Moral en Kant o raó en Descartes

Exercici 2 · PAU 2022, ordinària, sèrie 2 · 2 punts

KantLa bona voluntat i el deureL’imperatiu categòricEl dubte metòdicEl cogitoUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

També a Descartes

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 2La moral de Kant o la raó segons Descartes

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Kant sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Descartes sobre el paper de la raó en la justificació del coneixement amb la concepció sobre el paper de la raó en la justificació del coneixement d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

La moral de Kant2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Compareu la concepció de Kant sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plantejament Cal caracteritzar la concepció moral de Kant i la d’un altre autor, aquí John Stuart Mill, i contrastar-les.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Kant, la moral no es pot fonamentar en l’experiència ni en la felicitat, sinó només en la raó. L’única cosa bona sense restricció és la bona voluntat, la que actua per deure, per respecte a la llei moral. Aquesta llei s’expressa en un imperatiu categòric, que mana sense condicions: actuar només segons una màxima que puguem voler com a llei universal i tractar la humanitat sempre com a fi i mai només com a mitjà. Una acció té valor moral pel principi que la mou, no pel que aconsegueix.

John Stuart Mill defensa a L’utilitarisme una ètica de les conseqüències. El seu criteri és el principi d’utilitat o de la màxima felicitat: una acció és correcta en la mesura que tendeix a produir felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, i incorrecta en la mesura que produeix el contrari. No compta només la felicitat de qui actua, sinó la de tots els afectats, considerats imparcialment. A més, Mill distingeix la qualitat dels plaers: els de l’enteniment i els dels sentiments morals valen més que els del cos.

2

La diferència de fons és on posen el valor moral. Kant valora el motiu: una acció feta per deure és bona encara que surti malament, i n’hi ha que estan prohibides sigui quin sigui el resultat, com fer una falsa promesa o fer servir algú com a simple instrument. Mill valora el resultat: el motiu diu si l’agent mereix elogi, però no si l’acció és correcta. Per a Kant, la felicitat no pot fonamentar la moral perquè és un fi empíric, que cadascú entén a la seva manera; per a Mill, és l’únic fi desitjable per si mateix. Tots dos, però, busquen un principi universal i imparcial, que no privilegiï l’interès de qui actua.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Opció B

La raó i el coneixement segons Descartes2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Compareu la concepció de Descartes sobre el paper de la raó en la justificació del coneixement amb la concepció sobre el paper de la raó en la justificació del coneixement d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plantejament Cal caracteritzar el paper que dona Descartes a la raó en la justificació del coneixement i el que li dona un altre autor, aquí Hume, i contrastar-los.

La resposta, corregida al marge

1

Descartes és racionalista: la raó és la font i la garantia del coneixement. Els sentits de vegades enganyen i no poden fonamentar res. Seguint el model de les matemàtiques, només admet com a vertader el que la ment percep de manera clara i distinta. Amb el dubte metòdic arriba a una primera veritat indubtable, la seva pròpia existència com a cosa que pensa, i des d’ella, raonant, demostra l’existència de Déu i, gràcies a la veracitat divina, la del món. La raó té idees innates, com la de Déu, i pot arribar per si sola a veritats sobre la realitat.

Hume, empirista, inverteix aquest ordre. Tots els continguts de la ment són percepcions, i les idees són còpies de les impressions. La raó, per si sola, només coneix relacions entre idees, com les de la geometria i l’aritmètica, que són certes però no diuen res del que existeix. El coneixement de fets descansa en l’experiència i en la relació de causa i efecte, i aquesta inferència no la fonamenta la raó, sinó el costum. Per això Hume desconfia de la metafísica, que pretén conèixer amb la raó el que cap experiència no pot mostrar.

2

El contrast és, doncs, sobre l’abast de la raó. Per a Descartes, la raó fonamenta i corregeix l’experiència i demostra l’existència de Déu i la distinció entre l’ànima i el cos; per a Hume, la raó sense experiència no pot establir cap fet, i les afirmacions metafísiques queden sense justificació. Descartes busca una certesa absoluta i creu trobar-la; Hume conclou que el coneixement dels fets només és probable i defensa un escepticisme moderat. Tots dos parteixen, però, del mateix gest: examinar críticament les idees de la ment abans d’afirmar res sobre el món.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Kant així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Kant· aquest exercici4 de 6 exàmens
  2. Descartes· aquest exercici5 de 6 exàmens
  3. La valoració raonada d’una tesi6 de 6 exàmens
  4. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  5. Plató3 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.