Escola obligatòria i la veritat sobrevalorada

Exercici 3 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2 punts

La valoració raonada d’una tesiPolítica i societatConeixement i realitatUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3Dues tesis per discutir: l’escola obligatòria i el valor de la veritat

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Torna al tema6 de 15

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Considereu l’argumentació següent:

«Que una persona tingui llibertat és quelcom molt valuós. Per tant, no s’hauria d’obligar els nens i adolescents a anar a l’escola, si no volen. Se’ls hauria de respectar la seva llibertat d’escollir fer una altra cosa. Per exemple, a una adolescent de quinze anys no se l’hauria d’obligar per llei a estudiar. Si ella vol, s’hauria de deixar que fes una altra cosa.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

[2 punts]

Opció B

Considereu les afirmacions següents:

«La veritat està sobrevalorada. Per tal d’actuar d’una forma moralment i políticament adequada, el principal no és preocupar-se per què és veritat i què és fals sinó, més aviat, preocupar-se per actuar amb bones intencions, amb altruisme i amb ganes de contribuir al bé comú.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirmacions, tot justificant el punt de vista que decidiu defensar aportant raons.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

L’escola obligatòria2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Considereu l’argumentació següent:

«Que una persona tingui llibertat és quelcom molt valuós. Per tant, no s’hauria d’obligar els nens i adolescents a anar a l’escola, si no volen. Se’ls hauria de respectar la seva llibertat d’escollir fer una altra cosa. Per exemple, a una adolescent de quinze anys no se l’hauria d’obligar per llei a estudiar. Si ella vol, s’hauria de deixar que fes una altra cosa.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

Plantejament Cal dir si el valor de la llibertat obliga a no fer obligatòria l’escola per als nens i adolescents que no volen anar-hi, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

1

L’argument parteix d’una premissa certa, que la llibertat és molt valuosa, i en treu una conclusió concreta: no s’hauria d’obligar els nens i els adolescents a anar a l’escola si no volen. No hi estic d’acord: precisament perquè la llibertat és valuosa, l’escolarització obligatòria està justificada.

2

La llibertat no és només poder triar ara, sinó tenir opcions reals al llarg de la vida. Una adolescent de quinze anys que deixa d’estudiar renuncia, sovint sense saber-ho, a moltes feines, a entendre bé el món i a participar en la vida pública. Martha Nussbaum ho explica dient que l’educació és un funcionament fèrtil, perquè dona lloc a moltes altres capacitats. Obligar a estudiar uns anys és, doncs, protegir la llibertat de l’adulta que serà.

A més, la capacitat d’elecció d’un infant o d’un adolescent encara és immadura, i les seves decisions estan molt condicionades per l’entorn. Sense una llei, molts deixarien l’escola no per decisió pròpia, sinó per la pressió de la família, per necessitats econòmiques o per un desànim passatger. Per això Nussbaum, que en general defensa la llibertat d’elecció, fa una excepció amb l’educació dels infants.

Es pot objectar que hi ha joves que se senten perduts a l’escola i que aprendrien més treballant. Però la resposta és canviar l’escola, oferir itineraris més pràctics i formació professional, no deixar-los sense formació. Per això crec que, fins a una certa edat, l’obligació d’estudiar és compatible amb respectar la llibertat, i fins i tot la protegeix.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

A favor de la tesi es pot dir que la llibertat d’una adolescent de quinze anys ja és real: té criteri, coneix els seus interessos i pot saber que el que vol és treballar o aprendre un ofici. Obligar-la a passar sis hores al dia en un lloc on no aprèn res pot generar rebuig, fracàs i conflictes, i li fa perdre un temps que podria aprofitar millor.

A més, l’obligació legal posa l’escola per damunt d’altres maneres d’aprendre, com l’aprenentatge d’un ofici o l’educació a casa, i dona a l’estat un gran poder sobre el que han d’aprendre i pensar tots els joves. El que caldria és oferir bones opcions i convèncer, no obligar.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Opció B

La veritat, sobrevalorada?2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Considereu les afirmacions següents:

«La veritat està sobrevalorada. Per tal d’actuar d’una forma moralment i políticament adequada, el principal no és preocupar-se per què és veritat i què és fals sinó, més aviat, preocupar-se per actuar amb bones intencions, amb altruisme i amb ganes de contribuir al bé comú.»

Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirmacions, tot justificant el punt de vista que decidiu defensar aportant raons.

Plantejament Cal dir si, per actuar bé en moral i en política, les bones intencions importen més que saber què és veritat, i donar-ne raons.

La resposta, corregida al marge

1

La tesi afirma que, per actuar bé en moral i en política, el que importa no és saber què és veritat, sinó tenir bones intencions, altruisme i ganes de contribuir al bé comú. No hi estic d’acord: les bones intencions són necessàries, però sense la veritat no garanteixen que fem el bé.

2

Contribuir al bé comú no depèn només del que volem, sinó del que passa de fet. Uns pares que no vacunen el seu fill per por o un govern que aplica una mesura basada en dades falses poden tenir les millors intencions i causar un gran mal. Si volem ajudar de debò, hem de saber quines conseqüències tindran els nostres actes, i això és una qüestió de veritat.

A més, preocupar-se per la veritat forma part de les bones intencions. Qui vol ajudar algú vol saber si allò que fa l’ajuda realment; la indiferència cap a la veritat mostra que li importa més sentir-se bo que fer el bé. Plató ja ho veia així a La República: per governar bé no n’hi ha prou de voler el bé de la ciutat, cal conèixer-lo, i per això distingia l’opinió del coneixement.

L’objecció més forta és que sovint no podem conèixer la veritat abans d’actuar, i que els qui han cregut posseir-la han justificat de vegades grans injustícies. Però d’aquí no se segueix que la veritat sigui secundària, sinó que cal buscar-la amb humilitat, contrastar-la i estar disposat a corregir-se. Una bona intenció autèntica no és un simple desig: vol dir posar els mitjans perquè passi allò que volem, i informar-se n’és un. Per això crec que, en moral i sobretot en política, preocupar-se per la veritat no és un luxe: sense un acord sobre els fets, qualsevol pot justificar qualsevol cosa amb bones intencions.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

Si defenses el contrari

En defensa de la tesi es pot dir que el valor moral d’una persona és en la seva voluntat, no en el que sap. Kant sostenia que l’única cosa bona sense restricció és una bona voluntat, que no perd valor encara que no aconsegueixi el que es proposa, i que per saber què mana el deure no cal ciència ni filosofia: n’hi ha prou amb la raó comuna. Molta gent sàvia ha actuat amb egoisme, i molta gent senzilla ha fet un gran bé guiada per la generositat.

A més, sovint no podem conèixer la veritat abans d’actuar, i obsessionar-se per tenir-la pot paralitzar o servir d’excusa per no fer res. Els qui més han pretès posseir la veritat sobre el bé comú han justificat de vegades grans injustícies; la humilitat i la bona fe poden ser una guia més segura.

Segons la pauta, el tribunal no té en compte si està d’acord amb la tesi que defenses: valora que l’entenguis i la coherència i la claredat de les teves raons.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la valoració raonada d’una tesi així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La valoració raonada d’una tesi· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Descartes5 de 6 exàmens
  3. Kant4 de 6 exàmens
  4. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  5. Plató3 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.