Descartes i Plató

Exercici 1 · PAU 2023, ordinària, sèrie 1 · 6 punts

DescartesEl dualismeL’ànimaLa justícia i l’EstatCobreix totes les idees de la pauta

També a Plató

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Descartes i Plató

6 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

Observo que hi ha una gran diferència entre l’esperit i el cos, perquè el cos, per la seva naturalesa, és sempre divisible, i l’esperit és del tot indivisible. En efecte, quan considero el meu esperit, és a dir, a mi mateix en tant que soc només una cosa que pensa, no hi puc distingir cap part, sinó que em concebo com una cosa única i íntegra. I encara que tot l’esperit sembla estar unit a tot el cos, si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, sé que no per això se suprimiria cap part del meu esperit. I de les facultats de voler, de sentir, d’entendre, etc., no se’n pot dir pròpiament parts, perquè és un únic esperit el que vol, sent, entén, etc. En canvi, amb les coses corporals o extenses passa tot el contrari, ja que no n’hi ha cap que no es pugui dividir fàcilment en parts en el pensament, i per tant, no n’hi ha cap que no conegui com a divisible. I amb això n’hi hauria prou per a ensenyar-me que l’esperit o l’ànima de l’home és totalment diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans.

René Descartes. Meditacions metafísiques, vi

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «esperit»

b) «una cosa única i íntegra»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit de l’afirmació del text següent i les raons de René Descartes per a fer-la: «I amb això n’hi hauria prou per a ensenyar-me que l’esperit o l’ànima de l’home és totalment diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

—[…] Governar correspon a la part racional, perquè és sàvia i té previsió sobre tota l’ànima, i a la part fogosa li correspondrà ser súbdita i aliada de la part racional.

[…]

I aquestes dues parts s’imposaran a la part concupiscible, la qual ocupa l’espai més gran de l’ànima i és naturalment insaciable de béns.

[…]

Anomenem, doncs, coratjós un individu en virtut d’aquesta part fogosa de la seva natura quan, malgrat plaers o dolors, es manté ferm en allò que indica la raó sobre què és el que ha de témer i el que no.

—Totalment correcte —va dir ell.

—I l’anomenarem savi en virtut d’aquella petita part que governa i que dona aquestes indicacions, i que posseeix el coneixement de què convé a cadascuna de les tres parts, i a totes elles en conjunt.

—Sens dubte.

—I què més? No direm de tal home que és temperat per la unanimitat i harmonia d’aquestes tres parts, quan no hi ha cap conflicte entre l’element que mana i els dos que obeeixen, i tots estan d’acord que la raó ha de ser qui governi?

—Sí, la temprança —digué ell— és això i no pas cap altra cosa, tant a la ciutat com en l’individu.

—Finalment, un home serà just per allò que hem dit tantes vegades.

—És totalment indiscutible.

—Doncs què? —vaig dir—. Hi ha algun punt borrós en la nostra visió de la justícia que pugui fer que sembli que és una cosa diferent d’allò que vam trobar que era a la ciutat?

—No ho crec —va dir.

Plató. La República, llibre iv

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «ànima»

b) «part concupiscible»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit del següent fragment del text: «—Hi ha algun punt borrós en la nostra visió de la justícia que pugui fer que sembli que és una cosa diferent d’allò que vam trobar que era a la ciutat? —No ho crec —va dir.», i expliqueu quina justificació creu Plató que hi ha per a la idea que s’expressa en aquest fragment. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A I 2 puntsA II 1 puntA III 3 puntsB I 2 puntsB II 1 puntB III 3 puntsA o B, a triar

Repassa la teoria: Plató

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

IDescartes, Meditacions metafísiques VI2 punts

Apartat I a l’enunciat oficial, en castellàApartat I a l’enunciat oficial, en català

OPCIÓ A

Observo que hi ha una gran diferència entre l’esperit i el cos, perquè el cos, per la seva naturalesa, és sempre divisible, i l’esperit és del tot indivisible. En efecte, quan considero el meu esperit, és a dir, a mi mateix en tant que soc només una cosa que pensa, no hi puc distingir cap part, sinó que em concebo com una cosa única i íntegra. I encara que tot l’esperit sembla estar unit a tot el cos, si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, sé que no per això se suprimiria cap part del meu esperit. I de les facultats de voler, de sentir, d’entendre, etc., no se’n pot dir pròpiament parts, perquè és un únic esperit el que vol, sent, entén, etc. En canvi, amb les coses corporals o extenses passa tot el contrari, ja que no n’hi ha cap que no es pugui dividir fàcilment en parts en el pensament, i per tant, no n’hi ha cap que no conegui com a divisible. I amb això n’hi hauria prou per a ensenyar-me que l’esperit o l’ànima de l’home és totalment diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans.

René Descartes. Meditacions metafísiques, vi

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Plantejament Cal resumir, en 60–100 paraules, l’argument amb què Descartes distingeix l’esperit del cos per la divisibilitat i com aparta els dubtes que s’hi podrien oposar.

La resposta, corregida al marge

12

Descartes vol mostrar que l’esperit, o l’ànima, és totalment diferent del cos. El cos és divisible per naturalesa, mentre que l’esperit, la cosa que pensa, no té parts; i si l’un es pot dividir i l’altre no, no poden ser la mateixa cosa.

34

Després aparta dos dubtes: perdre un braç no em treu cap part de l’esperit, encara que hi estigui unit, i voler, sentir i entendre no en són parts, sinó activitats d’un únic esperit. En canvi, qualsevol cosa extensa la puc dividir almenys amb el pensament.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

II1 punt

Apartat II a l’enunciat oficial, en castellàApartat II a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «esperit»

b) «una cosa única i íntegra»

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascun, què volen dir en el text «esperit» i «una cosa única i íntegra».

La resposta, corregida al marge

1

«Esperit»: la ment o ànima, la part de la persona que pensa, entén, vol i sent.

2

«Una cosa única i íntegra»: una cosa simple, sense parts, que no es pot dividir.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Apartat III a l’enunciat oficial, en castellàApartat III a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu el sentit de l’afirmació del text següent i les raons de René Descartes per a fer-la: «I amb això n’hi hauria prou per a ensenyar-me que l’esperit o l’ànima de l’home és totalment diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Plantejament Cal explicar què vol dir Descartes quan conclou que l’esperit és totalment diferent del cos, per quines raons ho afirma i per què diu que ja ho sabia d’abans.

La resposta, corregida al marge

1

Amb aquesta frase Descartes tanca un argument i, alhora, avisa que no és el primer. La tesi que defensa és el dualisme: l’ésser humà està fet de dues realitats diferents. L’esperit, que també anomena ment o ànima, és una cosa que pensa, és a dir, que dubta, entén, afirma, nega, vol, imagina i sent. El cos és una cosa extensa: té llargada, amplada i profunditat, figura i moviment. Que siguin «totalment» diferents vol dir que el pensament no ocupa espai i l’extensió no pensa.

2

L’argument del text es basa en una propietat que només té un dels dos. Tot el que és extens es pot dividir, almenys amb el pensament: per petit que sigui un cos, sempre en puc concebre la meitat. En canvi, quan em considero a mi mateix com a cosa que pensa, no hi trobo parts. Si perdo una mà, no soc menys jo; i dubtar, voler o sentir no són trossos del meu esperit, sinó maneres d’actuar d’un mateix jo. Si el cos és divisible i l’esperit no, no poden ser la mateixa cosa, perquè una mateixa cosa no pot tenir i no tenir alhora una propietat.

3

Però Descartes diu que això n’hi hauria prou «si no ho sabés ja d’abans», perquè a la mateixa meditació sisena ja ha donat una altra prova. Puc concebre clarament i distintament la ment com una cosa que pensa i no és extensa, i el cos com una cosa extensa que no pensa. Ara bé, tot el que concebo clarament i distintament, Déu ho pot fer tal com ho concebo; per tant, Déu podria fer que la ment existís sense el cos. I si la ment pot existir sense el cos, tots dos són realment distints. Aquesta prova depèn del camí de les Meditacions: el cogito em fa segur que existeixo com a cosa que pensa mentre encara dubto que tingui cos, i la veracitat de Déu garanteix les idees clares i distintes.

Per tant, la frase no presenta la divisibilitat com l’única raó, sinó com la confirmació d’una distinció ja demostrada. Tanmateix, Descartes no diu que l’esperit estigui en el cos com un pilot en una nau: a la mateixa meditació reconeix que hi està tan estretament unit que hi forma una unitat, i per això sento la fam o el dolor en lloc de només observar-los.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

Opció B

IPlató, La República IV2 punts

Apartat I a l’enunciat oficial, en castellàApartat I a l’enunciat oficial, en català

OPCIÓ B

—[…] Governar correspon a la part racional, perquè és sàvia i té previsió sobre tota l’ànima, i a la part fogosa li correspondrà ser súbdita i aliada de la part racional.

[…]

I aquestes dues parts s’imposaran a la part concupiscible, la qual ocupa l’espai més gran de l’ànima i és naturalment insaciable de béns.

[…]

Anomenem, doncs, coratjós un individu en virtut d’aquesta part fogosa de la seva natura quan, malgrat plaers o dolors, es manté ferm en allò que indica la raó sobre què és el que ha de témer i el que no.

—Totalment correcte —va dir ell.

—I l’anomenarem savi en virtut d’aquella petita part que governa i que dona aquestes indicacions, i que posseeix el coneixement de què convé a cadascuna de les tres parts, i a totes elles en conjunt.

—Sens dubte.

