Nietzsche i la dissolució de la filosofia

Pregunta 12 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 5 punts

Filosofia contemporàniaNietzscheResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria ordinària · Pregunta 12

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema12 de 37

Després de les 37

Vols continuar amb el tema de filosofia contemporània?

Aquestes 37 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

La dissolució de la filosofia occidental i la crítica del món metafísic en NIETZSCHE (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

La dissolució de la filosofia occidental i la crítica del món metafísic en NIETZSCHE (5 punts).

Plantejament Es demana explicar què significa en Nietzsche la dissolució de la filosofia occidental, com es produïx i quina crítica del món metafísic l’acompanya.

La resposta, corregida al marge

1

En Crepuscle dels ídols, escrit el 1888 i publicat el 1889, Nietzsche sotmet a prova amb el martell els ídols de la tradició: idees tingudes per eternes, com l’ésser, la veritat o Déu. La seua crítica apunta a la filosofia occidental, que, des de Plató, ha posat el valor de les coses en un món vertader situat més enllà del que vivim, el sensible, que és el de l’esdevenir, el cos i les passions. Per a Nietzsche això no és una descripció neutra, sinó un símptoma de décadence, paraula amb què nomena el debilitament dels instints vitals, que du a menysprear la vida i a refugiar-se en allò etern.

2

La dissolució de la filosofia occidental és el procés pel qual eixe món vertader perd el seu crèdit i, amb ell, l’edifici metafísic que el sosté. Nietzsche ho conta en sis etapes: primer el món vertader és assolible pel savi, amb Plató; després es promet al pietós, amb el cristianisme; després és inassolible, però es postula com a consol i deure, amb Kant; més tard és incognoscible i per això no obliga, amb el positivisme; després és una idea que ja no servix i es refuta; i, finalment, abolit el món vertader, queda abolit també l’aparent.

3

El moment decisiu és la mort de Déu, anunciada en La gaia ciència: el Déu cristià, i amb ell tota instància suprema de valors, ja no resulta creïble. Per a Nietzsche el cristianisme és platonisme per al poble, i la seua moral s’ha minat a si mateixa, perquè l’exigència de veracitat que va fomentar acaba tornant-se contra la seua pròpia fe. Sense eixe fonament arriba el nihilisme: els valors suprems es desvaloritzen i la pregunta pel per a què queda sense resposta. Nietzsche no el celebra: el considera un perill i una ocasió.

4

Les arrels de l’error són en diversos llocs. En Sòcrates i Plató, que erigixen la raó en tirana dels instints; el Sòcrates del Crepuscle és per a Nietzsche un símptoma de decadència. En el llenguatge, perquè la gramàtica ens fa creure en un subjecte, una substància i una causa, i per això no ens alliberarem de Déu mentre continuem confiant-hi. I en la moral, que investiga amb la genealogia, el mètode que mostra com van nàixer els nostres valors i que descobrix en la moral de l’esclau i en l’ideal ascètic el ressentiment dels febles.

5

La dissolució no és el final del pensament, sinó un punt de partida. Si no hi ha món vertader darrere de l’aparent, l’únic és este, el de l’esdevenir, i no s’ha de justificar davant de res d’etern. Nietzsche proposa afirmar la vida, ser fidel a la terra, com diu Zaratustra, i pensar des del perspectivisme: no hi ha fets, només interpretacions, i un coneixement més complet és el que sap mirar amb més ulls. La idea de l’etern retorn és la prova d’eixa afirmació: qui acceptara viure la seua vida una vegada i una altra, tal com és, l’hauria afirmada per complet.

6

Per això el filòsof que Nietzsche espera no és un constructor de sistemes, sinó un filòsof del futur, que crea valors i exercix la crítica amb el martell. La filosofia no desapareix, canvia de tasca: en lloc de descriure un món del darrere, avalua les formes de vida i pregunta quin valor tenen. La seua crítica ha marcat el pensament posterior, i d’ella partixen, per exemple, la genealogia de Foucault i bona part de la sospita contemporània davant dels fonaments.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia contemporània així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia contemporània· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia antiga6 de 6 exàmens
  3. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.