2023Convocatòria ordinària · Pregunta 11
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema30 de 37
Després de les 37
Vols continuar amb el tema de filosofia contemporània?
Aquestes 37 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantNaturalesa i vida: Raciovitalisme i perspectivisme en JOSÉ ORTEGA Y GASSET (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
Naturalesa i vida: Raciovitalisme i perspectivisme en JOSÉ ORTEGA Y GASSET (5 punts).
Plantejament Es demana explicar com la relació entre naturalesa i vida porta Ortega al raciovitalisme i al perspectivisme.
La resposta, corregida al marge
Ortega construïx la seua filosofia contra dues tradicions. El realisme antic i medieval pren com a realitat bàsica les coses, i l’idealisme, des de Descartes, pren com a realitat bàsica el jo que pensa. Ortega sosté que cap de les dues no és primària. La realitat radical, aquella en què apareix tota la resta, és la vida de cadascú, que consistix en la coexistència inseparable del jo amb la seua circumstància: un jo sense món no existix, i un món sense algú que el viva tampoc. Eixe punt de partida, el jo unit a la seua circumstància, apareix ja en Meditaciones del Quijote (1914).
D’ací se’n seguix una conseqüència per a la naturalesa humana. Les coses naturals tenen una naturalesa donada, de la qual no es poden apartar: la pedra cau. L’ésser humà no en té, perquè es troba en la vida sense que ningú li haja dit què ser i ho ha de decidir. Per això Ortega afirma que l’home no té naturalesa, sinó història, i que viure és un quefer i un projecte que cadascú ha de triar entre les possibilitats de la seua circumstància. La tècnica, tal com la descriu en Meditació de la tècnica, és la forma més visible d’eixa tasca: l’ésser humà reforma la naturalesa per a poder realitzar el seu programa vital.
Si la vida és així, la raó que la comprenga no pot ser la raó fisicomatemàtica, vàlida per a les coses, que són sempre iguals. Ortega proposa una raó vital, que naix de la vida i està al seu servei, i que es completa com a raó històrica, perquè l’ésser humà s’entén pel que li ha passat. Esta raó no renuncia a explicar: renuncia a ser abstracta. Comprendre la vida d’algú és contar com ha arribat a ser el que és. El raciovitalisme no és, doncs, un irracionalisme, sinó un ús de la raó fidel al seu objecte.
Del mateix punt de partida es deduïx el perspectivisme. Cada vida està situada en un lloc, un temps i una circumstància, i des d’allí contempla el món. Lluny de ser una deformació de la realitat, eixa perspectiva en forma part i l’organitza, i és l’única manera que la realitat es mostre a algú. Cap vida no pot veure l’univers sencer, però cadascuna veu un costat que les altres no veuen, i per això són insubstituïbles.
Ortega evita així dos errors que descriu en El tema de nuestro tiempo. El racionalisme creu en una veritat universal, però l’entén com si no hi haguera subjecte, com si es poguera veure des d’enlloc. El relativisme nega la veritat, perquè cada punt de vista només valdria per a qui el té. Per a Ortega la veritat existix, però s’aconseguix combinant perspectives distintes: allò fals no és mirar des d’un punt, sinó creure que el propi és l’únic.
Les conseqüències arriben a l’ètica i a la cultura. Cada persona té una vocació, un projecte de vida autèntic, i el seu deure és ser-hi fidel i no viure del que pensen els altres. Cada generació té una missió pròpia, la de donar la seua resposta al seu temps. Naturalesa i vida queden així reconciliades: la naturalesa és l’escenari i la matèria, i la vida és la tasca de convertir eixe escenari en un projecte propi.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia contemporàniaNietzscheEls mestres de la sospitaOrtega y GassetSimone de BeauvoirLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia contemporània així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana