Martha Nussbaum: exercicis de la PAU de Filosofia resolts

Les 8 preguntes de Martha Nussbaum de la PAU d’Història de la Filosofia de Catalunya de 2025 a 2026: l’enunciat de l’examen i una resposta model d’EducaIA, amb el número de cada idea de la pauta al marge del paràgraf que la cobreix. Marca les idees que tenia la teva; on la pauta reparteix els punts, en veuràs una nota orientativa.

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · juny · sèrie 12026 · extraordinària2025 · juny · sèrie 12025 · extraordinària

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 4 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2025–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció.

En 2 de 4 exàmens

  1. Els textos són de Crear capacitats. Digues quina tesi defensa el fragment: l’objecció a l’enfocament utilitarista, que mesura la qualitat de vida d’un país pel grau en què se satisfan les preferències que la gent declara, o l’excepció de l’educació dels infants, en què l’estat ha d’assegurar funcionaments i no només capacitats.

  2. Mostra el pas que la sosté: les preferències s’adapten a les expectatives dels altres, i qui creu que una cosa no és per a la gent de la seva classe, el seu gènere o la seva raça deixa de desitjar-la. O bé: l’educació és una excepció perquè la capacitat d’elecció dels infants és immadura, perquè els pares els poden empènyer a deixar els estudis i perquè obre moltes capacitats futures; amb els adults, cal persuadir, no obligar.

  3. Escriu-lo amb paraules teves, sense parafrasejar el text, i en el marge de paraules que fixa l’enunciat.

En 2 de 4 exàmens

  1. Dona el sentit que té el terme en aquest text, en una frase de cinc a vint paraules per terme. No cal vocabulari tècnic ni una definició vàlida per a qualsevol context: el sentit el pots treure del mateix text.

  2. Els termes del seu enfocament, digues-los com els fa servir el text: «funcionaments», el que algú és o fa efectivament; «preferències adaptatives», les que algú té perquè ha ajustat el que voldria al que creu que s’espera d’ell; «objectiu social», el que determina la qualitat de vida d’una societat; «persuasió», intentar convèncer algú amb raons en lloc d’obligar-lo.

En 4 de 4 exàmens

  1. Presenta el projecte: a Crear capacitats, Nussbaum proposa una teoria bàsica de la justícia social que no mira el creixement econòmic ni la satisfacció de les preferències, sinó què és capaç de fer i de ser realment cada persona. Una societat justa, que respecta la dignitat de tothom, ha de garantir a cadascú un nivell suficient de deu capacitats centrals.

  2. Distingeix capacitat i funcionament: la capacitat és l’oportunitat real de fer o de ser alguna cosa; el funcionament, el que la persona fa o és de fet. Com que la llibertat d’elecció és central, l’estat garanteix capacitats i deixa a cadascú decidir si les exerceix, igual que la llibertat religiosa és compatible amb no practicar cap religió. Una de les capacitats és, precisament, formar-se una concepció del bé i planificar la pròpia vida.

  3. Explica l’excepció de l’educació dels infants: aquí l’estat ha d’exigir el funcionament, no només la capacitat, perquè la seva capacitat d’elecció encara és immadura, perquè depenen de pares que els poden fer treballar i perquè educar-se és un funcionament fèrtil, que obre moltes capacitats. Exigir-ho ara protegeix la llibertat de l’adult que seran.

  4. Contra l’utilitarisme, explica les preferències adaptatives amb paraules teves: qui veu durant anys que una cosa no és per a la gent com ell deixa de desitjar-la, i un enfocament que mesura la satisfacció de les preferències declarades no pot veure aquesta injustícia. La teoria de les capacitats sí: és injust que algú no pugui participar en la vida política, encara que no ho desitgi.

  5. En una avaluació amb Plató, el contrast és el lloc de l’individu: per a Plató, qui sap què és el bé pot dirigir la vida dels altres i assignar a cadascú la funció per a la qual és més apte; per a Nussbaum, l’estat assegura les oportunitats i l’elecció és de cada persona, que és un fi en si mateixa i no un mitjà per al benestar col·lectiu.

Els exercicis, del més recent al més antic

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Plató i Nussbaum

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Plató

D’aquest tema, només l’opció B

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text). Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A

I OPCIÓ A

Tota aquesta imatge, estimat Glaucó —vaig dir-li—, cal que l’enllacis amb el que hem dit abans; la regió que ens és revelada per la vista l’has de comparar amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol, i si ara compares la pujada i la contemplació de les coses de dalt amb l’ascensió de l’ànima cap al món intel·ligible, no t’apartaràs de la meva conjectura, ja que és aquesta la que vols sentir, i la que sols el déu sap si és o no correcta. És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: al cim del món cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé. Ara, quan ha estat vista, se la reconeix a l’acte com a causa de tot el que és bell i recte, per tal com genera en el món visible la llum i el sol, i en el món intel·ligible per tal com crea ella sola, com a sobirana, la veritat i l’enteniment. I el qui vulgui actuar assenyadament en privat o en públic cal que contempli aquesta idea.

Plató. La República, llibre vii

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre vuitanta i cent vint paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «ànima»

b) «conjectura»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «el qui vulgui actuar assenyadament en privat o en públic cal que contempli aquesta idea». Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es justifica a partir de les propostes filosòfiques de Plató. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

L’enfocament utilitarista […] mesura la qualitat de vida en una nació fixant-se en la utilitat […], entenent per utilitat la satisfacció de preferències. […] L’enfocament utilitarista té la virtut d’interessar-se per les persones: mesura la qualitat de vida d’acord amb el que la gent manifesta sobre com se sent […].

L’enfocament utilitarista […] presenta quatre problemes […].

Una tercera objecció […] se centra en la mal·leabilitat social de les preferències i les satisfaccions. Les preferències no venen donades de forma fixa: responen a les condicions socials. Quan la societat ha posat certes coses fora de l’abast d’algunes persones, aquestes, normalment, aprenen a no voler tals coses; formen el que Elster i Sen anomenen preferències adaptatives. De vegades, l’adaptació es produeix, fins i tot, després que la persona volgués, inicialment, aquesta cosa. El títol mateix del llibre d’Elster, Raïm verd, s’inspira en la faula de la guineu que diu que el raïm és verd just a partir del moment en què s’adona que no pot abastar-lo. De vegades, tanmateix, les persones aprenen, des del principi, a no voler aquests béns perquè estan situats fora dels límits assequibles per als individus del seu gènere, la seva raça o la seva classe. Les dones a qui s’ha educat amb un model de com ha de ser una ‘dona com cal’, segons el qual una dona no treballa fora de casa i no té gaires estudis, sovint ja no solen desenvolupar el desig de fer aquestes coses i, per tant, poden declarar-se satisfetes amb el seu estat, encara que se’ls hagin negat oportunitats que, si les haguessin tingut, les haurien aprofitat i gaudit. Altres grups marginats també tendeixen a interioritzar el seu estatus de ciutadans de segona classe. En definir l’objectiu social en termes de la satisfacció de les preferències que de fet es tenen, els enfocaments utilitaristes solen reforçar l’statu quo, cosa que pot ser molt injusta.

Martha C. Nussbaum. Crear capacitats, capítol 3

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre vuitanta i cent vint paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text les expressions següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «preferències adaptatives»

b) «objectiu social»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «En definir l’objectiu social en termes de la satisfacció de les preferències que de fet es tenen, els enfocaments utilitaristes solen reforçar l’statu quo, cosa que pot ser molt injusta.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i com es relaciona amb les propostes filosòfiques de Martha Nussbaum; indiqueu quina justificació ofereix Nussbaum per a aquesta afirmació. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nussbaum que siguin pertinents, encara que potser no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció B

INussbaum, Crear capacitats, capítol 32 punts

Plantejament Cal resumir l’objecció de Nussbaum a l’enfocament utilitarista i com les preferències adaptatives la fonamenten.

La resposta, corregida al marge

12

El text planteja una objecció de Nussbaum a l’enfocament utilitarista, que mesura la qualitat de vida d’un país per la satisfacció de les preferències de la gent, tal com aquesta la declara quan se li pregunta.

3

El problema és que les preferències no són fixes, sinó que s’adapten a les condicions socials: qui ha après que certs béns no són per a la gent del seu gènere, la seva raça o la seva classe deixa de desitjar-los, com passa a moltes dones educades per quedar-se a casa. Com que l’utilitarisme només compta les preferències que de fet es tenen, no pot veure la injustícia d’aquestes privacions i acaba reforçant l’statu quo.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir què volen dir en el text «preferències adaptatives» i «objectiu social», en poques paraules cadascuna.

La resposta, corregida al marge

1

«Preferències adaptatives»: desitjos que una persona ajusta al que s’espera d’ella, deixant de voler el que creu inabastable.

2

«Objectiu social»: la fita que es proposa una societat, allò que considera que fa bona la vida dels seus membres.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què mesurar la qualitat de vida per les preferències que es tenen pot perpetuar injustícies, i com ho justifica Nussbaum amb les preferències adaptatives.

La resposta, corregida al marge

1

La frase resumeix l’objecció que Nussbaum fa a l’enfocament utilitarista. Aquest enfocament avalua la qualitat de vida d’un país pel grau de satisfacció dels desitjos i les preferències dels seus habitants, i coneix aquest grau a través del que la gent diu quan se li pregunta si està satisfeta. Si l’objectiu social és satisfer les preferències que la gent té de fet, una societat on tothom es declara content semblarà una societat que funciona bé, encara que no sigui justa.

2

El problema és que les preferències no són una dada fixa, sinó que es formen dins d’unes condicions socials. Són preferències adaptatives: quan una persona veu durant anys que una cosa no és a l’abast de la gent com ella, sovint deixa de desitjar-la, sigui perquè renuncia a un desig que tenia, sigui perquè no l’arriba a tenir mai. Algú que ha crescut en un barri on ningú no va a la universitat pot no plantejar-se mai d’estudiar-hi i, tanmateix, no sentir-se privat de res.

3

Això és un problema greu per a l’utilitarisme. Com que pren les preferències declarades com a mesura, no té cap manera de detectar una privació quan la mateixa privació ha apagat el desig: la injustícia queda amagada darrere de la satisfacció. A més, si l’objectiu és només que la gent obtingui el que ja vol, les condicions que han deformat aquests desitjos queden intactes, i per això l’enfocament reforça l’statu quo: els grups marginats que han interioritzat la seva posició hi continuaran.

4

Nussbaum hi afegeix altres objeccions: l’utilitarisme suma les satisfaccions de tots i no mira si cada persona és tractada de manera justa; tracta com a comparables preferències que no ho són; i el cas de la màquina del plaer mostra que la satisfacció no és tot el que volem ni el que dona valor a una vida.

5

La seva alternativa és la teoria de les capacitats, que no pregunta què sent la gent, sinó què és capaç de fer i de ser realment. Des d’aquí sí que es pot dir que és injust que algú no tingui l’oportunitat de participar en la vida política, encara que no ho desitgi. És el cas de Vasanti, que abans de rebre suport i formació no trobava a faltar aquesta oportunitat, tot i que no tenir-la era un mal i una injustícia.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2Un anunci per una vida saludable

2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Plató
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Considereu l’anunci següent, que es va poder veure en tanques publicitàries i missatges de televisió, en una campanya governamental l’any 1991, abans de Nadal.

[Anunci: fotografia en blanc i negre d’un home gras assegut en una butaca, de qui no es veu la cara: se’n veu el cos des del coll fins als genolls, amb la camisa tibant sobre la panxa. En una mà té un cigar encès i en l’altra, una copa. A dalt hi ha l’escut i el nom «Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social»; a sota, en lletres grans, el lema «NO T’ENGANYIS. AIXÒ NO ÉS VIDA.» La imatge es veu a l’enunciat oficial.]

2 Expliqueu, en primer lloc, com creieu que caldria avaluar l’adequació d’aquesta campanya publicitària, destinada a promoure estils de vida saludables, a partir de la teoria de les capacitats de Martha Nussbaum.

A continuació, compareu l’avaluació que heu fet des de la perspectiva de Nussbaum amb l’avaluació que podem inferir que caldria fer des de la perspectiva d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental (podeu triar el segon autor/a que vulgueu).

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

22 punts

Plantejament Cal valorar l’anunci des de la teoria de les capacitats de Nussbaum i després des de Plató, i comparar les dues valoracions.

La resposta, corregida al marge

124

Per a Martha Nussbaum, una societat justa, que respecta la dignitat de cada persona, ha de garantir a tothom un nivell suficient de deu capacitats centrals, és a dir, d’oportunitats reals de fer i de ser. Una d’aquestes capacitats és la de formar-se una concepció del bé i planificar la pròpia vida. La teoria dona molta importància, doncs, al fet que cadascú triï què és per a ell una vida bona.

3

Per això Nussbaum distingeix entre capacitat i funcionament. L’estat ha de garantir la capacitat, per exemple la de gaudir de bona salut i viure una vida de durada normal, però no ha d’obligar ningú a exercir-la: igual que garantir la llibertat religiosa és compatible amb no practicar cap religió, garantir la salut és compatible amb triar una vida poc saludable.

5

Des d’aquí, l’anunci es pot criticar. No informa sobre cap risc: mostra un home gras, amb un cigar i una copa, i diu a qui el mira que allò «no és vida». Sembla que vulgui avergonyir, i per tant coaccionar, els qui trien beure, fumar o fer una vida sedentària, i això no respecta la seva capacitat de decidir com viure. Tanmateix, es podria defensar l’anunci si es pensa que la publicitat comercial i la pressió social empenyien molta gent cap a aquests hàbits, i que la campanya l’ajudava a tenir de debò la possibilitat de viure de manera saludable. Al meu parer, pesa més la primera lectura.

678

Plató ho valoraria al revés. A La República defensa que han de governar els més preparats, els filòsofs que, després d’una formació llarga i molt exigent, coneixen la idea del bé, i que aquests poden decidir què ha de fer la resta de ciutadans. Si el governant sap quina vida és millor, és legítim que la prescrigui, com fa l’anunci quan diu als ciutadans quina vida no ho és.

18

El contrast és clar: per a Nussbaum, l’estat ha d’assegurar oportunitats i deixar l’elecció a cada persona, mentre que per a Plató qui sap què és el bé té dret a dirigir la vida dels altres. Per a Nussbaum l’anunci seria, com a mínim, dubtós; per a Plató, adequat.

El que puntua la pauta

1 punt: les idees 1 a 5; 1 punt: les idees 6 a 8.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §1
  5. §3
  6. §4
  7. §4
  8. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Nussbaum i Descartes

6 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Descartes

D’aquest tema, només l’opció A

Enunciat oficial
Enunciat oficial

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

L’educació és un àmbit en què és legítim que es relaxi l’habitual deferència a la llibertat d’elecció: aquí, els governs faran bé d’exigir que els infants tinguin certs funcionaments, i no només capacitats. Per què és aquest cas diferent de molts altres? És diferent només quan estem pensant en infants, els quals tenen les capacitats de lliure elecció encara immadures i són susceptibles de sucumbir a les pressions dels pares perquè treballin en lloc d’estudiar (atès que depenen econòmicament d’ells i tenen molt poques opcions per a poder evitar aquesta situació). L’educació és un factor tan fonamental a l’hora de donar accés a un ampli espectre de les capacitats que pot tenir un adult que fer que sigui obligatòria durant la infància és una mesura justificada per l’espectacular expansió de capacitats que propicia de cara a moments posteriors de la vida. Pel que fa als infants, doncs, el compromís de l’estat amb les capacitats futures dels seus ciutadans, unit al seu profund interès a comptar amb ciutadans informats i capaços, justifica un enfocament governamental agressiu que converteixi l’educació primària i secundària en obligatòria […]. En el cas de l’educació d’adults a qui caldria obtenir més educació de la que van tenir en el seu dia, l’enfocament correcte seria recórrer a la persuasió.

Martha C. Nussbaum, Crear capacitats, capítol 8

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «funcionaments»

b) «persuasió»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «L’educació és un àmbit on és legítim que es relaxi l’habitual deferència a la llibertat d’elecció: aquí, els governs faran bé d’exigir que els infants tinguin certs funcionaments, i no només capacitats.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de Martha C. Nussbaum; indiqueu quina justificació ofereix Nussbaum per a aquesta afirmació. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nussbaum que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Tot i que la sequedat de la gola no sempre ve, com és habitual, del fet que beure és necessari per a la salut del cos, sinó de vegades d’una causa del tot contrària, com és el cas dels hidròpics, és de totes maneres molt millor que ens enganyi en aquesta circumstància que no pas que ens enganyés sempre, quan el cos està ben disposat […].

Aquesta consideració m’és molt útil no només per a reconèixer tots els errors a què la meva naturalesa està sotmesa, sinó també per a evitar-los, o per a corregir-los més fàcilment. Sé que allò que els meus sentits m’indiquen sobre el que és bo o és nociu per al cos és més sovint veritat que no pas fals; puc gairebé sempre examinar una mateixa cosa amb molts sentits; i puc, a més, utilitzar la meva memòria (que connecta el present i el passat) i el meu enteniment (que ara ja ha descobert totes les causes dels meus errors). No haig de témer, doncs, que hi pugui haver falsedat en les coses que els meus sentits em representen habitualment. […] De cap manera no haig de dubtar de la veritat d’aquestes coses, si després d’haver apel·lat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d’aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres. Perquè, del fet que Déu no és enganyador, se’n segueix necessàriament que jo en això tampoc no m’enganyo.

René Descartes. Meditacions metafísiques, vi

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «falsedat»

b) «se’n segueix necessàriament»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «De cap manera no haig de dubtar de la veritat d’aquestes coses, si després d’haver apel·lat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d’aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de René Descartes; indiqueu com aquesta afirmació es justificaria a partir de les propostes de Descartes. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

Opció A

INussbaum, Crear capacitats, capítol 82 punts

Plantejament Cal resumir per què, segons el text, l’educació dels infants és una excepció en què l’estat pot exigir funcionaments, i per què l’excepció no s’estén als adults.

La resposta, corregida al marge

1

Segons Nussbaum, l’educació és una excepció a la regla general de respectar la llibertat d’elecció: en aquest àmbit, l’estat no s’ha de limitar a oferir als infants la possibilitat d’estudiar, que seria una capacitat, sinó que ha d’exigir que estudiïn de fet, que és un funcionament.

23

L’excepció es justifica per tres raons: els infants encara no tenen madura la capacitat d’escollir; depenen econòmicament dels pares, que els poden pressionar perquè treballin en lloc d’estudiar; i l’educació rebuda en la infància multiplica les capacitats que tindran com a adults, cosa que també interessa a l’estat. En canvi, l’excepció no val per als adults poc formats: amb ells, el camí correcte és la persuasió, no l’obligació.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §2

II1 punt

Plantejament Cal dir què volen dir en el text «funcionaments» i «persuasió», en poques paraules cadascun.

La resposta, corregida al marge

1

«Funcionaments»: allò que una persona fa o és efectivament, com anar a l’escola, i no només allò que podria fer.

2

«Persuasió»: intentar que algú faci una cosa donant-li raons que el convencin, sense obligar-lo.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Plantejament Cal explicar per què, per a Nussbaum, en l’educació dels infants l’estat ha d’exigir el funcionament i no només garantir la capacitat, malgrat el pes que la seva teoria dona a la llibertat d’elecció.

La resposta, corregida al marge

1

A Crear capacitats, Nussbaum proposa una teoria bàsica de la justícia social. En lloc de mesurar la qualitat de vida d’un país pel creixement econòmic o per la satisfacció de les preferències, l’enfocament de les capacitats pregunta què és capaç de fer i de ser cada persona. Una societat és mínimament justa si garanteix a tothom, per respecte a la seva dignitat, un nivell suficient d’unes capacitats centrals, com la salut, el pensament i la imaginació formats per una educació adequada, la raó pràctica o la participació política.

23

Les capacitats són oportunitats reals d’escollir i d’actuar; els funcionaments són la realització d’aquestes capacitats, el que la persona de fet fa o és. Com que per a Nussbaum la llibertat d’elecció és central, la tasca de l’estat és normalment assegurar capacitats i deixar que cadascú decideixi si les exerceix: qui té garantit l’accés a l’aliment pot decidir fer dejuni. Aplicat a l’escola, garantir la capacitat seria que cap llei no prohibís als infants estudiar i que cap obstacle material, com la pobresa o la falta d’escoles, no els ho impedís a la pràctica. La frase diu que aquí l’estat ha d’anar més enllà i exigir el funcionament: que els infants vagin de fet a l’escola.

4

Això sembla contradir l’esperit de la teoria. Si el que compta és poder escollir, imposar una activitat a tot un grup de la població, els menors, i restringir-ne de manera tan significativa la llibertat d’elecció sembla justament el tipus d’imposició que l’enfocament de les capacitats vol evitar.

56

Nussbaum respon que el cas dels infants és especial. La seva capacitat d’escollir encara no és madura, i no se’ls pot tractar com a adults que decideixen per si mateixos. A més, depenen dels pares i tenen poques sortides si aquests els volen posar a treballar: deixar-ho a la seva elecció seria, de fet, deixar-ho a la pressió familiar. I, sobretot, l’educació és un funcionament fèrtil: anar a l’escola de petit genera moltes capacitats internes, com llegir, raonar o informar-se, que obren a l’adult un ventall d’opcions molt més ampli.

25

Per tant, exigir el funcionament ara és la manera de protegir la llibertat de demà: s’imposa una cosa a l’infant perquè l’adult que serà pugui escollir de debò. L’estat, a més, té interès a comptar amb ciutadans informats i capaços. Però l’excepció no s’estén als adults amb poca formació: la seva capacitat d’elecció ja és madura, i amb ells només és legítima la persuasió.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §3
  5. §4
  6. §4

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2Obligar els joves a estudiar enginyeria

2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTambé a Plató
Enunciat oficial
Enunciat oficial

Considereu el punt de vista següent:

«Si els països d’Europa volen seguir essent competitius i poder produir productes que els europeus puguem consumir i que les nostres empreses puguin vendre a altres països de fora de la Unió Europea, ens caldria millorar la nostra tecnologia puntera; per a aconseguir això hauria d’augmentar la proporció dels nostres joves que estudien enginyeries o ciències aplicades. És a dir, per a poder mantenir el nostre estil de vida i poder preservar en el futur el nivell de benestar que tenim actualment en la nostra societat, caldria que hi hagués més joves que estudiessin determinades carreres i es dediquessin a certes feines. Per això, és just i legítim que l’Estat pugui requerir a les persones joves que tenen una bona capacitat per a poder seguir estudis d’enginyeria o de ciències aplicades que facin aquests estudis i després treballin en els camps professionals que s’hi relacionen —encara que elles potser haurien preferit estudiar alguna altra cosa o fer alguna activitat professional diferent (com ara muntar un gimnàs o una botiga, estudiar dret i esdevenir fiscal, o dedicar-se a la música).»

2 Analitzeu com s’avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es destacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva d’un d’ells, i després com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva de l’altre. Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada.

[2 punts]

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

22 punts

Plantejament Cal avaluar des de Plató i des de Nussbaum si l’estat pot obligar els joves més capacitats a estudiar enginyeria pel benestar col·lectiu, i dir en què es contraposen.

La resposta, corregida al marge

12

Plató probablement acceptaria aquest punt de vista. A La República explica que la ciutat neix perquè ningú no és autosuficient: necessitem molts béns que sols no podríem obtenir, i els obtenim millor si cadascú es dedica a una sola tasca, la que millor s’adiu amb les seves aptituds naturals. Aquest principi d’especialització és la base de la ciutat justa. Que un jove dotat per a l’enginyeria hi dediqui la vida és, des d’aquest punt de vista, ocupar el lloc que li correspon.

3

A més, Plató organitza la ciutat en classes, la dels governants, la dels guardians i la dels productors, i cadascú hi pertany per les seves capacitats, no pel seu gust. La llei no busca la felicitat d’una classe, sinó la de tota la ciutat, i per això ha de persuadir els ciutadans i, si cal, obligar-los a aportar a la comunitat allò en què són més útils. Que l’estat exigeixi aquests estudis hi encaixaria.

45

Nussbaum en discreparia. La seva teoria de les capacitats parteix de la dignitat de cada persona, que és un fi en si mateixa i no un mitjà per al benestar col·lectiu. L’estat ha de garantir a tothom un nivell suficient de capacitats centrals, com el pensament format per una educació adequada o la raó pràctica, que inclou poder planificar la pròpia vida. Però convertir aquestes capacitats en funcionaments, és a dir, decidir què s’estudia i a què es dedica cadascú, ha de dependre de la voluntat de cada persona.

6

Per tant, obligar un jove a estudiar enginyeria contra la seva preferència, encara que sigui per l’economia del país, li negaria justament la llibertat d’escollir que dona valor a les capacitats. Nussbaum admet que l’estat exigeixi funcionaments als infants, com anar a l’escola, però amb els adults només accepta la persuasió.

25

El contrast principal és el lloc de l’individu. Per a Plató, el bé de la ciutat justifica assignar a cadascú la funció per a la qual és més apte; per a Nussbaum, cada persona té dret a decidir la seva vida, i el benestar col·lectiu no justifica imposar-li una feina.

El que puntua la pauta

1 punt: les idees 1 a 3; 1 punt: les idees 4 a 6.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §3
  5. §3
  6. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencer, resoltExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Errors típics que penalitza la pauta

Preguntes freqüents

Quantes preguntes de Martha Nussbaum han sortit a la PAU d’Història de la Filosofia de Catalunya?

Entre 2025 i 2026, 8 preguntes en 4 exercicis, de 4 dels 15 exàmens que tenim resolts. Han sortit els anys 2026 i 2025. Un exercici amb preguntes de diversos temes surt a la pàgina de cadascun, amb les seves.

Les respostes són les oficials?

No: la pauta oficial no dona cap redacció, només les idees que puntuen i, quan ho diu, quant val cada una. La resposta model l’escriu EducaIA i, al marge de cada paràgraf, diu quines idees de la pauta cobreix.

Com sé quina nota trauria la meva resposta?

Marca a la llista les idees de la pauta que tenia la teva. On la pauta reparteix els punts, la pàgina et dona una nota orientativa amb les seves regles; on valora la resposta de manera global, et diu quines idees hi han de ser. Si una idea hi és, ho decideixes tu, i l’ortografia i la presentació poden treure fins a 0,25 punts de tot l’examen. No es guarda res del que marques.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats, amb espai per respondre, i les respostes model a part. Cada exercici enllaça també el PDF oficial de l’examen i de la pauta.

Respostes model escrites per EducaIA i contrastades idea per idea amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Tens la PAU de Filosofia aquest curs?

Puja els teus apunts de Filosofia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Filosofia a EducaIA

Tots els exàmens de CatalunyaCentre PAU de CatalunyaCalculadora de nota PAU

Els altres temes de Filosofia

PlatóDescartesLockeHumeKantJohn Stuart MillNietzscheLa valoració raonada d’una tesi

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.