Coneixement en Nietzsche o govern en Locke

Exercici 2 · PAU 2022, ordinària, sèrie 5 · 2 punts

NietzscheLa crítica del coneixementEl contracte i el governEl dret de resistènciaUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

També a Locke

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2El coneixement segons Nietzsche o el govern segons Locke

2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al marge

Torna al tema4 de 6

AnteriorNietzsche i Locke2022 · Ord. S5 · 1
Anterior: Nietzsche i LockeEnunciat oficialSegüent: Nietzsche i Hume
SegüentNietzsche i Hume2022 · Extr. S3 · 1

Després dels 6

Vols continuar amb el tema de Nietzsche?

Aquests 6 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

Opció A

Compareu la concepció de Nietzsche sobre el coneixement amb la concepció sobre el coneixement d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Opció B

Compareu la concepció de Locke sobre la relació entre els ciutadans d’un estat i el seu govern amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

A 2 puntsB 2 puntsA o B, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

Opció A

El coneixement segons Nietzsche2 punts

Opció A a l’enunciat oficial, en castellàOpció A a l’enunciat oficial, en català

Compareu la concepció de Nietzsche sobre el coneixement amb la concepció sobre el coneixement d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plantejament Cal caracteritzar la concepció del coneixement de Nietzsche i la d’un altre autor, aquí Plató, i contrastar-les.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Plató, conèixer és arribar a una veritat immutable. A La República distingeix dos àmbits: el món sensible, canviant, del qual només tenim opinió, i el món intel·ligible, el de les idees, eternes i perfectes, que és l’objecte del coneixement veritable. L’al·legoria de la caverna ho il·lustra: els presoners prenen les ombres per la realitat, i només qui se n’allibera i, a través de la dialèctica, arriba a contemplar la idea del bé coneix el que és realment. La raó, deslliurada dels sentits, és el camí cap a una veritat que existeix independentment de nosaltres.

Nietzsche nega precisament aquest punt de partida. No hi ha un món veritable darrere de les aparences: és una invenció de qui no suporta un món canviant. Tot coneixement és interpretació des d’una perspectiva: a La genealogia de la moral diu que només hi ha un veure perspectivista, un «conèixer» perspectivista, i que, com més ulls posem sobre una cosa, més complet és el nostre concepte d’ella. Tampoc la voluntat de veritat no és neutral: Nietzsche pregunta per què volem la veritat a qualsevol preu i hi descobreix una forma de l’ideal ascètic, que desconfia de la vida.

2

El contrast és radical. Plató creu en una veritat única i objectiva, que la raó pot contemplar si s’allunya dels sentits; Nietzsche hi veu una ficció i defensa que tot coneixement neix d’una perspectiva vital. Per a Plató, el món sensible és una còpia imperfecta del món de les idees; per a Nietzsche, és l’únic que hi ha, i el «món veritable» és el que cal deixar enrere. Per això Nietzsche considera el platonisme l’origen de la metafísica que vol superar, i arriba a dir que el cristianisme és platonisme per al poble.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Opció B

Els ciutadans i el govern segons Locke2 punts

Opció B a l’enunciat oficial, en castellàOpció B a l’enunciat oficial, en català

Compareu la concepció de Locke sobre la relació entre els ciutadans d’un estat i el seu govern amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plantejament Cal caracteritzar la concepció de Locke sobre la relació entre els ciutadans i el govern i la d’un altre autor, aquí Plató, i contrastar-les.

La resposta, corregida al marge

1

Per a Locke, el govern neix del consentiment de persones lliures i iguals. A l’estat de natura tothom té drets naturals a la vida, la llibertat i els béns, però la seva protecció és insegura, i per això els homes pacten formar una comunitat política i li confien el poder de fer lleis i de jutjar. El govern és un dipositari d’aquesta confiança: té un poder limitat pels drets que ha de protegir i depèn de la voluntat de la majoria. Si la traeix, el poble pot resistir-s’hi i substituir-lo.

Plató planteja la qüestió d’una manera molt diferent a La República. La ciutat justa no es funda en el consentiment de cada ciutadà, sinó en l’ordre que correspon a la naturalesa de cadascú. Hi ha tres classes, com hi ha tres parts de l’ànima: els productors, els guardians i els governants. La justícia consisteix que cadascú faci la tasca que li és pròpia, i el govern correspon als filòsofs, perquè són els únics que coneixen la idea del bé. Els altres ciutadans no governen: obeeixen qui sap.

2

El contrast és, doncs, sobre l’origen i el límit del poder. Per a Locke, la legitimitat ve de baix: dels drets i del consentiment dels governats, que conserven la capacitat de jutjar el govern i de resistir-s’hi. Per a Plató ve de dalt: del coneixement, i la majoria no té competència per decidir sobre el bé comú. Locke vol protegir l’individu davant del poder; Plató vol que el poder faci justa la ciutat sencera. Tots dos coincideixen, però, que el govern no existeix per al profit de qui governa, sinó per al bé dels governats.

El que puntua la pauta

2 punts. La pauta avalua aquesta pregunta de manera global, sense repartir els punts idea per idea.

  1. §1
  2. §3

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Nietzsche així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 8 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Nietzsche· aquest exercici2 de 6 exàmens
  2. La valoració raonada d’una tesi6 de 6 exàmens
  3. Descartes5 de 6 exàmens
  4. Kant4 de 6 exàmens
  5. Martha Nussbaum4 de 6 exàmens
  6. Plató3 de 6 exàmens
  7. Hume2 de 6 exàmens
  8. John Stuart Mill2 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.