2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2El coneixement segons Descartes o l’ànima segons Plató
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema11 de 13
Després dels 13
Vols continuar amb el tema de Descartes?
Aquests 13 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Compareu la concepció de Descartes sobre la possibilitat d’obtenir coneixement fiable sobre com és el món, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Opció B
Compareu la concepció de Plató sobre la distinció entre cos i ànima amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Repassa la teoria: Plató
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
El coneixement del món segons Descartes2 punts


Compareu la concepció de Descartes sobre la possibilitat d’obtenir coneixement fiable sobre com és el món, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar què pensa Descartes sobre la possibilitat de conèixer de manera fiable com és el món i què en pensa un altre autor, aquí Hume, i contrastar-ho.
La resposta, corregida al marge
Descartes creu que podem conèixer de manera fiable com és el món, però només si fonamentem el coneixement en la raó i no en els sentits. A les Meditacions metafísiques dubta de tot el que admet el menor dubte: dels sentits, que de vegades enganyen, i fins i tot de les matemàtiques, davant la possibilitat d’un geni maligne. La primera certesa és el cogito: mentre penso, no puc dubtar que existeixo. Després demostra que existeix un Déu perfecte, que no pot ser enganyador, i aquesta veracitat garanteix tot el que concebem clarament i distintament. Així recupera el món: els cossos existeixen, però la seva naturalesa no és la que mostren els sentits, sinó l’extensió, que coneixem amb l’enteniment.
Hume parteix del contrari. Tots els continguts de la ment són percepcions, impressions o idees, i les idees són còpies de les impressions. La raó per si sola només coneix relacions entre idees, com les de la geometria, que són certes però no diuen res del que existeix. El que sabem sobre fets que no observem es basa en la relació de causa i efecte, i aquesta no la descobreix la raó, sinó l’experiència d’una conjunció constant i el costum, que ens fa esperar que el futur s’assembli al passat. Cap raonament no pot demostrar, doncs, que el món seguirà comportant-se igual.
Tots dos examinen críticament les idees de la ment i desconfien dels sentits com a font de certesa, però en treuen conclusions oposades. Per a Descartes, la raó troba un fonament absolutament cert i, amb la garantia de Déu, arriba a un coneixement segur del món material; per a Hume, la raó no pot anar més enllà de l’experiència, i una prova de Déu o de l’essència dels cossos queda sense fonament. On Descartes veu certesa demostrativa, Hume veu creença probable. Hume mateix critica, a la Investigació sobre l’enteniment humà, el dubte universal cartesià: si dubtéssim de totes les nostres facultats, cap raonament no ens en podria treure. Per això defensa un escepticisme moderat: sobre els fets no hi ha certesa, però el costum ens dona creences prou fiables per viure.
Opció B
El cos i l’ànima segons Plató2 punts


Compareu la concepció de Plató sobre la distinció entre cos i ànima amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar com distingeix Plató el cos i l’ànima i com ho fa un altre autor, aquí Descartes, i contrastar-ho.
La resposta, corregida al marge
Per a Plató, l’ésser humà és una ànima unida a un cos, i l’ànima n’és la part més valuosa. És immaterial i immortal i està emparentada amb el món intel·ligible de les idees, mentre que el cos pertany al món sensible, canviant i corruptible. A La República l’ànima té tres parts: la racional, que coneix i ha de governar; la fogosa, seu de l’ànim i del coratge, i la concupiscible, on hi ha els desitjos de menjar, beure i altres plaers. Els desitjos lligats al cos poden apartar l’ànima de la veritat, i l’educació consisteix a girar-la cap a les idees, com mostra l’al·legoria de la caverna.
Descartes també defensa que ànima i cos són dues realitats diferents, però les entén d’una altra manera. L’ànima o ment és una cosa que pensa i res més: entendre, voler, imaginar i sentir són maneres de pensar. El cos és una cosa extensa, una mena de màquina feta d’ossos, nervis i músculs, que s’explica per la figura i el moviment. A les Meditacions metafísiques ho demostra amb dos arguments: puc concebre clarament la ment sense el cos, i la ment és indivisible mentre que el cos és divisible.
Tots dos són dualistes i situen el més valuós de l’ésser humà en la seva capacitat de pensar, però hi ha diferències importants. L’ànima de Plató té parts, i el conflicte entre la raó i el desig és un conflicte dins l’ànima; la ment de Descartes no en té, i és un únic esperit el que vol, sent i entén. A més, per a Plató els desitjos corporals pertanyen a una part de l’ànima, mentre que per a Descartes neixen de la unió de la ment amb el cos. Finalment, per a Plató la unió amb el cos és sobretot un obstacle que l’ànima ha de superar per conèixer, mentre que Descartes subratlla que la ment hi està tan unida que hi forma una unitat, i per això sentim la fam o el dolor com a propis.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
DescartesEl dubte metòdicEl cogitoDéuEl dualismeEl món materialLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Descartes així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat