2024Convocatòria extraordinària · examen extra · Pregunta 6
2 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):
Torna al tema19 de 37
Després de les 37
Vols continuar amb el tema de filosofia contemporània?
Aquestes 37 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantTEXT III
Si us ho penseu una mica, us adonareu que això que anomeneu la vostra vida no és sinó l’afany de realitzar un determinat projecte o programa d’existència. I el vostre «jo», el de cadascú, no és sinó aqueix programa imaginari. Tot el que feu, ho feu al servei d’aqueix programa. I si a hores d’ara m’escolteu és perquè creieu, d’una manera o d’una altra, que fer-ho us aprofita per a arribar a ser, íntimament i social, aqueix jo que cadascú de vosaltres sent que cal que siga, que vol ser. L’home és, doncs, primer que res, quelcom que no té realitat ni corporal ni espiritual; és un programa com a tal; per tant, això que encara no és, sinó que aspira a ser-ho. Hom dirà que no pot haver-hi programa si ningú no el pensa, si no hi ha, doncs, idea, ment, ànima o com vulgueu dir-li. Jo no puc discutir això a fons perquè hauria d’embarcar-me en un curs de filosofia. Només puc fer aquesta observació: tot i que el programa o el projecte de ser un gran financer ha de ser pensat en una idea, ser aqueix projecte no és ser aqueixa «idea». Jo pense sense dificultat aqueixa idea i, no obstant això, estic ben lluny de ser aqueix projecte.
Heus ací la tremenda i sens parió condició de l’ésser humà, el que fa d’ell quelcom únic en l’univers. Advertiu-hi com és d’estrany i de desassossegat el cas. Un ens, el ser del qual consisteix, no en el que ja és, sinó en el que encara no és, un ésser que consisteix en un no ser encara. Tota la resta de l’univers consisteix en el que ja és. L’astre és el que ja és, ni més ni menys. Tot allò, el model de ser del qual consisteix a ser el que ja és i en la qual cosa, doncs, coincideix, per descomptat, la seua potencialitat amb la seua realitat, el que pot ser amb el que, en efecte, ja ho és, ho anomenem cosa. La cosa té el seu ser donat ja i assolit.
En aqueix sentit, l’home no és una cosa sinó una pretensió, la pretensió de ser això o allò. Cada època, cada poble, cada individu modula de diferent manera la pretensió general humana.
ORTEGA Y GASSET, Meditació de la tècnica, IV (trad. del SLT Universitat Jaume I)
Definix el terme “condició de l’èsser humà”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT III (2 punts).
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
2 punts
Definix el terme “condició de l’èsser humà”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT III (2 punts).
Plantejament Es demana definir «condició de l’ésser humà» com la d’un ésser que consistix en el que encara no és, i completar-ho amb la idea orteguiana de la vida com a tasca.
La resposta, corregida al marge
La condició de l’ésser humà és, segons el text, la d’un ens el ser del qual no consistix en el que ja és sinó en el que encara no és: un ésser que ha de fer-se projectant-se.
El text la presenta com allò que fa de l’home «quelcom únic en l’univers»: en l’astre s’identifiquen el que pot ser i el que ja és, mentre que en l’ésser humà el que aspira a ser va sempre per davant del que és.
La seua filosofia ho completa. Per a Ortega viure és haver de fer-se: la vida ens és donada, però no feta, i en cada situació hem de triar entre les possibilitats que oferix la circumstància; per això l’ésser humà no té una naturalesa fixa i la seua condició és històrica: s’explica pel que ha anat sent, no per una essència. D’ací que siga alhora lliure i forçat: forçat a triar.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text. 1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació). 2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes. 3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor. Valoració: Els tres criteris valen igual, fins un terç dels dos punts cadascú..
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia contemporàniaNietzscheEls mestres de la sospitaOrtega y GassetSimone de BeauvoirLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia contemporània així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria extraordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana