Feminisme i categoria dona en Beauvoir

Pregunta 12 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen extra · 5 punts

Filosofia contemporàniaSimone de BeauvoirResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

2024Convocatòria extraordinària · examen extra · Pregunta 12

5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficials

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Torna al tema23 de 37

Després de les 37

Vols continuar amb el tema de filosofia contemporània?

Aquestes 37 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

El desenvolupament del feminisme i la problematització de la categoria dona en SIMONE DE BEAUVOIR (5 punts).

[5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la nostra resposta que hi tenies.

5 punts

Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.

5 punts

El desenvolupament del feminisme i la problematització de la categoria dona en SIMONE DE BEAUVOIR (5 punts).

Plantejament Es demana exposar el desenvolupament del feminisme en Beauvoir i com problematitza la categoria «dona», amb la seua justificació.

La resposta, corregida al marge

1

El segon sexe, publicat per Beauvoir el 1949, canvia la manera de plantejar la qüestió de les dones. Abans, el feminisme havia lluitat sobretot pels drets civils i polítics, com el vot; Beauvoir, formada en l’existencialisme, que sosté que no hi ha una essència humana prèvia a allò que cadascú fa de la seua existència, es pregunta una cosa anterior: què és una dona, i si ser dona és una naturalesa o una situació.

2

La seua resposta problematitza la categoria. Beauvoir nega que la dona tinga una essència donada per la biologia, l’instint o un etern femení, i sosté que a la dona s’hi arriba per un procés d’educació i de socialització: és el que la civilització ha fet d’ella. Una persona no naix dona, es fa dona, i el que es presenta com a natural és, quasi sempre, històric.

3

Per a mostrar-ho discutix tres teories que presenten la condició de la dona com un destí: la biologia, la psicoanàlisi i el materialisme històric. Aporten dades útils, però cap no explica per què la dona ha passat a ser l’Altre, allò inessencial davant de l’home, que es posa com a subjecte i com a allò essencial; aquesta jerarquia és històrica i per tant pot canviar.

4

La seua anàlisi passa després a la situació viscuda. La dona queda tancada en la immanència, en tasques de repetició i dependència, mentre a l’home se li reserva la transcendència, l’acció que projecta el futur, i mites com l’etern femení o la maternitat com a destí ajuden que aquesta situació semble natural. D’ací que la llibertat de la dona estiga condicionada, no suprimida, i que ella mateixa puga ser còmplice de la seua situació. Aquesta complicitat té a veure amb la mala fe existencialista: renunciar a la pròpia llibertat escudant-se en allò que s’espera d’una. Beauvoir observa que a la dona se li oferix la comoditat de ser mantinguda i de no arriscar-se, i que acceptar-la és una temptació, tot i que no una elecció del tot lliure, perquè la situació l’empenta. El propi cos, a més, no és un destí biològic sinó una situació: es viu a través de la mirada aliena i del que la societat en fa.

5

Quant a l’alliberament, Beauvoir considera necessària la independència econòmica, però insuficient. Cal una transformació col·lectiva de costums, idees i institucions, de manera que homes i dones es reconeguen com a lliures i iguals, i això inclou l’accés al treball i el control de la maternitat.

6

El llibre va ser clau per al desenvolupament del feminisme posterior. Va inspirar la segona onada del feminisme, des dels anys seixanta, i la distinció actual entre sexe i gènere, tot i que Beauvoir no empra aquest terme, s’ha llegit com a anticipada per la seua idea que ser dona és una construcció social. Ella mateixa es va comprometre en els anys setanta amb el moviment feminista francés, i la seua pregunta continua vigent en els debats que revisen la categoria dona.

Les idees de la nostra resposta

5 punts. Els criteris oficials no reparteixen aquests punts idea per idea.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5
  6. §6

Aquestes idees són nostres: els criteris oficials diuen què es valora, no què cal escriure.

El que valoren els criteris

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia contemporània així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Filosofia

Des del 2025, l’examen ha preguntat 4 temes de Filosofia, i hi arribes amb tots posats (primer el d’aquesta pregunta i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Filosofia contemporània· aquesta pregunta6 de 6 exàmens
  2. Filosofia antiga6 de 6 exàmens
  3. Filosofia moderna6 de 6 exàmens
  4. Filosofia medieval3 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit alguna pregunta d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.