—I què més? No direm de tal home que és temperat per la unanimitat i harmonia d’aquestes tres parts, quan no hi ha cap conflicte entre l’element que mana i els dos que obeeixen, i tots estan d’acord que la raó ha de ser qui governi?

—Sí, la temprança —digué ell— és això i no pas cap altra cosa, tant a la ciutat com en l’individu.

—Finalment, un home serà just per allò que hem dit tantes vegades.

—És totalment indiscutible.

—Doncs què? —vaig dir—. Hi ha algun punt borrós en la nostra visió de la justícia que pugui fer que sembli que és una cosa diferent d’allò que vam trobar que era a la ciutat?

—No ho crec —va dir.

Plató. La República, llibre iv

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Plantejament Cal resumir, en 60–100 paraules, com relaciona Plató les tres parts de l’ànima amb les virtuts de l’individu i com les compara amb les de la ciutat.

La resposta, corregida al marge

123

Plató distingeix tres parts en l’ànima: la racional, que ha de governar perquè és sàvia; la fogosa, la seva aliada, i la concupiscible, insaciable, que totes dues han de dominar. D’aquest ordre depenen les virtuts: l’individu és valent quan la part fogosa manté el que la raó diu que cal témer, savi per la part racional, i temperat quan les tres accepten que mani la raó.

45

Aquesta temprança és igual a la ciutat i en l’individu, i el text conclou que tampoc la justícia de l’individu no és diferent de la que s’havia trobat a la ciutat.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §2
  5. §2

II1 punt

Apartat II a l’enunciat oficial, en castellàApartat II a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «ànima»

b) «part concupiscible»

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascun, què volen dir en el text «ànima» i «part concupiscible».

La resposta, corregida al marge

1

«Ànima»: la part immaterial i immortal de la persona, on resideixen la raó, els desitjos i les virtuts.

2

«Part concupiscible»: la part de l’ànima que desitja els plaers sensibles i els béns, i no se sacia mai.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Apartat III a l’enunciat oficial, en castellàApartat III a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu el sentit del següent fragment del text: «—Hi ha algun punt borrós en la nostra visió de la justícia que pugui fer que sembli que és una cosa diferent d’allò que vam trobar que era a la ciutat? —No ho crec —va dir.», i expliqueu quina justificació creu Plató que hi ha per a la idea que s’expressa en aquest fragment. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Plantejament Cal explicar què afirma el fragment, que la justícia de l’individu és la mateixa que la de la ciutat, i com ho justifica Plató amb l’analogia entre les classes de la ciutat i les parts de l’ànima.

La resposta, corregida al marge

1

En el fragment, Sòcrates pregunta si queda res borrós que pugui fer pensar que la justícia de l’individu és diferent de la que han trobat a la ciutat, i el seu interlocutor respon que no. Aquest breu intercanvi condensa una de les conclusions centrals de La República: la justícia és la mateixa a la ciutat i a l’ànima. Plató hi arriba després d’un llarg raonament, que cal reconstruir per entendre la frase.

234

El mètode de Plató és buscar la justícia primer a la ciutat, on es veu més en gran, i aplicar després a l’individu el que s’hi ha trobat. La ciutat ideal té tres classes: els governants, que han de ser savis; els guardians auxiliars, que la defensen i han de ser valents, i els productors (pagesos, artesans i comerciants), que n’asseguren les necessitats materials. La temprança és l’acord de totes les classes sobre qui ha de manar. I la ciutat és justa quan cada classe fa la feina que li és pròpia i no s’ocupa de la de les altres.

56

L’ànima té la mateixa estructura. La part racional coneix el que convé al conjunt, i la seva virtut és la saviesa; la part fogosa, on hi ha l’ànim i la indignació, ha de ser valenta i ajudar la raó; la part concupiscible desitja menjar, beure i altres plaers, i s’ha de deixar moderar. Plató ho mostra a partir dels conflictes interiors: qui té set però decideix no beure vol i rebutja alhora el mateix, i això només és possible si a l’ànima hi ha parts diferents. Així, a cada classe de la ciutat li correspon una part de l’ànima, i a cada virtut de la ciutat, una virtut de l’individu.

7

D’aquí ve la conclusió del fragment. Si la ciutat és justa quan cada classe fa la seva feina, l’individu és just quan cada part de l’ànima fa la seva: la raó governa, l’ànim l’ajuda i els desitjos obeeixen. La injustícia, en canvi, és una mena de revolta de les parts inferiors contra la raó. Per això, per a Plató, la justícia no és només una manera de tractar els altres, sinó un ordre interior de l’ànima, com una salut, i qui té aquest ordre també actua amb justícia.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §3
  7. §4

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Descartes així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Descartes· aquest exercici5 de 6 exàmens
  2. Plató· aquest exercici3 de 6 exàmens
  3. La valoració raonada d’una tesi6 de 6 exàmens
  4. Kant4 de 6 exàmens
  5. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.