2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2La moral de Nietzsche o la ment segons Hume
2 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema6 de 6
Després dels 6
Vols continuar amb el tema de Nietzsche?
Aquests 6 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTrieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
Opció A
Compareu la concepció de Nietzsche sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Opció B
Compareu la concepció de Hume sobre la ment amb la concepció sobre la ment d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees ha de tenir una bona resposta i, a la majoria de preguntes, que la valora de manera global. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
La moral de Nietzsche2 punts


Compareu la concepció de Nietzsche sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar la concepció moral de Nietzsche i la d’un altre autor, aquí Kant, i contrastar-les.
La resposta, corregida al marge
Nietzsche fa una genealogia de la moral: es pregunta d’on venen els valors i quin valor tenen. Hi distingeix la moral dels senyors, nascuda de l’autoafirmació dels forts, que anomenen «bo» el que és noble, i la moral dels esclaus, nascuda del ressentiment dels febles, que anomena «malvat» el fort i converteix la humilitat, la compassió i l’obediència en virtuts. Aquesta segona moral, que veu triomfar amb el cristianisme, és per a ell contrària a la vida, i per això proposa una transvaloració de tots els valors.
Kant, en canvi, busca el fonament de la moral en la raó. La moral és universal i necessària: la bona voluntat actua per deure, per respecte a una llei que la raó es dona a si mateixa. Aquesta llei s’expressa en l’imperatiu categòric, que mana actuar segons màximes que puguin valer com a llei universal i tractar tota persona com a fi en si mateixa. La moral, doncs, és la mateixa per a tots els éssers racionals.
El contrast és profund. Per a Kant, la moral és una qüestió de raó i obliga tothom de la mateixa manera; per a Nietzsche, tota moral té un origen històric i psicològic, i una moral igual per a tothom afavoreix els febles i anivella les diferències. Kant posa el valor en el deure, que s’imposa a les inclinacions; Nietzsche hi veu una forma de negar la vida i defensa uns valors que n’afirmin la força. I mentre Kant fonamenta la dignitat en la igualtat de tots els éssers racionals, Nietzsche desconfia d’aquesta igualtat i defensa que hi ha d’haver una jerarquia entre els homes.
Opció B
La ment segons Hume2 punts


Compareu la concepció de Hume sobre la ment amb la concepció sobre la ment d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
Plantejament Cal caracteritzar la concepció de la ment de Hume i la d’un altre autor, aquí Descartes, i contrastar-les.
La resposta, corregida al marge
Per a Hume, la ment és el conjunt de les seves percepcions. Totes es divideixen en impressions, vives i immediates, com les sensacions i els sentiments, i idees, que en són còpies més febles. Les idees s’associen segons uns principis, la semblança, la contigüitat i la relació de causa i efecte, i el costum explica com passem de les unes a les altres. Quan Hume busca una impressió del jo, no la troba: només troba percepcions particulars. Per això, al Tractat i al seu Resum, afirma que la ment no és res més que un feix o una successió de percepcions, i no una substància que les sostingui.
Descartes, en canvi, concep la ment com una substància pensant. El primer coneixement indubtable és el cogito: puc dubtar de tot, però no que, mentre dubto, penso i existeixo. La ment és una cosa que pensa, és a dir, que dubta, entén, vol i imagina, i es coneix amb més certesa que el cos. És una substància diferent del cos, que és extensió, i té idees innates, com la de Déu, que no venen dels sentits.
El contrast toca tres punts. Primer, la naturalesa de la ment: per a Descartes és una substància, el jo que pensa; per a Hume, una successió de percepcions sense cap substància al darrere. Segon, l’origen dels continguts: Descartes admet idees innates; Hume les fa derivar totes de les impressions. Tercer, el coneixement d’un mateix: per a Descartes, el cogito és la certesa més ferma; per a Hume, no tenim cap impressió del jo i, per tant, cap idea clara d’una substància pensant. Tots dos parteixen, però, del mateix lloc: examinar els continguts de la ment abans de dir res sobre el món.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
NietzscheLa genealogia de la moralLa mort de DéuLa crítica del coneixementLa transvaloració dels valorsL’etern retorn i el superhomeLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de Nietzsche així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història de la Filosofia 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 1 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat