2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2La legitimitat segons Locke o el bé segons Plató
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema4 de 8
Després dels 8
Vols continuar amb el tema de Locke?
Aquests 8 són els de la PAU del 2022 al 2024 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Compareu la concepció de Locke sobre què és el que fa que un determinat govern o forma d’organització política estigui legitimada amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Opció B
Compareu la concepció de Plató sobre el bé amb la concepció sobre el bé (o sobre allò que és bo per ell mateix) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Repassa la teoria: Plató
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
La legitimitat del govern segons Locke2 punts


Compareu la concepció de Locke sobre què és el que fa que un determinat govern o forma d’organització política estigui legitimada amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar què fa legítim un govern segons Locke i segons un altre autor, aquí Plató, i contrastar-ho.
La resposta, corregida al marge
Per a Locke, un govern és legítim quan es basa en el consentiment dels governats i compleix la finalitat per a la qual s’ha creat. A l’estat de naturalesa tots som lliures i iguals i tenim drets naturals a la vida, la llibertat i els béns, però cadascú és jutge en la pròpia causa i els drets estan mal protegits. Per això els homes acorden formar una societat política i confien el poder a un govern. Ningú no pot quedar sotmès al poder polític d’un altre sense el seu consentiment, i aquest poder és limitat: ha de governar amb lleis conegudes i jutges imparcials, i sempre per protegir els drets. Si els viola, perd la legitimitat i el poble s’hi pot resistir.
Plató situa la legitimitat en un altre lloc: en el saber. La ciutat justa és aquella en què cada classe fa el que li és propi, i com que governar bé exigeix saber què és bo per a la ciutat, han de governar els qui coneixen la idea del bé, els filòsofs. La legitimitat no depèn del que vulguin els governats, sinó que el governant sàpiga i actuï pel bé de tots. Per això Plató desconfia de la democràcia, i la compara amb un vaixell on els mariners es disputen el timó sense saber navegar.
La diferència de fons és qui té l’última paraula. Per a Locke, els governats: el govern és un encàrrec del poble i, si el traeix, el poble el pot retirar. Per a Plató, el qui sap: obeir el savi és bo per al governat encara que no l’hagi triat. Locke parteix de la igualtat natural de tots els homes; Plató, de la diferència de naturaleses i d’educació, que fa que només uns quants siguin aptes per governar. Tots dos coincideixen, però, que la força sola no dona legitimitat: un govern que busca el seu propi interès en comptes del bé comú és, per a tots dos, una tirania.
Opció B
El bé segons Plató2 punts


Compareu la concepció de Plató sobre el bé amb la concepció sobre el bé (o sobre allò que és bo per ell mateix) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar la concepció de Plató sobre el bé i la d’un altre autor, aquí Nietzsche, i contrastar-les.
La resposta, corregida al marge
Per a Plató, el bé és una realitat objectiva, eterna i independent de nosaltres: la idea del bé, la més alta del món intel·ligible. Com el sol, que fa visibles les coses i les fa viure, el bé fa cognoscibles les idees i els dona l’ésser, i les coses i les accions són bones perquè en participen. No es coneix pels sentits ni per l’opinió, sinó amb la raó, per mitjà de la dialèctica, i qui el coneix pot obrar bé i governar bé. És el fonament alhora del coneixement, de la moral i de la política.
Nietzsche nega que hi hagi un bé en si. A La genealogia de la moral investiga d’on venen els valors i troba que «bo» té dues històries. Primer, els nobles i poderosos s’anomenaven bons a si mateixos, i dolents els febles i vulgars. Després, la revolta dels esclaus en la moral, nascuda del ressentiment, va invertir aquesta valoració: va anomenar malvats els forts i bons els humils i els qui pateixen. Els valors, doncs, no es descobreixen: els creen els éssers humans des d’una manera de viure que afirma la vida o que la nega.
El contrast és radical. Per a Plató, el bé existeix abans de nosaltres i per damunt nostre, i el filòsof el descobreix; per a Nietzsche, el bé és una creació humana amb una història, i la pregunta important és qui l’ha creat i al servei de quina vida. Plató situa el bé en un món intel·ligible separat del sensible; Nietzsche, al pròleg de Més enllà del bé i del mal, considera la invenció platònica del bé en si el pitjor dels errors comesos fins ara, perquè nega la perspectiva, que és la condició de tota vida. Per a Plató, conèixer el bé ens fa millors; per a Nietzsche, cal transvalorar els valors i crear-ne de nous, que afirmin la vida.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
LockeL’estat de naturaLa propietatEl contracte i el governEl dret de resistènciaLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Locke així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat