Kant i Locke

Exercici 1 · PAU 2023, extraordinària, sèrie 2 · 6 punts

KantL’imperatiu categòricLa bona voluntat i el deureEl dret de resistènciaEl contracte i el governL’estat de naturaCobreix totes les idees de la pauta

També a Locke

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1Kant i Locke

6 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

S’ha de poder voler que una màxima de la nostra acció esdevingui una llei universal: aquest és el cànon general del judici moral de la nostra acció. Algunes accions són de tal índole que la seva màxima no es pot ni tan sols pensar, sense contradicció, com a llei natural universal, i encara menys no es pot voler que hagi d’esdevenir llei universal. En altres accions no es troba, és cert, aquesta impossibilitat intrínseca, però segueix essent impossible voler que la seva màxima sigui elevada a la universalitat d’una llei de la naturalesa, perquè una voluntat com aquesta es contradiria amb ella mateixa. És fàcil veure que el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori), i que així, per mitjà d’aquests exemples, tots els deures […] queden plenament considerats en la seva dependència respecte al nostre únic principi.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «màxima»

b) «sense contradicció»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afirmació del text: «el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori)». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats […] és establir els fonaments de la rebel·lió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí. Si l’home honrat i innocent ha de cedir calladament, en bé de la pau, tot el que té a qui l’escomet violentament, m’agradaria saber quina mena de pau hi hauria al món si consistís sols en violència i rapinya, i es mantingués tan sols en benefici dels lladres i dels opressors. Qui em negarà que no hi hauria una pau admirable entre el poderós i el dèbil, si l’ovella, sense cap resistència, oferís el coll a l’imperiós llop perquè l’hi esqueixés? […]

La finalitat del govern és el bé de la comunitat; i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «rebel·lió»

b) «opressors»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la següent pregunta retòrica del text: «i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A I 2 puntsA II 1 puntA III 3 puntsB I 2 puntsB II 1 puntB III 3 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

IKant, Fonamentació de la metafísica dels costums II2 punts

Apartat I a l’enunciat oficial, en castellàApartat I a l’enunciat oficial, en català

OPCIÓ A

S’ha de poder voler que una màxima de la nostra acció esdevingui una llei universal: aquest és el cànon general del judici moral de la nostra acció. Algunes accions són de tal índole que la seva màxima no es pot ni tan sols pensar, sense contradicció, com a llei natural universal, i encara menys no es pot voler que hagi d’esdevenir llei universal. En altres accions no es troba, és cert, aquesta impossibilitat intrínseca, però segueix essent impossible voler que la seva màxima sigui elevada a la universalitat d’una llei de la naturalesa, perquè una voluntat com aquesta es contradiria amb ella mateixa. És fàcil veure que el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori), i que així, per mitjà d’aquests exemples, tots els deures […] queden plenament considerats en la seva dependència respecte al nostre únic principi.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Plantejament Cal resumir, en 60–100 paraules, el criteri de Kant per jutjar moralment una acció i com en deriva la distinció entre deures estrictes i deures amplis.

La resposta, corregida al marge

12

Kant formula el criteri general per jutjar moralment una acció: hem de poder voler que la màxima segons la qual actuem es converteixi en llei universal. Una màxima pot fallar de dues maneres: en uns casos, universalitzada ni tan sols es pot pensar sense contradicció; en d’altres, es pot pensar, però qui la volgués com a llei universal es contradiria a si mateix.

3

El primer cas correspon als deures estrictes, i el segon, als deures amplis, de manera que tots els deures depenen d’un únic principi.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

II1 punt

Apartat II a l’enunciat oficial, en castellàApartat II a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «màxima»

b) «sense contradicció»

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascun, què volen dir en el text «màxima» i «sense contradicció».

La resposta, corregida al marge

1

«Màxima»: la regla subjectiva amb què una persona decideix com actuar en certes circumstàncies.

2

«Sense contradicció»: sense contenir elements incompatibles entre si, que no podrien donar-se junts.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Apartat III a l’enunciat oficial, en castellàApartat III a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afirmació del text: «el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori)». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Plantejament Cal explicar per què, segons Kant, unes accions s’oposen a un deure estricte i unes altres a un deure ampli, a partir de la prova de la universalització de l’imperatiu categòric i dels seus exemples.

La resposta, corregida al marge

1

La frase classifica els deures segons la manera com una màxima falla la prova de l’imperatiu categòric. Per a Kant, la moral no es fonamenta en les conseqüències ni en les inclinacions, sinó en la raó. La raó dona manaments, imperatius: els hipotètics manen una acció com a mitjà per a un fi que es vol, i el categòric mana sense condicions. Només aquest pot ser la llei moral, i la seva fórmula de la llei universal diu: actua només segons aquella màxima que puguis voler alhora que esdevingui llei universal. La prova consisteix, doncs, a imaginar que tothom actua segons la meva màxima.

23

Algunes màximes, universalitzades, es destrueixen a si mateixes. Qui fa una falsa promesa per sortir d’un mal pas actua segons la màxima de prometre sense intenció de complir quan li convé. Si tothom ho fes, ningú no creuria cap promesa i prometre seria impossible: la màxima ni tan sols es pot pensar com a llei universal sense contradicció. El mateix passa amb qui se suïcida per fugir del patiment: una naturalesa que fes servir l’amor a si mateix, que serveix per conservar la vida, per destruir-la es contradiria. Aquestes accions s’oposen a un deure estricte o rigorós, que no admet cap excepció a favor de la inclinació.

En altres casos, la màxima es pot pensar universalitzada, però no es pot voler. Un món on ningú no ajudés ningú podria existir, però qui el volgués es contradiria, perquè es poden donar molts casos en què ell mateix necessiti l’ajuda dels altres i, amb aquesta llei, se’n privaria. Tampoc no podem voler que ningú no desenvolupi els seus talents, perquè, com a éssers racionals, volem que les nostres capacitats ens serveixin per a tota mena de fins. Aquestes accions s’oposen a deures amplis o meritoris: estem obligats a ajudar i a cultivar-nos, però no en cada ocasió ni de cada manera, i complir-los té mèrit.

4

Així, amb els quatre exemples de Kant (el suïcidi, la falsa promesa, el cultiu dels talents i l’ajuda als altres), la frase mostra que els dos tipus de deure no provenen de dos principis diferents, sinó de dues maneres de fallar el mateix principi.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §4

Opció B

ILocke, Segon tractat sobre el govern civil XIX2 punts

Apartat I a l’enunciat oficial, en castellàApartat I a l’enunciat oficial, en català

OPCIÓ B

Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats […] és establir els fonaments de la rebel·lió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí. Si l’home honrat i innocent ha de cedir calladament, en bé de la pau, tot el que té a qui l’escomet violentament, m’agradaria saber quina mena de pau hi hauria al món si consistís sols en violència i rapinya, i es mantingués tan sols en benefici dels lladres i dels opressors. Qui em negarà que no hi hauria una pau admirable entre el poderós i el dèbil, si l’ovella, sense cap resistència, oferís el coll a l’imperiós llop perquè l’hi esqueixés? […]

La finalitat del govern és el bé de la comunitat; i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Plantejament Cal resumir, en 80–120 paraules, com respon Locke als qui rebutgen el dret del poble a resistir un govern que viola els seus drets.

La resposta, corregida al marge

12

Locke respon als qui diuen que eximir el poble d’obeir quan el govern ataca les seves llibertats i propietats fomenta la rebel·lió i les guerres civils. Amb aquest criteri, replica, tampoc no ens podríem defensar dels lladres. El dany que causa la resistència no és culpa de qui defensa els seus drets, sinó de qui els envaeix.

34

Una pau que exigeix als innocents cedir-ho tot davant la violència només beneficia els opressors, com la de l’ovella que ofereix el coll al llop. I com que la finalitat del govern és el bé de la comunitat, conclou amb una pregunta retòrica: és millor que el poble pugui enfrontar-se als governants que destrueixen els béns dels súbdits en comptes de protegir-los.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

II1 punt

Apartat II a l’enunciat oficial, en castellàApartat II a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «rebel·lió»

b) «opressors»

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascun, què volen dir en el text «rebel·lió» i «opressors».

La resposta, corregida al marge

1

«Rebel·lió»: alçament dels governats que deixen d’obeir els qui tenen el poder i s’hi enfronten.

2

«Opressors»: els qui fan servir el seu poder per sotmetre els altres i impedir-los exercir els seus drets.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Apartat III a l’enunciat oficial, en castellàApartat III a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la següent pregunta retòrica del text: «i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Plantejament Cal explicar el sentit de la pregunta retòrica, que el poble pot resistir legítimament un govern que destrueix el que hauria de protegir, i com ho justifica la teoria del govern de Locke.

La resposta, corregida al marge

1

La pregunta retòrica tanca l’argument de Locke sobre el dret de resistència: és millor per a la comunitat poder enfrontar-se a un govern que abusa del poder que no pas quedar exposada sense remei a la voluntat d’un tirà. Per entendre-la, cal recordar d’on surt el govern. A l’estat de naturalesa, els homes són lliures i iguals, i la llei natural, que la raó coneix, prohibeix fer mal als altres en la seva vida, la seva salut, la seva llibertat o les seves possessions. Però en aquest estat cadascú és jutge en la seva pròpia causa, i falten lleis conegudes i jutges imparcials.

Per això els homes, per consentiment, formen una societat política i confien el poder a un govern. Aquest poder no és absolut: és un encàrrec que el poble fa per a un fi determinat, la preservació de les vides, les llibertats i els béns, que Locke anomena en conjunt propietat. Els governants han de governar per lleis establertes i no poden prendre a ningú els seus béns sense el seu consentiment.

2

D’aquí es dedueix quan un govern deixa de complir la seva funció: quan els governants actuen contra la confiança rebuda, intenten apoderar-se dels béns dels súbdits o fer-se amos arbitraris de les seves vides i llibertats, o substitueixen les lleis per la seva voluntat. Aleshores el govern es dissol, els súbdits queden lliures de l’obligació d’obeir i el poder torna al poble, que pot establir un nou govern. En sentit estricte, qui es rebel·la és el governant que fa servir la força sense dret.

3

Ara s’entén la pregunta. Si la finalitat del govern és el bé de la comunitat, un govern que destrueix els béns que havia de protegir ha perdut allò que el legitimava, i obeir-lo seria quedar en una situació pitjor que la de l’estat de naturalesa, amb la força de tots al servei de qui ataca. Locke no defensa la revolta per qualsevol motiu: el poble no s’aixeca per petits errors, sinó davant d’una llarga sèrie d’abusos. Però negar-li aquest dret seria deixar-lo, com l’ovella davant del llop, en mans dels tirans.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3
  3. §4

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Kant així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Kant· aquest exercici4 de 6 exàmens
  2. La valoració raonada d’una tesi6 de 6 exàmens
  3. Descartes5 de 6 exàmens
  4. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  5. Plató3 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.