2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2Compartir el menjar segons Mill o la naturalesa humana segons Descartes
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema4 de 4
Després dels 4
Vols continuar amb el tema de John Stuart Mill?
Aquests 4 són els de la PAU del 2024 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Compareu la concepció de Mill sobre si tinc (o no) l’obligació de compartir el meu menjar, quan en tinc més del que necessito, amb algú que té gana i m’ha demanat si li puc donar una part del que tinc jo, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Opció B
Compareu la concepció de Descartes sobre la naturalesa humana amb la concepció sobre la naturalesa humana d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Compartir el menjar segons Mill2 punts


Compareu la concepció de Mill sobre si tinc (o no) l’obligació de compartir el meu menjar, quan en tinc més del que necessito, amb algú que té gana i m’ha demanat si li puc donar una part del que tinc jo, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar què diria Mill sobre el deure de compartir el menjar que ens sobra amb qui té gana, i què en diria un altre autor, aquí Kant, i contrastar-los.
La resposta, corregida al marge
Per a Mill, la pregunta es respon mirant les conseqüències. Segons el principi d’utilitat, he de fer l’acció que produeixi més felicitat general, comptant la de tots els afectats de manera imparcial. Si tinc més menjar del que necessito, donar-ne una part a qui té gana li alleuja un patiment greu i a mi gairebé no em costa res; la meva felicitat no compta més que la seva. Per tant, l’utilitarisme diu que tinc l’obligació de compartir-lo. El motiu no canvia la correcció de l’acció: tant si dono per compassió com per quedar bé, l’acció és correcta, encara que el motiu digui alguna cosa de qui la fa.
Per a Kant, en canvi, l’obligació no depèn de les conseqüències, sinó de si la màxima de l’acció es pot voler com a llei universal. A la Fonamentació examina precisament el cas d’algú a qui les coses li van bé i que veu que d’altres passen grans dificultats, i pensa: «què m’importa?». Aquesta màxima es podria pensar com a llei de la natura, però no es pot voler: qualsevol pot necessitar l’ajuda dels altres, i qui la volgués universal es privaria de l’esperança de rebre-la. Per tant, hi ha un deure d’ajudar. És, però, un deure contingent o meritori, no estricte, a diferència de no fer una falsa promesa. I l’acció només té valor moral si es fa per deure, no només per inclinació.
Tots dos coincideixen, doncs, que hi ha un deure de compartir el menjar, però no li donen la mateixa força i hi arriben per camins oposats. Mill compara quantitats de felicitat, i per a ell l’obligació creix amb el bé que es pot fer; Kant examina la forma de la màxima i el respecte per l’altre com a fi, i considera l’ajuda un deure meritori, menys estricte que no enganyar, que no diu exactament quan ni a qui hem d’ajudar. A més, Mill jutja l’acció pel resultat i Kant pel motiu: per a Kant, qui dona només perquè li ve de gust no fa res moralment valuós, encara que l’acció sigui correcta. El que comparteixen és la imparcialitat: les necessitats de qui té gana compten tant com les meves.
Opció B
La naturalesa humana segons Descartes2 punts


Compareu la concepció de Descartes sobre la naturalesa humana amb la concepció sobre la naturalesa humana d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar la concepció de la naturalesa humana de Descartes i la d’un altre autor, aquí Plató, i contrastar-les.
La resposta, corregida al marge
Per a Descartes, l’ésser humà és la unió de dues substàncies. La primera cosa que sé amb certesa és que soc una cosa que pensa, i puc concebre clarament i distintament la meva ment sense el cos. D’aquí Descartes conclou, a la sisena meditació, que la ment és realment distinta del cos: la seva essència és pensar, mentre que la del cos és l’extensió. A més, la ment és indivisible i el cos sempre es pot dividir. Tanmateix, la ment no està en el cos com un pilot en el seu vaixell: hi està tan unida que sent el dolor, la gana o la set, i no es limita a observar-los. El que defineix l’ésser humà és, sobretot, la raó.
Plató també és dualista, però entén l’ànima d’una altra manera. A La República, l’ànima té tres parts: la racional, que calcula i coneix; la irascible, d’on surten el coratge i la indignació; i la concupiscible, la dels desitjos de menjar, de beure o de plaer. Sovint aquestes parts es contradiuen, i l’ànima és justa quan la raó, amb l’ajuda de la part irascible, governa els desitjos. A més, l’ànima pot conèixer les idees, que no són al món sensible, i l’educació consisteix a girar-la cap a elles, com explica l’al·legoria de la caverna.
Les dues concepcions coincideixen en molt: totes dues distingeixen l’ànima del cos, posen la raó per sobre dels sentits i fan del coneixement racional el més propi de l’ésser humà. La diferència principal és la unitat de l’ànima. Per a Descartes, la ment és una i indivisible, i les sensacions i els apetits, com la gana o la set, provenen de la seva unió amb el cos; per a Plató, l’ànima mateixa està dividida, i els desitjos en són una part. Per això el problema que els interessa és diferent: Descartes es pregunta què puc saber del que soc, i la resposta és una cosa que pensa; Plató es pregunta com pot ser justa i feliç una persona, i la resposta és l’harmonia entre les parts de la seva ànima.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
John Stuart MillEl principi d’utilitatEls plaers superiorsJustícia i utilitatLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de John Stuart Mill així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat