2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2El geni maligne i Déu, o el govern legítim segons Locke
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema7 de 13
Després dels 13
Vols continuar amb el tema de Descartes?
Aquests 13 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Compareu el paper que té la idea d’un geni maligne en l’argumentació de Descartes a les Meditacions metafísiques, amb el paper que té la idea de Déu en l’argumentació de l’autor en aquesta mateixa obra.
[2 punts]
Opció B
Compareu la concepció de Locke sobre quan una societat és justa (o sobre quan un govern està legitimat) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
El geni maligne i la idea de Déu2 punts


Compareu el paper que té la idea d’un geni maligne en l’argumentació de Descartes a les Meditacions metafísiques, amb el paper que té la idea de Déu en l’argumentació de l’autor en aquesta mateixa obra.
Plantejament Cal explicar quin paper tenen a les Meditacions la hipòtesi del geni maligne i la idea de Déu, i comparar-los en dos o tres punts.
La resposta, corregida al marge
A la primera meditació, Descartes vol trobar alguna cosa absolutament certa i rebutja tot el que admeti el menor dubte. Els sentits de vegades enganyen i la possibilitat d’estar somiant posa en dubte l’existència dels cossos, però les veritats matemàtiques semblen resistir. Per poder dubtar també d’elles, Descartes suposa un geni maligne, tan poderós com astut, que l’enganya en tot: potser m’equivoco fins i tot quan sumo dos més tres. És una hipòtesi escèptica que no afirma, sinó que fa servir com a mètode: només serà un fonament allò que resisteixi fins i tot aquest engany. I el primer que hi resisteix és el jo: si el geni m’enganya, és que existeixo.
La idea de Déu té el paper contrari. A la tercera meditació, Descartes troba en la seva ment la idea d’un ésser infinit i perfecte, i argumenta que no la pot haver produït ell, que és finit i imperfecte, perquè la causa d’una idea ha de tenir almenys tanta realitat com la que la idea representa. Per tant, Déu existeix. I un Déu perfecte no pot ser enganyador, perquè enganyar és un defecte. Amb aquesta garantia, el que percebo amb claredat i distinció és vertader, i la hipòtesi del geni maligne queda refutada: torno a poder confiar en les matemàtiques i, més endavant, en l’existència del món material.
La comparació té tres punts principals. Primer, la funció: el geni maligne obre el dubte més radical i la idea de Déu el tanca; l’un fa caure les certeses i l’altra les reconstrueix. Segon, l’estatut: el geni maligne és una ficció que Descartes decideix suposar, mentre que la idea de Déu la troba en si mateix i en demostra l’objecte real. Tercer, tots dos són figures d’un poder il·limitat: a la primera meditació, Descartes es pregunta si Déu mateix no el podria enganyar, i hi posa el geni maligne perquè es diu que Déu és summament bo. Quan demostra que Déu existeix i és perfecte, l’omnipotència deixa de ser una amenaça i es converteix en la garantia del coneixement.
Opció B
La societat justa segons Locke2 punts


Compareu la concepció de Locke sobre quan una societat és justa (o sobre quan un govern està legitimat) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar quan és legítim un govern segons Locke i quan és justa una societat segons un altre autor, aquí Plató, i contrastar-los.
La resposta, corregida al marge
Per a Locke, un govern és legítim si neix del consentiment dels governats i si compleix la finalitat per a la qual l’han creat. En l’estat de natura tots som lliures i iguals i tenim drets naturals a la vida, la llibertat i els béns, però falten lleis conegudes, jutges imparcials i força per fer-les complir. Per això cadascú consent a unir-se en una societat política, que decideix per majoria. El govern rep el poder en confiança: ha de protegir els drets de tothom amb lleis estables i iguals per a tots. Si els viola, perd la seva legitimitat i el poble té dret a resistir-lo. Una societat justa és la que respecta els drets que els individus ja tenien abans de l’estat.
Per a Plató, a La República, la justícia de la ciutat no depèn del consentiment, sinó de l’ordre. La ciutat té tres classes: els productors, els guardians que la defensen i els governants. És justa quan cada classe fa la seva pròpia funció i no s’entremet en la de les altres, igual que l’ànima és justa quan la raó, amb l’ajuda de la part irascible, governa els desitjos. Han de governar els filòsofs, perquè només ells, gràcies a la dialèctica, coneixen la idea del bé i saben què convé a la ciutat sencera.
El contrast és clar. Per a Locke, la legitimitat ve de baix, del consentiment de persones lliures i iguals; per a Plató, ve del coneixement de qui governa, i el poble no n’és la font. Locke parteix dels drets de cada individu, que el govern ha de protegir; Plató parteix del bé del conjunt de la ciutat, al qual cada classe contribueix amb la seva tasca. Per a Locke, el poble pot jutjar quan el govern abusa; per a Plató, la majoria no sap governar. Tots dos coincideixen, però, que el poder no es justifica per la força ni pel profit de qui mana, sinó perquè serveix un bé que va més enllà dels governants.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
DescartesEl dubte metòdicEl cogitoDéuEl dualismeEl món materialLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Descartes així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat