2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2L’obligació moral segons Kant o el jo segons Hume
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema6 de 10
Després dels 10
Vols continuar amb el tema de Kant?
Aquests 10 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Compareu la concepció de Kant sobre quan tenim l’obligació de fer una determinada acció amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Opció B
Compareu la concepció de Hume sobre el jo amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
L’obligació moral segons Kant2 punts


Compareu la concepció de Kant sobre quan tenim l’obligació de fer una determinada acció amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar quan estem obligats a fer una acció segons Kant i segons un altre autor, aquí John Stuart Mill, i contrastar-los.
La resposta, corregida al marge
Per a Kant, tenim l’obligació de fer una acció quan ho mana la llei moral, que coneixem a priori per la raó, no per l’experiència. El deure és la necessitat d’actuar per respecte a la llei, independentment de les inclinacions i de les conseqüències. Per saber si una acció és obligatòria, cal preguntar-se si la màxima que la guia es podria voler com a llei universal: qui fa una falsa promesa per obtenir diners no ho pot voler, perquè, si tothom ho fes, ningú no creuria cap promesa. També cal tractar la humanitat sempre com a fi i mai només com a mitjà. Aquesta obligació és categòrica: no depèn de cap fi que desitgem.
John Stuart Mill, a L’utilitarisme, respon d’una altra manera. Una acció és correcta en la mesura que tendeix a produir felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, i incorrecta en la mesura que produeix el contrari; i la felicitat que compta és la de tots els afectats, considerats imparcialment. Estem obligats a fer, d’entre les accions possibles, la que produeix més felicitat general. Les normes morals habituals, com dir la veritat o complir les promeses, resumeixen el que la humanitat ha après per experiència sobre què afavoreix la felicitat; normalment cal seguir-les, i quan entren en conflicte decideix el principi d’utilitat.
La diferència de fons és on es troba el fonament de l’obligació. Per a Kant, en la forma racional de la màxima: una falsa promesa és prohibida encara que en algun cas portés més felicitat. Per a Mill, en les conseqüències: dir la veritat i complir les promeses són regles molt útils, perquè sense confiança la vida social seria impossible, però admeten excepcions quan trencar-les evita un mal greu, com amagar una informació a un malfactor. A més, per a Kant una acció només té valor moral si es fa per deure; per a Mill, el motiu diu si l’agent mereix elogi, però no si l’acció és correcta. Tots dos busquen, però, un criteri universal i imparcial, que no permeti a ningú fer una excepció a favor seu.
Opció B
El jo segons Hume2 punts


Compareu la concepció de Hume sobre el jo amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar la concepció del jo de Hume i la d’un altre autor, aquí Descartes, i contrastar-les.
La resposta, corregida al marge
Per a Hume, tots els continguts de la ment són percepcions, i tota idea ha de venir d’alguna impressió. Si tenim la idea d’un jo simple que roman idèntic al llarg de la vida, ha d’haver-hi alguna impressió d’on surti. Però quan mirem dins nostre sempre trobem alguna percepció particular, calor o fred, amor o odi, i mai un jo a part d’elles. Per això, al Resum del Tractat, Hume conclou que la ment no és una substància en què hi hagi les percepcions, sinó un sistema o una sèrie de percepcions diferents, unides entre si, però sense una simplicitat ni una identitat perfectes.
Descartes defensa just el contrari. A les Meditacions metafísiques, el jo és la primera certesa: encara que un geni maligne m’enganyés en tot, mentre penso, existeixo. I el que soc és una cosa que pensa, que dubta, entén, afirma, nega, vol, imagina i sent. El jo és una substància la naturalesa de la qual és pensar, i a la sisena meditació Descartes argumenta que és realment distinta del cos, perquè puc concebre clarament i distintament l’una sense l’altre, i que és indivisible, mentre que el cos sempre es pot dividir.
El contrast és radical. Descartes arriba al jo per la raó i en fa el fonament de tot el coneixement; Hume el busca en l’experiència i no el troba. Per a Descartes, el jo és una substància simple que té els pensaments; per a Hume, la ment és el conjunt dels pensaments, sense res que els sostingui. El mateix Resum critica Descartes: dir que el pensament en general és l’essència de la ment és inintel·ligible, perquè tot el que existeix és particular. Tots dos, però, parteixen del mateix lloc, l’examen de la pròpia ment des de dins; la diferència és si, a més dels pensaments, cal afirmar un subjecte que els tingui.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
KantLa bona voluntat i el deureL’imperatiu categòricAutonomia i dignitatLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Kant així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat