Límit a la riquesa i no tenir fills

Exercici 3 · PAU 2026, ordinària, sèrie 1 · 2 punts

La valoració raonada d’una tesiPolítica i societatÈtica aplicadaUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Dues tesis per discutir: un límit a la riquesa i no tenir fills

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A

Considereu les afirmacions següents:

«Hi hauria d’haver lleis que posessin un límit a la quantitat de béns que pot acumular una determinada persona. A partir d’una certa quantitat, que asseguri que una persona pot cobrir folgadament les necessitats pròpies i les dels qui depenguin d’ella, la resta d’ingressos o possessions d’aquesta persona s’haurien de repartir entre els altres ciutadans (és a dir, haurien de deixar de ser propietat privada i passar a ser propietat de l’estat).»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquestes afirmacions, tot aportant raons per a justificar el punt de vista que decidiu defensar.

[2 punts]

Opció B

Considereu la reflexió següent:

«Tenim raons per pensar que les condicions de vida en el nostre planeta en el futur seran molt més difícils del que ho són actualment, entre altres motius pels efectes del canvi climàtic, que seran molt més evidents i dramàtics d’aquí vint, trenta o quaranta anys. De fet, és possible (tot i que no ho podem saber del cert) que les condicions de vida d’aquí trenta o quaranta anys siguin desastroses. Davant aquesta possibilitat (i encara que només sigui una possibilitat), jo no hauria de tenir cap fill. Tenir un fill seria obligar algú a haver de córrer el risc d’enfrontar-se a una situació global dramàtica i catastròfica, i no tinc el dret d’obligar ningú a haver de córrer aquest risc (podent-ho evitar, tal com ho puc fer, no tenint descendència).»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que es conclou en aquesta reflexió tan pessimista. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

Límit a la riquesa2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Considereu les afirmacions següents:

«Hi hauria d’haver lleis que posessin un límit a la quantitat de béns que pot acumular una determinada persona. A partir d’una certa quantitat, que asseguri que una persona pot cobrir folgadament les necessitats pròpies i les dels qui depenguin d’ella, la resta d’ingressos o possessions d’aquesta persona s’haurien de repartir entre els altres ciutadans (és a dir, haurien de deixar de ser propietat privada i passar a ser propietat de l’estat).»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquestes afirmacions, tot aportant raons per a justificar el punt de vista que decidiu defensar.

Plantejament Cal dir si una llei hauria de posar un sostre a la riquesa de cada persona i passar l’excedent a l’estat, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

1

La tesi no proposa igualar la riquesa de tothom ni suprimir la propietat privada. Proposa un sostre: cadascú pot tenir tot el que li calgui per viure folgadament, ell i els qui en depenen, però el que passi d’aquest límit ha de deixar de ser seu i passar a l’estat, perquè es reparteixi entre els altres ciutadans. Hi estic d’acord, per tres raons.

2

La primera és que un mateix bé no té el mateix valor per a tothom. Mil euros no canvien res a qui ja té molts milions, però poden decidir si una família paga el lloguer o passa l’hivern sense calefacció. Si allò que passa del límit ja no millora la vida del seu propietari i, en canvi, pot cobrir necessitats bàsiques d’altres, costa justificar que es quedi acumulat.

La segona és política. Martha Nussbaum defensa que una societat justa ha de garantir a tothom, per respecte a la seva dignitat, un nivell suficient de les capacitats centrals, entre les quals hi ha la de participar de manera efectiva en les decisions polítiques que governen la pròpia vida. Nussbaum no proposa cap límit a la riquesa, perquè la seva teoria fixa un mínim per a tothom i no un màxim, però el seu enfocament en dona una raó: les grans fortunes es poden convertir en poder polític, perquè poden finançar campanyes, comprar mitjans de comunicació o pressionar els legisladors, i un límit protegiria aquesta capacitat per als qui no són rics.

La tercera respon a l’objecció més forta: que el límit desanimaria l’esforç i que seria injust prendre a algú el que ha guanyat honradament. És cert que, per damunt del límit, desapareixeria l’incentiu de guanyar més, i això té un cost; però el límit és molt alt i afecta molt poques persones, i les grans fortunes no depenen només del treball de qui les té, sinó també de l’herència, de la sort i del treball dels altres. A més, la propietat sempre ha tingut els límits que fixen les lleis, com els impostos. Per això crec que, tot i aquest cost, les raons a favor pesen més.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

En contra es pot defensar que el que algú obté amb el seu treball i amb intercanvis lliures és legítimament seu, i que l’estat no hi té dret pel sol fet que sigui molt. Locke, per exemple, sostenia que la propietat neix del treball i que la finalitat principal per la qual les persones s’uneixen en una societat política és preservar la seva propietat, que per a ell inclou la vida, la llibertat i els béns. Un govern que confisca tot el que passa d’un límit trairia aquesta finalitat i decidiria per a cadascú què és «prou».

A més, el límit podria tenir efectes contraris als que busca. Els grans patrimonis són sovint empreses, i passar-les a l’estat concentraria el poder econòmic en mans del govern, cosa més perillosa per a la llibertat que la riquesa privada. Els capitals marxarien a altres països i desapareixeria l’incentiu per invertir i innovar. Si el que es vol és reduir la pobresa, els impostos progressius i els serveis públics ho poden aconseguir sense abolir la propietat per damunt d’un llindar.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Opció B

No tenir fills pel canvi climàtic2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Considereu la reflexió següent:

«Tenim raons per pensar que les condicions de vida en el nostre planeta en el futur seran molt més difícils del que ho són actualment, entre altres motius pels efectes del canvi climàtic, que seran molt més evidents i dramàtics d’aquí vint, trenta o quaranta anys. De fet, és possible (tot i que no ho podem saber del cert) que les condicions de vida d’aquí trenta o quaranta anys siguin desastroses. Davant aquesta possibilitat (i encara que només sigui una possibilitat), jo no hauria de tenir cap fill. Tenir un fill seria obligar algú a haver de córrer el risc d’enfrontar-se a una situació global dramàtica i catastròfica, i no tinc el dret d’obligar ningú a haver de córrer aquest risc (podent-ho evitar, tal com ho puc fer, no tenint descendència).»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que es conclou en aquesta reflexió tan pessimista. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

Plantejament Cal dir si la possibilitat d’un futur catastròfic pel canvi climàtic obliga a no tenir fills, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

1

La reflexió parteix d’una premissa raonable, que el canvi climàtic pot fer molt difícil la vida d’aquí a unes dècades, i en treu una conclusió moral: com que és possible que el futur sigui catastròfic, no tinc dret a fer córrer aquest risc a un fill, i per tant no n’hauria de tenir. No hi estic d’acord: la premissa pot ser certa, però la conclusió no se’n segueix.

2

En primer lloc, l’argument passa d’una possibilitat a una obligació. Tota vida comporta el risc de malalties, guerres o desgràcies, i cap generació no ha pogut garantir als seus fills un futur segur. Si el simple fet que una situació dramàtica sigui possible prohibís tenir fills, ningú no n’hauria pogut tenir mai. El que compta és si la vida d’aquell fill serà, amb tota probabilitat, una vida que pagui la pena, i fins i tot en un món més difícil hi haurà relacions, coneixement i projectes que la faran valuosa.

En segon lloc, la idea d’«obligar algú» a córrer un risc no encaixa bé en aquest cas. Obligar és imposar una cosa a una persona que ja existeix contra la seva voluntat; aquí, abans de néixer, no hi ha ningú a qui s’imposi res. I moltes persones que viuen en condicions dures no voldrien no haver nascut.

Es pot objectar que, si el risc és prou gran, posar algú en una situació catastròfica seria irresponsable. És cert que el risc s’ha de pesar, però el futur no està escrit: dependrà en part del que fem, i aquests fills seran també els qui hauran de trobar solucions. Renunciar a tenir-ne pot ser una decisió personal respectable, però no és un deure moral.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

En defensa de la reflexió es pot dir que tenir un fill no és una decisió que afecti només els pares: el fill no hi pot donar el seu consentiment i serà ell qui suporti les conseqüències. Si hi ha raons serioses per pensar que les condicions de vida seran molt pitjors, la prudència demana no imposar aquest risc a ningú quan es pot evitar sense perjudicar ningú. No tenir un fill no fa mal a cap persona concreta, mentre que tenir-lo pot exposar-la a un gran patiment; el patiment que s’evita és un bé, però els plaers que no arriben a existir no són una pèrdua per a ningú.

A més, cada persona nova en un país ric augmenta les emissions i agreuja el problema que fa temible el futur. La decisió, doncs, no afecta només el propi fill, sinó també els fills dels altres, i renunciar-hi és una manera coherent de no contribuir a un dany que es preveu greu.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La valoració raonada d’una tesi· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Descartes5 de 6 exàmens
  3. Kant4 de 6 exàmens
  4. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  5. Plató3 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.