Prohibició moral en Kant o Estat en Locke

Exercici 2 · PAU 2023, extraordinària, sèrie 2 · 2 punts

KantL’imperatiu categòricAutonomia i dignitatL’estat de naturaEl contracte i el governUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

També a Locke

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2La prohibició moral segons Kant o l’origen de l’estat segons Locke

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Kant sobre què és el que fa que una acció estigui moralment prohibida, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Locke sobre allò que donaria lloc a la creació d’un estat i la legitimació d’un govern, amb la concepció sobre aquestes mateixes qüestions d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

La prohibició moral segons Kant2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Compareu la concepció de Kant sobre què és el que fa que una acció estigui moralment prohibida, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plantejament Cal caracteritzar què fa que una acció estigui moralment prohibida segons Kant i segons un altre autor, aquí Mill, i contrastar-ho en aquesta qüestió concreta.

La resposta, corregida al marge

12

Per a Kant, una acció està moralment prohibida quan la màxima que la guia no supera la prova de l’imperatiu categòric: si no podem voler que la nostra màxima esdevingui llei universal, l’acció és contrària al deure. Fer una falsa promesa està prohibit perquè, universalitzada, la màxima destruiria la mateixa possibilitat de prometre. Una altra fórmula diu el mateix des d’un altre angle: està prohibit tractar la humanitat, en nosaltres o en els altres, només com un mitjà. Les conseqüències no hi compten: una acció prohibida ho és encara que en un cas concret produís un bon resultat.

Per a Mill, en canvi, el que fa incorrecta una acció són les seves conseqüències. Segons el principi d’utilitat, les accions són correctes en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, i incorrectes en la mesura que tendeixen a produir el contrari. Compta la felicitat de tots els afectats, considerada imparcialment. Mentir, per exemple, és incorrecte perquè debilita la confiança entre les persones, un bé molt útil per a la felicitat general. I Mill afegeix que considerem una acció prohibida, i no només desaconsellable, quan creiem que mereix algun càstig: el de la llei, el de l’opinió dels altres o el retret de la pròpia consciència.

34

La diferència és on situen la font de la prohibició. Kant la troba en la forma de la màxima, que es pot examinar a priori, amb la sola raó; Mill, en els efectes de l’acció sobre la felicitat, que coneixem per l’experiència. Per això per a Kant hi ha accions prohibides sense excepció, com la falsa promesa, mentre que per a Mill les regles morals que l’experiència ha confirmat valen gairebé sempre, però ho fan perquè són útils. Darrere hi ha dues ètiques: en la de Kant, el valor moral depèn del motiu, actuar per deure; en la de Mill, el motiu diu molt de l’agent, però res sobre si l’acció és correcta. Tots dos coincideixen, però, que el criteri ha de ser imparcial.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §3
  4. §3

Opció B

L’estat i el govern legítim segons Locke2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Compareu la concepció de Locke sobre allò que donaria lloc a la creació d’un estat i la legitimació d’un govern, amb la concepció sobre aquestes mateixes qüestions d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plantejament Cal caracteritzar què dona lloc a l’estat i què legitima un govern segons Locke i segons un altre autor, aquí Plató, i contrastar-ho en aquestes qüestions concretes.

La resposta, corregida al marge

12

Per a Locke, l’estat neix d’un pacte. A l’estat de naturalesa, els homes són lliures i iguals i tenen drets naturals a la vida, la llibertat i els béns, protegits per una llei natural que la raó coneix. Però hi falten lleis establertes, jutges imparcials i un poder que faci complir les sentències, i cadascú és jutge en la seva pròpia causa. Per superar aquests inconvenients, els homes renuncien a fer justícia pel seu compte i, per consentiment, formen una comunitat política que decideix per majoria. Un govern és legítim només si es basa en aquest consentiment i compleix la finalitat per a la qual es va crear, protegir la propietat; si la viola, el poble s’hi pot resistir.

Per a Plató, a La República, la ciutat no neix d’un acord entre individus que ja tenien drets, sinó de les necessitats: ningú no és autosuficient, i com que cadascú té una aptitud natural diferent, ens associem i ens repartim les tasques. Quan la ciutat creix, calen guardians que la defensin i, entre ells, governants. El que legitima el govern no és el consentiment, sinó el saber: el poder correspon als filòsofs, perquè només qui ha arribat a la idea del bé sap què convé a tota la ciutat, que és justa quan cada classe fa el que li és propi.

34

La diferència de fons és el punt de partida. Locke parteix d’individus lliures i iguals, amb drets anteriors a l’estat, que el creen voluntàriament per protegir-los; Plató parteix d’un ésser humà que no pot viure sol i que troba a la ciutat el lloc que li correspon per naturalesa. Per a Locke, la legitimitat ve de baix, del consentiment dels governats, i el govern és un encàrrec que es pot retirar; per a Plató, ve del coneixement, i els governats hi surten guanyant encara que no hagin escollit els seus governants. Les dues teories comparteixen, però, una idea: el poder polític existeix per a un fi, el bé de la comunitat, i no per a l’interès de qui mana.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §3
  4. §3

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Kant així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Kant· aquest exercici4 de 6 exàmens
  2. La valoració raonada d’una tesi6 de 6 exàmens
  3. Descartes5 de 6 exàmens
  4. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  5. Plató3 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.