2024Convocatòria extraordinària · examen extra · Pregunta 8
2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):
Torna al tema21 de 37
Després de les 37
Vols continuar amb el tema de filosofia contemporània?
Aquestes 37 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT IV
Però ¿n’hi ha prou amb canviar les lleis, les institucions, els costums, les opinions i tot el context social perquè dones i homes es transformin veritablement en semblants? “Les dones seran sempre dones”, diuen els escèptics; i d’altres vidents profetitzen que, en desfer-se de llur feminitat, no aconseguiran transformar-se en homes i que esdevindran monstres. Això és admetre que la dona d’avui és una creació de la natura; cal que repetim una altra vegada que en la col·lectivitat humana no hi ha res natural i que entre altres la dona és un producte elaborat per la civilització; la intervenció d’altri en el seu destí és original; si aquesta acció fos dirigida d’una altra manera aniria a parar a un resultat ben diferent. La dona no és definida ni per les seves hormones ni per uns instints misteriosos, sinó per la manera com ella s’interpreta, a través de les consciències dels altres, del seu cos i de la seva relació amb el món; l’abisme que separa la adolescent de l’adolescent ha estat cavat de manera concertada des dels primers temps de llur infantesa; més tard és impossible d’impedir que la dona sigui allò que ha estat feta i arrossegarà sempre més aquest passat al seu darrera; si en mesurem el pes, comprenem amb evidència que el seu destí no està fixat en l’eternitat. Certament, no hem pas de creure que n’hi hagi prou amb modificar la seva condició econòmica perquè la dona sigui transformada: aquest factor ha estat i continua essent el factor primordial de la seva evolució; però mentre no dugui amb ell les conseqüències morals, socials, culturals, etc., que anuncia i que exigeix, la dona nova no pot aparèixer [...] Només podria arribar-hi gràcies a una evolució col·lectiva. [...] Stendhal ho comprenia bé quan deia: “Cal plantar d’un sol cop tot el bosc.”. Però si imaginem al contrari una societat on la igualtat dels sexes fos realitzada concretament, aquesta igualtat s’afirmaria novament en cada individu.
Simone de BEAUVOIR, El segon sexe, “Conclusió” (trad. d’Hermínia Grau de Duran)
Definix el terme “evolució col·lectiva”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autora en el TEXT IV (2 punts).
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
2 punts
Definix el terme “evolució col·lectiva”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autora en el TEXT IV (2 punts).
Plantejament Es demana definir «evolució col·lectiva» mostrant per què, per a Beauvoir, cap canvi aïllat no basta perquè aparega la dona nova.
La resposta, corregida al marge
L’evolució col·lectiva és, en el text, el canvi conjunt de la societat, de les seues lleis, costums, idees i relacions, que cal perquè aparega la dona nova i que no s’aconseguix amb reformes aïllades ni amb un canvi purament individual.
El text la presenta com l’únic camí: Beauvoir nega que baste modificar la condició econòmica, perquè aquesta ha d’anar acompanyada de conseqüències morals, socials i culturals, i cita Stendhal, «Cal plantar d’un sol cop tot el bosc», imatge segons la qual els canvis es sostenen els uns als altres.
La seua filosofia ho explica. Per a Beauvoir, que partix de l’existencialisme, la llibertat de cada persona s’exercix en una situació que altres han configurat, i per això ningú no s’allibera sol: la dona és el que la societat ha fet d’ella; la sortida consistix a transformar aquesta situació entre tots, homes inclosos, fins que cada sexe reconega en l’altre una llibertat igual a la seua.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text. 1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació). 2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes. 3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor. Valoració: Els tres criteris valen igual, fins un terç dels dos punts cadascú..
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia contemporàniaNietzscheEls mestres de la sospitaOrtega y GassetSimone de BeauvoirLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia contemporània així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana