Legitimitat en Locke o el bé en Plató

Exercici 2 · PAU 2023, ordinària, sèrie 5 · 2 punts

LockeEl contracte i el governL’estat de naturaLa justícia i l’EstatLa idea del béUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

També a Plató

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2La legitimitat segons Locke o el bé segons Plató

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Locke sobre què és el que fa que un determinat govern o forma d’organització política estigui legitimada amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Plató sobre el bé amb la concepció sobre el bé (o sobre allò que és bo per ell mateix) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Repassa la teoria: Plató

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

La legitimitat del govern segons Locke2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Compareu la concepció de Locke sobre què és el que fa que un determinat govern o forma d’organització política estigui legitimada amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plantejament Cal caracteritzar què fa legítim un govern segons Locke i segons un altre autor, aquí Plató, i contrastar-ho.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Locke, un govern és legítim quan es basa en el consentiment dels governats i compleix la finalitat per a la qual s’ha creat. A l’estat de naturalesa tots som lliures i iguals i tenim drets naturals a la vida, la llibertat i els béns, però cadascú és jutge en la pròpia causa i els drets estan mal protegits. Per això els homes acorden formar una societat política i confien el poder a un govern. Ningú no pot quedar sotmès al poder polític d’un altre sense el seu consentiment, i aquest poder és limitat: ha de governar amb lleis conegudes i jutges imparcials, i sempre per protegir els drets. Si els viola, perd la legitimitat i el poble s’hi pot resistir.

Plató situa la legitimitat en un altre lloc: en el saber. La ciutat justa és aquella en què cada classe fa el que li és propi, i com que governar bé exigeix saber què és bo per a la ciutat, han de governar els qui coneixen la idea del bé, els filòsofs. La legitimitat no depèn del que vulguin els governats, sinó que el governant sàpiga i actuï pel bé de tots. Per això Plató desconfia de la democràcia, i la compara amb un vaixell on els mariners es disputen el timó sense saber navegar.

2

La diferència de fons és qui té l’última paraula. Per a Locke, els governats: el govern és un encàrrec del poble i, si el traeix, el poble el pot retirar. Per a Plató, el qui sap: obeir el savi és bo per al governat encara que no l’hagi triat. Locke parteix de la igualtat natural de tots els homes; Plató, de la diferència de naturaleses i d’educació, que fa que només uns quants siguin aptes per governar. Tots dos coincideixen, però, que la força sola no dona legitimitat: un govern que busca el seu propi interès en comptes del bé comú és, per a tots dos, una tirania.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Opció B

El bé segons Plató2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Compareu la concepció de Plató sobre el bé amb la concepció sobre el bé (o sobre allò que és bo per ell mateix) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plantejament Cal caracteritzar la concepció de Plató sobre el bé i la d’un altre autor, aquí Nietzsche, i contrastar-les.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Plató, el bé és una realitat objectiva, eterna i independent de nosaltres: la idea del bé, la més alta del món intel·ligible. Com el sol, que fa visibles les coses i les fa viure, el bé fa cognoscibles les idees i els dona l’ésser, i les coses i les accions són bones perquè en participen. No es coneix pels sentits ni per l’opinió, sinó amb la raó, per mitjà de la dialèctica, i qui el coneix pot obrar bé i governar bé. És el fonament alhora del coneixement, de la moral i de la política.

Nietzsche nega que hi hagi un bé en si. A La genealogia de la moral investiga d’on venen els valors i troba que «bo» té dues històries. Primer, els nobles i poderosos s’anomenaven bons a si mateixos, i dolents els febles i vulgars. Després, la revolta dels esclaus en la moral, nascuda del ressentiment, va invertir aquesta valoració: va anomenar malvats els forts i bons els humils i els qui pateixen. Els valors, doncs, no es descobreixen: els creen els éssers humans des d’una manera de viure que afirma la vida o que la nega.

2

El contrast és radical. Per a Plató, el bé existeix abans de nosaltres i per damunt nostre, i el filòsof el descobreix; per a Nietzsche, el bé és una creació humana amb una història, i la pregunta important és qui l’ha creat i al servei de quina vida. Plató situa el bé en un món intel·ligible separat del sensible; Nietzsche, al pròleg de Més enllà del bé i del mal, considera la invenció platònica del bé en si el pitjor dels errors comesos fins ara, perquè nega la perspectiva, que és la condició de tota vida. Per a Plató, conèixer el bé ens fa millors; per a Nietzsche, cal transvalorar els valors i crear-ne de nous, que afirmin la vida.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Locke així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Plató· aquest exercici3 de 6 exàmens
  2. La valoració raonada d’una tesi6 de 6 exàmens
  3. Descartes5 de 6 exàmens
  4. Kant4 de 6 exàmens
  5. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  6. Hume2 de 6 exàmens
  7. John Stuart Mill2 de 6 exàmens
  8. Nietzsche2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.