2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2El jo i el cos segons Descartes
2 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema4 de 13
Després dels 13
Vols continuar amb el tema de Descartes?
Aquests 13 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantConsidereu les dues afirmacions següents: «Jo soc el mateix que el meu cos. Allò que facis al meu cos, òbviament, m’ho fas a mi.»
2 Expliqueu com creieu que s’avaluarien aquestes dues afirmacions des de la perspectiva de René Descartes.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
22 punts
Expliqueu com creieu que s’avaluarien aquestes dues afirmacions des de la perspectiva de René Descartes.
Plantejament Cal explicar com jutjaria Descartes cadascuna de les dues afirmacions, amb les seves raons per distingir la ment del cos i el lligam que manté entre tots dos.
La resposta, corregida al marge
Les dues afirmacions no diuen el mateix, i Descartes les jutjaria de manera diferent. La primera, «jo soc el mateix que el meu cos», la rebutjaria del tot. La segona, «allò que facis al meu cos m’ho fas a mi», l’acceptaria sense dificultat, tot i que per raons que no suposen la primera.
Per a Descartes, jo soc essencialment una cosa que pensa. A les Meditacions, després de dubtar de tot, fins i tot de l’existència del propi cos, descobreix que hi ha una cosa de la qual no pot dubtar: que existeix mentre pensa. El pensament és l’única propietat que no es pot separar del jo, i per tant n’és l’essència. El cos, en canvi, és una substància extensa, que ocupa espai i no pensa. La ment i el cos són dues substàncies diferents.
Un dels arguments amb què ho justifica és el de la Meditació sisena: puc concebre clarament i distintament la meva ment com una cosa que pensa i no extensa, i el cos com una cosa extensa que no pensa; i tot allò que concebo clarament i distintament com a separat, Déu ho pot fer existir per separat. Per tant, la ment és realment distinta del cos i podria existir sense ell. Hi afegeix que el cos és divisible i la ment no.
Tanmateix, Descartes també afirma que la ment està unida molt estretament al cos, i que no hi és només com un pilot a la seva nau. Si el meu cos rep un cop, no ho constato des de fora, com el pilot que veu que el vaixell es trenca: sento dolor. La fam, la set o el dolor mostren que formo amb el meu cos una unitat. És el meu cos, l’únic que tinc, i el que li passa m’afecta.
Per això Descartes acceptaria la segona afirmació: qui fereix el meu cos em fa mal a mi, perquè el cos, encara que no sigui una part essencial de mi, és en un sentit ple part de mi. Però negaria la primera: la meva essència és pensar, no ocupar espai, i puc concebre clarament i distintament la meva ment sense el cos, de manera que podria existir sense ell.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
DescartesEl dubte metòdicEl cogitoDéuEl dualismeEl món materialLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Descartes així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat