Locke: exercicis de la PAU de Filosofia resolts

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

I heus aquí que, mentre parlo, algú atansa aquest tros de cera al foc. El que hi quedava de sabor es desprèn, l’olor s’esvaeix, canvia de color, perd la forma, augmenta de grandària, es fon, s’escalfa, a penes es pot tocar i, si el palpem, no emet cap so. Subsisteix la mateixa cera, després d’aquests canvis? Hem de confessar que subsisteix la mateixa cera, i ningú no ho pot negar. Què és, doncs, el que coneixíem tan distintament d’aquell tros de cera?

Certament, no pot ser res del que he notat mitjançant els sentits, ja que totes les coses percebudes pel gust, l’olfacte, la vista, el tacte o l’oïda han canviat i, malgrat tot, continua havent-hi la mateixa cera. Potser és el que ara penso, això és: que la cera no era ni aquesta dolçor de mel, ni aquesta agradable olor de flors, ni aquesta blancor, ni aquesta figura, ni aquest so, sinó tan sols un cos que poc abans se’m manifestava sota aquestes formes i, ara, sota unes altres. Però què és, parlant amb precisió, el que jo imagino quan la concebo d’aquesta manera? Considerem-ho atentament i, apartant totes les coses que no pertanyen a la cera, vegem què en resta. Certament, només alguna cosa extensa, flexible i mutable. […]

Però què és aquest tros de cera que només pot ser comprès per l’enteniment o per l’esperit? Sens dubte, és el mateix que veig, que toco, que imagino; en fi, és el mateix que conec des del començament. Ara bé, el que cal remarcar amb força és que la percepció del tros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació (i no ho ha estat mai, tot i que abans ho semblés), sinó una inspecció de l’esperit […].

René Descartes. Meditacions metafísiques, ii

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «distintament»

b) «esperit»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons René Descartes, de la següent afirmació del text: «la percepció del tros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació […], sinó una inspecció de l’esperit». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Sempre que els legisladors intentin d’arrabassar i de destruir la propietat del poble, o de reduir els homes a la condició d’esclaus sota un poder arbitrari, es posen en estat de guerra amb el poble, i aquest, a partir d’aleshores, resta eximit de tota obediència i pot acollir-se al refugi comú que Déu ha ofert a tots els homes contra la força i la violència. […]

Aquesta doctrina d’un poder en mans del poble per a recuperar la seguretat tot nomenant un nou legislatiu quan els legisladors han actuat contràriament a la missió que els havien encomanat i han envaït les propietats dels seus súbdits, és la millor defensa contra la rebel·lió i el mitjà més eficaç per a evitar-la. La rebel·lió no és pas una oposició a les persones, sinó a l’autoritat, i aquesta es basa únicament en les constitucions i en les lleis del govern: sigui qui sigui aquell qui per la força les infringeixi i per la força en justifiqui la violació, haurà de ser considerat verament i pròpiament com un rebel. Atès que els homes, en unir-se en societat i formar un govern civil, n’han exclòs la força i han introduït unes lleis per a la defensa de la propietat, de la pau i de la unitat entre ells, qui usi de nou la força per a oposar-se a les lleis és evident que es rebel·la, i que fa que torni l’estat de guerra, i cal considerar-lo un veritable rebel. I, a això, els qui hi són més propensos són el que tenen el poder (atesa l’autoritat de què se saben posseïdors, la temptació d’emprar la força que tenen a les mans i els afalacs dels que els envolten). La manera més adient de prevenir el mal és mostrar els perills i la injustícia de tals actituds a aquells qui estiguin més temptats a adoptar-les.

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «rebel»

b) «estat de guerra»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la següent afirmació del text: «Sempre que els legisladors intentin d’arrabassar i de destruir la propietat del poble, o de reduir els homes a la condició d’esclaus sota un poder arbitrari, es posen en estat de guerra amb el poble, i aquest, a partir d’aleshores, resta eximit de tota obediència.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu el paper que té la idea d’un geni maligne en l’argumentació de Descartes a les Meditacions metafísiques, amb el paper que té la idea de Déu en l’argumentació de l’autor en aquesta mateixa obra.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Locke sobre quan una societat és justa (o sobre quan un govern està legitimat) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

46. […] Era desassenyat, i alhora deshonest, aplegar més del que un podia fer servir. Però si en donava una part a algú altre per tal que no es deteriorés a les seves mans, això també era fer-ne ús. I si bescanviava prunes, que se li haurien podrit al cap d’una setmana, per nous, que es conservarien per menjar-ne tot un any, no feia cap mal a ningú; sempre que res no se li fes malbé inútilment a les mans, no malversava la provisió comuna ni destruïa cap porció del patrimoni dels altres. Així mateix, si donava ous a canvi d’un tros de metall que l’atreia pel color, o canviava les seves ovelles per petxines, o la llana per una pedra resplendent o per un diamant i ho conservava tota la vida, no violava en absolut els drets dels altres i podia acumular tantes coses durables d’aquesta mena com li vingués de gust; perquè la transgressió dels límits de la seva justa propietat no estava pas determinada per les quantitats que posseïa, sinó pel deteriorament innecessari de qualsevol d’aquestes possessions.

47. I així aparegué l’ús del diner, quelcom durable que els homes podien conservar sense que es deteriorés, i mitjançant el qual, per mutu consentiment, intercanviarien aquelles coses útils —si bé peribles— per a la subsistència.

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol v

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «deshonest»

b) «patrimoni»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la següent afirmació del text: «la transgressió dels límits de la seva justa propietat no estava pas determinada per les quantitats que posseïa, sinó pel deteriorament innecessari de qualsevol d’aquestes possessions.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

—[…] Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea del bé, distingint-la de totes les altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les demostracions no en l’aparença sinó en l’essència de les coses per poder refutar al final totes les objeccions, no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no del saber? […]

—Sí, per Zeus! —va exclamar—. Diré tot això i amb totes les meves forces.

—Aleshores, si algun dia has d’educar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no els permetràs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes més importants mentre estiguin privats de raó […].

—No, en efecte —digué.

—Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capaços de preguntar i respondre amb la més gran competència possible?

—Els ho prescriuré —va dir—, completament d’acord amb tu.

—I no creus —vaig dir— que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que es pugui posar, amb justícia, per damunt d’ella, i que ella és com el cim de tot ensenyament?

—Sí que m’ho sembla —digué.

Plató. La República, llibre vii

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «idea»

b) «opinió»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, del que s’expressa amb la següent frase del text: «Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea del bé […], no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona […]?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Locke sobre què és el que fa que un determinat govern o forma d’organització política estigui legitimada amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Plató sobre el bé amb la concepció sobre el bé (o sobre allò que és bo per ell mateix) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

S’ha de poder voler que una màxima de la nostra acció esdevingui una llei universal: aquest és el cànon general del judici moral de la nostra acció. Algunes accions són de tal índole que la seva màxima no es pot ni tan sols pensar, sense contradicció, com a llei natural universal, i encara menys no es pot voler que hagi d’esdevenir llei universal. En altres accions no es troba, és cert, aquesta impossibilitat intrínseca, però segueix essent impossible voler que la seva màxima sigui elevada a la universalitat d’una llei de la naturalesa, perquè una voluntat com aquesta es contradiria amb ella mateixa. És fàcil veure que el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori), i que així, per mitjà d’aquests exemples, tots els deures […] queden plenament considerats en la seva dependència respecte al nostre únic principi.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «màxima»

b) «sense contradicció»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afirmació del text: «el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori)». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats […] és establir els fonaments de la rebel·lió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí. Si l’home honrat i innocent ha de cedir calladament, en bé de la pau, tot el que té a qui l’escomet violentament, m’agradaria saber quina mena de pau hi hauria al món si consistís sols en violència i rapinya, i es mantingués tan sols en benefici dels lladres i dels opressors. Qui em negarà que no hi hauria una pau admirable entre el poderós i el dèbil, si l’ovella, sense cap resistència, oferís el coll a l’imperiós llop perquè l’hi esqueixés? […]

La finalitat del govern és el bé de la comunitat; i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «rebel·lió»

b) «opressors»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la següent pregunta retòrica del text: «i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Kant sobre què és el que fa que una acció estigui moralment prohibida, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Locke sobre allò que donaria lloc a la creació d’un estat i la legitimació d’un govern, amb la concepció sobre aquestes mateixes qüestions d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i genera valors, el ressentiment d’aquells éssers privats de la veritable reacció, la de l’activitat, que només es consideren indemnitzats mitjançant una venjança imaginària. Mentre que qualsevol moral noble sorgeix d’una afirmació triomfant de la seva pròpia essència, la moral dels esclaus de bon començament diu «no» a tot allò que és «exterior», «altre», «no un mateix», i aquest fet de negar és el seu acte creador. Aquest capgirament de la visió que estableix valors —aquesta projecció necessària cap a l’exterior, en lloc de dirigir-se cap a la pròpia essència— pertany específicament al ressentiment. Per a néixer, la moral dels esclaus requereix sempre en primer lloc un món contrari i extern. Psicològicament parlant, requereix estímuls externs per a actuar en general. Radicalment, la seva acció és una reacció. El cas contrari s’esdevé en la forma noble de la valoració: actua i creix espontàniament, cerca la seva contraposició únicament per afirmar-se ella mateixa d’una manera encara més agraïda, encara més joiosa. La seva concepció negativa referent a allò que és «baix», «vulgar», «dolent» constitueix només una pàl·lida imatge creada més tard en contrast amb la seva positiva concepció fonamental, amarada per complet de vida i de passió: «Nosaltres, els nobles, els bons, els bells, els feliços!».

Friedrich Wilhelm Nietzsche. La genealogia de la moral, part i

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «esclaus»

b) «indemnitzats»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Friedrich W. Nietzsche, de la següent afirmació del text: «Aquest capgirament de la visió que estableix valors —aquesta projecció necessària cap a l’exterior, en lloc de dirigir-se cap a la pròpia essència— pertany específicament al ressentiment.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

L’altra objecció que he trobat que es fa contra el principi de les societats polítiques, tal com he esmentat, és aquesta:

Tots els homes han nascut sota una mena o altra de govern, i és, doncs, impossible que ningú pugui ser mai lliure ni unir-se amb altres per erigir-ne, legítimament, un de nou.

En cas que aquest argument fos vàlid, jo pregunto: Com és que hi ha tantes monarquies legítimes al món? Perquè si algú, en virtut d’aquest supòsit, pot mostrar-me un sol home que, a qualsevol època de la història del món, hagi estat lliure per a iniciar una monarquia legítima, jo em comprometo a mostrar-li’n deu que foren lliures per a unir-se i, alhora, per a iniciar un nou govern, ja fos sota un reialme o amb qualsevol altra forma. I això demostra que si qualsevol, nascut sota el domini d’un altre, pot ser prou lliure per a adquirir el dret a comandar altres homes en un imperi nou i distint, tothom qui hagi nascut sota el domini d’un altre home pot ser igualment lliure i esdevenir dirigent o súbdit d’un govern distint i separat. […]

[…] Aquesta ha estat la pràctica arreu del món, des dels primers temps fins a l’actualitat, i no hi ha, avui que els homes neixen sota Estats antics i constituïts, amb lleis i formes de govern establertes, cap altre impediment a la seva llibertat que si haguessin nascut entre els lliures i irreprimits habitants de la selva. Aquells, doncs, que ens vulguin convèncer que pel fet d’haver nascut sota un govern determinat ja hi estem sotmesos d’una manera natural i no ens resta cap accés ni pretensió a la llibertat de l’estat de natura, no tenen una altra raó per a esgrimir […] que dir que és perquè els nostres pares o progenitors abandonaren la seva llibertat natural i, d’aquesta manera, s’obligaren i obligaren la seva descendència a una submissió perpètua al govern a què ells s’havien sotmès. És cert que tothom està obligat a complir les promeses que hagi fet i els compromisos que hagi contret ell mateix, però cap mena de pacte no podrà obligar-hi els seus fills o descendents.

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol viii

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:

a) «monarquies legítimes»

b) «estat de natura»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit, la finalitat i la justificació del que John Locke vol expressar mitjançant la següent pregunta del text: «En cas que aquest argument fos vàlid, jo pregunto: Com és que hi ha tantes monarquies legítimes al món?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Nietzsche sobre el coneixement amb la concepció sobre el coneixement d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Locke sobre la relació entre els ciutadans d’un estat i el seu govern amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]