Raciovitalisme d’Ortega y Gasset

Pregunta 11 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen extra · 5 punts

Filosofia contemporàniaOrtega y GassetResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria extraordinària · examen extra · Pregunta 11

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema22 de 37

Després de les 37

Vols continuar amb el tema de filosofia contemporània?

Aquestes 37 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

El raciovitalisme d’ORTEGA Y GASSET com a corrent filosòfica del segle XX (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

El raciovitalisme d’ORTEGA Y GASSET com a corrent filosòfica del segle XX (5 punts).

Plantejament Es demana exposar el raciovitalisme d’Ortega y Gasset com a corrent filosòfica del segle XX: el seu origen, les seues tesis i el seu lloc entre les corrents del seu segle.

La resposta, corregida al marge

1

El raciovitalisme és la filosofia d’Ortega y Gasset, i s’entén com una resposta a una crisi. A principis del segle XX el racionalisme idealista semblava haver separat la raó de la vida concreta, mentre que corrents vitalistes, com les de Nietzsche o Bergson, reaccionaven subordinant la intel·ligència a la intuïció o a l’instint. Ortega busca una via que no sacrifique ni la raó ni la vida: la raó vital, segons la qual pensar és una funció de la vida i l’ha de servir, i d’ací el nom de la corrent.

2

El punt de partida és una idea nova de la realitat. La realitat radical no és la matèria ni la consciència, sinó la vida de cada persona, que consistix a trobar-se en el món i haver de decidir què farà; d’ací la frase de la seua primera obra, jo sóc jo i la meua circumstància, escrita el 1914 a les Meditacions del Quixot. El jo i les coses no existixen per separat, sinó que es donen junts en la vida.

3

D’aquesta visió es deriva la crítica de les dues grans tradicions. L’idealisme convertix el món en contingut de la consciència i el realisme el reduïx a coses ja fetes; tots dos obliden que la vida és tasca per fer i projecte, una cosa que encara no està feta. La vida no és una cosa donada, sinó una tasca que cadascú realitza amb el que troba, i per això Ortega la descriu com el programa que cadascú vol ser.

4

El perspectivisme n’és la conseqüència teòrica: per a Ortega la veritat no pertany a un sol punt de vista: cada persona i cada època la veu des d’on és, i només el conjunt de mirades s’hi acosta, de manera que no es reduïx a opinió personal. A El tema del nostre temps (1923) hi afig la idea de les generacions, cadascuna de les quals té una missió d’acord amb la seua sensibilitat.

5

Aquesta raó ha de contar històries. Com que l’home no té una naturalesa fixa sinó una història, només se’l comprén reconstruint la seua trajectòria, i per això la filosofia d’Ortega, en obres com Història com a sistema, enllaça la vida individual amb la història col·lectiva.

6

Com a corrent del segle XX, el raciovitalisme s’emparenta amb la filosofia de la vida de Dilthey, amb qui Ortega compartix el reconeixement de la historicitat de la vida, i amb la filosofia de l’existència de Heidegger i d’altres pensadors, tot i que amb una formulació pròpia. A Espanya, el seu magisteri va donar origen a una escola de pensadors, com Julián Marías, José Gaos o María Zambrano, que li van donar continuïtat, i la seua Revista de Occidente va difondre la filosofia europea.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia contemporània així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia contemporània· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia antiga6 de 6 exàmens
  3. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.