Nietzsche i Locke

Exercici 1 · PAU 2022, ordinària, sèrie 5 · 6 punts

NietzscheLa genealogia de la moralLa transvaloració dels valorsL’estat de naturaEl contracte i el governCobreix totes les idees de la pauta

També a Locke

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 1Nietzsche i Locke

6 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema3 de 6

Després dels 6

Vols continuar amb el tema de Nietzsche?

Aquests 6 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).

Opció A

I OPCIÓ A

La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i genera valors, el ressentiment d’aquells éssers privats de la veritable reacció, la de l’activitat, que només es consideren indemnitzats mitjançant una venjança imaginària. Mentre que qualsevol moral noble sorgeix d’una afirmació triomfant de la seva pròpia essència, la moral dels esclaus de bon començament diu «no» a tot allò que és «exterior», «altre», «no un mateix», i aquest fet de negar és el seu acte creador. Aquest capgirament de la visió que estableix valors —aquesta projecció necessària cap a l’exterior, en lloc de dirigir-se cap a la pròpia essència— pertany específicament al ressentiment. Per a néixer, la moral dels esclaus requereix sempre en primer lloc un món contrari i extern. Psicològicament parlant, requereix estímuls externs per a actuar en general. Radicalment, la seva acció és una reacció. El cas contrari s’esdevé en la forma noble de la valoració: actua i creix espontàniament, cerca la seva contraposició únicament per afirmar-se ella mateixa d’una manera encara més agraïda, encara més joiosa. La seva concepció negativa referent a allò que és «baix», «vulgar», «dolent» constitueix només una pàl·lida imatge creada més tard en contrast amb la seva positiva concepció fonamental, amarada per complet de vida i de passió: «Nosaltres, els nobles, els bons, els bells, els feliços!».

Friedrich Wilhelm Nietzsche. La genealogia de la moral, part i

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «esclaus»

b) «indemnitzats»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit i la justificació, segons Friedrich W. Nietzsche, de la següent afirmació del text: «Aquest capgirament de la visió que estableix valors —aquesta projecció necessària cap a l’exterior, en lloc de dirigir-se cap a la pròpia essència— pertany específicament al ressentiment.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Opció B

I OPCIÓ B

L’altra objecció que he trobat que es fa contra el principi de les societats polítiques, tal com he esmentat, és aquesta:

Tots els homes han nascut sota una mena o altra de govern, i és, doncs, impossible que ningú pugui ser mai lliure ni unir-se amb altres per erigir-ne, legítimament, un de nou.

En cas que aquest argument fos vàlid, jo pregunto: Com és que hi ha tantes monarquies legítimes al món? Perquè si algú, en virtut d’aquest supòsit, pot mostrar-me un sol home que, a qualsevol època de la història del món, hagi estat lliure per a iniciar una monarquia legítima, jo em comprometo a mostrar-li’n deu que foren lliures per a unir-se i, alhora, per a iniciar un nou govern, ja fos sota un reialme o amb qualsevol altra forma. I això demostra que si qualsevol, nascut sota el domini d’un altre, pot ser prou lliure per a adquirir el dret a comandar altres homes en un imperi nou i distint, tothom qui hagi nascut sota el domini d’un altre home pot ser igualment lliure i esdevenir dirigent o súbdit d’un govern distint i separat. […]

[…] Aquesta ha estat la pràctica arreu del món, des dels primers temps fins a l’actualitat, i no hi ha, avui que els homes neixen sota Estats antics i constituïts, amb lleis i formes de govern establertes, cap altre impediment a la seva llibertat que si haguessin nascut entre els lliures i irreprimits habitants de la selva. Aquells, doncs, que ens vulguin convèncer que pel fet d’haver nascut sota un govern determinat ja hi estem sotmesos d’una manera natural i no ens resta cap accés ni pretensió a la llibertat de l’estat de natura, no tenen una altra raó per a esgrimir […] que dir que és perquè els nostres pares o progenitors abandonaren la seva llibertat natural i, d’aquesta manera, s’obligaren i obligaren la seva descendència a una submissió perpètua al govern a què ells s’havien sotmès. És cert que tothom està obligat a complir les promeses que hagi fet i els compromisos que hagi contret ell mateix, però cap mena de pacte no podrà obligar-hi els seus fills o descendents.

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol viii

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

II Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:

a) «monarquies legítimes»

b) «estat de natura»

[1 punt]

III Expliqueu el sentit, la finalitat i la justificació del que John Locke vol expressar mitjançant la següent pregunta del text: «En cas que aquest argument fos vàlid, jo pregunto: Com és que hi ha tantes monarquies legítimes al món?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A I 2 puntsA II 1 puntA III 3 puntsB I 2 puntsB II 1 puntB III 3 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

INietzsche, La genealogia de la moral I2 punts

Apartat I a l’enunciat oficial, en castellàApartat I a l’enunciat oficial, en català

OPCIÓ A

La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i genera valors, el ressentiment d’aquells éssers privats de la veritable reacció, la de l’activitat, que només es consideren indemnitzats mitjançant una venjança imaginària. Mentre que qualsevol moral noble sorgeix d’una afirmació triomfant de la seva pròpia essència, la moral dels esclaus de bon començament diu «no» a tot allò que és «exterior», «altre», «no un mateix», i aquest fet de negar és el seu acte creador. Aquest capgirament de la visió que estableix valors —aquesta projecció necessària cap a l’exterior, en lloc de dirigir-se cap a la pròpia essència— pertany específicament al ressentiment. Per a néixer, la moral dels esclaus requereix sempre en primer lloc un món contrari i extern. Psicològicament parlant, requereix estímuls externs per a actuar en general. Radicalment, la seva acció és una reacció. El cas contrari s’esdevé en la forma noble de la valoració: actua i creix espontàniament, cerca la seva contraposició únicament per afirmar-se ella mateixa d’una manera encara més agraïda, encara més joiosa. La seva concepció negativa referent a allò que és «baix», «vulgar», «dolent» constitueix només una pàl·lida imatge creada més tard en contrast amb la seva positiva concepció fonamental, amarada per complet de vida i de passió: «Nosaltres, els nobles, els bons, els bells, els feliços!».

Friedrich Wilhelm Nietzsche. La genealogia de la moral, part i

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Plantejament Cal resumir, en 60–100 paraules, com el text contraposa el naixement de la moral noble i el de la moral dels esclaus.

La resposta, corregida al marge

12

El text contraposa la manera com neixen dues morals. La moral noble sorgeix de manera espontània, com una afirmació de si mateixa: els nobles s’anomenen «bons» a si mateixos i només després, per contrast, diuen «dolent» del que és baix.

34

La moral dels esclaus fa el camí invers: neix com una reacció, primer diu «no» al que és exterior i diferent i necessita un enemic per crear valors. El que la mou és el ressentiment envers els nobles: com que no poden actuar contra ells, els esclaus es rescabalen amb una venjança imaginària.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2

II1 punt

Apartat II a l’enunciat oficial, en castellàApartat II a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «esclaus»

b) «indemnitzats»

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascun, què volen dir en el text «esclaus» i «indemnitzats».

La resposta, corregida al marge

1

«Esclaus»: els febles i dominats, el grup oposat als nobles i poderosos.

2

«Indemnitzats»: compensats per un greuge rebut; els esclaus se senten rescabalats amb una venjança només imaginada.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Apartat III a l’enunciat oficial, en castellàApartat III a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu el sentit i la justificació, segons Friedrich W. Nietzsche, de la següent afirmació del text: «Aquest capgirament de la visió que estableix valors —aquesta projecció necessària cap a l’exterior, en lloc de dirigir-se cap a la pròpia essència— pertany específicament al ressentiment.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Plantejament Cal explicar per què, segons Nietzsche, valorar mirant primer cap a fora, contra l’altre, és el tret propi de la moral nascuda del ressentiment.

La resposta, corregida al marge

1

La frase assenyala el tret que distingeix la moral dels esclaus: la direcció de la mirada que valora. Una moral noble mira primer cap a si mateixa i valora a partir d’aquesta afirmació. La moral dels esclaus mira primer cap a fora, cap a l’altre que la domina, i el seu primer acte és negar-lo. Nietzsche diu que aquest gir no és casual: és l’obra pròpia del ressentiment.

2

Per entendre-ho cal situar el text a La genealogia de la moral. Nietzsche no pregunta què és el bé en si, sinó d’on venen els nostres valors morals i quin valor tenen. El seu mètode és genealògic: busca l’origen històric i psicològic de nocions com «bo», «dolent» o «malvat», i mostra que no són eternes, sinó creacions de determinats tipus d’homes segons les seves necessitats.

Hi distingeix dues morals. La moral dels senyors neix de l’autoafirmació: els forts, plens de vida, s’anomenen a si mateixos «bons», és a dir, nobles, bells i feliços, i només de passada diuen «dolents» dels baixos i vulgars. La moral dels esclaus fa el camí invers: neix de la impotència i es defineix per oposició als altres. El seu concepte primer és «malvat», que aplica precisament al noble, i només després, per contrast, es diu «bo» a si mateixa: bo és qui no fa mal, l’humil i el pacient.

3

D’aquí ve la «revolta dels esclaus en la moral», que és una inversió dels valors. El que els nobles anomenaven bo, la força, l’orgull o la salut, passa a ser malvat, i la debilitat i la submissió es converteixen en virtuts. El motor d’aquesta inversió és el ressentiment: qui no pot venjar-se amb fets es venja amb valors i converteix la seva impotència en mèrit. Per això aquesta moral és reactiva i necessita sempre un enemic exterior, mentre que la noble només es contraposa als altres per afirmar-se més. Nietzsche considera que la moral dels esclaus, que veu triomfar amb el cristianisme, és la que ha acabat dominant a Europa.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §4

Opció B

ILocke, Segon tractat sobre el govern civil VIII2 punts

Apartat I a l’enunciat oficial, en castellàApartat I a l’enunciat oficial, en català

OPCIÓ B

L’altra objecció que he trobat que es fa contra el principi de les societats polítiques, tal com he esmentat, és aquesta:

Tots els homes han nascut sota una mena o altra de govern, i és, doncs, impossible que ningú pugui ser mai lliure ni unir-se amb altres per erigir-ne, legítimament, un de nou.

En cas que aquest argument fos vàlid, jo pregunto: Com és que hi ha tantes monarquies legítimes al món? Perquè si algú, en virtut d’aquest supòsit, pot mostrar-me un sol home que, a qualsevol època de la història del món, hagi estat lliure per a iniciar una monarquia legítima, jo em comprometo a mostrar-li’n deu que foren lliures per a unir-se i, alhora, per a iniciar un nou govern, ja fos sota un reialme o amb qualsevol altra forma. I això demostra que si qualsevol, nascut sota el domini d’un altre, pot ser prou lliure per a adquirir el dret a comandar altres homes en un imperi nou i distint, tothom qui hagi nascut sota el domini d’un altre home pot ser igualment lliure i esdevenir dirigent o súbdit d’un govern distint i separat. […]

[…] Aquesta ha estat la pràctica arreu del món, des dels primers temps fins a l’actualitat, i no hi ha, avui que els homes neixen sota Estats antics i constituïts, amb lleis i formes de govern establertes, cap altre impediment a la seva llibertat que si haguessin nascut entre els lliures i irreprimits habitants de la selva. Aquells, doncs, que ens vulguin convèncer que pel fet d’haver nascut sota un govern determinat ja hi estem sotmesos d’una manera natural i no ens resta cap accés ni pretensió a la llibertat de l’estat de natura, no tenen una altra raó per a esgrimir […] que dir que és perquè els nostres pares o progenitors abandonaren la seva llibertat natural i, d’aquesta manera, s’obligaren i obligaren la seva descendència a una submissió perpètua al govern a què ells s’havien sotmès. És cert que tothom està obligat a complir les promeses que hagi fet i els compromisos que hagi contret ell mateix, però cap mena de pacte no podrà obligar-hi els seus fills o descendents.

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol viii

Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Plantejament Cal resumir, en 80–120 paraules, l’objecció que Locke examina i les dues rèpliques que hi dona.

La resposta, corregida al marge

123

Locke respon a una objecció contra la seva tesi que els governs legítims neixen del consentiment d’homes lliures. Segons l’objecció, tothom neix ja sota un govern i, per tant, ningú no és lliure d’unir-se amb altres per fundar-ne un de nou. Locke la gira contra els qui la fan: si fos certa, no hi podria haver hagut mai més d’un govern legítim, i en canvi el món és ple de monarquies que tothom accepta com a legítimes.

45

Després preveu l’única defensa que queda als objectors: que els pares, en sotmetre’s a un govern, hi van sotmetre també els fills. I la rebutja: cadascú queda obligat pels pactes que fa ell mateix, però cap pacte no pot obligar els descendents.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §2
  5. §2

II1 punt

Apartat II a l’enunciat oficial, en castellàApartat II a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:

a) «monarquies legítimes»

b) «estat de natura»

Plantejament Cal dir, en 5–20 paraules cadascuna, què volen dir en el text «monarquies legítimes» i «estat de natura».

La resposta, corregida al marge

1

«Monarquies legítimes»: governs d’un rei que exerceix el poder amb l’acord dels membres de la comunitat.

2

«Estat de natura»: la situació dels homes sense govern, plenament lliures i sotmesos només a la llei natural.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2

III3 punts

Apartat III a l’enunciat oficial, en castellàApartat III a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu el sentit, la finalitat i la justificació del que John Locke vol expressar mitjançant la següent pregunta del text: «En cas que aquest argument fos vàlid, jo pregunto: Com és que hi ha tantes monarquies legítimes al món?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Plantejament Cal explicar què vol mostrar Locke amb aquesta pregunta retòrica, per a què la fa servir i com la justifica la seva teoria del consentiment.

La resposta, corregida al marge

1

Amb aquesta pregunta Locke no demana informació: és una pregunta retòrica que refuta una objecció mostrant que porta a una conseqüència que ningú no acceptaria. Totes les monarquies del món van començar algun dia, fundades per homes que havien nascut sota un altre poder; si néixer sota un govern impedís fundar-ne un de nou, cap d’elles no seria legítima. Si admetem que aquells homes eren lliures de fundar un regne, hem d’admetre que qualsevol ho és d’unir-se amb altres i formar una nova comunitat política. La finalitat de la pregunta és defensar que la llibertat natural no es perd pel fet de néixer dins d’un estat.

2

La pregunta s’entén des de l’estat de natura, el punt de partida del Segon tractat. Abans de cap govern, els homes viuen en un estat de llibertat i d’igualtat perfectes, sense dependre de la voluntat de ningú. No és, però, un estat sense llei: la llei natural, que la raó fa conèixer a tothom, mana que ningú no faci mal a un altre en la seva vida, la seva salut, la seva llibertat o les seves possessions. Aquests són els drets naturals, que cadascú té pel sol fet de ser home.

3

Com que a l’estat de natura cadascú és jutge de la seva pròpia causa, la protecció d’aquests drets és insegura. Per això els homes acorden formar una comunitat política: renuncien al poder de castigar pel seu compte i el confien a la comunitat, que decideix per majoria i estableix un govern amb lleis conegudes i jutges imparcials. El poder polític, doncs, no ve d’un dret diví dels reis ni de l’autoritat del pare, sinó del consentiment de cadascú, i té un límit: existeix per preservar la vida, la llibertat i els béns dels ciutadans. Si el govern traeix aquesta confiança, el poble té dret a resistir-s’hi.

4

Locke explica també com queda obligat cadascú. Un pare no pot lligar els fills amb el seu pacte: quan arriben a l’edat de la raó, són tan lliures com ell. Cadascú s’obliga pel seu propi consentiment, que pot ser exprés, si declara que entra en una societat, o tàcit, si gaudeix de les seves terres i de la seva protecció. Per això néixer en un estat no ens converteix en súbdits per naturalesa.

El que puntua la pauta

3 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Nietzsche així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Nietzsche· aquest exercici2 de 6 exàmens
  2. La valoració raonada d’una tesi6 de 6 exàmens
  3. Descartes5 de 6 exàmens
  4. Kant4 de 6 exàmens
  5. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  6. Plató3 de 6 exàmens
  7. Hume2 de 6 exàmens
  8. John Stuart Mill2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.