Mill: compartir menjar; Descartes: naturalesa humana

Exercici 2 · PAU 2024, ordinària, sèrie 5 · 2 punts

John Stuart MillEl principi d’utilitatEl dualismeEl cogitoUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

També a Descartes

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2Compartir el menjar segons Mill o la naturalesa humana segons Descartes

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Torna al tema4 de 4

AnteriorMill i Descartes2024 · Ord. S5 · 1
Anterior: Mill i DescartesEnunciat oficialSegüent: Continua amb aquest tema
SegüentContinua amb aquest tema

Després dels 4

Vols continuar amb el tema de John Stuart Mill?

Aquests 4 són els de la PAU del 2024 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Mill sobre si tinc (o no) l’obligació de compartir el meu menjar, quan en tinc més del que necessito, amb algú que té gana i m’ha demanat si li puc donar una part del que tinc jo, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Descartes sobre la naturalesa humana amb la concepció sobre la naturalesa humana d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

Compartir el menjar segons Mill2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Compareu la concepció de Mill sobre si tinc (o no) l’obligació de compartir el meu menjar, quan en tinc més del que necessito, amb algú que té gana i m’ha demanat si li puc donar una part del que tinc jo, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plantejament Cal caracteritzar què diria Mill sobre el deure de compartir el menjar que ens sobra amb qui té gana, i què en diria un altre autor, aquí Kant, i contrastar-los.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Mill, la pregunta es respon mirant les conseqüències. Segons el principi d’utilitat, he de fer l’acció que produeixi més felicitat general, comptant la de tots els afectats de manera imparcial. Si tinc més menjar del que necessito, donar-ne una part a qui té gana li alleuja un patiment greu i a mi gairebé no em costa res; la meva felicitat no compta més que la seva. Per tant, l’utilitarisme diu que tinc l’obligació de compartir-lo. El motiu no canvia la correcció de l’acció: tant si dono per compassió com per quedar bé, l’acció és correcta, encara que el motiu digui alguna cosa de qui la fa.

Per a Kant, en canvi, l’obligació no depèn de les conseqüències, sinó de si la màxima de l’acció es pot voler com a llei universal. A la Fonamentació examina precisament el cas d’algú a qui les coses li van bé i que veu que d’altres passen grans dificultats, i pensa: «què m’importa?». Aquesta màxima es podria pensar com a llei de la natura, però no es pot voler: qualsevol pot necessitar l’ajuda dels altres, i qui la volgués universal es privaria de l’esperança de rebre-la. Per tant, hi ha un deure d’ajudar. És, però, un deure contingent o meritori, no estricte, a diferència de no fer una falsa promesa. I l’acció només té valor moral si es fa per deure, no només per inclinació.

2

Tots dos coincideixen, doncs, que hi ha un deure de compartir el menjar, però no li donen la mateixa força i hi arriben per camins oposats. Mill compara quantitats de felicitat, i per a ell l’obligació creix amb el bé que es pot fer; Kant examina la forma de la màxima i el respecte per l’altre com a fi, i considera l’ajuda un deure meritori, menys estricte que no enganyar, que no diu exactament quan ni a qui hem d’ajudar. A més, Mill jutja l’acció pel resultat i Kant pel motiu: per a Kant, qui dona només perquè li ve de gust no fa res moralment valuós, encara que l’acció sigui correcta. El que comparteixen és la imparcialitat: les necessitats de qui té gana compten tant com les meves.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Opció B

La naturalesa humana segons Descartes2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Compareu la concepció de Descartes sobre la naturalesa humana amb la concepció sobre la naturalesa humana d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plantejament Cal caracteritzar la concepció de la naturalesa humana de Descartes i la d’un altre autor, aquí Plató, i contrastar-les.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Descartes, l’ésser humà és la unió de dues substàncies. La primera cosa que sé amb certesa és que soc una cosa que pensa, i puc concebre clarament i distintament la meva ment sense el cos. D’aquí Descartes conclou, a la sisena meditació, que la ment és realment distinta del cos: la seva essència és pensar, mentre que la del cos és l’extensió. A més, la ment és indivisible i el cos sempre es pot dividir. Tanmateix, la ment no està en el cos com un pilot en el seu vaixell: hi està tan unida que sent el dolor, la gana o la set, i no es limita a observar-los. El que defineix l’ésser humà és, sobretot, la raó.

Plató també és dualista, però entén l’ànima d’una altra manera. A La República, l’ànima té tres parts: la racional, que calcula i coneix; la irascible, d’on surten el coratge i la indignació; i la concupiscible, la dels desitjos de menjar, de beure o de plaer. Sovint aquestes parts es contradiuen, i l’ànima és justa quan la raó, amb l’ajuda de la part irascible, governa els desitjos. A més, l’ànima pot conèixer les idees, que no són al món sensible, i l’educació consisteix a girar-la cap a elles, com explica l’al·legoria de la caverna.

2

Les dues concepcions coincideixen en molt: totes dues distingeixen l’ànima del cos, posen la raó per sobre dels sentits i fan del coneixement racional el més propi de l’ésser humà. La diferència principal és la unitat de l’ànima. Per a Descartes, la ment és una i indivisible, i les sensacions i els apetits, com la gana o la set, provenen de la seva unió amb el cos; per a Plató, l’ànima mateixa està dividida, i els desitjos en són una part. Per això el problema que els interessa és diferent: Descartes es pregunta què puc saber del que soc, i la resposta és una cosa que pensa; Plató es pregunta com pot ser justa i feliç una persona, i la resposta és l’harmonia entre les parts de la seva ànima.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de John Stuart Mill així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. John Stuart Mill· aquest exercici2 de 6 exàmens
  2. Descartes· aquest exercici5 de 6 exàmens
  3. La valoració raonada d’una tesi6 de 6 exàmens
  4. Kant4 de 6 exàmens
  5. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  6. Plató3 de 6 exàmens
  7. Hume2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.