2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3Dues tesis per discutir: un món creat fa trenta minuts i la indignació en política
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema10 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de la valoració raonada d’una tesi?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació del final del text següent: «No és contradictori pensar que podria ser que existís un Déu totpoderós; Déu podria, si volgués, haver creat l’univers fa només trenta minuts; podria haver creat l’univers incloent-hi la Terra i a tots nosaltres, i ens podria haver creat dotant-nos a cadascú d’una sèrie de “memòries” sobre el que ens sembla haver viscut en el passat, però que realment no són autèntiques memòries: el món, i nosaltres amb ell, fa només trenta minuts que existeix; per tant, jo no puc assegurar realment que hagi estudiat per a fer aquest examen —per més que ara sàpiga com respondre a les preguntes.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Opció B
Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’acció política dels dirigents i dels ciutadans ha d’estar sempre guiada per l’exercici de la raó d’una manera desapassionada; els sentiments d’indignació o de ràbia no tenen mai cap paper positiu en l’acció política.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Un món de trenta minuts2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació del final del text següent: «No és contradictori pensar que podria ser que existís un Déu totpoderós; Déu podria, si volgués, haver creat l’univers fa només trenta minuts; podria haver creat l’univers incloent-hi la Terra i a tots nosaltres, i ens podria haver creat dotant-nos a cadascú d’una sèrie de “memòries” sobre el que ens sembla haver viscut en el passat, però que realment no són autèntiques memòries: el món, i nosaltres amb ell, fa només trenta minuts que existeix; per tant, jo no puc assegurar realment que hagi estudiat per a fer aquest examen —per més que ara sàpiga com respondre a les preguntes.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal prendre posició sobre si la mera possibilitat que el món s’hagi creat fa trenta minuts impedeix assegurar que he estudiat per a l’examen, i donar-ne raons.
La resposta, corregida al marge
El text planteja una hipòtesi escèptica: és possible que Déu hagi creat el món fa trenta minuts, amb uns records falsos d’un passat que no ha existit. Com que tot el que podria servir per refutar-la (els records, els apunts, el que diuen els altres) també hauria estat creat fa trenta minuts, en conclou que no puc assegurar que he estudiat. Accepto la premissa: la hipòtesi és lògicament possible i cap prova no la pot descartar. Però no estic d’acord amb la conclusió, perquè confon el que és possible amb el que és raonable dubtar.
Primer, assegurar una cosa no vol dir haver descartat totes les possibilitats imaginables, sinó tenir bones raons a favor i cap raó concreta en contra. Si n’hi hagués prou amb una possibilitat no contradictòria per no poder assegurar res, no podríem assegurar cap fet del passat, ni tan sols què volen dir les paraules amb què formulem el dubte, que també vam aprendre en aquell passat suposadament fals. Un criteri que ho anul·la tot no és més exigent, sinó inservible.
Segon, la hipòtesi no explica res millor que l’explicació habitual. Tot el que observo encaixa igual de bé amb totes dues, però l’habitual no necessita suposar res més, mentre que la hipòtesi hi afegeix un Déu que fabrica records falsos, una suposició sense cap suport. A més, Descartes, que va portar el dubte fins al geni maligne, el feia servir com a mètode, i sostenia que un Déu perfecte no pot ser enganyador, perquè l’engany és una imperfecció. Un Déu que ens omplís el cap de records falsos ens enganyaria, i per això qui accepta un Déu perfecte té una raó més per rebutjar la hipòtesi.
Reconec que hi ha raons per defensar el contrari: no tinc cap demostració que exclogui la hipòtesi, i si assegurar volgués dir tenir una certesa infal·lible, no podria assegurar que he estudiat. Però en aquest sentit tampoc no podríem assegurar gairebé res, i per això el més raonable és entendre «assegurar» com tenir proves suficients. En aquest sentit, puc assegurar que he estudiat, encara que no ho pugui demostrar com un teorema.
Si defenses el contrari
Qui defensa la tesi pot respondre que, justament perquè la hipòtesi no es pot refutar, qualsevol pretensió de seguretat és excessiva. Que una explicació sigui més senzilla no la fa vertadera: la senzillesa és una preferència nostra, no una garantia que el món sigui així. I que el dubte radical deixi pocs coneixements en peu no és un argument contra ell: potser simplement en sabem menys del que creiem.
Tampoc no cal acceptar un Déu perfecte per prendre seriosament la hipòtesi: n’hi ha prou que sigui possible. Ser honest intel·lectualment voldria dir distingir entre el que creiem per motius pràctics, com que hem estudiat, i el que realment podem assegurar.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Opció B
Raó i indignació en política2 punts


Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’acció política dels dirigents i dels ciutadans ha d’estar sempre guiada per l’exercici de la raó d’una manera desapassionada; els sentiments d’indignació o de ràbia no tenen mai cap paper positiu en l’acció política.» Responeu d’una manera raonada.
Plantejament Cal prendre posició sobre si l’acció política s’ha de guiar només per una raó desapassionada i si la indignació o la ràbia no hi tenen mai cap paper positiu.
La resposta, corregida al marge
La tesi té dues parts: que l’acció política s’ha de guiar sempre per una raó desapassionada, i que la indignació o la ràbia no hi tenen mai cap paper positiu. La primera té molt de sentit si vol dir que les decisions s’han de prendre després de raonar; la segona és una afirmació universal, «mai», i n’hi ha prou amb un cas en què la indignació hagi tingut un paper positiu per rebutjar-la. Crec que la tesi, tal com està formulada, és falsa.
Primer, la indignació no és un sentiment cec: és la reacció davant d’una injustícia que percebem. Qui s’indigna davant d’una discriminació o d’un abús de poder no s’equivoca per sentir-ho; al contrari, no sentir res seria senyal que no s’ha adonat de la gravetat del que passa. La indignació pot ser, doncs, una manera de percebre la injustícia, i sovint és el primer avís que alguna cosa ha de canviar.
Segon, la raó pot dir què és just, però no sempre mou a actuar. Molts canvis polítics han començat quan prou gent s’ha indignat per organitzar-se, protestar i assumir riscos; sense aquesta força, sabríem que una situació és injusta i la deixaríem estar. I els dirigents no en són una excepció: un governant que no s’indigna davant del patiment dels ciutadans no és més racional, sinó més indiferent.
És plausible que molta gent defensi la tesi, i amb bones raons: la ràbia es pot manipular, pot portar a la violència i a castigar culpables equivocats, i les decisions preses en calent sovint són injustes. Però això mostra que les emocions s’han de sotmetre al judici de la raó, no que no tinguin cap paper positiu. La bona combinació és una indignació que detecta la injustícia i empeny a actuar, i una raó que decideix com respondre-hi de manera justa i eficaç.
Si defenses el contrari
Qui defensa la tesi pot respondre que la indignació no garanteix que allò que percebem sigui injust de debò: els règims més cruels han sabut mobilitzar la ràbia de la gent contra minories que no havien fet res. Si un sentiment pot empènyer tant cap a una causa justa com cap a una d’injusta, el valor no l’aporta ell, sinó el judici racional que el corregeix, i és millor que la política es basi directament en aquest judici.
A més, les institucions democràtiques, el debat, els tribunals i les lleis, existeixen precisament per refredar les passions. Decidir en calent porta a lleis precipitades i a respostes que castiguen més que no resolen, i per mobilitzar la gent n’hi ha prou amb bones raons ben explicades.
Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La valoració raonada d’una tesiÈtica aplicadaPolítica i societatConeixement i realitatReligióLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat