2023Convocatòria ordinària · Pregunta 12
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema31 de 37
Després de les 37
Vols continuar amb el tema de filosofia contemporània?
Aquestes 37 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEl factor cultural com a factor decisiu en l’anàlisi de les causes de l’opressió de la dona en SIMONE DE BEAUVOIR (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
El factor cultural com a factor decisiu en l’anàlisi de les causes de l’opressió de la dona en SIMONE DE BEAUVOIR (5 punts).
Plantejament Es demana explicar per què, per a Beauvoir, la cultura és el factor decisiu en l’opressió de la dona, enfront de les explicacions que en fan un destí.
La resposta, corregida al marge
Per a Simone de Beauvoir, l’opressió de la dona no s’explica per una naturalesa femenina immutable, sinó per una situació que la societat i la cultura han construït al llarg de la història. La seua obra El segon sexe (1949) resumix esta idea en un principi: no es naix dona, s’hi arriba. Allò que es diu feminitat és un producte social, i per això pot canviar.
Per a provar-ho examina les tres explicacions que fan de la subordinació un destí: la biològica, la psicoanalítica i la del materialisme històric. La biologia assenyala diferències, però cap no fonamenta per si sola una jerarquia: el cos és una situació, no un destí, i el seu significat depén de com s’interprete. La psicoanàlisi descriu la psique femenina des d’un model masculí. El materialisme històric d’Engels vincula la subordinació a l’aparició de la propietat privada, però no explica per què van ser les dones, i no altres, les que van quedar sotmeses. Per això cal un factor que els complete: la cultura.
El mecanisme cultural és la construcció de la dona com l’Altre. L’home es posa com a subjecte, com a essencial, i definix la dona en relació amb ell, com a inessencial. A diferència d’altres oposicions, ací no hi ha reciprocitat: la dona no pot, al seu torn, fer-se subjecte i definir l’home com a Altre. Eixa asimetria no ve de la naturalesa, sinó de la tradició, de les lleis, dels mites i dels costums que la sostenen.
En el segon volum, el de l’experiència viscuda, mostra com es fabrica eixa situació. Des de xiquetes s’educa les dones amb jocs, roba i expectatives distintes de les dels xiquets, se’ls ensenya a agradar i a esperar, i les encaminen a la llar i a la repetició de tasques. Beauvoir anomena immanència eixa vida tancada en allò ja donat, i transcendència la que projecta fins propis, i sosté que la cultura confina la dona en la primera i deixa la segona als homes.
La cultura no actua sola. Com mostra el text de l’examen, la dona sovint hi col·labora, perquè l’aliança amb l’home li estalvia el risc de la llibertat. Beauvoir hi veu una forma d’allò que ella i Sartre anomenen mala fe: fugir de la llibertat convertint-se en cosa. Però la complicitat no esborra la responsabilitat de la societat, que oferix eixa eixida com la més fàcil i bloqueja les altres, i per això el factor cultural continua sent el decisiu.
D’esta tesi se’n seguix la seua proposta d’alliberament. El treball i la independència econòmica són una condició necessària, perquè sense ells la dependència perpetua la submissió, però no suficient, perquè cal canviar també l’educació, les lleis i les idees sobre el femení. L’objectiu és que dones i homes es reconeguen com a lliures i recíprocs. El cultural és el decisiu precisament perquè és allò que es pot transformar.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia contemporàniaNietzscheEls mestres de la sospitaOrtega y GassetSimone de BeauvoirLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia contemporània així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana