Hume: exercicis de la PAU de Filosofia resolts

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text). Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A

I OPCIÓ A

[…] tots els raonaments referents a causa i efecte es fonamenten en l’experiència, i […] tots els raonaments que es fan a partir de l’experiència es fonamenten en el supòsit que el curs de la naturalesa continuarà sent uniformement el mateix. Concloem que causes semblants, en circumstàncies semblants, produeixen sempre efectes semblants. Però ara potser val la pena d’aturar-se a considerar què és el que ens determina a formar una conclusió de tanta importància.

És evident que Adam, amb tota la seva saviesa, no hauria estat mai capaç de demostrar que el curs de la natura hagi de continuar sent uniformement el mateix i que el futur hagi de ser conforme al passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals, i és possible que el curs de la natura pugui canviar, perquè podem concebre aquest canvi.

Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria ni tan sols provar amb algun argument probable que el futur hagi d’estar en conformitat amb el passat. Tots els arguments probables es construeixen precisament sobre aquesta suposició, és a dir, que hi ha conformitat entre el futur i el passat, i per tant mai no poden provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i, si cal provar-la, no admetrem cap prova que no provingui de l’experiència. Però la nostra experiència del passat no pot ser prova de res de cara al futur, a menys que ja suposem que hi ha semblança entre passat i futur.

Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova.

David Hume. Resum del Tractat de la naturalesa humana

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre cent i cent trenta paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «raonaments»

b) «conformitat»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «És evident que Adam […] no hauria estat mai capaç de demostrar que el curs de la natura hagi de continuar sent uniformement el mateix i que el futur hagi de ser conforme al passat.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera David Hume intenta justificar-la. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Els fins que un ésser racional es proposa, segons li plau, com a efectes de la seva acció […] són en conjunt només relatius, atès que únicament la seva relació amb una facultat de desitjar del subjecte, particularment constituïda, els atorga el valor que tenen, el qual consegüentment no pot proporcionar cap principi universal per a tot ésser racional […]. D’aquí que tots aquests fins relatius només siguin el fonament d’imperatius hipotètics.

Però suposant que hi hagi alguna cosa l’existència de la qual en si mateixa tingui un valor absolut, quelcom que, com a fi en si mateix, podria ser fonament de lleis determinades, aleshores en això i només en això rauria el fonament d’un imperatiu categòric possible, és a dir, d’una llei pràctica.

[…] L’imperatiu pràctic serà el següent: Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a fi, mai simplement com a mitjà. […]

Seguint amb els [quatre] exemples anteriors, tenim:

[…]

En quart lloc, pel que fa al deure meritori envers els altres, el fi natural que tenen tots els homes és la seva pròpia felicitat. Ara: la humanitat podria subsistir, certament, si ningú no contribuís a la felicitat dels altres però tampoc no els sostragués felicitat expressament. Però això seria només una concordança negativa i no pas positiva amb la humanitat com a fi en si mateixa, si cadascú no s’esforcés també, tant com li fos possible, a promoure els fins dels altres. Perquè els fins d’un subjecte que és un fi en si mateix han de ser també, tant com sigui possible, els meus fins, si aquesta concepció ha de tenir en mi tot el seu efecte.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre cent i cent trenta paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text les expressions següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «imperatius hipotètics»

b) «llei pràctica»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «els fins d’un subjecte que és un fi en si mateix han de ser també, tant com sigui possible, els meus fins». Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació d’Immanuel Kant, i quin paper i quina justificació té aquesta afirmació dins de les propostes de Kant. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

Descartes sostenia que el pensament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment. Dic que componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de la ment. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material o espiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars.

David Hume. Resum del Tractat de la naturalesa humana

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «particular»

b) «percepcions»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de David Hume; indiqueu, en particular, quina justificació ofereix Hume per a aquesta afirmació. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Ara enumerarem alguns deures, segons la seva divisió ordinària en deures envers nosaltres mateixos i deures envers els altres homes, en deures perfectes i deures imperfectes.

[…]

4. Encara un quart individu, al qual tot li va bé, però veu d’altres persones que s’enfronten a grans dificultats. Ell podria fàcilment ajudar-les, però pensa: «Què m’importa? Que cadascú sigui tan feliç com vulgui el cel o com ell pugui; jo no li prendré res, ni mai l’envejaré; es tracta només que no tinc gens de ganes d’aportar res al seu benestar o d’assistir-lo en els seus problemes!» Ara: si aquesta manera de pensar esdevingués una llei universal de la naturalesa, el gènere humà podria certament subsistir i, sens dubte, encara millor que quan tothom parla de compassió i de benevolència o fins i tot s’apressa a practicar ocasionalment accions d’aquesta mena, però també, així que pot, enganya, trafica amb els drets humans o els viola d’altres maneres. Tanmateix, encara que sigui possible que aquella màxima pugui subsistir com a llei universal de la naturalesa, és, però, impossible de voler que un tal principi valgui pertot arreu com a llei de la naturalesa. Una voluntat que decidís això, en efecte, es contradiria ella mateixa, en la mesura que poden produir-se certament molts casos en què aquest individu necessiti l’amor i la compassió dels altres i en què, a causa d’aquesta llei de la naturalesa sorgida de la seva pròpia voluntat, es veuria privat ell mateix de tota esperança d’aconseguir l’assistència que desitja.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.)

[2 punts]

II Expliqueu breument el significat que tenen en el text les expressions següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas):

a) «deures envers nosaltres mateixos»

b) «llei universal de la naturalesa»

[1 punt]

III Considereu la següent afirmació del text: «encara que sigui possible que aquella màxima pugui subsistir com a llei universal de la naturalesa, és, però, impossible de voler que un tal principi valgui pertot arreu com a llei de la naturalesa». Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació, i de quina manera aquesta afirmació encaixa amb allò que vol presentar i defensar Immanuel Kant en l’obra de la qual s’extreu aquesta afirmació. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

En segon lloc, pel que fa al deure necessari o estricte envers els altres, aquell qui té al cap la idea de fer una falsa promesa s’adonarà tot seguit que vol servir-se d’un altre home simplement com a mitjà per a un fi que aquest home no comparteix. De fet, és impossible que aquell que jo vull emprar per al meu propòsit mitjançant una tal promesa estigui d’acord amb la meva manera de captenir-me envers ell i, per tant, no pot ser que ell comparteixi el fi de la meva acció. Aquest conflicte amb el principi de respectar els altres homes es veu encara més clarament quan s’addueixen exemples d’atacs a la llibertat i a la propietat d’altri. Aquí es fa manifest, en efecte, que el transgressor dels drets dels homes té la intenció de servir-se de la persona dels altres simplement com a mitjà, sense prendre en consideració que ells, com a éssers racionals, sempre han de ser valorats al mateix temps com a fins, és a dir, solament com a éssers que han de poder contenir en ells mateixos el fi d’aquesta acció.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Expliqueu breument (entre setanta i cent deu paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text l’expressió i el mot següents:

a) «deure necessari o estricte»

b) «mitjà»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afirmació del text: «Aquí es fa manifest, en efecte, que el transgressor dels drets dels homes té la intenció de servir-se de la persona dels altres simplement com a mitjà, sense prendre en consideració que ells, com a éssers racionals, sempre han de ser valorats al mateix temps com a fins.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

[…] La nostra experiència del passat no pot ser prova de res de cara al futur, a menys que ja suposem que hi ha semblança entre passat i futur. Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova.

Estem determinats només pel costum a suposar que el futur serà conforme al passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment es mou immediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i s’anticipa a la vista, tot concebent la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte i d’una manera independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb l’experiència passada.

David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana’

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «prova»

b) «costum»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de la següent afirmació del text: «fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb l’experiència passada». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Kant sobre quan tenim l’obligació de fer una determinada acció amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Hume sobre el jo amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

Què diries si un dia o una nit un dimoni s’introduís furtivament en la teva solitud més solitària i et digués: «Aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has viscuda, hauràs de viure-la encara una altra vegada i encara incomptables vegades més. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofrença, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és indiciblement petit i gran de la teva vida ha de tornar a esdevenir-se per a tu, tot en el mateix ordre i en la mateixa successió —fins i tot, també aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant i jo mateix. A l’etern rellotge d’arena de l’existència se li donarà la volta una vegada i una altra —com també a tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols!»? No et llançaries a terra cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d’aquesta manera? O potser has experimentat alguna vegada un moment immens en el qual li respondries: «Ets un déu i mai no havia sentit una cosa tan divina»? Si aquest pensament et dominés, et transformaria i potser t’esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i a cada cosa «Vols això encara una altra vegada i encara incomptables vegades?» pesaria sobre les teves accions com la càrrega més pesada! O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res més que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern segellament?

Friedrich Nietzsche. La gaia ciència, 341

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i trenta paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:

a) «rellotge d’arena de l’existència»

b) «ets una volva de pols de la pols»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Friedrich Nietzsche, de la següent frase del text: «O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res més que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern segellament?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Un cop despatxat aquest important punt relatiu a la naturalesa de la inferència de la causa a l’efecte, l’autor torna sobre els seus passos i examina de nou la idea d’aquesta relació. En considerar el moviment transmès per una bola a una altra, no podíem trobar res més que contigüitat, anterioritat en la causa i conjunció constant. Però, al costat d’aquestes circumstàncies, normalment se suposa que hi ha una connexió necessària entre la causa i l’efecte, i que la causa posseeix una cosa, que anomenem poder, o força, o energia. La pregunta és: quina és la idea que acompanya aquests termes? Si totes les nostres idees o pensaments es deriven de les nostres impressions, aquest poder o bé ha de manifestar-se als nostres sentits, o bé al nostre sentiment intern. […] les nostres ments no ens proveeixen cap noció d’energia, com tampoc no ho feia la matèria. Quan considerem la voluntat o volició a priori, abstraient-la de l’experiència, no som capaços d’inferir-ne cap efecte. I quan ens ajudem de l’experiència, aquesta només ens mostra objectes contigus, successius i constantment conjuntats. Comptat i debatut, doncs, o bé no tenim cap idea en absolut de força i energia, i aquests mots estan mancats de tota significació, o bé no poden significar res més que aquella determinació del pensament, adquirida per l’hàbit, a passar de la causa a l’efecte habitual.

David Hume. Resum del Tractat de la naturalesa humana

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «contigüitat»

b) «impressions»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de la següent frase del text: «o bé no tenim cap idea en absolut de força i energia, i aquests mots estan mancats de tota significació, o bé no poden significar res més que aquella determinació del pensament, adquirida per l’hàbit, a passar de la causa a l’efecte habitual.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Nietzsche sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Hume sobre la ment amb la concepció sobre la ment d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]