Plató: exercicis de la PAU de Filosofia resolts

Les 14 preguntes de Plató de la PAU d’Història de la Filosofia de Catalunya de 2023 a 2026: l’enunciat de l’examen i una resposta model d’EducaIA, amb el número de cada idea de la pauta al marge del paràgraf que la cobreix. Marca les idees que tenia la teva; on la pauta reparteix els punts, en veuràs una nota orientativa.

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · juny · sèrie 12026 · extraordinària2025 · extraordinària2023 · juny · sèrie 12023 · juny · sèrie 5

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 5 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2023–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.

En 3 de 5 exàmens (1 de 3 des del 2025)

  1. Els textos són de La República: del llibre VII, amb la imatge de la caverna i l’educació dels governants, i del IV, amb les parts de l’ànima i les virtuts. Digues què explica el fragment.

  2. Mostra el lligam entre les idees: la presó és el món visible, el foc és el sol, i sortir a contemplar el que hi ha fora és l’ascensió de l’ànima al món intel·ligible, on amb esforç es veu la idea del bé, que cal haver contemplat per actuar amb rectitud. O bé: el que fa temperat i just un individu és el mateix que fa temperada i justa una ciutat.

  3. Si el text distingeix l’opinió i el saber, digues-ne la conseqüència: els qui s’eduquen per governar s’han de dedicar a la dialèctica. Escriu-lo amb paraules teves i en el marge de paraules que fixa l’enunciat.

En 3 de 5 exàmens (1 de 3 des del 2025)

  1. Dona el sentit que té el terme en aquest text, en una frase de cinc a vint paraules per terme. No cal vocabulari tècnic ni una definició vàlida per a qualsevol context: el sentit el pots treure del mateix text.

  2. Els termes de La República, digues-los com els fa servir el text: «ànima», la part immortal de la persona, on hi ha les funcions intel·lectuals i, al llibre IV, també les virtuts; «idea», una entitat del món intel·ligible, la forma o l’essència d’una cosa; «opinió», un coneixement insegur, basat només en les aparences; «part concupiscible», la de l’ànima subjecta a les passions i als plaers sensibles; «conjectura», el que s’assumeix provisionalment, pendent de verificar si és veritat.

En 3 de 5 exàmens (2 de 3 des del 2025)

  1. Distingeix els dos mons: el sensible, d’aparences canviants, defectuós i ple d’error, i l’intel·ligible, el de les idees, eternes i immutables, més reals i models de les coses visibles. Les coses ens semblen belles o bones en la mesura que participen de la bellesa en si o del bé en si.

  2. Explica els graus de coneixement: l’opinió es basa en les aparences, i el coneixement autèntic és el del que és etern i immutable. La dialèctica és la disciplina que eleva l’ànima, diferent del cos, de les aparences fins a les idees.

  3. Situa al cim la idea del bé: saber què és el bé demana distingir les coses que diem bones del bé en si mateix, la idea suprema. Qui no la coneix no sap què és el bé ni quines coses són bones, i per actuar bé cal haver-la contemplat per mitjà de la dialèctica.

  4. En una comparació amb Nietzsche, el contrast és radical: per a Plató hi ha una veritat i un bé objectius, independents de nosaltres, que la raó descobreix si s’allunya dels sentits; per a Nietzsche no hi ha cap món veritable darrere de les aparences, i el bé és una creació humana amb una història.

  5. En una valoració, Plató et dona arguments: per governar bé no n’hi ha prou de voler el bé de la ciutat, cal conèixer-lo; i els geòmetres no raonen sobre el quadrat que dibuixen, sinó sobre el quadrat en si, que només es veu amb el pensament.

En 2 de 5 exàmens (2 de 3 des del 2025)

  1. Explica per què neix la ciutat: ningú no és autosuficient, i com que cadascú té una aptitud natural diferent, obtenim millor els béns que necessitem si cadascú es dedica a la tasca per a la qual està més ben dotat.

  2. Descriu les tres classes, la dels productors, la dels guardians, que la defensen, i la dels governants: la ciutat és justa quan cadascuna fa la seva funció i no s’entremet en la de les altres. La llei no busca la felicitat d’una classe, sinó la de tota la ciutat, i per això ha de persuadir i, si cal, obligar els ciutadans a aportar-hi allò per a què tenen facultats especials.

  3. Explica per què han de governar els filòsofs: governar bé exigeix saber què és bo per a la ciutat, i només els qui, després d’una formació llarga i molt exigent, coneixen la idea del bé en són capaços. Qui compleix aquests requisits pot decidir quina vida han de dur els altres ciutadans.

  4. En una comparació o una avaluació, digues d’on ve la legitimitat: per a Plató, de dalt, del saber de qui governa, i obeir el savi és bo per al governat encara que no l’hagi triat; per a Locke, de baix, del consentiment de persones lliures i iguals; per a Nussbaum, cadascú té dret a decidir la seva vida, i l’estat només n’assegura les oportunitats.

En 1 de 5 exàmens (0 de 3 des del 2025)

  1. Explica el dualisme de Plató: l’ésser humà és una ànima unida a un cos. L’ànima, immaterial i immortal, n’és la part més valuosa i està emparentada amb el món intel·ligible de les idees; el cos pertany al món sensible, canviant i corruptible.

  2. Descriu les tres parts: la racional coneix el que convé al conjunt i la seva virtut és la saviesa; la fogosa, on hi ha l’ànim i la indignació, ha de ser valenta i ajudar la raó; i la concupiscible desitja menjar, beure i altres plaers, i s’ha de deixar moderar. Plató ho mostra amb els conflictes interiors: qui té set però decideix no beure vol i rebutja alhora el mateix.

  3. Fes l’analogia amb la ciutat, que és com argumenta La República: primer s’estableix quan és justa una ciutat, quan cadascuna de les tres classes fa el que li és propi, i després s’aplica a l’individu, que és just quan cada part de l’ànima fa la seva: la raó governa, l’ànim l’ajuda i els desitjos obeeixen.

  4. En una comparació amb Descartes, tots dos distingeixen l’ànima del cos i posen la raó per sobre dels sentits, però l’ànima de Plató té parts, i el conflicte entre la raó i el desig és dins l’ànima; la ment de Descartes és una i indivisible, i la gana o la set venen de la seva unió amb el cos.

Els exercicis, del més recent al més antic

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Plató i Nussbaum

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Martha Nussbaum

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text). Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A

I OPCIÓ A

Tota aquesta imatge, estimat Glaucó —vaig dir-li—, cal que l’enllacis amb el que hem dit abans; la regió que ens és revelada per la vista l’has de comparar amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol, i si ara compares la pujada i la contemplació de les coses de dalt amb l’ascensió de l’ànima cap al món intel·ligible, no t’apartaràs de la meva conjectura, ja que és aquesta la que vols sentir, i la que sols el déu sap si és o no correcta. És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: al cim del món cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé. Ara, quan ha estat vista, se la reconeix a l’acte com a causa de tot el que és bell i recte, per tal com genera en el món visible la llum i el sol, i en el món intel·ligible per tal com crea ella sola, com a sobirana, la veritat i l’enteniment. I el qui vulgui actuar assenyadament en privat o en públic cal que contempli aquesta idea.

Plató. La República, llibre vii

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre vuitanta i cent vint paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «ànima»

b) «conjectura»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «el qui vulgui actuar assenyadament en privat o en públic cal que contempli aquesta idea». Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es justifica a partir de les propostes filosòfiques de Plató. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

L’enfocament utilitarista […] mesura la qualitat de vida en una nació fixant-se en la utilitat […], entenent per utilitat la satisfacció de preferències. […] L’enfocament utilitarista té la virtut d’interessar-se per les persones: mesura la qualitat de vida d’acord amb el que la gent manifesta sobre com se sent […].

L’enfocament utilitarista […] presenta quatre problemes […].

Una tercera objecció […] se centra en la mal·leabilitat social de les preferències i les satisfaccions. Les preferències no venen donades de forma fixa: responen a les condicions socials. Quan la societat ha posat certes coses fora de l’abast d’algunes persones, aquestes, normalment, aprenen a no voler tals coses; formen el que Elster i Sen anomenen preferències adaptatives. De vegades, l’adaptació es produeix, fins i tot, després que la persona volgués, inicialment, aquesta cosa. El títol mateix del llibre d’Elster, Raïm verd, s’inspira en la faula de la guineu que diu que el raïm és verd just a partir del moment en què s’adona que no pot abastar-lo. De vegades, tanmateix, les persones aprenen, des del principi, a no voler aquests béns perquè estan situats fora dels límits assequibles per als individus del seu gènere, la seva raça o la seva classe. Les dones a qui s’ha educat amb un model de com ha de ser una ‘dona com cal’, segons el qual una dona no treballa fora de casa i no té gaires estudis, sovint ja no solen desenvolupar el desig de fer aquestes coses i, per tant, poden declarar-se satisfetes amb el seu estat, encara que se’ls hagin negat oportunitats que, si les haguessin tingut, les haurien aprofitat i gaudit. Altres grups marginats també tendeixen a interioritzar el seu estatus de ciutadans de segona classe. En definir l’objectiu social en termes de la satisfacció de les preferències que de fet es tenen, els enfocaments utilitaristes solen reforçar l’statu quo, cosa que pot ser molt injusta.

Martha C. Nussbaum. Crear capacitats, capítol 3

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre vuitanta i cent vint paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text les expressions següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «preferències adaptatives»

b) «objectiu social»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «En definir l’objectiu social en termes de la satisfacció de les preferències que de fet es tenen, els enfocaments utilitaristes solen reforçar l’statu quo, cosa que pot ser molt injusta.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i com es relaciona amb les propostes filosòfiques de Martha Nussbaum; indiqueu quina justificació ofereix Nussbaum per a aquesta afirmació. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nussbaum que siguin pertinents, encara que potser no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

IPlató, La República VII2 punts

Plantejament Cal resumir com el text interpreta la imatge de la presó i com la porta fins a la idea del bé i a la conclusió sobre l’acció.

La resposta, corregida al marge

12

Sòcrates explica a Glaucó com s’ha d’interpretar la imatge de la caverna: cada element correspon a un aspecte de la realitat. La presó és el món visible i el foc que la il·lumina és el sol; sortir-ne i contemplar les coses de fora és l’ascensió de l’ànima cap al món intel·ligible.

34

Al final d’aquest ascens, i amb un gran esforç, es veu la idea del bé, la idea sobirana, que és causa de tot el que és bell i recte, i també de la veritat i del coneixement. Per això, qui vulgui actuar amb seny, en privat o en públic, ha d’haver contemplat aquesta idea.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir què volen dir «ànima» i «conjectura» en aquest text, en poques paraules cadascun.

La resposta, corregida al marge

1

«Ànima»: la part immortal de la persona, seu de l’intel·lecte, que pot elevar-se fins a conèixer el món intel·ligible.

2

«Conjectura»: una interpretació que s’admet provisionalment, sense poder assegurar encara si és veritable o no.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què, segons Plató, obrar amb seny exigeix haver contemplat la idea del bé, i justificar-ho amb la teoria de les idees, els graus de coneixement i la dialèctica.

La resposta, corregida al marge

6

La frase tanca l’explicació de la imatge de la caverna i en treu una conseqüència pràctica: per obrar bé, tant en la vida de cadascú com en el govern de la ciutat, no n’hi ha prou amb l’opinió o amb la bona intenció; cal haver conegut la idea del bé. Plató uneix així coneixement i conducta: actuar bé requereix saber què és el bé.

12

Aquesta exigència es fonamenta en la teoria de les idees. Plató distingeix el món sensible, que percebem amb els sentits i que és canviant, imperfecte i ple d’error, i el món intel·ligible, on hi ha les idees o formes, eternes i immutables, més reals i perfectes. Les idees són els models de les coses visibles, i aquestes en són còpies imperfectes: una acció ens sembla bona o un cos ens sembla bell en la mesura que participa del bé en si o de la bellesa en si.

34

A cada món li correspon un grau de coneixement. Del món sensible només en tenim opinió; el coneixement autèntic, la ciència, és el de les idees, perquè només allò que és etern i immutable es pot conèixer de debò. Qui hi pot accedir és l’ànima, que és diferent del cos, i ho fa mitjançant la dialèctica, el raonament que s’eleva d’idea en idea sense recolzar-se en els sentits. L’ascensió del presoner fora de la caverna representa aquest camí.

5

Al capdamunt hi ha la idea del bé, la idea suprema. Saber què és el bé exigeix distingir les moltes coses que anomenem bones del bé en si mateix, que és el que les fa bones. Plató la compara amb el sol: així com el sol fa visibles les coses, la idea del bé fa que les idees es puguin conèixer. I, com diu el text, és causa de tot el que és bell i recte, fins i tot de la llum i del sol del món visible.

67

D’aquí la conclusió de la frase. Si actuar bé requereix conèixer el bé, només qui, a través de la dialèctica, ha arribat a contemplar la idea del bé pot obrar amb seny en privat i en públic. En la vida pública, això justifica el projecte polític de La República: han de governar els qui han fet aquest camí, els filòsofs, que després han de tornar a la caverna per ordenar la ciutat amb justícia.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §2
  2. §2
  3. §3
  4. §3
  5. §4
  6. §1
  7. §5

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2Un anunci per una vida saludable

2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Martha Nussbaum
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Considereu l’anunci següent, que es va poder veure en tanques publicitàries i missatges de televisió, en una campanya governamental l’any 1991, abans de Nadal.

[Anunci: fotografia en blanc i negre d’un home gras assegut en una butaca, de qui no es veu la cara: se’n veu el cos des del coll fins als genolls, amb la camisa tibant sobre la panxa. En una mà té un cigar encès i en l’altra, una copa. A dalt hi ha l’escut i el nom «Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social»; a sota, en lletres grans, el lema «NO T’ENGANYIS. AIXÒ NO ÉS VIDA.» La imatge es veu a l’enunciat oficial.]

2 Expliqueu, en primer lloc, com creieu que caldria avaluar l’adequació d’aquesta campanya publicitària, destinada a promoure estils de vida saludables, a partir de la teoria de les capacitats de Martha Nussbaum.

A continuació, compareu l’avaluació que heu fet des de la perspectiva de Nussbaum amb l’avaluació que podem inferir que caldria fer des de la perspectiva d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental (podeu triar el segon autor/a que vulgueu).

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

22 punts

Plantejament Cal valorar l’anunci des de la teoria de les capacitats de Nussbaum i després des de Plató, i comparar les dues valoracions.

La resposta, corregida al marge

124

Per a Martha Nussbaum, una societat justa, que respecta la dignitat de cada persona, ha de garantir a tothom un nivell suficient de deu capacitats centrals, és a dir, d’oportunitats reals de fer i de ser. Una d’aquestes capacitats és la de formar-se una concepció del bé i planificar la pròpia vida. La teoria dona molta importància, doncs, al fet que cadascú triï què és per a ell una vida bona.

3

Per això Nussbaum distingeix entre capacitat i funcionament. L’estat ha de garantir la capacitat, per exemple la de gaudir de bona salut i viure una vida de durada normal, però no ha d’obligar ningú a exercir-la: igual que garantir la llibertat religiosa és compatible amb no practicar cap religió, garantir la salut és compatible amb triar una vida poc saludable.

5

Des d’aquí, l’anunci es pot criticar. No informa sobre cap risc: mostra un home gras, amb un cigar i una copa, i diu a qui el mira que allò «no és vida». Sembla que vulgui avergonyir, i per tant coaccionar, els qui trien beure, fumar o fer una vida sedentària, i això no respecta la seva capacitat de decidir com viure. Tanmateix, es podria defensar l’anunci si es pensa que la publicitat comercial i la pressió social empenyien molta gent cap a aquests hàbits, i que la campanya l’ajudava a tenir de debò la possibilitat de viure de manera saludable. Al meu parer, pesa més la primera lectura.

678

Plató ho valoraria al revés. A La República defensa que han de governar els més preparats, els filòsofs que, després d’una formació llarga i molt exigent, coneixen la idea del bé, i que aquests poden decidir què ha de fer la resta de ciutadans. Si el governant sap quina vida és millor, és legítim que la prescrigui, com fa l’anunci quan diu als ciutadans quina vida no ho és.

18

El contrast és clar: per a Nussbaum, l’estat ha d’assegurar oportunitats i deixar l’elecció a cada persona, mentre que per a Plató qui sap què és el bé té dret a dirigir la vida dels altres. Per a Nussbaum l’anunci seria, com a mínim, dubtós; per a Plató, adequat.

El que puntua la pauta

1 punt: les idees 1 a 5; 1 punt: les idees 6 a 8.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §1
  5. §3
  6. §4
  7. §4
  8. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Dues tesis per discutir: una prova per votar i on són els nombres

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTambé a La valoració raonada d’una tesi

D’aquest tema, només l’opció B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A

Considereu la reflexió següent:

«És crucial per al bon funcionament d’una societat, i per al benestar de tots els ciutadans, que aquells qui governen i gestionen els afers públics ho facin amb competència, seny i bon criteri.

D’altra banda, a la gent ignorant és fàcil enganyar-la. I és fàcil que puguin creure que governarà bé algú que no ho farà. Per això, no està bé que la decisió de qui ha de governar la prengui el conjunt de tots els ciutadans. N’hi ha que són molt poc espavilats, o que són ignorants i fàcils d’entabanar. A les eleccions hi haurien de votar només aquells que poden acreditar un nivell suficient de formació i de capacitat d’entendre qüestions complexes, així com un coneixement bàsic mínim sobre el sistema polític i les qüestions que s’hi relacionen (per exemple, quin ha estat el sentit del vot de les diferents formacions polítiques en les decisions parlamentàries més importants dels darrers anys). Hauria d’haver-hi alguna mena de prova que calgués superar per a poder estar acreditat com a votant.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquestes consideracions i amb la conclusió final que se n’extreu. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

[2 punts]

Opció B

Considereu la reflexió següent:

«És ben clar que el nombre 7 existeix, i també el nombre 5 i el nombre 14, etc. I que tenen propietats: per exemple, el 7 té la propietat de ser més gran que el 4, i la propietat de ser imparell, i la propietat que si el sumem al número 60 obtenim 67, etc. D’altra banda, no hi ha cap lloc on hi hagi els nombres. Òbviament, no puc agafar un avió per anar a veure el número 7 allà on és. Si el nombre 7 existeix, però no existeix en cap lloc físic, aleshores el 7, i els altres nombres, han d’existir en algun altre reialme, potser un reialme com ara el món de les idees de Plató.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que es conclou en aquesta reflexió. Justifiqueu la resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció B

On són els nombres?2 punts

Plantejament Cal dir si, com que els nombres existeixen però no són en cap lloc físic, han d’existir en un altre reialme, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

1

La reflexió és un argument breu però fort. Parteix de dues coses que semblen certes: que els nombres existeixen, perquè tenen propietats que podem conèixer amb exactitud, i que no són en cap lloc físic. Si totes dues són veritat, cal concloure que hi ha una altra manera d’existir, no física, com el món de les idees de Plató. Hi estic d’acord: crec que els nombres existeixen independentment de nosaltres i de les coses materials.

2

La primera raó és que les veritats matemàtiques no depenen de ningú. Que 7 més 60 fan 67 ja era cert abans que existissin els humans i ho continuaria sent si desapareguéssim; ningú no ho va decidir, ho vam descobrir. Una cosa que no podem canviar i que descobrim té tots els trets d’una realitat que existeix independentment de nosaltres.

2

La segona és que els nombres no són coses materials. Puc comptar set pedres, però el 7 no és cap de les pedres, i si les trenco el 7 no es trenca. Ja Plató deia que els geòmetres, quan dibuixen un quadrat, no raonen sobre el dibuix, sinó sobre el quadrat en si, que només es veu amb el pensament, i que l’aritmètica obliga l’ànima a pensar en els nombres mateixos i no en cossos visibles. Allò que és etern i immutable no pot ser al món sensible, que sempre canvia.

2

Es pot objectar que els nombres només són una invenció nostra, com les regles d’un joc. Però les regles d’un joc les podem canviar quan vulguem, i en canvi no podem fer que 7 més 60 no faci 67, ni que hi hagi un nombre primer més gran que tots els altres: ho descobrim, no ho decidim. A més, aquestes veritats serveixen per descriure el món físic, cosa que no passa amb les regles dels escacs. Per això, encara que no sapiguem del cert com és aquest «altre reialme», l’argument de la reflexió em sembla sòlid.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

Contra la reflexió es pot dir que «existir» no vol dir el mateix quan parlem de nombres i quan parlem de taules. Dir que el 7 existeix pot voler dir només que hi ha un concepte ben definit i unes regles per fer-lo servir, igual que en els escacs hi ha un alfil amb els seus moviments sense que en cap reialme hi hagi un alfil en si. Els nombres serien una eina que hem creat per comptar i mesurar el món, i la seva objectivitat vindria de la precisió de les regles, no d’un món diferent.

A més, si els nombres fossin en un reialme no físic, fora de l’espai i del temps, no s’entén com hi podríem tenir accés nosaltres, que som éssers físics. Postular un altre món per explicar els nombres multiplica les realitats sense necessitat i crea un misteri més gran que el que resol.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2Obligar els joves a estudiar enginyeria

2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Martha Nussbaum
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Considereu el punt de vista següent:

«Si els països d’Europa volen seguir essent competitius i poder produir productes que els europeus puguem consumir i que les nostres empreses puguin vendre a altres països de fora de la Unió Europea, ens caldria millorar la nostra tecnologia puntera; per a aconseguir això hauria d’augmentar la proporció dels nostres joves que estudien enginyeries o ciències aplicades. És a dir, per a poder mantenir el nostre estil de vida i poder preservar en el futur el nivell de benestar que tenim actualment en la nostra societat, caldria que hi hagués més joves que estudiessin determinades carreres i es dediquessin a certes feines. Per això, és just i legítim que l’Estat pugui requerir a les persones joves que tenen una bona capacitat per a poder seguir estudis d’enginyeria o de ciències aplicades que facin aquests estudis i després treballin en els camps professionals que s’hi relacionen —encara que elles potser haurien preferit estudiar alguna altra cosa o fer alguna activitat professional diferent (com ara muntar un gimnàs o una botiga, estudiar dret i esdevenir fiscal, o dedicar-se a la música).»

2 Analitzeu com s’avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es destacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva d’un d’ells, i després com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva de l’altre. Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

22 punts

Plantejament Cal avaluar des de Plató i des de Nussbaum si l’estat pot obligar els joves més capacitats a estudiar enginyeria pel benestar col·lectiu, i dir en què es contraposen.

La resposta, corregida al marge

12

Plató probablement acceptaria aquest punt de vista. A La República explica que la ciutat neix perquè ningú no és autosuficient: necessitem molts béns que sols no podríem obtenir, i els obtenim millor si cadascú es dedica a una sola tasca, la que millor s’adiu amb les seves aptituds naturals. Aquest principi d’especialització és la base de la ciutat justa. Que un jove dotat per a l’enginyeria hi dediqui la vida és, des d’aquest punt de vista, ocupar el lloc que li correspon.

3

A més, Plató organitza la ciutat en classes, la dels governants, la dels guardians i la dels productors, i cadascú hi pertany per les seves capacitats, no pel seu gust. La llei no busca la felicitat d’una classe, sinó la de tota la ciutat, i per això ha de persuadir els ciutadans i, si cal, obligar-los a aportar a la comunitat allò en què són més útils. Que l’estat exigeixi aquests estudis hi encaixaria.

45

Nussbaum en discreparia. La seva teoria de les capacitats parteix de la dignitat de cada persona, que és un fi en si mateixa i no un mitjà per al benestar col·lectiu. L’estat ha de garantir a tothom un nivell suficient de capacitats centrals, com el pensament format per una educació adequada o la raó pràctica, que inclou poder planificar la pròpia vida. Però convertir aquestes capacitats en funcionaments, és a dir, decidir què s’estudia i a què es dedica cadascú, ha de dependre de la voluntat de cada persona.

6

Per tant, obligar un jove a estudiar enginyeria contra la seva preferència, encara que sigui per l’economia del país, li negaria justament la llibertat d’escollir que dona valor a les capacitats. Nussbaum admet que l’estat exigeixi funcionaments als infants, com anar a l’escola, però amb els adults només accepta la persuasió.

25

El contrast principal és el lloc de l’individu. Per a Plató, el bé de la ciutat justifica assignar a cadascú la funció per a la qual és més apte; per a Nussbaum, cada persona té dret a decidir la seva vida, i el benestar col·lectiu no justifica imposar-li una feina.

El que puntua la pauta

1 punt: les idees 1 a 3; 1 punt: les idees 4 a 6.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §3
  5. §3
  6. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Descartes i Plató

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Descartes

D’aquest tema, només l’opció B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

Observo que hi ha una gran diferència entre l’esperit i el cos, perquè el cos, per la seva naturalesa, és sempre divisible, i l’esperit és del tot indivisible. En efecte, quan considero el meu esperit, és a dir, a mi mateix en tant que soc només una cosa que pensa, no hi puc distingir cap part, sinó que em concebo com una cosa única i íntegra. I encara que tot l’esperit sembla estar unit a tot el cos, si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, sé que no per això se suprimiria cap part del meu esperit. I de les facultats de voler, de sentir, d’entendre, etc., no se’n pot dir pròpiament parts, perquè és un únic esperit el que vol, sent, entén, etc. En canvi, amb les coses corporals o extenses passa tot el contrari, ja que no n’hi ha cap que no es pugui dividir fàcilment en parts en el pensament, i per tant, no n’hi ha cap que no conegui com a divisible. I amb això n’hi hauria prou per a ensenyar-me que l’esperit o l’ànima de l’home és totalment diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans.

René Descartes. Meditacions metafísiques, vi

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «esperit»

b) «una cosa única i íntegra»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit de l’afirmació del text següent i les raons de René Descartes per a fer-la: «I amb això n’hi hauria prou per a ensenyar-me que l’esperit o l’ànima de l’home és totalment diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

—[…] Governar correspon a la part racional, perquè és sàvia i té previsió sobre tota l’ànima, i a la part fogosa li correspondrà ser súbdita i aliada de la part racional.

[…]

I aquestes dues parts s’imposaran a la part concupiscible, la qual ocupa l’espai més gran de l’ànima i és naturalment insaciable de béns.

[…]

Anomenem, doncs, coratjós un individu en virtut d’aquesta part fogosa de la seva natura quan, malgrat plaers o dolors, es manté ferm en allò que indica la raó sobre què és el que ha de témer i el que no.

—Totalment correcte —va dir ell.

—I l’anomenarem savi en virtut d’aquella petita part que governa i que dona aquestes indicacions, i que posseeix el coneixement de què convé a cadascuna de les tres parts, i a totes elles en conjunt.

—Sens dubte.

—I què més? No direm de tal home que és temperat per la unanimitat i harmonia d’aquestes tres parts, quan no hi ha cap conflicte entre l’element que mana i els dos que obeeixen, i tots estan d’acord que la raó ha de ser qui governi?

—Sí, la temprança —digué ell— és això i no pas cap altra cosa, tant a la ciutat com en l’individu.

—Finalment, un home serà just per allò que hem dit tantes vegades.

—És totalment indiscutible.

—Doncs què? —vaig dir—. Hi ha algun punt borrós en la nostra visió de la justícia que pugui fer que sembli que és una cosa diferent d’allò que vam trobar que era a la ciutat?

—No ho crec —va dir.

Plató. La República, llibre iv

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «ànima»

b) «part concupiscible»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit del següent fragment del text: «—Hi ha algun punt borrós en la nostra visió de la justícia que pugui fer que sembli que és una cosa diferent d’allò que vam trobar que era a la ciutat? —No ho crec —va dir.», i expliqueu quina justificació creu Plató que hi ha per a la idea que s’expressa en aquest fragment. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció B

IPlató, La República IV2 punts

Plantejament Cal resumir, en 60–100 paraules, com relaciona Plató les tres parts de l’ànima amb les virtuts de l’individu i com les compara amb les de la ciutat.

La resposta, corregida al marge

123

Plató distingeix tres parts en l’ànima: la racional, que ha de governar perquè és sàvia; la fogosa, la seva aliada, i la concupiscible, insaciable, que totes dues han de dominar. D’aquest ordre depenen les virtuts: l’individu és valent quan la part fogosa manté el que la raó diu que cal témer, savi per la part racional, i temperat quan les tres accepten que mani la raó.

45

Aquesta temprança és igual a la ciutat i en l’individu, i el text conclou que tampoc la justícia de l’individu no és diferent de la que s’havia trobat a la ciutat.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §2
  5. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascun, què volen dir en el text «ànima» i «part concupiscible».

La resposta, corregida al marge

1

«Ànima»: la part immaterial i immortal de la persona, on resideixen la raó, els desitjos i les virtuts.

2

«Part concupiscible»: la part de l’ànima que desitja els plaers sensibles i els béns, i no se sacia mai.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar què afirma el fragment, que la justícia de l’individu és la mateixa que la de la ciutat, i com ho justifica Plató amb l’analogia entre les classes de la ciutat i les parts de l’ànima.

La resposta, corregida al marge

7

En el fragment, Sòcrates pregunta si queda res borrós que pugui fer pensar que la justícia de l’individu és diferent de la que han trobat a la ciutat, i el seu interlocutor respon que no. Aquest breu intercanvi condensa una de les conclusions centrals de La República: la justícia és la mateixa a la ciutat i a l’ànima. Plató hi arriba després d’un llarg raonament, que cal reconstruir per entendre la frase.

123

El mètode de Plató és buscar la justícia primer a la ciutat, on es veu més en gran, i aplicar després a l’individu el que s’hi ha trobat. La ciutat ideal té tres classes: els governants, que han de ser savis; els guardians auxiliars, que la defensen i han de ser valents, i els productors (pagesos, artesans i comerciants), que n’asseguren les necessitats materials. La temprança és l’acord de totes les classes sobre qui ha de manar. I la ciutat és justa quan cada classe fa la feina que li és pròpia i no s’ocupa de la de les altres.

45

L’ànima té la mateixa estructura. La part racional coneix el que convé al conjunt, i la seva virtut és la saviesa; la part fogosa, on hi ha l’ànim i la indignació, ha de ser valenta i ajudar la raó; la part concupiscible desitja menjar, beure i altres plaers, i s’ha de deixar moderar. Plató ho mostra a partir dels conflictes interiors: qui té set però decideix no beure vol i rebutja alhora el mateix, i això només és possible si a l’ànima hi ha parts diferents. Així, a cada classe de la ciutat li correspon una part de l’ànima, i a cada virtut de la ciutat, una virtut de l’individu.

67

D’aquí ve la conclusió del fragment. Si la ciutat és justa quan cada classe fa la seva feina, l’individu és just quan cada part de l’ànima fa la seva: la raó governa, l’ànim l’ajuda i els desitjos obeeixen. La injustícia, en canvi, és una mena de revolta de les parts inferiors contra la raó. Per això, per a Plató, la justícia no és només una manera de tractar els altres, sinó un ordre interior de l’ànima, com una salut, i qui té aquest ordre també actua amb justícia.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §2
  2. §2
  3. §2
  4. §3
  5. §3
  6. §4
  7. §1

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2El coneixement segons Descartes o l’ànima segons Plató

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTambé a Descartes

D’aquest tema, només l’opció B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Descartes sobre la possibilitat d’obtenir coneixement fiable sobre com és el món, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Plató sobre la distinció entre cos i ànima amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció B

El cos i l’ànima segons Plató2 punts

Plantejament Cal caracteritzar com distingeix Plató el cos i l’ànima i com ho fa un altre autor, aquí Descartes, i contrastar-ho.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Plató, l’ésser humà és una ànima unida a un cos, i l’ànima n’és la part més valuosa. És immaterial i immortal i està emparentada amb el món intel·ligible de les idees, mentre que el cos pertany al món sensible, canviant i corruptible. A La República l’ànima té tres parts: la racional, que coneix i ha de governar; la fogosa, seu de l’ànim i del coratge, i la concupiscible, on hi ha els desitjos de menjar, beure i altres plaers. Els desitjos lligats al cos poden apartar l’ànima de la veritat, i l’educació consisteix a girar-la cap a les idees, com mostra l’al·legoria de la caverna.

1

Descartes també defensa que ànima i cos són dues realitats diferents, però les entén d’una altra manera. L’ànima o ment és una cosa que pensa i res més: entendre, voler, imaginar i sentir són maneres de pensar. El cos és una cosa extensa, una mena de màquina feta d’ossos, nervis i músculs, que s’explica per la figura i el moviment. A les Meditacions metafísiques ho demostra amb dos arguments: puc concebre clarament la ment sense el cos, i la ment és indivisible mentre que el cos és divisible.

2

Tots dos són dualistes i situen el més valuós de l’ésser humà en la seva capacitat de pensar, però hi ha diferències importants. L’ànima de Plató té parts, i el conflicte entre la raó i el desig és un conflicte dins l’ànima; la ment de Descartes no en té, i és un únic esperit el que vol, sent i entén. A més, per a Plató els desitjos corporals pertanyen a una part de l’ànima, mentre que per a Descartes neixen de la unió de la ment amb el cos. Finalment, per a Plató la unió amb el cos és sobretot un obstacle que l’ànima ha de superar per conèixer, mentre que Descartes subratlla que la ment hi està tan unida que hi forma una unitat, i per això sentim la fam o el dolor com a propis.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1Locke i Plató

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Locke

D’aquest tema, només l’opció B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

46. […] Era desassenyat, i alhora deshonest, aplegar més del que un podia fer servir. Però si en donava una part a algú altre per tal que no es deteriorés a les seves mans, això també era fer-ne ús. I si bescanviava prunes, que se li haurien podrit al cap d’una setmana, per nous, que es conservarien per menjar-ne tot un any, no feia cap mal a ningú; sempre que res no se li fes malbé inútilment a les mans, no malversava la provisió comuna ni destruïa cap porció del patrimoni dels altres. Així mateix, si donava ous a canvi d’un tros de metall que l’atreia pel color, o canviava les seves ovelles per petxines, o la llana per una pedra resplendent o per un diamant i ho conservava tota la vida, no violava en absolut els drets dels altres i podia acumular tantes coses durables d’aquesta mena com li vingués de gust; perquè la transgressió dels límits de la seva justa propietat no estava pas determinada per les quantitats que posseïa, sinó pel deteriorament innecessari de qualsevol d’aquestes possessions.

47. I així aparegué l’ús del diner, quelcom durable que els homes podien conservar sense que es deteriorés, i mitjançant el qual, per mutu consentiment, intercanviarien aquelles coses útils —si bé peribles— per a la subsistència.

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol v

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «deshonest»

b) «patrimoni»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la següent afirmació del text: «la transgressió dels límits de la seva justa propietat no estava pas determinada per les quantitats que posseïa, sinó pel deteriorament innecessari de qualsevol d’aquestes possessions.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

—[…] Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea del bé, distingint-la de totes les altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les demostracions no en l’aparença sinó en l’essència de les coses per poder refutar al final totes les objeccions, no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no del saber? […]

—Sí, per Zeus! —va exclamar—. Diré tot això i amb totes les meves forces.

—Aleshores, si algun dia has d’educar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no els permetràs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes més importants mentre estiguin privats de raó […].

—No, en efecte —digué.

—Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capaços de preguntar i respondre amb la més gran competència possible?

—Els ho prescriuré —va dir—, completament d’acord amb tu.

—I no creus —vaig dir— que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que es pugui posar, amb justícia, per damunt d’ella, i que ella és com el cim de tot ensenyament?

—Sí que m’ho sembla —digué.

Plató. La República, llibre vii

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «idea»

b) «opinió»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, del que s’expressa amb la següent frase del text: «Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea del bé […], no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona […]?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció B

IPlató, La República VII2 punts

Plantejament Cal resumir, en 60–100 paraules, la distinció entre saber i opinió respecte al bé i la conseqüència que en treu Plató per a l’educació dels governants.

La resposta, corregida al marge

1

El text distingeix dos graus de coneixement: l’opinió, que es queda en l’aparença i, com a molt, arriba a una imatge del bé, i el saber, que coneix l’essència. Qui no sap distingir amb la raó la idea del bé ni defensar-la de les objeccions no coneix, doncs, ni el bé en si ni res de bo.

23

Per això els futurs governants no poden estar privats de raó: s’han de formar sobretot en la dialèctica, l’art de preguntar i respondre, que és el cim de tots els ensenyaments i el que porta a conèixer el bé.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascun, què volen dir en el text «idea» i «opinió».

La resposta, corregida al marge

1

«Idea»: la forma o essència d’una cosa, eterna i immutable, que només es coneix amb la raó.

2

«Opinió»: un coneixement insegur, basat en les aparences sensibles, inferior al saber o ciència.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què, segons Plató, qui no coneix amb la raó la idea del bé no coneix el bé en si ni cap cosa bona, a partir de la teoria de les idees i dels graus de coneixement.

La resposta, corregida al marge

5

La frase afirma que qui no és capaç de discernir amb la raó la idea del bé no coneix ni el bé en si ni cap cosa bona: com a molt en té una imatge, per opinió. Pot semblar exagerat, perquè tothom creu saber que la salut o l’amistat són bones. Per a Plató, però, saber que una cosa és bona exigeix saber per què ho és, i això només ho dona el coneixement de la idea del bé.

15

Aquesta exigència es basa en la teoria de les idees. Hi ha dos nivells de realitat: el món sensible, el de les coses que veiem, múltiples i canviants, i el món intel·ligible, el de les idees, eternes, immutables i perfectes. Les coses sensibles són el que són perquè participen de les idees: una acció és justa perquè participa de la idea de justícia, i una cosa és bona perquè participa del bé. Qui només coneix les coses sensibles coneix còpies, i no pot dir per què són el que són.

2

A cada nivell de realitat li correspon un grau de coneixement. L’opinió se centra en el món sensible i inclou la imaginació, que capta imatges i ombres, i la creença, que capta les coses mateixes. La ciència se centra en el món intel·ligible i inclou el pensament discursiu de les matemàtiques, que parteix d’hipòtesis, i la intel·ligència, que, per mitjà de la dialèctica, s’eleva fins a un principi que ja no és cap hipòtesi. És el camí que dramatitza l’al·legoria de la caverna: el presoner passa de les ombres a les coses i, finalment, a contemplar el sol.

3

Aquest principi és la idea del bé, la idea suprema. Plató la compara amb el sol: així com el sol fa visibles les coses i les fa néixer i créixer, el bé fa cognoscibles les idees i els dona l’ésser. Només la dialèctica, que raona sense recolzar-se en les aparences i resisteix totes les objeccions, hi pot arribar; sense ella, tot el que diem sobre coses bones queda sense fonament.

4

La conseqüència és política. Com que per obrar bé cal conèixer el bé, només qui l’ha conegut pot governar bé, i per això el text demana que els futurs governants es formin en la dialèctica.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §2
  2. §3
  3. §4
  4. §5
  5. §1

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2La legitimitat segons Locke o el bé segons Plató

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTambé a Locke

D’aquest tema, només l’opció B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Locke sobre què és el que fa que un determinat govern o forma d’organització política estigui legitimada amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Plató sobre el bé amb la concepció sobre el bé (o sobre allò que és bo per ell mateix) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció B

El bé segons Plató2 punts

Plantejament Cal caracteritzar la concepció de Plató sobre el bé i la d’un altre autor, aquí Nietzsche, i contrastar-les.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Plató, el bé és una realitat objectiva, eterna i independent de nosaltres: la idea del bé, la més alta del món intel·ligible. Com el sol, que fa visibles les coses i les fa viure, el bé fa cognoscibles les idees i els dona l’ésser, i les coses i les accions són bones perquè en participen. No es coneix pels sentits ni per l’opinió, sinó amb la raó, per mitjà de la dialèctica, i qui el coneix pot obrar bé i governar bé. És el fonament alhora del coneixement, de la moral i de la política.

1

Nietzsche nega que hi hagi un bé en si. A La genealogia de la moral investiga d’on venen els valors i troba que «bo» té dues històries. Primer, els nobles i poderosos s’anomenaven bons a si mateixos, i dolents els febles i vulgars. Després, la revolta dels esclaus en la moral, nascuda del ressentiment, va invertir aquesta valoració: va anomenar malvats els forts i bons els humils i els qui pateixen. Els valors, doncs, no es descobreixen: els creen els éssers humans des d’una manera de viure que afirma la vida o que la nega.

2

El contrast és radical. Per a Plató, el bé existeix abans de nosaltres i per damunt nostre, i el filòsof el descobreix; per a Nietzsche, el bé és una creació humana amb una història, i la pregunta important és qui l’ha creat i al servei de quina vida. Plató situa el bé en un món intel·ligible separat del sensible; Nietzsche, al pròleg de Més enllà del bé i del mal, considera la invenció platònica del bé en si el pitjor dels errors comesos fins ara, perquè nega la perspectiva, que és la condició de tota vida. Per a Plató, conèixer el bé ens fa millors; per a Nietzsche, cal transvalorar els valors i crear-ne de nous, que afirmin la vida.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Errors típics que penalitza la pauta

Preguntes freqüents

Quantes preguntes de Plató han sortit a la PAU d’Història de la Filosofia de Catalunya?

Entre 2023 i 2026, 14 preguntes en 8 exercicis, de 5 dels 15 exàmens que tenim resolts. Han sortit els anys 2026, 2025 i 2023. Un exercici amb preguntes de diversos temes surt a la pàgina de cadascun, amb les seves.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial no dona cap redacció, només les idees que puntuen i, quan ho diu, quant val cada una. La resposta model l’escriu EducaIA i, al marge de cada paràgraf, diu quines idees de la pauta cobreix.

Com sé quina nota trauria la meva resposta?

Marca a la llista les idees de la pauta que tenia la teva. On la pauta reparteix els punts, la pàgina et dona una nota orientativa amb les seves regles; on valora la resposta de manera global, et diu quines idees hi han de ser. Si una idea hi és, ho decideixes tu, i l’ortografia i la presentació poden treure fins a 0,25 punts de tot l’examen. No es guarda res del que marques.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats, amb espai per respondre, i les respostes model a part. Cada exercici enllaça també el PDF oficial de l’examen i de la pauta.

Respostes model escrites per EducaIA i contrastades idea per idea amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Tens la PAU de Filosofia aquest curs?

Puja els teus apunts de Filosofia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Filosofia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Els altres temes de Filosofia

DescartesLockeHumeKantJohn Stuart MillNietzscheMartha NussbaumLa valoració raonada d’una tesi

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.