Plató a la PAU: mapa d’idees i pràctica

Plató explica la realitat i el coneixement amb uns conceptes que es lliguen entre ells: les idees (models eterns que només la raó coneix), els graus de coneixement (opinió i saber), la caverna (la imatge de tot plegat), l’ànima (que coneix les idees), la idea del bé (la suprema) i la justícia (cada part al seu lloc, a l’ànima i a la ciutat). Toca un concepte per obrir-lo, o tria una pregunta de la PAU de Catalunya i el mapa t’il·lumina el camí que cal fer per respondre-la.

Els exercicis oficials de Plató de la PAU de Catalunya, amb una resposta model d’EducaIA i les idees de la pauta

Els conceptes valen per a la PAU de qualsevol comunitat. Les preguntes, les cites i la pràctica d’aquesta pàgina són de la PAU de Catalunya. Si t’examines a Andalusia, el teu examen demana a més el context de Plató (els sofistes, Sòcrates, l’Atenes democràtica) i relacionar-lo amb una altra època, que aquests apunts no tracten. Els exercicis d’Andalusia, amb els seus criteris de correcció, només són en castellà (vegeu la versió en castellà d’aquesta pàgina).

  • Filosofia
  • 2n de Batxillerat · Història de la filosofia
  • Mapa de conceptes amb els exercicis oficials
  • Revisat el 14 de novembre de 2026

El mapa de conceptes

Toca un concepte per obrir-ne la fitxa. Tria una pregunta real de la PAU i el mapa il·lumina els conceptes que cal recórrer per respondre-la.

Quin camí fa cada pregunta?

Comentari de text

Dos termes del text

  • 2026 · «ànima» i «conjectura»Explicar «ànima» i «conjectura» amb el sentit que tenen al text. «Conjectura» no és un node del mapa: al text és només el que Plató assumeix de manera provisional. No la confonguis amb l’eikasia de la línia dividida, que alguns manuals també anomenen «conjectura».Recorre: L’ànima
  • 2023 (sèrie 1) · «ànima» i «part concupiscible»Explicar «ànima» i «part concupiscible»: una part de l’ànima, la que està subjecta a les passions i als plaers sensibles.Recorre: L’ànima
  • 2023 (sèrie 5) · «idea» i «opinió»Explicar «idea» i «opinió»: una entitat del món intel·ligible i un grau de coneixement insegur.Recorre: Teoria de les idees, Graus de coneixement i dialèctica

Comparar, avaluar i argumentar (exercicis 2 i 3)

  • Exercici 2 · cos i ànima (2023, sèrie 1)Comparar la concepció de Plató sobre cos i ànima amb la d’un altre autor: cal identificar bé les dues concepcions i fer un contrast pertinent.Recorre: L’ànima, Teoria de les idees
  • Exercici 2 · el bé (2023, sèrie 5)Comparar la concepció de Plató sobre el bé amb la d’un altre autor.Recorre: La idea del bé, Teoria de les idees, Graus de coneixement i dialèctica
  • Exercici 2 · l’anunci i qui governa (2026, extraordinària)Avaluar una campanya de salut des de Nussbaum i comparar-ho amb un altre autor, per exemple Plató: per a ell governen els més preparats i poden decretar què han de fer els altres.Recorre: La justícia
  • Exercici 2 · estudiar enginyeria per obligació (2025, extraordinària)Avaluar un punt de vista sobre obligar els joves a estudiar enginyeria des de dos autors que tries tu. La pauta hi posa Plató d’exemple: la ciutat s’organitza per especialització i es pot obligar els ciutadans a aportar el que saben fer.Recorre: La justícia
  • Exercici 3 · on són els nombres? (2026, extraordinària)Discutir una reflexió que acaba en el món de les idees de Plató: la pauta valora raons pròpies i no que el que es digui de Plató sigui exacte.Recorre: Teoria de les idees
  1. Teoria de les ideesModels estables darrere de les coses
  2. Graus de coneixement i dialècticaOpinió i saber
  3. L’al·legoria de la cavernaTot això en una imatge
  4. L’ànimaEl que coneix les idees
  5. La idea del béLa idea suprema
  6. La justíciaA l’ànima i a la ciutat

Teoria de les idees

Darrere de les coses que canvien hi ha realitats estables que només la raó pot conèixer: les idees.

Per entendre-ho

Les coses que veiem i toquem canvien, es fan malbé i mai no són perfectes del tot. Però per reconèixer una acció com a justa o una cosa com a bella fa falta un criteri que no canviï. Plató l’anomena idea o forma: la Bellesa en si, la Justícia en si, el Bé en si.

Les idees són eternes i immutables, i no es veuen: es coneixen amb la raó. Són al món intel·ligible, que és més real i més perfecte que el món sensible, el de les aparences, defectuós i ple d’error. Les coses sensibles s’hi relacionen perquè en «participen»: una cosa ens sembla bella o bona en la mesura que participa de la bellesa en si o de la bondat en si. En aquest sentit, les idees són també els models dels objectes visibles.

Un exemple per entendre-ho: cap cercle dibuixat no és perfecte, però tots els reconeixem com a cercles perquè tenim present què és un cercle. Allò que reconeixem és, per a Plató, la idea de cercle, i no pas cap dibuix.

fonamentar les demostracions no en l’aparença sinó en l’essència de les coses

Ho diu el text de la PAU · Plató, La República VII · PAU 2023 · ordinària · sèrie 5 · exercici 1 · B.I

A la PAU

Surt a la justificació de la pregunta A.III de 2026 (idees 2 i 3 de la pauta: món sensible i intel·ligible, participació) i a la B.III de 2023 (sèrie 5). Quan et demanen el significat d’«idea» (B.II de 2023, sèrie 5): una entitat del món intel·ligible; la idea d’una cosa és la forma o l’essència d’aquella cosa.

Es lliga amb

Pregunta de repàsPer què diu Plató que les coses sensibles són imperfectes i les idees no?

Perquè les coses sensibles canvien i només són belles o bones en la mesura que participen d’una idea; la idea, en canvi, és eterna i immutable i els serveix de model.

Respon-la tu primer. Aquesta pàgina no corregeix la teva resposta: compara-la amb el que hi ha escrit.

Graus de coneixement i dialèctica

A cada món li correspon una manera de conèixer: del sensible només n’hi ha opinió; de l’intel·ligible, coneixement autèntic.

Per entendre-ho

Del que canvia, només en podem tenir opinió, un coneixement insegur, basat en les aparences. El coneixement autèntic, el saber o ciència, és el d’allò que és etern i immutable, les idees. Hi ha, doncs, graus de coneixement, cadascun amb la seva facultat.

A La República VI Plató els ordena en la línia dividida, amb quatre graus: dins del món visible, la imaginació, que només veu imatges, i la creença, que es refia de les coses; dins de l’intel·ligible, el pensament discursiu, el dels matemàtics, que parteix d’hipòtesis, i la intel·ligència, que puja fins al principi de tot. Per a la PAU, l’essencial és la distinció entre opinió i ciència; la pauta de 2023 (sèrie 5) hi demana també els diferents graus de coneixement amb les seves facultats.

El camí que porta de l’opinió al saber passa per les matemàtiques, que preparen el pensament, i acaba en la dialèctica: la disciplina del raonament que s’eleva fins a l’essència de les coses i permet accedir al coneixement de les idees. Per això qui s’educa per governar s’hi ha de dedicar: és el més alt de l’ensenyament.

Un exemple per entendre-ho: pots tenir una opinió sobre si una llei és justa; només ho saps de debò quan has entès què és la justícia, i això exigeix raonar, preguntar i respondre.

tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostres ensenyaments

Ho diu el text de la PAU · Plató, La República VII · PAU 2023 · ordinària · sèrie 5 · exercici 1 · B.I

A la PAU

Idea 4 de la pauta d’A.III de 2026 (graus de coneixement i dialèctica). A la B.I de 2023 (sèrie 5) el text distingeix l’opinió del saber i diu que els governants s’han de dedicar a la dialèctica; a la B.II, «opinió» és un grau de coneixement insegur, basat només en les aparences i inferior a la ciència.

Es lliga amb

Pregunta de repàsQuè és la dialèctica i per què el text la posa «en el lloc més alt» de l’ensenyament?

És la disciplina del raonament que s’eleva fins a l’essència de les coses, no a l’aparença; porta al coneixement de les idees i, en particular, de la idea del bé, i per això és el cim de l’ensenyament dels qui han de governar.

Respon-la tu primer. Aquesta pàgina no corregeix la teva resposta: compara-la amb el que hi ha escrit.

L’al·legoria de la caverna

Una sola imatge que resumeix la teoria de les idees, el coneixement i el camí cap al bé.

Per entendre-ho

Uns presoners, lligats dins d’una caverna, només veuen les ombres que el foc projecta a la paret del fons, ombres d’objectes que uns homes porten per darrere d’un mur, i les prenen per la realitat. Si algú n’allibera un i l’obliga a pujar, al principi l’enlluerna la llum, però de mica en mica veu les coses de fora i, al final, el sol. Si torna a baixar per alliberar els altres, se’n riuen i, si poguessin, el matarien.

A La República VII el mateix Plató explica com s’ha de llegir la imatge, i aquest és el text que va sortir a la PAU de 2026: la presó és el món visible; el foc que la il·lumina és el sol del món visible; sortir de la presó i contemplar el que hi ha fora és l’ascensió de l’ànima al món intel·ligible, on, amb gran esforç, es veu la idea del bé.

És una analogia: cada element de la imatge té el seu equivalent a la realitat. En el resum d’aquest text, la pauta de 2026 espera que comencis dient que el fragment indica com s’ha d’interpretar una imatge descrita abans, i que després en donis les correspondències.

Un exemple per entendre-ho: quan només has vist ombres, el que veus fora t’enlluerna al principi i costa de creure; entendre és un camí que demana esforç, no un salt.

la regió que ens és revelada per la vista l’has de comparar amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol

Ho diu el text de la PAU · Plató, La República VII · PAU 2026 · ordinària · sèrie 1 · exercici 1 · A.I

A la PAU

És el text de la pregunta A.I de 2026 (idees 1 i 2 de la pauta: com s’interpreta la imatge i les correspondències). A l’A.III la pauta no la demana, però ajuda a entendre per què conèixer el bé costa un esforç.

Es lliga amb

Pregunta de repàsQuè representa cada element de la caverna segons el text de la PAU de 2026?

La presó, el món visible; el foc que la il·lumina, el sol del món visible; sortir de la presó i contemplar el que hi ha fora, l’ascensió de l’ànima al món intel·ligible.

Respon-la tu primer. Aquesta pàgina no corregeix la teva resposta: compara-la amb el que hi ha escrit.

L’ànima

L’ànima és distinta del cos, és immortal i és ella qui pot conèixer les idees; té tres parts, i la raó ha de governar-les.

Per entendre-ho

Per a Plató l’ànima és la part de la persona que és immortal i on resideixen les funcions intel·lectuals i les virtuts morals. És distinta del cos, que ens lliga al món canviant dels sentits, i és ella qui pot accedir al coneixement de les idees. Per això, a la caverna, el camí cap a fora és «l’ascensió de l’ànima».

A La República IV hi distingeix tres parts: la racional, la fogosa (o irascible) i la concupiscible. Governar correspon a la racional, que és sàvia i té previsió sobre tota l’ànima; la fogosa n’és súbdita i aliada; la concupiscible, subjecta a les passions i als plaers sensibles, ocupa l’espai més gran de l’ànima i és insaciable de béns, i les altres dues se li imposen.

Quan una part fa el que li pertoca, apareix una virtut: la fogosa dona el coratge (és coratjós qui es manté ferm en el que indica la raó malgrat plaers i dolors); la racional, quan governa com cal, la saviesa; i l’harmonia de les tres parts, amb la raó al comandament, la temprança.

Un exemple per entendre-ho: quan decideixes amb la raó contra unes ganes o un rampell de ràbia, hi ha una part de tu que mana sobre les altres.

Governar correspon a la part racional, perquè és sàvia i té previsió sobre tota l’ànima, i a la part fogosa li correspondrà ser súbdita i aliada de la part racional.

Ho diu el text de la PAU · Plató, La República IV · PAU 2023 · ordinària · sèrie 1 · exercici 1 · B.I

A la PAU

Pregunta A.II de 2026 (explicar «ànima») i idea 5 de l’A.III. A la B.I, B.II i B.III de 2023 (sèrie 1) hi ha el text de La República IV sobre les tres parts. I a l’exercici 2.B de 2023 es demana comparar la distinció entre cos i ànima de Plató amb la d’un altre autor.

Es lliga amb

Pregunta de repàsQuines són les tres parts de l’ànima a La República IV i quina ha de governar?

La racional, la fogosa i la concupiscible. Governa la racional, ajudada per la fogosa, i les dues s’imposen a la concupiscible.

Respon-la tu primer. Aquesta pàgina no corregeix la teva resposta: compara-la amb el que hi ha escrit.

La idea del bé

La idea suprema: fa que les altres idees siguin i es puguin conèixer, i és causa de tot el que és bell i recte.

Per entendre-ho

Al cim del món intel·ligible hi ha la idea del bé. Plató la compara amb el sol: així com el sol fa que les coses visibles es vegin, la idea del bé fa que les idees es puguin conèixer. El text de 2026 encara diu més: la idea del bé és «causa de tot el que és bell i recte», perquè genera la llum i el sol en el món visible i crea, en el món intel·ligible, la veritat i l’enteniment.

Veure-la costa «un gran esforç»: s’hi arriba per la dialèctica, no pels sentits. I saber què és el bé exigeix distingir entre les moltes coses que diem que són bones i el bé en si mateix, la idea del bé, que és el que les fa bones.

D’aquí la conseqüència moral: qui no coneix la idea del bé no pot conèixer què és el bé ni saber quines coses són bones, i qui vulgui actuar assenyadament, en privat o en públic, ha de contemplar aquesta idea. És l’intel·lectualisme moral que Plató hereta de Sòcrates.

Un exemple per entendre-ho: pots dir que són bons un gest, una llei o un acte; la idea del bé és el criteri comú pel qual els diem així.

al cim del món cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé

Ho diu el text de la PAU · Plató, La República VII · PAU 2026 · ordinària · sèrie 1 · exercici 1 · A.I

A la PAU

Idees 3 i 4 de la pauta d’A.I de 2026 i idees 1, 6 i 7 de l’A.III. A la B.III de 2023 (sèrie 5), la pauta demana el bé com a idea suprema i la dialèctica com a mitjà per conèixer-lo; i a l’exercici 2.B de 2023 (sèrie 5), el bé segons Plató comparat amb un altre autor.

Es lliga amb

Pregunta de repàsPer què la idea del bé és com el sol?

Perquè fa en el món intel·ligible el que el sol fa en el visible: el sol fa que les coses es vegin; la idea del bé fa que les idees es puguin conèixer, i és causa de tot el que és bell i recte.

Respon-la tu primer. Aquesta pàgina no corregeix la teva resposta: compara-la amb el que hi ha escrit.

La justícia

Cada part al seu lloc: a l’ànima mana la raó; a la ciutat governen els qui estan més preparats per fer-ho.

Per entendre-ho

Per a Plató la justícia és la mateixa cosa a l’individu i a la ciutat. A La República primer busca quan és justa una ciutat i després aplica el que descobreix a l’individu. La ciutat té tres classes (governants, guerrers —també dits guardians o auxiliars— i productors), cadascuna amb la seva virtut, i és justa si cada classe fa adequadament el que li és propi; l’ànima té tres parts, i l’individu és just si cada part fa el que li és propi i, en particular, si la racional regeix les altres.

La temprança és la mateixa en totes dues: unanimitat i harmonia, sense conflicte entre l’element que mana i els que obeeixen, i tots d’acord que la raó ha de governar. El text de 2023 ho diu amb les paraules de Plató: la temprança és això «tant a la ciutat com en l’individu».

Com que actuar bé exigeix conèixer el bé, a la ciutat han de governar els més preparats per fer-ho: els filòsofs, que s’han educat en la dialèctica fins a conèixer la idea del bé. Segons Plató, aquests poden decretar què ha de fer la resta de ciutadans. A més, la ciutat s’organitza amb el principi d’especialització: cadascú es dedica a allò per a què està més ben dotat, i cal persuadir i, si cal, obligar els ciutadans a aportar al conjunt el que saben fer.

Un exemple per entendre-ho: no deixaries que dirigís un vaixell qui no sap navegar; Plató no vol que governi qui no coneix el bé.

Hi ha algun punt borrós en la nostra visió de la justícia que pugui fer que sembli que és una cosa diferent d’allò que vam trobar que era a la ciutat?

Ho diu el text de la PAU · Plató, La República IV · PAU 2023 · ordinària · sèrie 1 · exercici 1 · B.I

A la PAU

Pregunta B.III de 2023 (sèrie 1; la justícia a la ciutat i a l’ànima) i la B.I del mateix examen. A l’exercici 2 de 2026 i de 2025 (extraordinàries) l’autor el tries tu, i la pauta hi posa Plató d’exemple: segons ell governen els més preparats i la ciutat s’organitza pel principi d’especialització.

Es lliga amb

Pregunta de repàsPer què, segons Plató, la justícia de la ciutat i la de l’individu són la mateixa cosa?

Perquè hi ha una analogia entre les tres classes de la ciutat i les tres parts de l’ànima: tant la ciutat com l’individu són justos si cada part fa adequadament el que li és propi i, en particular, si la raó governa.

Respon-la tu primer. Aquesta pàgina no corregeix la teva resposta: compara-la amb el que hi ha escrit.

Practica amb els exercicis oficials

Ara fes-ho tu. Aquí tens les preguntes de Plató que han sortit a la PAU de Catalunya, agrupades per concepte, amb l’enllaç a l’exercici oficial. Després tria una pregunta i marca quines idees de la pauta oficial has posat a la teva resposta.

Els conceptes valen per a la PAU de qualsevol comunitat. Les preguntes, les cites i la pràctica d’aquesta pàgina són de la PAU de Catalunya. Si t’examines a Andalusia, el teu examen demana a més el context de Plató (els sofistes, Sòcrates, l’Atenes democràtica) i relacionar-lo amb una altra època, que aquests apunts no tracten. Els exercicis d’Andalusia, amb els seus criteris de correcció, només són en castellà (vegeu la versió en castellà d’aquesta pàgina).

Per concepte: on ha sortit

Teoria de les idees

Graus de coneixement i dialèctica

L’al·legoria de la caverna

L’ànima

La idea del bé

La justícia

Has dit el que demana la pauta?

Tria una pregunta, contesta primer en un paper i marca després quines idees de la pauta oficial has posat.

Què mira això i què no

Només et deixa marcar quines idees de la pauta hi has posat. La pauta no puntua idea per idea: valora la resposta de manera global, també com expliques i lligues les idees. Aquesta llista no jutja si ho has escrit bé, si ho has raonat ni si t’ajustes al nombre de paraules. Compara la teva resposta amb la resposta model d’EducaIA de l’exercici.

2026 · ordinària · sèrie 1 · exercici 1 · A.I2026 · resum de la caverna

Les idees de la pauta oficial, resumides per EducaIA

Veure l’exercici oficial, amb la resposta model d’EducaIA

2026 · ordinària · sèrie 1 · exercici 1 · A.III2026 · actuar bé i conèixer el bé

Les idees de la pauta oficial, resumides per EducaIA

Veure l’exercici oficial, amb la resposta model d’EducaIA

2023 · ordinària · sèrie 1 · exercici 1 · B.I2023 (sèrie 1) · les parts de l’ànima

Les idees de la pauta oficial, resumides per EducaIA

Veure l’exercici oficial, amb la resposta model d’EducaIA

2023 · ordinària · sèrie 1 · exercici 1 · B.III2023 (sèrie 1) · la justícia a l’ànima i a la ciutat

Les idees de la pauta oficial, resumides per EducaIA

Veure l’exercici oficial, amb la resposta model d’EducaIA

2023 · ordinària · sèrie 5 · exercici 1 · B.I2023 (sèrie 5) · opinió, dialèctica i bé

Les idees de la pauta oficial, resumides per EducaIA

Veure l’exercici oficial, amb la resposta model d’EducaIA

2023 · ordinària · sèrie 5 · exercici 1 · B.III2023 (sèrie 5) · qui no coneix la idea del bé

Les idees de la pauta oficial, resumides per EducaIA

Veure l’exercici oficial, amb la resposta model d’EducaIA

2026 · ordinària · sèrie 1 · exercici 1 · A.II2026 · «ànima» i «conjectura»

Les idees de la pauta oficial, resumides per EducaIA

Veure l’exercici oficial, amb la resposta model d’EducaIA

2023 · ordinària · sèrie 1 · exercici 1 · B.II2023 (sèrie 1) · «ànima» i «part concupiscible»

Les idees de la pauta oficial, resumides per EducaIA

Veure l’exercici oficial, amb la resposta model d’EducaIA

2023 · ordinària · sèrie 5 · exercici 1 · B.II2023 (sèrie 5) · «idea» i «opinió»

Les idees de la pauta oficial, resumides per EducaIA

Veure l’exercici oficial, amb la resposta model d’EducaIA

Preguntes freqüents

Què cal saber de Plató per a la PAU d’Història de la filosofia de Catalunya?

L’examen no demana tot el tema alhora. A l’exercici 1, si tries el text de Plató, demana resumir-lo, explicar dos termes i justificar una afirmació del text. A l’exercici 2, fins al 2024 es comparava una qüestió de Plató amb la d’un altre autor que triaves tu; des del 2025 s’avalua un punt de vista des de dos autors que tries tu, i Plató pot ser-ne un. Per a tot això cal entendre els conceptes del mapa i com es lliguen.

Quins textos de Plató surten a la PAU?

Els textos de les preguntes que recollim són de La República: del llibre VII (la caverna i l’educació dels governants) i del IV (les parts de l’ànima i les virtuts). Les cites d’aquesta pàgina són només d’aquests textos oficials.

Aquesta pàgina pot corregir la meva resposta?

No. Aquesta pàgina no corregeix respostes escrites: l’autoavaluació només et deixa marcar les idees de la pauta que has posat, i no jutja si ho has escrit bé ni si ho has raonat. Compara sempre amb la resposta model d’EducaIA.

Cal saber comparar Plató amb altres autors?

Només a l’exercici 2. Fins al 2024 l’enunciat triava la qüestió de Plató (cos i ànima, el bé) i la pauta demanava identificar bé les dues concepcions i fer-ne un contrast pertinent, amb l’altre autor triat per tu. Des del 2025 tries tots dos autors i la pauta valora per separat l’avaluació des de cadascun. Aquests apunts són només de Plató; els exercicis dels altres autors són a les seves pàgines de tema.

Fonts

Cada pregunta enllaça el seu exercici oficial, resolt per EducaIA. Els enunciats i les pautes són de la Generalitat de Catalunya (PAU, Història de la filosofia):

Tens examen de Filosofia?

Puja els teus apunts i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a l’examen, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara aquest tema a EducaIA

Crea un test gratis amb els teus apuntsCentre PAU 2027