Kant: exercicis de la PAU de Filosofia resolts

Les 20 preguntes de Kant de la PAU d’Història de la Filosofia de Catalunya de 2022 a 2026: l’enunciat de l’examen i una resposta model d’EducaIA, amb el número de cada idea de la pauta al marge del paràgraf que la cobreix. Marca les idees que tenia la teva; on la pauta reparteix els punts, en veuràs una nota orientativa.

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · juny · sèrie 52026 · extraordinària2025 · juny · sèrie 12025 · juny · sèrie 42024 · extraordinària2023 · extraordinària2022 · juny · sèrie 2

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 7 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2022–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.

En 5 de 7 exàmens (2 de 4 des del 2025)

  1. Tots els textos són de la segona secció de la Fonamentació de la metafísica dels costums. Segueix-ne el fil: Kant hi parteix d’una distinció (els fins relatius i el que és un fi en si mateix, els deures estrictes i els amplis), formula l’imperatiu categòric i l’aplica a un cas, com la falsa promesa, el suïcidi o qui decideix no ajudar ningú.

  2. Digues com es lliguen les idees, no només quines són. Per exemple: si hi ha d’haver un imperatiu categòric, ha de partir d’allò que és necessàriament un fi per a tothom; la naturalesa racional ho és; per tant, cal tractar la humanitat sempre com a fi i no com a mitjà.

  3. Escriu-lo amb les teves paraules i en el marge de paraules que fixa l’enunciat. Si el text formula l’imperatiu, n’hi ha prou de dir que el formula: no cal copiar-ne la fórmula.

En 5 de 7 exàmens (2 de 4 des del 2025)

  1. Dona el sentit que té el terme en aquest text, en una frase de cinc a vint paraules per terme. No cal vocabulari tècnic ni una definició vàlida per a qualsevol context: el sentit el pots treure del mateix text.

  2. Els termes que han sortit són del vocabulari de la Fonamentació: «imperatiu categòric», un principi que diu com cal comportar-se necessàriament, amb independència de qualsevol altre fi; «imperatius hipotètics», els que diuen què ha de fer algú si vol aconseguir un fi determinat; «màxima», el principi subjectiu de l’acció; «deure necessari o estricte», una obligació que cal respectar sempre i en totes les circumstàncies.

  3. Si el terme és corrent, explica’l igualment pel text: «mitjà», el que es fa servir per aconseguir una altra cosa, que és la que de debò es vol; «sense contradicció», sense aspectes incompatibles que no es podrien donar junts.

En 4 de 7 exàmens (2 de 4 des del 2025)

  1. Situa la frase en l’ètica de Kant: l’única cosa bona sense restricció és la bona voluntat, i una acció té valor moral si es fa per deure, no per les seves conseqüències. Distingeix els imperatius hipotètics, que manen una acció com a mitjà per a un fi que vols («si vols aprovar, estudia»), de l’imperatiu categòric, que mana sense condicions.

  2. Formula l’imperatiu en termes del fi en si mateix: tracta la humanitat, en la teva persona i en la de qualsevol altre, sempre també com a fi i mai només com a mitjà. Explica què vol dir: les coses tenen preu; les persones, com a éssers racionals, tenen dignitat. El «només» és clau: fer servir algú que hi consent, com el forner que et ven el pa, no està prohibit; el que està prohibit és fer-lo servir d’una manera a la qual no podria donar el seu acord.

  3. Aplica-la, amb paraules teves, al cas concret a què es refereix la frase: matar-se, mutilar-se o fer-se mal és tractar la pròpia persona com un simple mitjà; atacar la llibertat o la propietat d’un altre és servir-se’n sense que pugui compartir el fi de l’acció; i ajudar els altres no és només no fer mal a ningú, sinó fer meus, tant com sigui possible, els seus fins.

  4. Pots afegir-hi la distinció entre els deures estrictes, com no suïcidar-se o no fer falses promeses, que no admeten cap excepció, i els deures meritoris, com desenvolupar les pròpies capacitats o ajudar qui ho necessita.

  5. Si has d’avaluar un cas, aplica-hi la mateixa fórmula i dona les raons de la conclusió, que compten més que el «sí» o el «no»: qui paga per un servei sexual tracta l’altra persona només com a mitjà, i qui l’exerceix es tracta a si mateix com una cosa amb preu; l’esclavitud tracta persones com a simples instruments, ho cregui o no la majoria; i la tesi que no tenim cap obligació envers els animals aplica el mateix criteri, que només els éssers racionals són fins en si mateixos.

En 3 de 7 exàmens (2 de 4 des del 2025)

  1. Parteix de l’ètica de Kant: la bona voluntat, el valor de l’acció feta per deure i la diferència entre els imperatius hipotètics, que manen una acció per a un fi que es desitja, i l’imperatiu categòric, que mana sense condicions.

  2. Formula la llei universal: obra només segons aquella màxima que puguis voler, al mateix temps, que esdevingui una llei universal. Explica la prova: la màxima és el principi subjectiu amb què actues; imagina que tothom actués sempre així, com si fos una llei de la naturalesa, i pregunta’t si ho pots voler.

  3. Distingeix les dues maneres de no superar la prova. Algunes màximes ni tan sols es poden pensar universalitzades sense contradicció: si tothom fes falses promeses, ningú no creuria cap promesa. S’oposen a un deure estricte. D’altres es poden pensar però no es poden voler: no ajudar mai ningú o deixar perdre els propis talents. S’oposen a un deure ampli o meritori.

  4. Explica per què no es poden voler: qui vol que ningú no ajudi ningú vol alhora que l’ajudin quan ho necessiti, i un ésser racional vol que les seves capacitats es desenvolupin, perquè li poden servir per a tota mena de fins. Per això un jove amb recursos que només pren el sol i mira vídeos actua segons una màxima que no pot voler com a llei universal.

  5. Lliga-ho amb la frase, que és el centre de la resposta: digues quin dels quatre exemples de Kant hi surt (el suïcidi, la falsa promesa, el cultiu dels talents o l’ajuda als altres) i per què és un deure estricte o ampli, perfecte o imperfecte.

En 3 de 7 exàmens (0 de 4 des del 2025)

  1. Centra’t en la qüestió que demana l’enunciat (què és la moral, quan tenim l’obligació de fer una acció, què fa que una acció estigui prohibida) i caracteritza la resposta de Kant: la llei moral la coneixem a priori, per la raó; obliga de manera categòrica, sigui quin sigui el fi que tinguem; i una acció està prohibida quan la seva màxima no es pot voler com a llei universal o tracta algú només com a mitjà.

  2. Tria un autor amb qui el contrast sigui clar i caracteritza’l sobre la mateixa qüestió. Mill: una acció és correcta en la mesura que tendeix a produir felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, comptant la de tots els afectats de manera imparcial. Nietzsche: tota moral té un origen històric i psicològic, i una moral igual per a tothom afavoreix els febles.

  3. Contrasta’ls punt per punt: on posen el fonament (la forma de la màxima o les conseqüències), si hi ha accions prohibides sense excepció, com la falsa promesa, i què decideix el valor moral: per a Kant, una acció només en té si es fa per deure; per a Mill, el motiu diu si l’agent mereix elogi, però no si l’acció és correcta.

  4. Digues també en què coincideixen: Kant i Mill busquen tots dos un criteri universal i imparcial, i davant de qui té gana tots dos veuen un deure d’ajudar, que per a Kant és meritori. Pots caracteritzar primer els dos autors i comparar-los després, o descriure’n un i presentar l’altre per contrast.

Els exercicis, del més recent al més antic

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2La prostitució segons Kant

2 puntsCobreix totes les idees de la pauta
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Tot i que no hi ha dades oficials, es calcula que a Catalunya hi ha més de trenta mil persones, majoritàriament dones, exercint la prostitució. El nombre de «clients» o «usuaris» de la prostitució és, és clar, molt superior.

2 A partir de la teoria que Immanuel Kant defensa a la Fonamentació de la metafísica dels costums, creieu que la prostitució seria moralment acceptable segons Kant? Per què?

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

22 punts

Plantejament Cal aplicar l’imperatiu categòric de Kant, sobretot la fórmula de la humanitat, a qui exerceix la prostitució i a qui la paga, i concloure si seria moralment acceptable.

La resposta, corregida al marge

15

Per saber si la prostitució seria acceptable segons Kant, cal aplicar-hi l’imperatiu categòric, el criteri que a la Fonamentació decideix si una acció és moral. A diferència dels imperatius hipotètics, mana incondicionalment: que una acció sigui moralment acceptable no depèn del benefici que en traiem, sinó de si la seva màxima pot valer com a llei universal i de si tracta les persones també com a fins. Que la prostitució doni diners o plaer no la fa, doncs, acceptable: cal veure si la màxima de l’acció és compatible amb la llei moral.

2

La formulació més pertinent és la de la humanitat: actua de manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre també com a fi i mai només com a mitjà. Les persones no tenen preu, sinó dignitat, i no es poden fer servir com a simples instruments.

34

Convé distingir dues situacions. La primera és la del client. Qui paga per un servei sexual fa servir el cos d’una altra persona per al propi plaer, i sovint s’aprofita que l’altra l’ofereix per necessitat, per pressió o per coacció; així la tracta només com a mitjà. La segona és la de qui l’exerceix. La fórmula també parla de la humanitat «en la teva persona». Qualsevol feina ens fa servir com a mitjà per als fins d’altres, i això és lícit mentre se’ns tracti també com a fins; però, per a Kant, qui posa el propi cos a disposició del desig sexual d’un altre a canvi de diners es deixa usar com un simple objecte: es tracta a si mateix només com a mitjà, com una cosa amb preu, i no respecta la humanitat de la seva pròpia persona.

45

Per tant, des de Kant, la prostitució no seria moralment acceptable en cap dels dos casos. Això no vol dir que la persona que l’exerceix sigui menys digna: justament perquè té dignitat, ningú, ni tan sols ella mateixa, no la pot convertir en una mercaderia. El que importa no és el «no» final, sinó la raó que el justifica: la dignitat de la persona, que no es pot comprar ni vendre.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §3
  5. §1

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1Hume i Kant

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Hume

D’aquest tema, només l’opció B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text). Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A

I OPCIÓ A

[…] tots els raonaments referents a causa i efecte es fonamenten en l’experiència, i […] tots els raonaments que es fan a partir de l’experiència es fonamenten en el supòsit que el curs de la naturalesa continuarà sent uniformement el mateix. Concloem que causes semblants, en circumstàncies semblants, produeixen sempre efectes semblants. Però ara potser val la pena d’aturar-se a considerar què és el que ens determina a formar una conclusió de tanta importància.

És evident que Adam, amb tota la seva saviesa, no hauria estat mai capaç de demostrar que el curs de la natura hagi de continuar sent uniformement el mateix i que el futur hagi de ser conforme al passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals, i és possible que el curs de la natura pugui canviar, perquè podem concebre aquest canvi.

Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria ni tan sols provar amb algun argument probable que el futur hagi d’estar en conformitat amb el passat. Tots els arguments probables es construeixen precisament sobre aquesta suposició, és a dir, que hi ha conformitat entre el futur i el passat, i per tant mai no poden provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i, si cal provar-la, no admetrem cap prova que no provingui de l’experiència. Però la nostra experiència del passat no pot ser prova de res de cara al futur, a menys que ja suposem que hi ha semblança entre passat i futur.

Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova.

David Hume. Resum del Tractat de la naturalesa humana

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre cent i cent trenta paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «raonaments»

b) «conformitat»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «És evident que Adam […] no hauria estat mai capaç de demostrar que el curs de la natura hagi de continuar sent uniformement el mateix i que el futur hagi de ser conforme al passat.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera David Hume intenta justificar-la. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Els fins que un ésser racional es proposa, segons li plau, com a efectes de la seva acció […] són en conjunt només relatius, atès que únicament la seva relació amb una facultat de desitjar del subjecte, particularment constituïda, els atorga el valor que tenen, el qual consegüentment no pot proporcionar cap principi universal per a tot ésser racional […]. D’aquí que tots aquests fins relatius només siguin el fonament d’imperatius hipotètics.

Però suposant que hi hagi alguna cosa l’existència de la qual en si mateixa tingui un valor absolut, quelcom que, com a fi en si mateix, podria ser fonament de lleis determinades, aleshores en això i només en això rauria el fonament d’un imperatiu categòric possible, és a dir, d’una llei pràctica.

[…] L’imperatiu pràctic serà el següent: Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a fi, mai simplement com a mitjà. […]

Seguint amb els [quatre] exemples anteriors, tenim:

[…]

En quart lloc, pel que fa al deure meritori envers els altres, el fi natural que tenen tots els homes és la seva pròpia felicitat. Ara: la humanitat podria subsistir, certament, si ningú no contribuís a la felicitat dels altres però tampoc no els sostragués felicitat expressament. Però això seria només una concordança negativa i no pas positiva amb la humanitat com a fi en si mateixa, si cadascú no s’esforcés també, tant com li fos possible, a promoure els fins dels altres. Perquè els fins d’un subjecte que és un fi en si mateix han de ser també, tant com sigui possible, els meus fins, si aquesta concepció ha de tenir en mi tot el seu efecte.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre cent i cent trenta paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text les expressions següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «imperatius hipotètics»

b) «llei pràctica»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «els fins d’un subjecte que és un fi en si mateix han de ser també, tant com sigui possible, els meus fins». Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació d’Immanuel Kant, i quin paper i quina justificació té aquesta afirmació dins de les propostes de Kant. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció B

IKant, Fonamentació de la metafísica dels costums II2 punts

Plantejament Cal resumir com el text passa dels fins relatius als imperatius hipotètics, del fi en si mateix a l’imperatiu categòric, i d’aquí al deure de promoure els fins dels altres.

La resposta, corregida al marge

1

Els fins que cadascú es proposa segons els seus desitjos només tenen un valor relatiu, perquè depèn d’aquests desitjos, i per això només fonamenten imperatius hipotètics, que diuen què cal fer si es vol aconseguir alguna cosa. Si hi hagués alguna cosa amb valor absolut, un fi en si mateix, en podria sortir un imperatiu categòric, una llei pràctica vàlida per a tot ésser racional.

2

Aquest fi és la humanitat, i d’aquí surt la fórmula que mana tractar-la sempre també com a fi i mai només com a mitjà.

3

Aplicada al deure d’ajudar els altres, aquesta fórmula demana més que no perjudicar ningú: com que els altres també són fins en si mateixos, he de fer meus els seus fins i contribuir activament a la seva felicitat.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

II1 punt

Plantejament Cal dir què volen dir en el text «imperatius hipotètics» i «llei pràctica», en poques paraules cadascuna.

La resposta, corregida al marge

1

«Imperatius hipotètics»: manaments condicionats a un fi que es desitja; indiquen què he de fer si vull aconseguir una cosa.

2

«Llei pràctica»: principi que obliga tot ésser racional a actuar d’una manera, sense dependre de cap desig.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què, segons Kant, tractar els altres com a fins en si mateixos obliga a fer meus els seus fins, i quin lloc té aquesta exigència dins la seva ètica.

La resposta, corregida al marge

1

La frase pertany a la fonamentació de l’ètica de Kant. Kant distingeix entre els imperatius hipotètics, que manen una acció com a mitjà per a un fi que es desitja («si vols aprovar, estudia»), i l’imperatiu categòric, que mana incondicionalment, sigui quin sigui el desig. Només aquest pot ser una llei moral, perquè només ell val per a tot ésser racional, i obrar moralment és obrar per deure, per respecte a aquesta llei.

2

Una de les formulacions de l’imperatiu categòric és la del fi en si mateix: actua de manera que tractis la humanitat, en tu i en els altres, sempre també com a fi i mai només com a mitjà. Les coses tenen preu; les persones, com a éssers racionals, tenen dignitat. Tractar algú només com a mitjà és servir-se’n per als propis fins sense que ell hi pugui consentir: qui fa una falsa promesa per obtenir diners utilitza l’altre com un simple instrument.

34

La frase aplica aquesta fórmula al cas d’ajudar els altres. No fer mal a ningú ja seria una concordança negativa amb la humanitat: ningú no és tractat com un instrument. Però si els altres són de debò fins en si mateixos, amb això no n’hi ha prou. Cada persona persegueix la seva pròpia felicitat, i reconèixer-la com a fi vol dir prendre’s seriosament aquests fins: fer-los, tant com sigui possible, també meus i contribuir activament a fer que els assoleixi. Respectar algú com a fi inclou, doncs, promoure el seu bé.

5

Kant classifica aquest deure com a meritori o contingent, i no com a deure estricte. Els deures estrictes, com no suïcidar-se o no fer falses promeses, no admeten cap excepció a favor de les inclinacions; els meritoris, com desenvolupar les pròpies capacitats o ajudar els altres, obliguen a adoptar un fi, però deixen marge per decidir com i quan es compleixen.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §3
  5. §4

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2Dormir, anar de festa i mirar TikTok

2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a John Stuart Mill
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Considereu el punt de vista següent:

«Suposem el cas d’una persona de vint anys que disposa de recursos que li permeten no haver de treballar. Si a aquesta persona li ve de gust dedicar tot el dia a dormir, prendre el sol, anar de festa i, sobretot, a mirar vídeos intranscendents de gatets o de persones que s’entrebanquen a TikTok, no hi ha cap impediment moral perquè ho faci.»

2 Analitzeu com s’avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es destacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar aquest punt de vista a partir de les idees d’un d’aquests autors/es, i després com creieu que caldria avaluar-lo a partir de les idees de l’altre. Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

22 punts

Plantejament Cal avaluar des de Kant i des de Mill si és moralment acceptable que un jove amb recursos passi els dies sense fer res de profit, i dir en què coincideixen i en què es diferencien.

La resposta, corregida al marge

12

Kant rebutjaria aquest punt de vista a partir de l’imperatiu categòric, que mana sense condicions obrar només segons una màxima que puguem voler, al mateix temps, que esdevingui llei universal. La màxima d’aquest jove seria: «com que tinc recursos, dedicaré la vida al plaer i deixaré que els meus talents es perdin». Un món on tothom actués així podria existir, però ningú no el pot voler racionalment, perquè un ésser racional vol necessàriament que les seves capacitats es desenvolupin, ja que li poden servir per a tota mena de fins. És un exemple molt semblant al que Kant mateix posa a la Fonamentació.

2

S’hi arriba també amb la fórmula de la humanitat, que mana tractar la humanitat, en la pròpia persona i en la dels altres, sempre com un fi i mai només com un mitjà. No n’hi ha prou de no atemptar contra la humanitat en un mateix: cal promoure-la, i deixar perdre les pròpies capacitats no ho fa. Per tant, encara que no faci mal a ningú, aquesta vida incompleix un deure envers un mateix.

345

Mill arribaria a la mateixa conclusió per un altre camí, el de les conseqüències. Segons el principi d’utilitat, una acció és correcta en la mesura que tendeix a produir felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor; i no només la de l’agent, sinó la de tots els afectats. Mirar vídeos de gatets dona una mica de plaer a qui els mira, però no aporta res als altres. Amb el seu temps i els seus recursos, aquest jove podria ajudar persones necessitades i evitar-los patiments, i així augmentaria molt més la felicitat del món.

6

A més, Mill distingeix entre plaers inferiors i plaers superiors, els de l’intel·lecte, els sentiments i la imaginació, que són més valuosos. Si dediqués part del temps a formar-se, el jove seria capaç de gaudir de l’art o del coneixement, uns plaers de més qualitat que els que ara l’ocupen.

24

La semblança és la conclusió: tots dos rebutgen el punt de vista. El contrast és el fonament: per a Kant, aquesta vida és incorrecta perquè la seva màxima no es pot voler com a llei universal; per a Mill, perquè hi ha altres maneres de viure que produirien molta més felicitat.

El que puntua la pauta

1 punt: les idees 1 i 2; 1 punt: les idees 3 a 6.

  1. §1
  2. §1
  3. §3
  4. §3
  5. §3
  6. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 1Hume i Kant

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Hume

D’aquest tema, només l’opció B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

Descartes sostenia que el pensament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment. Dic que componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de la ment. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material o espiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars.

David Hume. Resum del Tractat de la naturalesa humana

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «particular»

b) «percepcions»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de David Hume; indiqueu, en particular, quina justificació ofereix Hume per a aquesta afirmació. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Ara enumerarem alguns deures, segons la seva divisió ordinària en deures envers nosaltres mateixos i deures envers els altres homes, en deures perfectes i deures imperfectes.

[…]

4. Encara un quart individu, al qual tot li va bé, però veu d’altres persones que s’enfronten a grans dificultats. Ell podria fàcilment ajudar-les, però pensa: «Què m’importa? Que cadascú sigui tan feliç com vulgui el cel o com ell pugui; jo no li prendré res, ni mai l’envejaré; es tracta només que no tinc gens de ganes d’aportar res al seu benestar o d’assistir-lo en els seus problemes!» Ara: si aquesta manera de pensar esdevingués una llei universal de la naturalesa, el gènere humà podria certament subsistir i, sens dubte, encara millor que quan tothom parla de compassió i de benevolència o fins i tot s’apressa a practicar ocasionalment accions d’aquesta mena, però també, així que pot, enganya, trafica amb els drets humans o els viola d’altres maneres. Tanmateix, encara que sigui possible que aquella màxima pugui subsistir com a llei universal de la naturalesa, és, però, impossible de voler que un tal principi valgui pertot arreu com a llei de la naturalesa. Una voluntat que decidís això, en efecte, es contradiria ella mateixa, en la mesura que poden produir-se certament molts casos en què aquest individu necessiti l’amor i la compassió dels altres i en què, a causa d’aquesta llei de la naturalesa sorgida de la seva pròpia voluntat, es veuria privat ell mateix de tota esperança d’aconseguir l’assistència que desitja.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text les expressions següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «deures envers nosaltres mateixos»

b) «llei universal de la naturalesa»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «encara que sigui possible que aquella màxima pugui subsistir com a llei universal de la naturalesa, és, però, impossible de voler que un tal principi valgui pertot arreu com a llei de la naturalesa». Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació, i de quina manera aquesta afirmació encaixa amb allò que vol presentar i defensar Immanuel Kant en l’obra de la qual s’extreu aquesta afirmació. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció B

IKant, Fonamentació de la metafísica dels costums II2 punts

Plantejament Cal resumir el cas de qui no vol ajudar els altres i per què, segons Kant, la seva màxima es pot pensar com a llei universal però no es pot voler.

La resposta, corregida al marge

12

Kant anuncia que examinarà alguns deures, classificats en deures envers un mateix i envers els altres, i en perfectes i imperfectes. Un dels exemples és el d’un home a qui tot va bé i que, davant d’altres persones en grans dificultats, decideix no ajudar-les: no els farà cap mal, però tampoc no vol contribuir al seu benestar.

3

Kant admet que, si aquesta manera de pensar fos una llei universal de la naturalesa, la humanitat podria subsistir. Tanmateix, és impossible voler aquesta llei: la voluntat que la decidís es contradiria, perquè aquell home pot necessitar algun dia l’ajuda dels altres, i amb aquesta llei se’n privaria ell mateix.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir què volen dir en el text «deures envers nosaltres mateixos» i «llei universal de la naturalesa», en poques paraules cadascuna.

La resposta, corregida al marge

1

«Deures envers nosaltres mateixos»: obligacions en què qui rep l’acció és la pròpia persona, com no llevar-se la vida.

2

«Llei universal de la naturalesa»: una manera d’actuar que tothom seguiria necessàriament, sense excepció, com passa amb les lleis naturals.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què una màxima que es pot pensar com a llei universal pot ser, tot i així, impossible de voler, i com ho fa servir Kant per mostrar el deure d’ajudar els altres amb l’imperatiu categòric.

La resposta, corregida al marge

23

A la Fonamentació de la metafísica dels costums Kant busca el principi suprem de la moralitat. Parteix de la idea que l’única cosa bona sense restricció és una bona voluntat, i que una acció té valor moral quan es fa per deure, no només conforme al deure ni per inclinació. Els deures s’expressen en imperatius. Els imperatius hipotètics manen una acció com a mitjà per a un fi que es desitja («si vols aprovar, estudia»); l’imperatiu categòric mana de manera incondicionada, sigui quin sigui el fi que tinguem.

4

La primera formulació de l’imperatiu categòric diu: obra només segons aquella màxima per la qual puguis voler, al mateix temps, que esdevingui una llei universal. Una màxima és el principi subjectiu amb què actuem; la prova consisteix a imaginar que tothom actués sempre així, com si fos una llei de la naturalesa, i preguntar-se si ho podem voler.

15

Per mostrar que aquest criteri serveix, Kant l’aplica a uns quants deures, classificats en deures envers un mateix i envers els altres, perfectes i imperfectes. El quart exemple és el d’algú a qui tot va bé i que decideix no ajudar els qui pateixen. La seva màxima és: «si no tinc ganes d’ajudar qui passa necessitat, no ho faré». Per saber si actua bé, s’ha de preguntar si pot voler que aquesta màxima esdevingui una llei universal.

6

La frase explica la resposta. Un món on ningú no ajudés ningú es pot pensar sense contradicció, i potser fins i tot funcionaria. Però no es pot voler sense contradir-se. Tots, com a éssers finits, podem necessitar en algun moment l’ajuda dels altres, i la volem. Qui volgués aquella llei universal voldria alhora que l’ajudin i que ningú no l’ajudi: la seva voluntat xocaria amb ella mateixa.

7

Per això aquest és un deure imperfecte envers els altres. És imperfecte perquè la màxima contrària es pot pensar com a llei universal, encara que no es pugui voler; és envers els altres perquè té per objecte el seu benestar. En canvi, en els deures perfectes, com el de no fer falses promeses, la màxima contrària ni tan sols es pot pensar com a llei universal sense contradicció.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §3
  2. §1
  3. §1
  4. §2
  5. §3
  6. §4
  7. §5

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1Kant i Hume

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Hume

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

En segon lloc, pel que fa al deure necessari o estricte envers els altres, aquell qui té al cap la idea de fer una falsa promesa s’adonarà tot seguit que vol servir-se d’un altre home simplement com a mitjà per a un fi que aquest home no comparteix. De fet, és impossible que aquell que jo vull emprar per al meu propòsit mitjançant una tal promesa estigui d’acord amb la meva manera de captenir-me envers ell i, per tant, no pot ser que ell comparteixi el fi de la meva acció. Aquest conflicte amb el principi de respectar els altres homes es veu encara més clarament quan s’addueixen exemples d’atacs a la llibertat i a la propietat d’altri. Aquí es fa manifest, en efecte, que el transgressor dels drets dels homes té la intenció de servir-se de la persona dels altres simplement com a mitjà, sense prendre en consideració que ells, com a éssers racionals, sempre han de ser valorats al mateix temps com a fins, és a dir, solament com a éssers que han de poder contenir en ells mateixos el fi d’aquesta acció.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Expliqueu breument (entre setanta i cent deu paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text l’expressió i el mot següents:

a) «deure necessari o estricte»

b) «mitjà»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afirmació del text: «Aquí es fa manifest, en efecte, que el transgressor dels drets dels homes té la intenció de servir-se de la persona dels altres simplement com a mitjà, sense prendre en consideració que ells, com a éssers racionals, sempre han de ser valorats al mateix temps com a fins.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

[…] La nostra experiència del passat no pot ser prova de res de cara al futur, a menys que ja suposem que hi ha semblança entre passat i futur. Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova.

Estem determinats només pel costum a suposar que el futur serà conforme al passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment es mou immediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i s’anticipa a la vista, tot concebent la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte i d’una manera independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb l’experiència passada.

David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana’

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «prova»

b) «costum»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de la següent afirmació del text: «fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb l’experiència passada». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

IKant, Fonamentació de la metafísica dels costums II2 punts

Plantejament Cal resumir, en 70–110 paraules, com la falsa promesa i els atacs a la llibertat i a la propietat tracten els altres com a simples mitjans.

La resposta, corregida al marge

1

Kant examina deures necessaris o estrictes envers els altres. Qui fa una falsa promesa es vol servir de l’altre per a un fi que aquest no pot compartir, perquè ningú no pot estar d’acord a ser enganyat. Els atacs a la llibertat o a la propietat d’algú ho mostren encara més clarament.

2

En tots aquests casos qui actua tracta les altres persones com a simples mitjans per als seus propòsits i oblida que, com a éssers racionals, també són sempre fins en si mateixes. Per això aquestes accions xoquen amb el principi de respectar els altres.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascun, què volen dir en el text «deure necessari o estricte» i «mitjà».

La resposta, corregida al marge

1

«Deure necessari o estricte»: obligació sense excepcions, que cal complir sempre, sigui quina sigui la inclinació o la circumstància.

2

«Mitjà»: allò que es fa servir només per aconseguir una altra cosa, que és la que realment es vol.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què, segons Kant, qui ataca la llibertat o la propietat d’un altre el tracta com un simple mitjà, a partir de l’imperatiu categòric en la fórmula del fi en si mateix.

La resposta, corregida al marge

4

La frase es refereix als dos casos que el text acaba d’esmentar: els atacs a la llibertat d’algú i a la seva propietat. Segons Kant, en aquests casos es veu encara més clarament que en la falsa promesa que qui actua no respecta els altres com a éssers racionals.

1

Per entendre-ho cal partir de l’ètica de Kant. L’única cosa bona sense restricció és la bona voluntat, i una acció té valor moral quan es fa per deure, és a dir, per respecte a la llei moral, i no pels seus resultats. La raó mana mitjançant imperatius. Els hipotètics manen una acció com a mitjà per a un fi que volem; l’imperatiu categòric mana una acció per si mateixa, sense condicions, i és la forma de la llei moral.

2

Una de les seves formulacions és la que pressuposa el text: cal tractar la humanitat, tant en la pròpia persona com en la de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a fi i mai simplement com a mitjà. Les coses tenen un valor relatiu, el d’allò per a què serveixen; els éssers racionals existeixen com a fins en si mateixos. La paraula «simplement» és important: fem servir els altres contínuament, com quan comprem el pa al forner, i no hi ha res de dolent si l’altre hi consent i pot compartir el fi de l’acció. El que la llei prohibeix és fer servir algú d’una manera a la qual no podria donar el seu acord.

4

Això és el que passa en els dos casos de la frase. Qui segresta o reté algú per la força li treu la llibertat de decidir sobre la seva vida i el fa servir com una peça dels seus plans. Qui roba o estafa disposa dels béns d’un altre com si fossin seus. En cap dels dos casos la víctima no pot compartir el fi de l’acció: si hi consentís, ja no seria un robatori, sinó un regal. El transgressor ignora, doncs, que els altres són éssers racionals capaços de proposar-se els seus propis fins.

3

En aquests casos, com en la falsa promesa o el suïcidi, es violen deures necessaris o estrictes, que no admeten excepcions. Kant els distingeix dels deures contingents o meritoris, com desenvolupar les pròpies capacitats o ajudar qui ho necessita: qui no ajuda ningú no fa servir ningú com a simple mitjà, però tampoc no promou la humanitat com a fi.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §2
  2. §3
  3. §5
  4. §1

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2L’obligació moral segons Kant o el jo segons Hume

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTambé a Hume

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Kant sobre quan tenim l’obligació de fer una determinada acció amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Hume sobre el jo amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

L’obligació moral segons Kant2 punts

Plantejament Cal caracteritzar quan estem obligats a fer una acció segons Kant i segons un altre autor, aquí John Stuart Mill, i contrastar-los.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Kant, tenim l’obligació de fer una acció quan ho mana la llei moral, que coneixem a priori per la raó, no per l’experiència. El deure és la necessitat d’actuar per respecte a la llei, independentment de les inclinacions i de les conseqüències. Per saber si una acció és obligatòria, cal preguntar-se si la màxima que la guia es podria voler com a llei universal: qui fa una falsa promesa per obtenir diners no ho pot voler, perquè, si tothom ho fes, ningú no creuria cap promesa. També cal tractar la humanitat sempre com a fi i mai només com a mitjà. Aquesta obligació és categòrica: no depèn de cap fi que desitgem.

1

John Stuart Mill, a L’utilitarisme, respon d’una altra manera. Una acció és correcta en la mesura que tendeix a produir felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, i incorrecta en la mesura que produeix el contrari; i la felicitat que compta és la de tots els afectats, considerats imparcialment. Estem obligats a fer, d’entre les accions possibles, la que produeix més felicitat general. Les normes morals habituals, com dir la veritat o complir les promeses, resumeixen el que la humanitat ha après per experiència sobre què afavoreix la felicitat; normalment cal seguir-les, i quan entren en conflicte decideix el principi d’utilitat.

2

La diferència de fons és on es troba el fonament de l’obligació. Per a Kant, en la forma racional de la màxima: una falsa promesa és prohibida encara que en algun cas portés més felicitat. Per a Mill, en les conseqüències: dir la veritat i complir les promeses són regles molt útils, perquè sense confiança la vida social seria impossible, però admeten excepcions quan trencar-les evita un mal greu, com amagar una informació a un malfactor. A més, per a Kant una acció només té valor moral si es fa per deure; per a Mill, el motiu diu si l’agent mereix elogi, però no si l’acció és correcta. Tots dos busquen, però, un criteri universal i imparcial, que no permeti a ningú fer una excepció a favor seu.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1Kant i Locke

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Locke

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

S’ha de poder voler que una màxima de la nostra acció esdevingui una llei universal: aquest és el cànon general del judici moral de la nostra acció. Algunes accions són de tal índole que la seva màxima no es pot ni tan sols pensar, sense contradicció, com a llei natural universal, i encara menys no es pot voler que hagi d’esdevenir llei universal. En altres accions no es troba, és cert, aquesta impossibilitat intrínseca, però segueix essent impossible voler que la seva màxima sigui elevada a la universalitat d’una llei de la naturalesa, perquè una voluntat com aquesta es contradiria amb ella mateixa. És fàcil veure que el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori), i que així, per mitjà d’aquests exemples, tots els deures […] queden plenament considerats en la seva dependència respecte al nostre únic principi.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «màxima»

b) «sense contradicció»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afirmació del text: «el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori)». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats […] és establir els fonaments de la rebel·lió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí. Si l’home honrat i innocent ha de cedir calladament, en bé de la pau, tot el que té a qui l’escomet violentament, m’agradaria saber quina mena de pau hi hauria al món si consistís sols en violència i rapinya, i es mantingués tan sols en benefici dels lladres i dels opressors. Qui em negarà que no hi hauria una pau admirable entre el poderós i el dèbil, si l’ovella, sense cap resistència, oferís el coll a l’imperiós llop perquè l’hi esqueixés? […]

La finalitat del govern és el bé de la comunitat; i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «rebel·lió»

b) «opressors»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la següent pregunta retòrica del text: «i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

IKant, Fonamentació de la metafísica dels costums II2 punts

Plantejament Cal resumir, en 60–100 paraules, el criteri de Kant per jutjar moralment una acció i com en deriva la distinció entre deures estrictes i deures amplis.

La resposta, corregida al marge

12

Kant formula el criteri general per jutjar moralment una acció: hem de poder voler que la màxima segons la qual actuem es converteixi en llei universal. Una màxima pot fallar de dues maneres: en uns casos, universalitzada ni tan sols es pot pensar sense contradicció; en d’altres, es pot pensar, però qui la volgués com a llei universal es contradiria a si mateix.

3

El primer cas correspon als deures estrictes, i el segon, als deures amplis, de manera que tots els deures depenen d’un únic principi.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascun, què volen dir en el text «màxima» i «sense contradicció».

La resposta, corregida al marge

1

«Màxima»: la regla subjectiva amb què una persona decideix com actuar en certes circumstàncies.

2

«Sense contradicció»: sense contenir elements incompatibles entre si, que no podrien donar-se junts.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què, segons Kant, unes accions s’oposen a un deure estricte i unes altres a un deure ampli, a partir de la prova de la universalització de l’imperatiu categòric i dels seus exemples.

La resposta, corregida al marge

1

La frase classifica els deures segons la manera com una màxima falla la prova de l’imperatiu categòric. Per a Kant, la moral no es fonamenta en les conseqüències ni en les inclinacions, sinó en la raó. La raó dona manaments, imperatius: els hipotètics manen una acció com a mitjà per a un fi que es vol, i el categòric mana sense condicions. Només aquest pot ser la llei moral, i la seva fórmula de la llei universal diu: actua només segons aquella màxima que puguis voler alhora que esdevingui llei universal. La prova consisteix, doncs, a imaginar que tothom actua segons la meva màxima.

24

Algunes màximes, universalitzades, es destrueixen a si mateixes. Qui fa una falsa promesa per sortir d’un mal pas actua segons la màxima de prometre sense intenció de complir quan li convé. Si tothom ho fes, ningú no creuria cap promesa i prometre seria impossible: la màxima ni tan sols es pot pensar com a llei universal sense contradicció. El mateix passa amb qui se suïcida per fugir del patiment: una naturalesa que fes servir l’amor a si mateix, que serveix per conservar la vida, per destruir-la es contradiria. Aquestes accions s’oposen a un deure estricte o rigorós, que no admet cap excepció a favor de la inclinació.

24

En altres casos, la màxima es pot pensar universalitzada, però no es pot voler. Un món on ningú no ajudés ningú podria existir, però qui el volgués es contradiria, perquè es poden donar molts casos en què ell mateix necessiti l’ajuda dels altres i, amb aquesta llei, se’n privaria. Tampoc no podem voler que ningú no desenvolupi els seus talents, perquè, com a éssers racionals, volem que les nostres capacitats ens serveixin per a tota mena de fins. Aquestes accions s’oposen a deures amplis o meritoris: estem obligats a ajudar i a cultivar-nos, però no en cada ocasió ni de cada manera, i complir-los té mèrit.

34

Així, amb els quatre exemples de Kant (el suïcidi, la falsa promesa, el cultiu dels talents i l’ajuda als altres), la frase mostra que els dos tipus de deure no provenen de dos principis diferents, sinó de dues maneres de fallar el mateix principi.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §4
  4. §2

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2La prohibició moral segons Kant o l’origen de l’estat segons Locke

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTambé a Locke

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Kant sobre què és el que fa que una acció estigui moralment prohibida, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Locke sobre allò que donaria lloc a la creació d’un estat i la legitimació d’un govern, amb la concepció sobre aquestes mateixes qüestions d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

La prohibició moral segons Kant2 punts

Plantejament Cal caracteritzar què fa que una acció estigui moralment prohibida segons Kant i segons un altre autor, aquí Mill, i contrastar-ho en aquesta qüestió concreta.

La resposta, corregida al marge

13

Per a Kant, una acció està moralment prohibida quan la màxima que la guia no supera la prova de l’imperatiu categòric: si no podem voler que la nostra màxima esdevingui llei universal, l’acció és contrària al deure. Fer una falsa promesa està prohibit perquè, universalitzada, la màxima destruiria la mateixa possibilitat de prometre. Una altra fórmula diu el mateix des d’un altre angle: està prohibit tractar la humanitat, en nosaltres o en els altres, només com un mitjà. Les conseqüències no hi compten: una acció prohibida ho és encara que en un cas concret produís un bon resultat.

13

Per a Mill, en canvi, el que fa incorrecta una acció són les seves conseqüències. Segons el principi d’utilitat, les accions són correctes en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, i incorrectes en la mesura que tendeixen a produir el contrari. Compta la felicitat de tots els afectats, considerada imparcialment. Mentir, per exemple, és incorrecte perquè debilita la confiança entre les persones, un bé molt útil per a la felicitat general. I Mill afegeix que considerem una acció prohibida, i no només desaconsellable, quan creiem que mereix algun càstig: el de la llei, el de l’opinió dels altres o el retret de la pròpia consciència.

24

La diferència és on situen la font de la prohibició. Kant la troba en la forma de la màxima, que es pot examinar a priori, amb la sola raó; Mill, en els efectes de l’acció sobre la felicitat, que coneixem per l’experiència. Per això per a Kant hi ha accions prohibides sense excepció, com la falsa promesa, mentre que per a Mill les regles morals que l’experiència ha confirmat valen gairebé sempre, però ho fan perquè són útils. Darrere hi ha dues ètiques: en la de Kant, el valor moral depèn del motiu, actuar per deure; en la de Mill, el motiu diu molt de l’agent, però res sobre si l’acció és correcta. Tots dos coincideixen, però, que el criteri ha de ser imparcial.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3
  3. §1
  4. §3

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 1Kant i Descartes

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Descartes

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

[…] si hi ha d’haver […] un imperatiu categòric, cal que sigui un principi tal que a partir de la idea d’allò que és necessàriament un fi per a tothom —ja que és un fi en si mateix— constitueixi un principi objectiu de la voluntat, un principi que consegüentment pugui servir de llei pràctica universal.

El fonament d’aquest principi és aquest: la naturalesa racional existeix com a fi en si mateix. […] l’imperatiu pràctic serà el següent: Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a fi, mai simplement com a mitjà. Vegem si això pot portar-se a efecte.

Considerem els mateixos exemples que havíem tractat anteriorment:

En primer lloc, segons el concepte del deure necessari envers un mateix, aquell qui estigui considerant el suïcidi es preguntarà si la seva acció pot concordar amb la idea de la humanitat com a fi en si. Si ell, per tal d’escapar-se d’una situació penosa, es destrueix a si mateix, se serveix d’una persona simplement com un mitjà per a conservar una situació suportable fins a la fi de la vida. Però l’home no és una cosa, no és consegüentment quelcom que pugui ser tractat simplement com un mitjà, sinó que en totes les seves accions ha de ser considerat sempre com un fi en si mateix. Per consegüent, jo no puc disposar pas de l’home en la meva persona, jo no puc mutilar-lo, danyar-lo o matar-lo.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:

a) «imperatiu categòric»

b) «llei pràctica universal»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afirmació del text: «jo no puc disposar pas de l’home en la meva persona, jo no puc mutilar-lo, danyar-lo o matar-lo». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Ara bé, tot i que, efectivament, no puc concebre un Déu sense existència, com no puc pensar una muntanya sense vall, tanmateix, igual que del fet que jo pugui pensar una muntanya amb una vall no se’n segueix pas que hi hagi cap muntanya al món, del fet que pugui concebre Déu amb existència, no sembla que se’n segueixi per això sol que Déu existeix: perquè el meu pensament no imposa cap necessitat a les coses; i així com només depèn de mi imaginar-me un cavall alat, encara que no n’hi hagi cap que tingui ales, d’igual manera podria atribuir l’existència a Déu, encara que no hi hagi cap Déu que existeixi.

De tota manera, aquí hi ha un sofisma amagat sota l’aparença d’aquesta objecció: perquè del fet que jo no puc concebre una muntanya sense vall, no se’n segueix que hi hagi cap muntanya al món, ni cap vall, sinó solament que la muntanya i la vall, tant si existeixen com si no, no es poden separar l’una de l’altra de cap manera, mentre que del fet que no puc concebre Déu sense existència se’n segueix que l’existència és inseparable de Déu, i per tant que existeix veritablement: i no és que el meu pensament pugui fer que això sigui d’aquesta manera o que imposi necessitat a les coses; sinó, al contrari, que la necessitat de la cosa mateixa, a saber, de l’existència de Déu, em determina a pensar això. Perquè no soc lliure de concebre un Déu sense existència (és a dir, un ésser sobiranament perfecte sense una perfecció sobirana); però en canvi soc lliure d’imaginar-me un cavall amb ales o sense ales.

René Descartes. Meditacions metafísiques, v

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «necessitat»

b) «sofisma»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons René Descartes, de la següent afirmació del text: «Perquè no soc lliure de concebre un Déu sense existència (és a dir, un ésser sobiranament perfecte sense una perfecció sobirana); però en canvi soc lliure d’imaginar-me un cavall amb ales o sense ales.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

IKant, Fonamentació de la metafísica dels costums II2 punts

Plantejament Cal resumir, en 60–100 paraules, com Kant troba el fonament de l’imperatiu categòric en la humanitat com a fi en si i com l’aplica al suïcidi.

La resposta, corregida al marge

123

Kant busca d’on pot sortir un imperatiu categòric, un manament que obligui tothom sense condicions. Només el pot fonamentar allò que és un fi per a qualsevol ésser racional: la naturalesa racional mateixa, que existeix com a fi en si. D’aquí treu una fórmula de l’imperatiu: tractar la humanitat, en un mateix i en els altres, sempre com a fi i mai només com a mitjà.

4

Després la prova amb el suïcidi: qui es mata per fugir d’una situació penosa fa servir la seva persona com un simple mitjà, i per això no és moralment permès.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascuna, què volen dir en el text «imperatiu categòric» i «llei pràctica universal».

La resposta, corregida al marge

1

«Imperatiu categòric»: un manament moral que obliga sense condicions, sigui quin sigui el fi que desitgem.

2

«Llei pràctica universal»: una regla d’acció que val per a tots els éssers racionals, en qualsevol circumstància.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què, segons Kant, el deure de no tractar mai la humanitat com un simple mitjà prohibeix disposar de la pròpia persona: mutilar-se, fer-se mal o matar-se.

La resposta, corregida al marge

3

Amb aquesta frase Kant tanca l’exemple del suïcidi i n’estén la conclusió a qualsevol atac contra un mateix. Tenim deures morals no només envers els altres, sinó també envers la pròpia persona, perquè la humanitat que hi ha en cadascú mereix el mateix respecte que la de qualsevol altre. Per això ningú no pot tractar el seu cos i la seva vida com una cosa de la qual disposa lliurement.

1

L’afirmació es fonamenta en l’ètica formal de Kant. L’única cosa bona sense restricció és la bona voluntat, la que actua per deure, és a dir, per respecte a la llei moral, i no per inclinació o per interès. Per això el valor moral d’una acció no depèn de les seves conseqüències: una acció és bona si es fa per deure i, a més, d’acord amb el deure. La raó dona dues menes de manaments. Els imperatius hipotètics manen una acció com a mitjà per a un fi que volem («si vols aprovar, estudia») i només obliguen qui vol aquest fi; l’imperatiu categòric mana sense condicions, i per això només ell pot ser la llei moral.

2

La fórmula del text busca el fonament d’aquesta llei en allò que té un valor absolut: la naturalesa racional, que existeix com a fi en si mateixa. Les coses tenen preu, es poden fer servir i substituir; les persones tenen dignitat. Per això l’imperatiu mana que no fem servir mai cap ésser humà, tampoc nosaltres mateixos, només com un instrument per aconseguir una altra cosa.

3

Aplicat a la frase, el raonament és clar. Qui es mata per escapar d’una vida penosa sacrifica la seva persona a un fi que només té un valor relatiu, deixar de patir, i la redueix a un simple mitjà. El mateix passa si es mutila o es fa mal: tracta el seu cos i la seva salut com un objecte que pot fer malbé segons li convingui. Però l’ésser humà no és una cosa; com a ésser racional és un fi en si mateix, també quan qui actua i qui en pateix les conseqüències són la mateixa persona.

4

Kant mateix reconeix que el principi s’hauria de precisar en alguns casos, com amputar-se un membre per salvar la vida o posar-la en perill per una finalitat determinada. Aquests casos no desmenteixen la regla: el que queda prohibit és disposar de la pròpia persona com d’un simple mitjà.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §2
  2. §3
  3. §1
  4. §5

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 2La moral de Kant o la raó segons Descartes

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTambé a Descartes

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Kant sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Descartes sobre el paper de la raó en la justificació del coneixement amb la concepció sobre el paper de la raó en la justificació del coneixement d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

La moral de Kant2 punts

Plantejament Cal caracteritzar la concepció moral de Kant i la d’un altre autor, aquí John Stuart Mill, i contrastar-les.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Kant, la moral no es pot fonamentar en l’experiència ni en la felicitat, sinó només en la raó. L’única cosa bona sense restricció és la bona voluntat, la que actua per deure, per respecte a la llei moral. Aquesta llei s’expressa en un imperatiu categòric, que mana sense condicions: actuar només segons una màxima que puguem voler com a llei universal i tractar la humanitat sempre com a fi i mai només com a mitjà. Una acció té valor moral pel principi que la mou, no pel que aconsegueix.

1

John Stuart Mill defensa a L’utilitarisme una ètica de les conseqüències. El seu criteri és el principi d’utilitat o de la màxima felicitat: una acció és correcta en la mesura que tendeix a produir felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, i incorrecta en la mesura que produeix el contrari. No compta només la felicitat de qui actua, sinó la de tots els afectats, considerats imparcialment. A més, Mill distingeix la qualitat dels plaers: els de l’enteniment i els dels sentiments morals valen més que els del cos.

2

La diferència de fons és on posen el valor moral. Kant valora el motiu: una acció feta per deure és bona encara que surti malament, i n’hi ha que estan prohibides sigui quin sigui el resultat, com fer una falsa promesa o fer servir algú com a simple instrument. Mill valora el resultat: el motiu diu si l’agent mereix elogi, però no si l’acció és correcta. Per a Kant, la felicitat no pot fonamentar la moral perquè és un fi empíric, que cadascú entén a la seva manera; per a Mill, és l’únic fi desitjable per si mateix. Tots dos, però, busquen un principi universal i imparcial, que no privilegiï l’interès de qui actua.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Errors típics que penalitza la pauta

Preguntes freqüents

Quantes preguntes de Kant han sortit a la PAU d’Història de la Filosofia de Catalunya?

Entre 2022 i 2026, 20 preguntes en 10 exercicis, de 7 dels 15 exàmens que tenim resolts. Han sortit els anys 2026, 2025, 2024, 2023 i 2022. Un exercici amb preguntes de diversos temes surt a la pàgina de cadascun, amb les seves.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial no dona cap redacció, només les idees que puntuen i, quan ho diu, quant val cada una. La resposta model l’escriu EducaIA i, al marge de cada paràgraf, diu quines idees de la pauta cobreix.

Com sé quina nota trauria la meva resposta?

Marca a la llista les idees de la pauta que tenia la teva. On la pauta reparteix els punts, la pàgina et dona una nota orientativa amb les seves regles; on valora la resposta de manera global, et diu quines idees hi han de ser. Si una idea hi és, ho decideixes tu, i l’ortografia i la presentació poden treure fins a 0,25 punts de tot l’examen. No es guarda res del que marques.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats, amb espai per respondre, i les respostes model a part. Cada exercici enllaça també el PDF oficial de l’examen i de la pauta.

Respostes model escrites per EducaIA i contrastades idea per idea amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Tens la PAU de Filosofia aquest curs?

Puja els teus apunts de Filosofia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Filosofia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Els altres temes de Filosofia

PlatóDescartesLockeHumeJohn Stuart MillNietzscheMartha NussbaumLa valoració raonada d’una tesi

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.