2023Convocatòria extraordinària · Pregunta 12
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema36 de 37
Després de les 37
Vols continuar amb el tema de filosofia contemporània?
Aquestes 37 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEl vitalisme i la voluntat de poder en FRIEDRICH NIETZSCHE (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
El vitalisme i la voluntat de poder en FRIEDRICH NIETZSCHE (5 punts).
Plantejament Es demana explicar el vitalisme de Nietzsche com a criteri de valor, la crítica de la moral i de Déu que se’n deriva i la voluntat de poder, amb el superhome i l’etern retorn.
La resposta, corregida al marge
El vitalisme de Nietzsche consistix a prendre la vida com a criteri per a valorar tota la resta: una idea, una moral o una cultura valen segons afavorisquen o debiliten la vida. Des d’esta mesura critica la tradició occidental, a la qual acusa d’haver menyspreat el cos, l’esdevenir i els sentits en nom d’un món vertader, superior i etern, que, en la seua lectura, va començar amb Plató i que el cristianisme va prolongar. Per a ell aquest món és una invenció nascuda del rebuig de la vida.
La seua primera obra important, El naixement de la tragèdia (1872), contraposa allò apol·lini, la forma i la mesura, a allò dionisíac, l’embriaguesa i l’afirmació del dolor i de la vida, i atribuïx a Sòcrates i a la seua fe en la raó el començament de la decadència de la cultura grega. Després, en la Genealogia de la moral (1887), explica l’origen dels valors. Distingix una moral de senyors, que partix de l’afirmació de si, i una moral d’esclaus, que naix del ressentiment dels febles i diu bo allò que els fa suportable la seua situació: humilitat, compassió, renúncia.
La gaia ciència (1882) anuncia la mort de Déu: la fe en el Déu cristià ja no és creïble, i amb ella s’ensorra el fonament dels valors tradicionals. Nietzsche preveu les conseqüències, el nihilisme, aquest buit en què ja res no pareix valer, i proposa superar-lo amb una transvaloració de tots els valors, és a dir, crear-ne d’altres que afirmen la vida en lloc de negar-la.
La voluntat de poder és el principi amb què interpreta la vida. No es reduïx a un afany de dominar els altres: és la tendència de tot ésser viu a créixer, a superar-se i a imposar la seua perspectiva, i per això explica també la moral, la ciència i l’art com a formes d’aquest impuls. Apareix en Així parlà Zaratustra (1883-1885) i en Més enllà del bé i del mal (1886). L’obra que du aquest títol, La voluntat de poder, és una compilació pòstuma de notes, no un llibre acabat per ell.
Zaratustra ensenya dues idees més. El superhome és la figura de qui assumix la mort de Déu i dona sentit a la terra amb valors que ell mateix inventa, en lloc d’esperar un altre món. L’etern retorn és la hipòtesi que tot es repetix sense fi, i funciona com a prova: afirma la vida qui podria voler viure la seua vida una vegada més, i amb ella l’amor al destí (amor fati).
El pensament de Nietzsche té un mètode propi, el perspectivisme: no hi ha fets, només interpretacions, i cadascuna expressa un grau de vida i de poder, de manera que la pregunta pertinent no és si alguna cosa és vertadera en si, sinó quina vida la sosté. Esta mirada genealògica fa de la seua obra una crítica radical de la metafísica, la moral i la religió, i la seua influència va ser gran en el segle XX, en l’existencialisme, en la psicoanàlisi i en bona part de la filosofia posterior.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia contemporàniaNietzscheEls mestres de la sospitaOrtega y GassetSimone de BeauvoirLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia contemporània així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana