Obligar els joves a estudiar enginyeria

Exercici 2 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2 punts

PlatóLa justícia i l’EstatL’enfocament de les capacitatsJustícia i dignitatCobreix totes les idees de la pauta

També a Martha Nussbaum

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2Obligar els joves a estudiar enginyeria

2 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Considereu el punt de vista següent:

«Si els països d’Europa volen seguir essent competitius i poder produir productes que els europeus puguem consumir i que les nostres empreses puguin vendre a altres països de fora de la Unió Europea, ens caldria millorar la nostra tecnologia puntera; per a aconseguir això hauria d’augmentar la proporció dels nostres joves que estudien enginyeries o ciències aplicades. És a dir, per a poder mantenir el nostre estil de vida i poder preservar en el futur el nivell de benestar que tenim actualment en la nostra societat, caldria que hi hagués més joves que estudiessin determinades carreres i es dediquessin a certes feines. Per això, és just i legítim que l’Estat pugui requerir a les persones joves que tenen una bona capacitat per a poder seguir estudis d’enginyeria o de ciències aplicades que facin aquests estudis i després treballin en els camps professionals que s’hi relacionen —encara que elles potser haurien preferit estudiar alguna altra cosa o fer alguna activitat professional diferent (com ara muntar un gimnàs o una botiga, estudiar dret i esdevenir fiscal, o dedicar-se a la música).»

2 Analitzeu com s’avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es destacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva d’un d’ells, i després com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva de l’altre. Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2 2 punts

Repassa la teoria: Plató

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

22 punts

Analitzeu com s’avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es destacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva d’un d’ells, i després com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva de l’altre. Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada.

Plantejament Cal avaluar des de Plató i des de Nussbaum si l’estat pot obligar els joves més capacitats a estudiar enginyeria pel benestar col·lectiu, i dir en què es contraposen.

La resposta, corregida al marge

12

Plató probablement acceptaria aquest punt de vista. A La República explica que la ciutat neix perquè ningú no és autosuficient: necessitem molts béns que sols no podríem obtenir, i els obtenim millor si cadascú es dedica a una sola tasca, la que millor s’adiu amb les seves aptituds naturals. Aquest principi d’especialització és la base de la ciutat justa. Que un jove dotat per a l’enginyeria hi dediqui la vida és, des d’aquest punt de vista, ocupar el lloc que li correspon.

3

A més, Plató organitza la ciutat en classes, la dels governants, la dels guardians i la dels productors, i cadascú hi pertany per les seves capacitats, no pel seu gust. La llei no busca la felicitat d’una classe, sinó la de tota la ciutat, i per això ha de persuadir els ciutadans i, si cal, obligar-los a aportar a la comunitat allò en què són més útils. Que l’estat exigeixi aquests estudis hi encaixaria.

45

Nussbaum en discreparia. La seva teoria de les capacitats parteix de la dignitat de cada persona, que és un fi en si mateixa i no un mitjà per al benestar col·lectiu. L’estat ha de garantir a tothom un nivell suficient de capacitats centrals, com el pensament format per una educació adequada o la raó pràctica, que inclou poder planificar la pròpia vida. Però convertir aquestes capacitats en funcionaments, és a dir, decidir què s’estudia i a què es dedica cadascú, ha de dependre de la voluntat de cada persona.

6

Per tant, obligar un jove a estudiar enginyeria contra la seva preferència, encara que sigui per l’economia del país, li negaria justament la llibertat d’escollir que dona valor a les capacitats. Nussbaum admet que l’estat exigeixi funcionaments als infants, com anar a l’escola, però amb els adults només accepta la persuasió.

El contrast principal és el lloc de l’individu. Per a Plató, el bé de la ciutat justifica assignar a cadascú la funció per a la qual és més apte; per a Nussbaum, cada persona té dret a decidir la seva vida, i el benestar col·lectiu no justifica imposar-li una feina.

El que puntua la pauta

1 punt: les idees 1 a 3; 1 punt: les idees 4 a 6.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §3
  5. §3
  6. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Plató així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Plató· aquest exercici3 de 6 exàmens
  2. Martha Nussbaum· aquest exercici4 de 6 exàmens
  3. La valoració raonada d’una tesi6 de 6 exàmens
  4. Descartes5 de 6 exàmens
  5. Kant4 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.