’única cosa desitjable és el plaer, la vida humana no tindria un fi més alt que la d’un porc. Mill respon que la comparació és degradant per a la naturalesa humana, perquè els éssers humans tenen facultats més elevades que els apetits animals i, un cop en són conscients, no consideren felicitat res que no les satisfaci. Aquesta resposta porta directament a distingir plaers de qualitats diferents.

2

Mill sosté, doncs, que alguns plaers, els de l’intel·lecte, de la sensibilitat i la imaginació i dels sentiments morals, són superiors als purament corporals. Però cal un criteri per decidir quin plaer és superior, i Mill el troba en el judici dels jutges competents: un plaer és superior a un altre si els qui coneixen bé tots dos el prefereixen clarament, fins al punt que no el canviarien per cap quantitat de l’altre.

3

Aquí és on entra la frase. Si el ximple o el porc pensen que la seva vida és millor, la seva opinió no té el mateix valor, perquè només coneixen un costat de la comparació: no han experimentat mai els plaers superiors. En canvi, la persona cultivada ha conegut els plaers del cos i els de l’esperit, i per això el seu judici és el d’un jutge competent. La frase justifica, així, que la qualitat dels plaers es pugui establir a partir de l’experiència de qui coneix les dues bandes, i fa compatible l’utilitarisme amb la superioritat de la vida humana.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3
  3. §4
  4. §2

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2Dormir, anar de festa i mirar TikTok

2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Kant
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Considereu el punt de vista següent:

«Suposem el cas d’una persona de vint anys que disposa de recursos que li permeten no haver de treballar. Si a aquesta persona li ve de gust dedicar tot el dia a dormir, prendre el sol, anar de festa i, sobretot, a mirar vídeos intranscendents de gatets o de persones que s’entrebanquen a TikTok, no hi ha cap impediment moral perquè ho faci.»

2 Analitzeu com s’avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es destacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar aquest punt de vista a partir de les idees d’un d’aquests autors/es, i després com creieu que caldria avaluar-lo a partir de les idees de l’altre. Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

22 punts

Plantejament Cal avaluar des de Kant i des de Mill si és moralment acceptable que un jove amb recursos passi els dies sense fer res de profit, i dir en què coincideixen i en què es diferencien.

La resposta, corregida al marge

12

Kant rebutjaria aquest punt de vista a partir de l’imperatiu categòric, que mana sense condicions obrar només segons una màxima que puguem voler, al mateix temps, que esdevingui llei universal. La màxima d’aquest jove seria: «com que tinc recursos, dedicaré la vida al plaer i deixaré que els meus talents es perdin». Un món on tothom actués així podria existir, però ningú no el pot voler racionalment, perquè un ésser racional vol necessàriament que les seves capacitats es desenvolupin, ja que li poden servir per a tota mena de fins. És un exemple molt semblant al que Kant mateix posa a la Fonamentació.

2

S’hi arriba també amb la fórmula de la humanitat, que mana tractar la humanitat, en la pròpia persona i en la dels altres, sempre com un fi i mai només com un mitjà. No n’hi ha prou de no atemptar contra la humanitat en un mateix: cal promoure-la, i deixar perdre les pròpies capacitats no ho fa. Per tant, encara que no faci mal a ningú, aquesta vida incompleix un deure envers un mateix.

345

Mill arribaria a la mateixa conclusió per un altre camí, el de les conseqüències. Segons el principi d’utilitat, una acció és correcta en la mesura que tendeix a produir felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor; i no només la de l’agent, sinó la de tots els afectats. Mirar vídeos de gatets dona una mica de plaer a qui els mira, però no aporta res als altres. Amb el seu temps i els seus recursos, aquest jove podria ajudar persones necessitades i evitar-los patiments, i així augmentaria molt més la felicitat del món.

6

A més, Mill distingeix entre plaers inferiors i plaers superiors, els de l’intel·lecte, els sentiments i la imaginació, que són més valuosos. Si dediqués part del temps a formar-se, el jove seria capaç de gaudir de l’art o del coneixement, uns plaers de més qualitat que els que ara l’ocupen.

24

La semblança és la conclusió: tots dos rebutgen el punt de vista. El contrast és el fonament: per a Kant, aquesta vida és incorrecta perquè la seva màxima no es pot voler com a llei universal; per a Mill, perquè hi ha altres maneres de viure que produirien molta més felicitat.

El que puntua la pauta

1 punt: les idees 1 i 2; 1 punt: les idees 3 a 6.

  1. §1
  2. §1
  3. §3
  4. §3
  5. §3
  6. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1Mill i Descartes

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Descartes

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

Mentrestant, que l’utilitarista no es cansi mai de proclamar que la moral de l’autosacrifici és una possessió que li pertany a ell amb el mateix dret que els pertany a l’estoic o al transcendentalista. La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres. Només es nega a admetre que el sacrifici sigui un bé en ell mateix. Un sacrifici que no augmenta, o no tendeix a augmentar, la suma total de felicitat, el considera malaguanyat. L’única autorenúncia que aplaudeix és la que es consagra a la felicitat dels altres, o a algun dels mitjans que la faciliten; sigui la de la humanitat considerada col·lectivament, sigui la d’individus particulars dins dels límits imposats per l’interès col·lectiu de la humanitat.

John Stuart Mill. Utilitarisme, ii

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «felicitat»

b) «mitjans»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la següent afirmació del text: «La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres. Només es nega a admetre que el sacrifici sigui un bé en ell mateix.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Em cal considerar que soc un home que té per costum dormir a la nit i representar-me en somnis les mateixes coses […] que els insensats imaginen mentre estan desperts. Quants cops m’ha passat que somiava, a la nit, que era aquí, vestit com ara i que em trobava a prop del foc, quan de fet estava desvestit a dintre el llit?

[…]

Potser no seria una mala conclusió dir que la física, l’astronomia, la medicina i totes les altres ciències que depenen de la consideració de les coses compostes són molt dubtoses i insegures; però que l’aritmètica, la geometria i les altres ciències d’aquest gènere, que no tracten sinó de coses molt simples i molt generals, sense preocupar-se gaire de si són a la natura o no hi són, contenen coses certes i indubtables. Perquè tant si vetllo com si dormo, dos més tres faran sempre cinc, i el quadrat mai no tindrà més de quatre costats […].

Tanmateix, fa molt de temps que tinc en el meu esperit una certa opinió segons la qual hi ha un Déu que ho pot tot […]. Ara, qui em pot assegurar que aquest Déu no ha fet precisament que no hi hagi ni terra ni cel, ni cap cos extens ni cap figura, ni magnitud ni lloc, i que, així i tot, jo tingui les sensacions d’aquestes coses, i que tot em sembli que existeix tal com jo ho veig? I a més, com que de vegades penso que els altres s’enganyen, fins i tot en les coses que creuen saber amb tota certesa, qui sap si aquest Déu no ha volgut que jo m’enganyi sempre que sumo dos més tres o que compto els costats d’un quadrat […]. Potser Déu no ha volgut que jo m’enganyi d’aquesta manera, ja que es diu que és supremament bo. […]

Suposaré, doncs, que hi ha, no precisament un Déu […], sinó un geni maligne, tan poderós com astut, que ha posat tot el seu enginy a enganyar-me.

René Descartes. Meditacions metafísiques, i

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «magnitud»

b) «certesa»

[1 punt]

III Expliqueu quin paper té l’afirmació del text «Suposaré, doncs, que hi ha, no precisament un Déu […], sinó un geni maligne, tan poderós com astut, que ha posat tot el seu enginy a enganyar-me» en allò que René Descartes vol defensar en les Meditacions metafísiques. En particular, heu d’explicar què porta Descartes a considerar aquesta hipòtesi i quines són les línies generals de la resposta que l’autor ofereix després a la situació plantejada per aquesta hipòtesi de la «Meditació I». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

IMill, Utilitarisme II2 punts

Plantejament Cal resumir, en 60–100 paraules, per què Mill reivindica el sacrifici pels altres per a l’utilitarisme i amb quina condició el considera un bé.

La resposta, corregida al marge

1

Mill reivindica que la moral del sacrifici de si també pertany a l’utilitarisme, i no només a l’estoïcisme o a altres ètiques: l’utilitarisme reconeix que els éssers humans poden renunciar al seu bé més gran pel bé dels altres.

2

El que no accepta és que el sacrifici sigui valuós per si mateix. Un sacrifici que no augmenta la felicitat total és malbaratat; només és lloable el que serveix a la felicitat dels altres, directament o a través dels mitjans que la fan possible, tant si es tracta de la humanitat com d’uns individus concrets.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascun, què volen dir en el text «felicitat» i «mitjans».

La resposta, corregida al marge

1

«Felicitat»: el plaer i l’absència de dolor, l’única cosa desitjable com a fi.

2

«Mitjans»: les coses que serveixen per aconseguir-ne una altra, aquí la felicitat dels altres.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què, segons el principi d’utilitat, de vegades estem obligats a sacrificar-nos pels altres i, tanmateix, el sacrifici no és un bé en si mateix.

La resposta, corregida al marge

3

La frase respon una objecció contra l’utilitarisme: que les persones més nobles saben renunciar a la pròpia felicitat, i que per tant la felicitat no pot ser el fi de la moral. Mill respon que l’utilitarisme també admira aquesta renúncia, però l’explica d’una altra manera: el sacrifici és bo pel que aconsegueix, no per si mateix.

1

El fonament és el principi d’utilitat o de la màxima felicitat: les accions són correctes en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat, i incorrectes en la mesura que tendeixen a produir el contrari. Per felicitat Mill entén el plaer i l’absència de dolor, l’única cosa desitjable com a fi; la resta es desitja com a part de la felicitat o com a mitjà per aconseguir-la. I la felicitat que fa de criteri no és la de qui actua, sinó la de tots els afectats, tenint en compte les conseqüències immediates i les llunyanes. Entre la seva pròpia felicitat i la dels altres, l’agent ha de ser tan imparcial com un espectador desinteressat i benvolent.

2

D’aquí surt la primera part de la frase. Si renunciant al meu temps, als meus diners o fins i tot a la meva vida puc fer créixer la felicitat total, ho he de fer, perquè la meva felicitat no compta més que la de ningú altre. L’utilitarisme pot exigir, doncs, grans sacrificis, i reconeix el mèrit de l’heroi o del màrtir que renuncia a la pròpia felicitat pel bé dels altres.

3

Però també en surt la segona. Com que només la felicitat és bona per si mateixa, el sacrifici només val pel que aconsegueix. Qui renuncia als plaers per renunciar-hi, sense fer feliç ningú, no fa res valuós: Mill diu que no mereix més admiració que l’asceta dalt de la seva columna. L’únic sacrifici lloable és el que serveix a la felicitat dels altres, directament o a través dels mitjans que la promouen, i sempre dins els límits de l’interès de tota la humanitat.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §2
  2. §3
  3. §1

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2Compartir el menjar segons Mill o la naturalesa humana segons Descartes

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTambé a Descartes

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Mill sobre si tinc (o no) l’obligació de compartir el meu menjar, quan en tinc més del que necessito, amb algú que té gana i m’ha demanat si li puc donar una part del que tinc jo, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Descartes sobre la naturalesa humana amb la concepció sobre la naturalesa humana d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

Compartir el menjar segons Mill2 punts

Plantejament Cal caracteritzar què diria Mill sobre el deure de compartir el menjar que ens sobra amb qui té gana, i què en diria un altre autor, aquí Kant, i contrastar-los.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Mill, la pregunta es respon mirant les conseqüències. Segons el principi d’utilitat, he de fer l’acció que produeixi més felicitat general, comptant la de tots els afectats de manera imparcial. Si tinc més menjar del que necessito, donar-ne una part a qui té gana li alleuja un patiment greu i a mi gairebé no em costa res; la meva felicitat no compta més que la seva. Per tant, l’utilitarisme diu que tinc l’obligació de compartir-lo. El motiu no canvia la correcció de l’acció: tant si dono per compassió com per quedar bé, l’acció és correcta, encara que el motiu digui alguna cosa de qui la fa.

1

Per a Kant, en canvi, l’obligació no depèn de les conseqüències, sinó de si la màxima de l’acció es pot voler com a llei universal. A la Fonamentació examina precisament el cas d’algú a qui les coses li van bé i que veu que d’altres passen grans dificultats, i pensa: «què m’importa?». Aquesta màxima es podria pensar com a llei de la natura, però no es pot voler: qualsevol pot necessitar l’ajuda dels altres, i qui la volgués universal es privaria de l’esperança de rebre-la. Per tant, hi ha un deure d’ajudar. És, però, un deure contingent o meritori, no estricte, a diferència de no fer una falsa promesa. I l’acció només té valor moral si es fa per deure, no només per inclinació.

2

Tots dos coincideixen, doncs, que hi ha un deure de compartir el menjar, però no li donen la mateixa força i hi arriben per camins oposats. Mill compara quantitats de felicitat, i per a ell l’obligació creix amb el bé que es pot fer; Kant examina la forma de la màxima i el respecte per l’altre com a fi, i considera l’ajuda un deure meritori, menys estricte que no enganyar, que no diu exactament quan ni a qui hem d’ajudar. A més, Mill jutja l’acció pel resultat i Kant pel motiu: per a Kant, qui dona només perquè li ve de gust no fa res moralment valuós, encara que l’acció sigui correcta. El que comparteixen és la imparcialitat: les necessitats de qui té gana compten tant com les meves.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Errors típics que penalitza la pauta

Preguntes freqüents

Quantes preguntes de John Stuart Mill han sortit a la PAU d’Història de la Filosofia de Catalunya?

Entre 2024 i 2026, 8 preguntes en 4 exercicis, de 3 dels 15 exàmens que tenim resolts. Han sortit els anys 2026, 2025 i 2024. Un exercici amb preguntes de diversos temes surt a la pàgina de cadascun, amb les seves.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial no dona cap redacció, només les idees que puntuen i, quan ho diu, quant val cada una. La resposta model l’escriu EducaIA i, al marge de cada paràgraf, diu quines idees de la pauta cobreix.

Com sé quina nota trauria la meva resposta?

Marca a la llista les idees de la pauta que tenia la teva. On la pauta reparteix els punts, la pàgina et dona una nota orientativa amb les seves regles; on valora la resposta de manera global, et diu quines idees hi han de ser. Si una idea hi és, ho decideixes tu, i l’ortografia i la presentació poden treure fins a 0,25 punts de tot l’examen. No es guarda res del que marques.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats, amb espai per respondre, i les respostes model a part. Cada exercici enllaça també el PDF oficial de l’examen i de la pauta.

Respostes model escrites per EducaIA i contrastades idea per idea amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Tens la PAU de Filosofia aquest curs?

Puja els teus apunts de Filosofia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Filosofia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Els altres temes de Filosofia

PlatóDescartesLockeHumeKantNietzscheMartha NussbaumLa valoració raonada d’una tesi

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.