2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2El coneixement segons Nietzsche o el govern segons Locke
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema4 de 6
Després dels 6
Vols continuar amb el tema de Nietzsche?
Aquests 6 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Compareu la concepció de Nietzsche sobre el coneixement amb la concepció sobre el coneixement d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Opció B
Compareu la concepció de Locke sobre la relació entre els ciutadans d’un estat i el seu govern amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
El coneixement segons Nietzsche2 punts


Compareu la concepció de Nietzsche sobre el coneixement amb la concepció sobre el coneixement d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar la concepció del coneixement de Nietzsche i la d’un altre autor, aquí Plató, i contrastar-les.
La resposta, corregida al marge
Per a Plató, conèixer és arribar a una veritat immutable. A La República distingeix dos àmbits: el món sensible, canviant, del qual només tenim opinió, i el món intel·ligible, el de les idees, eternes i perfectes, que és l’objecte del coneixement veritable. L’al·legoria de la caverna ho il·lustra: els presoners prenen les ombres per la realitat, i només qui se n’allibera i, a través de la dialèctica, arriba a contemplar la idea del bé coneix el que és realment. La raó, deslliurada dels sentits, és el camí cap a una veritat que existeix independentment de nosaltres.
Nietzsche nega precisament aquest punt de partida. No hi ha un món veritable darrere de les aparences: és una invenció de qui no suporta un món canviant. Tot coneixement és interpretació des d’una perspectiva: a La genealogia de la moral diu que només hi ha un veure perspectivista, un «conèixer» perspectivista, i que, com més ulls posem sobre una cosa, més complet és el nostre concepte d’ella. Tampoc la voluntat de veritat no és neutral: Nietzsche pregunta per què volem la veritat a qualsevol preu i hi descobreix una forma de l’ideal ascètic, que desconfia de la vida.
El contrast és radical. Plató creu en una veritat única i objectiva, que la raó pot contemplar si s’allunya dels sentits; Nietzsche hi veu una ficció i defensa que tot coneixement neix d’una perspectiva vital. Per a Plató, el món sensible és una còpia imperfecta del món de les idees; per a Nietzsche, és l’únic que hi ha, i el «món veritable» és el que cal deixar enrere. Per això Nietzsche considera el platonisme l’origen de la metafísica que vol superar, i arriba a dir que el cristianisme és platonisme per al poble.
Opció B
Els ciutadans i el govern segons Locke2 punts


Compareu la concepció de Locke sobre la relació entre els ciutadans d’un estat i el seu govern amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar la concepció de Locke sobre la relació entre els ciutadans i el govern i la d’un altre autor, aquí Plató, i contrastar-les.
La resposta, corregida al marge
Per a Locke, el govern neix del consentiment de persones lliures i iguals. A l’estat de natura tothom té drets naturals a la vida, la llibertat i els béns, però la seva protecció és insegura, i per això els homes pacten formar una comunitat política i li confien el poder de fer lleis i de jutjar. El govern és un dipositari d’aquesta confiança: té un poder limitat pels drets que ha de protegir i depèn de la voluntat de la majoria. Si la traeix, el poble pot resistir-s’hi i substituir-lo.
Plató planteja la qüestió d’una manera molt diferent a La República. La ciutat justa no es funda en el consentiment de cada ciutadà, sinó en l’ordre que correspon a la naturalesa de cadascú. Hi ha tres classes, com hi ha tres parts de l’ànima: els productors, els guardians i els governants. La justícia consisteix que cadascú faci la tasca que li és pròpia, i el govern correspon als filòsofs, perquè són els únics que coneixen la idea del bé. Els altres ciutadans no governen: obeeixen qui sap.
El contrast és, doncs, sobre l’origen i el límit del poder. Per a Locke, la legitimitat ve de baix: dels drets i del consentiment dels governats, que conserven la capacitat de jutjar el govern i de resistir-s’hi. Per a Plató ve de dalt: del coneixement, i la majoria no té competència per decidir sobre el bé comú. Locke vol protegir l’individu davant del poder; Plató vol que el poder faci justa la ciutat sencera. Tots dos coincideixen, però, que el govern no existeix per al profit de qui governa, sinó per al bé dels governats.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
NietzscheLa genealogia de la moralLa mort de DéuLa crítica del coneixementLa transvaloració dels valorsL’etern retorn i el superhomeLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Nietzsche així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat